La pregunta sense resposta

L’estat de la professió

El passat dijous 13 de desembre, l’Associació de Premsa de Madrid va presentar l’Informe Anual de la Professió Periodística 2012. Aquest nou informe no fa sinó il·lustrar amb xifres concretes el que ja sabíem: el periodisme està en crisi.

Des de juliol del 2008 a Espanya han tancat les portes 197 mitjans de comunicació, el que suposa que s’han destruït 6.393 llocs de feina. Però el que és pitjor és que, quan s’acabin de tramitar els expedients de regulació d’ocupació en marxa, es podrien quedar sense feina gairebé 3.000 treballadors dels mitjans de comunicació més.

La presidenta de l’Associació de Premsa de Madrid, Carmen del Riego, va llençar, no obstant, un missatge esperançador: “quan passi aquesta crisi econòmica i la crisi estructural, el periodisme seguirà molt viu”.

Tot i aquestes desoladores xifres, l’informe mostra que la professió segueix sent atractiva. En el curs 2011-2012, les matriculacions en llicenciatures i graus de Periodisme van augmentar un 2,5%. El 2011, es van llicenciar 2.659 periodistes, i des del 1976 ja ho han fet prop de 75.000.

Un cop enumerades les dades només ens queda plantejar-nos certs interrogants: Hi ha feina per a tant periodista? L’actual sistema universitari s’adapta a la demanda laboral real? Cal canviar el model periodístic? Els mitjans de comunicació convencionals tenen futur?

Sincerament sí que crec que el Periodisme té futur, i molt, però alguna cosa haurà de canviar. Els professionals ens haurem d’especialitzar cada cop més, i les noves tecnologies continuaran guanyant pes en la professió. I vosaltres, què en penseu?

  
Feed

Sobre Sílvia Fernández

Periodista. Àrea de continguts i comunicació digital a Op-team, Consultors de Comunicació. E-mail | Twitter | LinkedIn

Una comentari en l'entrada: L’estat de la professió

  1. Xavi diu:

    No sé si el periodisme té futur, però l’hauria de tenir. Sense una societat ben informada (i no vull dir infoxicada) no anirem enlloc. Mirant a curt, el bon periodisme ens ajudarà a sortir de la crisi. Potser ha de ser un periodisme rigorós però més activista, que pugui aconseguir que algunes coses realment canvïin, amb el suport del seu públic. I que ho pugui fer valer per aconseguir el vot econòmic (o sigui la subscripció o la donació) dels que volen idees i eines per canviar el món i viure d’una altra manera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.