Problemes de comunicació

Cuinant els números

Les enquestes preelectorals -en teoria, estadística pura- no només donen resultats diferents (a voltes, força contradictoris) sinó que, a més, tenen biaix sempre favorable a la ideologia del mitjà que les publica. El blogaire Higini Herrero s’ha entretingut a recopilar les que s’han elaborat sobre les eleccions de diumenge que ve:

Les enquestes són una eina de comunicació que, sota l’aparent objectivitat d’unes xifres, busca influenciar en la decisió del votant. Cal preguntar-se si les diferències que hi ha entre unes i altres són fruit de l’atzar de la mostra… o han estat manipulades -“cuinades” és el terme en l’argot- per a provocar un determinat efecte.

La resposta és rotunda: sí, han estat cuinades. Les dades recollides pels instituts d’opinió són corregides abans de ser publicades, perque és considera que les respostes de la gent no són del tot sinceres quan es tracta de valoracions polítiques. I és aquí on cada mitjà hi afegeix ara un pessic de socialisme, adès un pensament d’ultradreta perquè, com a la cuina, la creativitat és un element essencial (de passada, cal recordar que els professionals que tracten amb aliments disposen d’un carnet de… manipulador).

I aquesta manera d’interpretar dades objectives per a aconseguir de “vendre” un determinat missatge és molt pròpia dels governants. Només cal veure els recomptes que fan dels participants en una manifestació: de vegades calculen una presència d’un milió de persones en una superfície d’una hectàrea, i d’altres redueixen a uns pocs milers el nombre de participants a una protesta de 3 quilòmetres de longitud.

La comunicació política és, senzillament, propaganda: ni les matemàtiques -tan lògiques, tan pures- se salven de la manipulació. Però en el pecat duu la penitència. Quan la mentida del missatge és tan evident, provoca una efecte reactiu. I allà on es buscava endormiscar el votant s’aconsegueix una mobilització que cap altra campanya no hauria aconseguit. Cal anar amb “compte” (que significa “atenció” però també “càlcul”): amb les coses de menjar, no s’hi juga.

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Creador d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Una comentari en l'entrada: Cuinant els números

  1. Xavi diu:

    “Quan la mentida del missatge és tan evident, provoca un efecte reactiu”.

    Totalment d’acord, però darrerament em sembla observar un altra tàctica (poc edificant) en comunicació política, particularment en xifres de manifestacions. Exagerar molt sabent que el públic se n’adonarà, però reforçant intencionadament el tòpic que totes les dades són falses i que de ben poc serveix moure’s o fer res.

    És clar que aquesta és una tàctica de molt baix perfil. Pot servir per guardar la roba, però no per guanyar-se la confiança de grans majories.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


− 1 = 5

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>