La immen
sa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.
Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.
Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)
Etiquetes: comunicació institucional, estratègia, màrqueting, reputació
Coneixedors de la potència de l’storytelling, la companyia automovilística SEAT ha creat un departament –tot un departament– dedicat en exclusiva a recollir, crear i difondre històries al voltant dels valors de la marca: la SEAT Content Factory. Ricard Alonso, el responsable d’aquesta iniciativa, ho explicava recentment amb un exemple: “SEAT incorpora noves funcionalitats per fer més segura la conducció” vs. “Gràcies per fer que pugui seguir sent la mare dels meus fills”. Comunicació estàndard (model nota de premsa amb ànima de publireportatge pagat) vs. la història real d’una dona que va salvar miraculosament la vida en un accident de trànsit… i a qui porten a Barcelona –família inclosa– perquè conegui en persona els enginyers que van idear la innovació en seguretat que incorporava el seu cotxe (marca SEAT, clar). 
Si WhatsApp enviés aquests arxius en el format original que s’han fet amb la càmera del mòbil, esgotaríem la tarifa de dades en poc temps, ja que l’aplicació comprimeix un 50% les imatges, a més de reduir-ne la resolució. En aquest últim punt, 
Des del vot en unes eleccions fins a la compra d’un producte, els emissors de missatges busquen seduir / convèncer les audiències per a què triïn la seva opció. La comunicació, al capdavall, consisteix en això: influenciar, moure algú a l’acció en un determinat sentit. Però, què fa que una persona accepti o rebutgi l’impacte d’un emissor?
Fa uns dies vaig escoltar una 
