Problemes de comunicació

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat. 

La senyalètica s’aplica a grans espais (ciutats) i a recintes específics (hospitals, universitats…). És una disciplina del disseny gràfic que estudia i desenvolupa un sistema de comunicació visual, reduït a un conjunt de senyals o símbols gràfics sintètics i de fàcil comprensió, que compleixen la funció de guiar, orientar i/o organitzar a una persona o conjunt de persones en aquells punts o llocs on es presten serveis o on es plantegin dubtes sobre el comportament a seguir. Una bona Senyalètica:

  • No és un suport de marques comercials
  • No és sofisticada ni complexa. No pretén reproduir la realitat
  • No és un codi on l’intèrpret hagi de tenir un coneixement especialitzat del mateix
  • No utilitza complexes combinacions de colors o tons
  • No emet diversos missatges al mateix temps
  • No publicita, sinó que informa i dóna servei

A l’hora de plantejar-se un projecte de comunicació d’aquest tipus, cal començar per fer un estudi de camp sobre el terreny i consensuar les solucions amb els professionals responsables de cada àrea afectada, i acabar amb l’elaboració del corresponent Manual de Senyalètica, que serà la guia per a produir aplicacions eficaces. Entre mig, 5 senzilles etapes:

  1. Identificació d’espais i de mobilitats
  2. Definició de paraules i d’icones clau
  3. Aplicació de normatives a tenir en compte
  4. Estudi dels condicionants arquitectònics i ambientals
  5. Definició dels tipus de senyals a implementar
  
Feed

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.