Per a qualsevol projecte de comunicació, l’èxit consisteix en què el missatge arribi al públic. Aquest objectiu xoca amb tota mena d’entrebancs: des del context fins a les característiques i capacitats del receptor. Però també disposa d’elements facilitadors -per exemple, la multiplicitat de canals-, i d’una eina inqüestionable: el llenguatge. Aquest codi compartit entre emissor i destinatari permet que la comunicació assoleixi tots els resultats buscats.
Dues persones (o dues organitzacions) s’entendran en la mesura que els missatges siguin potents i ajustats a les seves expectatives. O sigui, si parles d’allò que li interessa a l’altre, i ho fas de manera que ho comprengui, les possibilitats de què et segueixi es multipliquen. Aquesta és la base, entre altres, dels algoritmes dels moderns buscadors d’internet: van refinant la cerca en funció d’informació que t’han capturat, i que va des de la llengua del teu dispositiu fins a les temàtiques d’anteriors exploracions. El cercador et parla del que t’interessa, i et va afiliant, fidelitzant… fins a sotmetre’t a plena dependència.
El llenguatge més precís de tots és el dels números. 2 és el doble d’1, i una centmilèsima és la ínfima probabilitat que et toqui la rifa de Nadal si només jugues un número. Això val tant per a emissor com per a receptor, no admet discrepàncies. Les dades objectives i concretes estalvien temps i esforços en els processos de comunicació, i per això mateix capturen l’atenció. La gent ja sabem que un fórmula 1 corre molt, però el que ens interessa -i ens excita- de debò és la xifra exacta d’aquesta velocitat punta. (…)
Etiquetes: comunicació institucional, estratègia, infografia, transparència
