La vanitat, la competitivitat mal entesa (i pitjor resolta) o simplement l’afany de molts directius de guanyar ràpidament diners genera fugides endavant en forma de mentides sobre la pròpia realitat empresarial. Encara avui, un bon nombre de gent pensa que el públic és estúpid i que s’ho empassa tot, tant se val si és o no veritat. I promouen la creació i difusió d’un relat absolutament esbiaixat amb la intenció d’escurçar terminis cap als seus objectius.
Però la història està plena d’exemples de fracassos d’aquesta estratègia. El banc Lehman Brothers, el fabricant de cotxes General Motors o, més propers a nosaltres, el portal d’internet Terra van ser dominadors del mercat un temps més o menys llarg, però van acabar sucumbint a la seva política de projectar una imatge irreal de les seves capacitats i actius. Van enganyar clients i accionistes i, al final, el seu relat es va ensorrar com un castell de cartes.
Mentir és la pitjor estratègia de comunicació que pots plantejar-te: et pot donar avantatges temporals, però mai no podràs reconstruir la teva reputació quan s’hagi enfonsat. Mentir és una forma ràpida per crear estats d’opinió puntualment favorables, però mai serveix per a assolir els objectius a llarg termini. Al contrari, com més menteixes més te n’allunyes. (…)
Etiquetes: comunicació de crisi, estratègia, màrqueting, reputació
Formar part d’un departament de Comunicació d’un hospital públic en plena pandèmia sanitària mundial ha estat, ara vist en perspectiva, una de les experiències més trepidants i enriquidores de la meva trajectòria de 15 anys de professió en l’àmbit de les ciències de la comunicació. De fet, els periodistes estem acostumats a treballar sota pressió i moure’ns pel terreny de la immediatesa i la urgència. L’actualitat sempre ens fa córrer i allò que avui és notícia demà ja ha caducat, els informatius i les rotatives dels diaris no esperen, tot és per avui! Però malgrat ser una característica intrínseca de la nostra feina, gestionar la urgència en aquesta situació de crisi ha estat d’una gran magnitud. Mentre una part del món quedava paralitzada a causa del confinament i es tancaven escoles, empreses i tot tipus d’establiments, una dimensió a banda s’obria per als serveis essencials que seguíem bategant a deu mil revolucions per evitar l’anunciat col·lapse. 
Per a qualsevol projecte de comunicació, l’èxit consisteix en què el missatge arribi al públic. Aquest objectiu xoca amb tota mena d’entrebancs: des del context fins a les característiques i capacitats del receptor. Però també disposa d’elements facilitadors -per exemple, la multiplicitat de canals-, i d’una eina inqüestionable: el 
