Construint relat

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed

Sobre David Osa

Periodista. Àrea de continguts a Op-team, Consultors de Comunicació. E-mail | LinkedIn | Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.