Modelant la imatge

Política erràtica, fracàs assegurat

Una vegada més, Sandro Rosell ha estat víctima de les polítiques de comunicació del Barça. El lamentable espectacle que ell i els seus companys de Junta van donar durant la presentació del projecte de remodelació del Camp Nou té tots els números per entrar a formar part de l’antologia de disbarats en Comunicació dels darrers temps. Al costat de “perles” com “la indemnització en diferit” de Maria Dolores de Cospedal sobre el cas Bárcenas o les reiterades entropessades mediàtiques del rei Joan Carles.

Res no perjudica més la imatge pública que la manca de coherència. Rosell va decidir convocar una roda de premsa per explicar el projecte de l’estadi, però una roda de premsa vol dir que els periodistes et poden fer preguntes. Si després et negues a contestar-les, estàs en el teu dret. Però la imatge que projectes és d’una insolvència absoluta, i erosiona tant la teva credibilitat com una mentida. El president no va voler parlar del contracte de Neymar, i ara tothom pensa que hi ha més d’un tripijoc, en aquesta història.

El Barça que presideix Rosell és especialista en gestionar malament la Comunicació. En menys de 4 anys, ja ha tingut 4 directors d’aquest departament: Pere Jansà, Ketty Calatayud, Xavi Martín i Albert Montagut. Això vol dir que la seva estratègia ha estat canviant, erràtica. Si no traces bé la ruta, difícilment arribaràs enlloc.

En un moment en què el club està al cim pel que fa a èxits esportius, Rosell i la seva Junta s’entesten a fer trontollar una institució a base de difondre missatges contradictoris que, moltes vegades, ajuden a posar en dubte la pròpia gestió. A la llista històrica de desavinences públiques amb Johan Cruyff o Pep Guardiola, darrerament hi ha sumat el canvi d’opinió sobre la reforma de l’estadi (en campanya havia dit que el Barça no es podia gastar 200 milions, i ara presenta un projecte que en costarà 600 pel cap baix), la sospita d’apropiació indeguda en el fitxatge de Neymar, les controvèrsies públiques amb Lionel Messi (que és l’actiu més valuós de l’entitat) o les escasses i confuses explicacions sobre els seus negocis particulars i els contractes comercials a Brasil i a Qatar.

El Barça està passant de ser més que un club a ser més que una olla de grills. I la culpa no és dels jugadors, ni tan sols de l’àrbitre. L’error ha estat incomplir un esquema tan senzill com efectiu pel que fa a Comunicació: Objectius – Estratègia – Pla d’Acció. I tot, suportat pels valors corporatius i orientat a potenciar els atributs de marca. Cap d’aquestes coses no sembla que es faci avui a can Barça.

  
Feed

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Una comentari en l'entrada: Política erràtica, fracàs assegurat

  1. No només es durà a terme el projecte de l’Estadi nou a l’estructura actual (conegut com projecte ENEA), que deixarà la capacitat del Camp Nou en 105.000 espectadors, sinó que l’Espai Barça estarà compost per un nou Palau Blaugrana de 12.000 espectadors, un segon pavelló de 2.000 persones, el Palau de Gel també hi serà present, així com l’Espai Social, l’Espai Comercial, les Oficines, La Masia i 5.000 places d’aparcament. “No hi haurà cap altra ciutat d’Europa que tingui aquest projecte al mig de la ciutat”, ha dit Javier Faus, vicepresident econòmic del Club.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.