-
Darreres entrades
Tuit i fet
Cerca al blog
Traducció
Categories
-
Autors
- Àlex Palau (3)
- Ignasi Bassó (2)
- Joan Bertran (4)
- Joan Palau (36)
- Joan Serra (4)
- Op-team (40)
- Sílvia Fernández (5)
- Vanessa Martínez (6)
- Xavier Hervás (50)
Arxiu
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
Xarxa op-team
Arxiu mensual: maig 2011
Cercant l'eina | 30/05/2011
L’Església, per la pregària digital
L’església catòlica no viu el seu millor moment, amb crítiques arreu per la tradicional opacitat de la jerarquia i, en particular, pels escàndols de pederàstia que van sortint a la llum de forma gairebé periòdica. No és el millor panorama per captar nous clients, o fidels. Especialment entre el públic que més necessita la institució per mantenir la seva posició en els propers anys: els joves.
Jesuïtes de Catalunya, en línia amb la tradició capdavantera de la Companyia de Jesus -en les seves empreses socials, comercials i colonitzadores-, s’ha posat mans a l’obra per redreçar tendències amb iniciatives com www.pregaria.cat. Es tracta d’un complet punt de trobada digital on es poden trobar múltiples recursos (pregàries, cançons, postals digitals, exercicis espirituals…) per pregar i difondre digitalment la paraula sagrada. Va en la línia d’una tendència lògica i en auge: l’ús de les noves tecnologies per propagar la fe. La coneguda aplicació per a Iphone Confession, promoguda per l’església catòlica dels EUA i que facilita

l’expiació dels pecats, entre d’altres funcions, també és un bon exemple. (…)
Dialogant amb l'entorn | 27/05/2011
#Indignats, partits polítics i Comunicació 2.0
No cal estar a favor o en contra de les propostes del moviments dels indignats per adonar-se’n.
Encara que sigui per propi interès, tots i cadascun dels partits polítics haurien de saber veure en la rebel·lió el símptoma d’un canvi clar, més enllà dels debats ideològics (i aquests debats, evidentment, també es tenen entre indignats, com no podria ser d’una altra manera quan es parla de política!). La qüestió és que si els partits no aprofiten les noves eines que posen al seu abast les TIC, es veuran superats per la societat -indignada o no tant- que sí ho està fent des de ja.
La comunicació política ha de canviar i no en la direcció de traslladar la propaganda cega i unidireccional habitual als espais digitals, (…)
La sentència | 17/05/2011
L’ull de l’artista que no llegia
“I never read, I just look at pictures”
L’excentricitat d’Andrew Warhola, traspassat a la posteritat com a Andy Warhol, era tan desmesurada com la seva capacitat de convertir l’art en un negoci. Contradictori, tímid i extravagant, va ser precursor del Pop Art i tenia l’habilitat de lluir tant als ambients underground com en el de les grans estrelles socials del cinema o la música. I també, la llengua prou llarga per insinuar que llegir no serveix de res: “Jo només veig imatges”, va sentenciar.
Construïnt relat | 05/05/2011
Cal ensenyar la foto del mort?
Controvèrsia sobre la conveniència de mostrar el cadàver d’Ossama bin Laden. Què serveix millor els interessos i la imatge dels EUA?
Ensenyar la prova que l’enemic número 1 és mort validaria, definitivament, l’anunci de la seva eliminació. Però la versió oficial és que no es divulga aquesta fotografia per no provocar l’islamisme radical. El president Obama s’ha permès, fins i tot, el luxe de la ironia per justificar la decisió: “The fact of the matter is you will not see Bin Laden walking on this earth again”.
Des d’un punt de vista de la Comunicació, la resposta a la pregunta és fàcil. No, millor no ensenyar la foto. (…)





“Hauríem de poder fer més benchmarking també en l’àmbit de la Comunicació”, remarca el Director de Comunicació Corporativa d’un centre de salut de referència en projecció pública com és l’Hospital Clínic de Barcelona. Preocupat per l’eficàcia i el reconeixement del valor de la tasca comunicativa, el Vocal de la Asociación Nacional de Informadores de Salud també destaca com, en el seu àmbit, és vital “fugir de l’espectacularitat i de la creació de falses expectatives”, ja que cal tenir sempre present que es treballa amb “temes calents, que afecten la vida i la mort de les persones”.
