Cercant l'eina | 21/06/2018

Memòries, tríptics… i altres productes comunicatius, segueixen vius?

Ja no hi ha cap dubte de què el futur és digital. Bé, fins i tot el present ho és, com demostren les xifres que es desprenen de l’últim estudi de xarxes socials d’IAB Spain. Entre d’altres dades, comprovem com les xarxes socials arriben ja a un 85% de penetració a Espanya, amb prop d’una hora de dedicació diària. A més, el 81% dels usuaris ja segueix marques a les xarxes… I en aquest context ens preguntem, on queden els productes comunicatius tradicionals com les memòries o els fulletons?Objetivos_o_metas

Doncs bé, com tot en comunicació, cada producte, cada acció… ha de respondre a un objectiu. I aquest objectiu estarà condicionat per molts factors com, per exemple, a qui ens dirigim? És en aquest marc que veiem que aquests “productes tradicionals” tenen tot el sentit del món, dins d’una determinada estratègia.

Per exemple, hi ha certs sectors on la digitalització no té la penetració que mostren els estudis genèrics. En casos així, una memòria impresa compleix la funció, no només de presentar les dades de l’activitat del darrer exercici, sinó també la de presentació de l’entitat que en d’altres casos quedaria més que resolta amb una bona pàgina web. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 11/06/2018

El nom, l’actiu més valuós

NameImatge és allò que perceben de nosaltres. A la llarga, una imatge pública serà potent de manera proporcional a la identitat que representi: tant se val si parlem d’un producte com d’una persona. És possible enganyar algú sempre, i és possible enganyar molts durant un temps. Però és impossible enganyar tothom sempre. Per tant, el que determina l’èxit en un mercat és la identitat, els propis atributs, allò que som. I el primer signe d’identitat és el nom que serveix, primordialment, per a distingir-nos uns dels altres (encara que sigui per causes tan risibles com el de la mexicana a qui li van posar “Brexit”).

Però el nom és molt més que una simple eina de diferenciació. És el gran actiu de qualsevol empresa i producte. I encara més d’una persona, perquè és el que la converteix en un referent. Això queda palès avui dia amb els nicks de les xarxes socials, alguns dels quals compten amb milions de seguidors. La firma personal és un passaport per arribar a grans públics, i amb la revolució digital ha servit fins i tot per a crear una nova professió: la dels influencers, una activitat que consisteix a posicionar qualsevol mercaderia simplement per la recomanació d’algú que “té nom” (no pas d’algú que “sap”). (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/05/2018

Un major control de les nostres dades

data_protectionAquest divendres 25 de maig, ha entrat en vigor el Reglament General de Protecció de Dades, una normativa europea d’obligat compliment que, entre d’altres coses, exigeix que empreses i administracions donin més informació sobre les dades que tenen d’usuaris i clients: quines dades es recullen i com, per a què es fan servir, si se cedeixen o no a tercers i com es poden rectificar o cancel·lar.

Per adaptar-se al nou marc legal, moltes empreses han enviat missatges aquests últims dies demanant el consentiment explícit per conservar les nostres dades. Les companyies que gestionen les aplicacions mòbils han fet el mateix i, de nou, hem rebut un allau de peticions. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/05/2018

Molt de soroll però, i el missatge?

Cada segon, de mitjana, es publiquen uns 6.000 tuits. Cada dia, a Instagram, es publiquen aproximadament 80 milions de fotos. A Youtube, els usuaris visualitzem més de mil milions d’hores de vídeos cada dia. Quant a Whatsapp, també a diari s’envien 60.000 milions de missatges.

baixaÉs evident, estem sotmesos a una allau constant i immensa d’informació. Aquesta informació ens arriba per multitud de canals diferents, i en diversos formats també. Però, el missatge perviu?

“El missatge” és un concepte que treballem des de primer de carrera (els que hem estudiat Periodisme, si més no) i potser inclús l’havíem tractat en etapes prèvies de l’educació? Això ja no ho recordo… El fet és que el missatge és un element clau en comunicació i, a dia d’avui, aconseguir que el nostre missatge arribi, en el sentit d’impactar, al destinatari que busquem és encara més difícil.

Ja no podem només repetir incansablement un missatge (això ho pot fer pràcticament tothom amb qualsevol dels canals que esmentàvem al començament del text), sinó que l’hem de saber transmetre. Si volem aconseguir el nostre objectiu en comunicació, en cada publicació que fem (ja sigui un tuit, una nota de premsa o un vídeo corporatiu) hem de treballar el missatge. Què volem dir? Per què? Quina història hi ha al darrere? Si aconseguim emocionar, millor! I si ens posem en la pell del receptor, o el fem partícip del contingut que està rebent, millor encara!

No ho oblidem, hi ha molta comunicació, però no tota és eficaç!

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 02/05/2018

La colònia costa 2,10 €…

…i el màrqueting associat a la promoció de perfums supera els 800 milions de dòlars anuals.

Un partit de futbol dura 1 hora i 30 minuts, però els diaris esportius dediquen més de 10 pàgines diàries a parlar sobre el club (estiu inclòs, quan els jugadors estan de vacances).

Els polítics s’ocupen de la redacció de lleis. Tanmateix, el Congrés dels Diputats només treballa entre 0 i 10 dies al mes. La resta del temps el dediquen a opinar sobre tot i, especialment, a criticar els adversaris.

El 20 de gener de 2017, Donald Trump va jurar el càrrec de president dels Estats Units. En els seus 15 mesos en el càrrec ha nomenat 5 directors de Comunicació.

El planeta suma una població de quasi 7.600 milions de persones. Més de 4.000 milions usen internet, gairebé 3.200 milions són actius a les xarxes socials i més de 5.000 milions fan servir telèfon mòbil.

Un home pronuncia, de mitjana, 7.000 paraules cada dia. Una dona, 20.000. I la comunicació verbal només és un 35% de la comunicació humana.

Cada ciutadà espanyol va destinar 7,5 hores diàries (sí, 450 minuts cada dia) al consum de mitjans de comunicació.

La marca “Apple” i el seu símbol de la poma mossegada tenen un valor de mercat de més de 184.000 milions de dòlars, equivalent a les vendes totals de productes de l’empresa durant 10 mesos.

Una altra tecnològica, Google, ha ingressat durant 2017 més de 95.000 milions de dòlars per la venda d’anuncis.

Què més et cal saber per confirmar com és d’important la Comunicació?

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
1 comentari    Autor
Modelant la imatge | 12/04/2018

Un únic escàndol és suficient per tombar 20 anys de bona reputació

Nascuda l’any 1996, la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) compta actualment amb més de 40.000 alumnes, gairebé 80 graus, 78 dobles graus, al voltant de 70 màsters oficials i cinc campus.

fotocifuentesSi bé el més jove dels centres públics madrilenys ja no figurava en els rànquings de les millors universitats espanyoles, sí que últimament  s’havia postulat com una de les més transparents, segons un informe que analitzava el grau de transparència i opacitat de les universitats públiques i privades d’Espanya i que la situava en segona posició.

Ara, amb el cas del màster de Cristina Cifuentes, tot això se n’ha anat en orris. Davant d’un escàndol de característiques esperpèntiques com el que s’ha destapat els últims dies, no es pot fer pràcticament res per salvar la imatge d’una institució que s’enfronta a la crisi més important de la seva història. El rector de la URJC, Javier Ramos, s’ha afanyat a enviar un missatge a tots els alumnes reconeixent “el deteriorament que això ha suposat a la universitat” però assegurant haver actuat honestament i prometent “superar els obstacles” i “portar a la URJC al lloc que li correspon”. Massa tard. El mal ja està fet. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 21/03/2018

¿Què passa amb Facebook?

Que Facebook estigui en boca de tothom no és nou… inclús que la tecnològica, o els seus impulsors, estiguin lligats a algun escàndol tampoc ho és. Però què està passant aquesta setmana? Tant l’Eurocambra com el Parlament del Regne Unit han citat Zuckerberg a declarar perquè respongui per l’ús il·lícit de les dades de 50 milions d’usuaris de la plataforma.

Ap_facebook_dislike

Eren les regles del joc, tots érem conscients: nosaltres, les nostres dades, són el negoci de Facebook (i d’altres que ara no venen al cas…). El gran avantatge de Facebook per als anunciants és que la segmentació arriba a l’extrem, i això és possible perquè Facebook en sap, i molt, de nosaltres, dels nostres gustos i costums. Però si tot això ja ho sabíem, perquè ara està tothom portant-se les mans al cap?  (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor