Creant comunitat

10 anys “sense” twitter

Vaig conèixer Twitter gràcies a @abladias, aleshores company de feina, avui un dels màxims gurus de les xarxes socials a nivell mundial. Durant els 10 anys de la seva història, Twitter ha esdevingut una eina de comunicació molt útil, molt popular (més de 300 milions d’usuaris), però també una companyia que després de tant temps encara genera pèrdues. Durant aquest període, persones i empreses han hagut d’afrontar dues grans decisions al respecte:

  1. Obro un compte?
  2. Si obro un compte, ¿com l’he de gestionar?

I com que de respostes a la segona qüestió n’hi ha de sobres (concretament, 38,7 milions), la gran qüestió filosòfica continua essent a la primera. Sens dubte, és un dels grans interrogants de la vida moderna.

Primera piulada

Jo no tinc compte de twitter, però sí que el té l’empresa que dirigeixo. Tota decisió té components racionals (més en el cas empresarial) i emocionals (a nivell individual). És allò del metge que fuma però que informa els seus pacients que fumar és molt nociu. La decisió d’entrar a l’univers tuitaire, doncs, s’acaba reduint a criteris d’utilitat (en l’àmbit professional) i de benestar (personal). No hi ha necessàriament contradicció en adoptar una postura en un dels àmbits, i l’oposada en l’altre.

Twitter és un instrument magnífic per a la relació d’Op-team amb el seu entorn i, en canvi, podia arribar a ser un destorb per al Joan (que no té temps per fer aportacions de qualitat, ni voldria fer perdre el temps als seus potencials seguidors fent-los llegir piulades que probablement no els interessin). Convé recordar que qualsevol eina de comunicació posseeix unes virtuts intrínseques en tant que canal, però que només quan divulga continguts de qualitat assoleix el seu potencial més alt.

Tornem als orígens. La comunicació efectiva requereix cinc elements essencials: emissor, receptor, canal, missatge i feedback. La suma de la riquesa individual de cadascun genera el màxim resultat. Quan un d’ells falla (ni que sigui només un), la comunicació desapareix i tot plegat es queda en simple informació… Per cert, que Twitter és una eina excel·lent d’informació!

  
Feed

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Una comentari en l'entrada: 10 anys “sense” twitter

  1. Xavi diu:

    Molt raonable el Joan amb l’anàlisi, com sempre, però segur que també seria un plaer poder llegir alguna piulada seva de tant en tant! Potser més i tot que les del Piqué ; )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.