Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 12/04/2018

Un únic escàndol és suficient per tombar 20 anys de bona reputació

Nascuda l’any 1996, la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) compta actualment amb més de 40.000 alumnes, gairebé 80 graus, 78 dobles graus, al voltant de 70 màsters oficials i cinc campus.

fotocifuentesSi bé el més jove dels centres públics madrilenys ja no figurava en els rànquings de les millors universitats espanyoles, sí que últimament  s’havia postulat com una de les més transparents, segons un informe que analitzava el grau de transparència i opacitat de les universitats públiques i privades d’Espanya i que la situava en segona posició.

Ara, amb el cas del màster de Cristina Cifuentes, tot això se n’ha anat en orris. Davant d’un escàndol de característiques esperpèntiques com el que s’ha destapat els últims dies, no es pot fer pràcticament res per salvar la imatge d’una institució que s’enfronta a la crisi més important de la seva història. El rector de la URJC, Javier Ramos, s’ha afanyat a enviar un missatge a tots els alumnes reconeixent “el deteriorament que això ha suposat a la universitat” però assegurant haver actuat honestament i prometent “superar els obstacles” i “portar a la URJC al lloc que li correspon”. Massa tard. El mal ja està fet. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 21/03/2018

¿Què passa amb Facebook?

Que Facebook estigui en boca de tothom no és nou… inclús que la tecnològica, o els seus impulsors, estiguin lligats a algun escàndol tampoc ho és. Però què està passant aquesta setmana? Tant l’Eurocambra com el Parlament del Regne Unit han citat Zuckerberg a declarar perquè respongui per l’ús il·lícit de les dades de 50 milions d’usuaris de la plataforma.

Ap_facebook_dislike

Eren les regles del joc, tots érem conscients: nosaltres, les nostres dades, són el negoci de Facebook (i d’altres que ara no venen al cas…). El gran avantatge de Facebook per als anunciants és que la segmentació arriba a l’extrem, i això és possible perquè Facebook en sap, i molt, de nosaltres, dels nostres gustos i costums. Però si tot això ja ho sabíem, perquè ara està tothom portant-se les mans al cap?  (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 23/02/2018

Comunicat en blanc com a símbol de protesta?

Foto comunicatTota una pàgina en blanc, una breu declaració i una pregunta final. Així de breu i concís ha estat el comunitat que ha distribuït aquesta setmana el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef) després de conèixer-se la notícia de la mort de més d’un centenar de persones en un dels atacs més mortífers de la guerra de Síria –entre ells, desenes de nens-.

El text porta per títol  “La guerra contra els infants a Síria. Informes de baixes massives entre els infants a Ghouta oriental i Damasc”.  A partir d’aquí, cita declaracions del director d’UNICEF per a Orient Mitjà, Geert Cappelaere. El text només recull una frase:

“No hi ha paraules que facin justícia als infants assassinats a Síria, a les seves mares, als seus pares i als seus éssers estimats”

Després d’un gran espai en blanc, inclou una nota a peu de pàgina en què precisa:

“Ja no tenim paraules per descriure el patiment dels infants i la nostra indignació.

Aquells que infligeixen aquest patiment encara tenen paraules per justificar aquest actes tan bàrbars?”

(…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Problemes de comunicació | 06/02/2018

Com tenir cura de la nostra reputació? El cas d’El Pozo

La darrera entrega del programa Salvados de La Sexta no ha estat exempta de polèmica… El tema tractat era el de les granges de porcs a Espanya, i es van mostrar aspectes no només de la situació dels animals, sinó també de les condicions dels treballadors a la indústria. Però les xarxes ja estan plenes d’opinions sobre el programa i el que es va veure, així que jo m’ho estalviaré. Però aquest exemple ens serveix per parlar de les crisis de comunicació.

I és que arrel del programa una de les grans empreses del sector (El Pozo) es va veure esquitxada per la polèmica. En el mateix reportatge es podia veure el presentador, Jordi Évole, tractant d’aconseguir una entrevista amb algun responsable de l’empresa, però va ser refusada.

el-pozo

No obstant, durant l’emissió, El Pozo, a través del seu canal de Twitter, va difondre tota una sèrie de missatges tractant de “desmentir” el que sortia per televisió… Però, van fer una bona gestió de la crisi (i em remetré només a aspectes comunicatius sense entrar en valoracions de la indústria o l’empresa en sí)? (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2018

Comunicació d’esmòquing o de xandall?

No hi ha una vestimenta millor o pitjor: l’important és vestir de manera “adequada”. Aquesta màxima de la imatge personal –ben coneguda i explotada pel món de la moda, on cada temporada canvia el concepte del que és “adequat” per generar noves necessitats– és traslladable al món de la comunicació corporativa.

pajarita_papel

I és que, per principi, no existeix una fórmula bona o dolenta de comunicar, ni una acció o estratègia correcta o incorrecta: només existeixen solucions adequades a un context i a una finalitat concretes. (…)

Etiquetes: , , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Op-team | 11/01/2018

I tu, ja comuniques?

Op-team es dedica, des de l’any 2001, a oferir solucions de comunicació per a organismes del sector públic, industrial i associacions empresarials (patronals, gremis, etc.). Al llarg d’aquests 17 anys de trajectòria, hem dissenyat i executat projectes per a més d’un centenar de clients. Tots ells, amb el convenciment que una bona estratègia de comunicació els aporta seguretat, ordre i garanties d’èxit.

Ara, la directora general del Saló Internacional de la Logística, Blanca Sorigué, el director de fàbrica de Ciments Molins Industrial, Manel Guillem, i el director gerent de la Fundació Hospital de la Santa Creu, Dr. Jordi Roca, reflexionen en aquest vídeo sobre els avantatges que els aporta una comunicació professional conduïda amb rigor i compromís. Ells ho tenen clar. I tu, ja comuniques?

  
Feed
Digues la teva!    Autor