Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.
Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).
Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:
- Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
- Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
- Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.
El fet que les persones ens preocupem per aquestes qüestions ètiques, per exemple les condicions laborals de qui produeix allò que consumim; o ambientals, com la priorització dels productes de proximitat, sense químics innecessaris, etc. ha revolucionat el sector del consum. En aquest context, a més, són 
Corren mals temps per a la 
I què hem de fer? Doncs ben “fàcil”: començar pel principi! En qualsevol estratègia de comunicació, i el disseny d’una pàgina web ho és, és bàsic conèixer bé el nostre públic objectiu. Com és però, sobretot, què busca al nostre web? És un usuari avançat de les noves tecnologies? Pot aprendre fàcilment el funcionament d’alguna utilitat o més val que ho tingui tot “ben explicat”?
No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’
D’un temps ençà, quan es fa una ullada pels espais web dels diaris generalistes més coneguts existeix el risc de trobar-se amb alguna notícia alarmant que ens fa saber que “les xarxes bullen”. Una situació aparentment catastròfica si s’atén al to del titular, però que sovint fa referència a un acte, comentari o fotografia sense massa rellevància.
