Noves oportunitats

Flattr i Kachingle en l’hora baixa de Público i ElPuntAvui

En dies tan durs per a la professió periodística (al menys com se l’entenia fins ara) ajuda a alleujar una mica la tristesa observar l’emergència de plataformes com Flattr o Kachingle. Es tracta de les llavors d’un model de negoci que aposta perquè els usuaris d’Internet puguin remunerar amb màxima facilitat aquells continguts de lliure accés que aprecien, a través de micropagaments voluntaris. No ajudarà mitjans en moments difícils com Público, ElPuntAvui i tants altres, però sí que permet començar a imaginar un panorama futur més positiu per als que creen continguts.

Flattr -un joc de paraules entre to flatter, afalagar, i flat rate, tarifa plana- ens proposa obrir un compte amb un mínim de 2 euros mensuals. Això permet que, quan naveguem per Internet, puguem fer clic en els botons Flattr situats en webs que valorem, incloent mitjans, blogs, comptes d’imatges de Flickr, eines de software lliure… D’aquesta manera, distribuirem entre ells l’import de la quota mensual. Igualment, perquè el sistema funcioni, els titulars de continguts poden afegir-hi un botó, perquè els usuaris que ho desitgin hi cliquin (a l’octubre passat ja hi havia instal·lats 400.000 botons).

Iniciativa sueca, Flattr es basa en la dita escandinava “molts petits corrents formen un gran riu”:

Un segon exemple de sistema de micropagaments voluntaris és Kachingle, un altre nom sonor resultat de la barreja de ka-ching!, onomatopeia anglosaxona del so d’una vella caixa registradora, i jingle, so de monedes tintinejant.

La proposta és semblant a la de Flattr:

Ara la pregunta és: es pot viure de les microdonacions? Potser els oficis vinculats a la creació de continguts acabaran passant a ser, com a molt, ocupacions a temps parcial?

És difícil, o més aviat impossible, respondre-ho ara. Però, es vulgui o no, per trobar una via de futur s’ha d’assumir la realitat:

  • Internet ha posat a l’abast de tothom la consulta i creació de continguts (fet, no ho oblidem, socialment beneficiós)
  • Per molt que ens dolgui, la informació com a producte ha perdut bona part del seu valor en termes econòmics
  • És improbable i potser també indesitjable tornar enrere. Per tant, s’ha de trobar un nou model de negoci (potser el micropagament voluntari?) que aconsegueixi fer simple i atractiu comprometre’s amb els creadors de continguts que valorem. La publicitat i altres vies segueixen sent perfectament vàlides, però sembla que ja no són suficients.
  
Feed

Sobre Xavier Hervás

Periodista. Especialitzat en responsabilitat corporativa i comunicació digital | E-mail | Twitter | LinkedIn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.