Problemes de comunicació

Diccionari d’actituds i de valors

people

Assertivitat: Resulta el recurs més barat d’obtenir, però també el més escàs en els equips de Comunicació. Aquest equilibri entre agressivitat i passivitat comporta ser positiu, autèntic i participatiu, és clar, però també una conscienciació de les pròpies capacitats i limitacions professionals.

Col·laboració: cap individu no supera el treball de l’equip. Aquí no hi ha elecció possible: pots triomfar col·laborativament o ensorrar-te sol. Això sí, no confondre la cooperació amb una assemblea (cal ser executius), ni l’equip com un refugi de les pròpies debilitats o irresponsabilitats.

Creativitat: Quan escrius creative communication al Google, et torna 1.790 milions d’entrades. Sembla que aquesta sigui una actitud imprescindible en qualsevol bon equip professional. I ho és, molt notablement quan va associada a qualitats com (i no pas en contra de, o en el lloc de) el rigor, l’excel·lència i la visió global (360º) del projecte.

Disrupció: Un advertiment previ. No tota tecnologia disruptiva acaba creant un nou mercat o un avantatge competitiu. N’hi ha moltes que fracassen (perquè s’avancen al seu temps o perquè els usuaris no les valoren). Però com diu la dita: “si sempre fas el mateix, sempre obtindràs els mateixos resultats”. Així que, si n’ets capaç, sigues disruptiu.

Eficiència: si admetem que els que ens dediquem a la Comunicación som uns professionals, hem d’acceptar sense reserves l’obligació de ser eficients. No podem malbaratar energies ni temps. La sostenibilitat del negoci i el propi equilibri personal requereixen una gestió òptima de tots els nostres recursos, des dels materials als intel·lectuals passant pels intangibles (per exemple, la confiança del client).

Mètode: Seguir un model sempre és una garantia de coherència. No necessàriament de qualitat. Desenvolupar un projecte segons una determinada metodologia de treball aporta solvència a l’anàlisi, seguretat en el diagnòstic i mesurabilitat dels resultats.

Simplicitat: no hi ha consens possible sobre el valor de desenvolupar accions de comunicació senzilles o fixar eslògans elementals. Depèn. Depèn del context, dels públics objectiu, dels recursos disponibles, de l’estratègia… Com a norma general es podria arribar a acceptar -amb matisos- que a més destinataris d’un missatge, més generalització i, en conseqüència, més simplicitat. Per tant, i per contra, per a accions molt segmentades, millor enriquir (fer complex) el projecte.

  
Feed

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.