Dialogant amb l'entorn

Els números canten

numbersPer a qualsevol projecte de comunicació, l’èxit consisteix en què el missatge arribi al públic. Aquest objectiu xoca amb tota mena d’entrebancs: des del context fins a les característiques i capacitats del receptor. Però també disposa d’elements facilitadors -per exemple, la multiplicitat de canals-, i d’una eina inqüestionable: el llenguatge. Aquest codi compartit entre emissor i destinatari permet que la comunicació assoleixi tots els resultats buscats.

Dues persones (o dues organitzacions) s’entendran en la mesura que els missatges siguin potents i ajustats a les seves expectatives. O sigui, si parles d’allò que li interessa a l’altre, i ho fas de manera que ho comprengui, les possibilitats de què et segueixi es multipliquen. Aquesta és la base, entre altres, dels algoritmes dels moderns buscadors d’internet: van refinant la cerca en funció d’informació que t’han capturat, i que va des de la llengua del teu dispositiu fins a les temàtiques d’anteriors exploracions. El cercador et parla del que t’interessa, i et va afiliant, fidelitzant… fins a sotmetre’t a plena dependència.

El llenguatge més precís de tots és el dels números. 2 és el doble d’1, i una centmilèsima és la ínfima probabilitat que et toqui la rifa de Nadal si només jugues un número. Això val tant per a emissor com per a receptor, no admet discrepàncies. Les dades objectives i concretes estalvien temps i esforços en els processos de comunicació, i per això mateix capturen l’atenció. La gent ja sabem que un fórmula 1 corre molt, però el que ens interessa -i ens excita- de debò és la xifra exacta d’aquesta velocitat punta.

Un metge no recepta unes quantes pastilles al dia a un pacient, sinó una quantitat específica a la seva situació. Per què de vegades els comunicadors tendim a ser vagues i imprecisos, grandiloqüents o banals en la difusió de missatges? Això no ens ajuda a assolir resultats. Si tens la xifra, dóna-la: guanyaràs en credibilitat, seràs rigorós. Si una xifra et perjudica, no la donis, o posa-la en context, però tampoc enviïs aleshores missatges equívocs o insubstancials: acabaràs fastiguejant i avorrint la teva audiència, i et posicionaràs com un xerraire molt més que com un interlocutor. Busca altres dimensions, i parametritza tot el que puguis les idees que vulguis transmetre.

A més, i com deia aquell professor, “qualsevol número degudament torturat acaba confessant”. Posat per passiva, es pot dir que sempre es pot trobar una xifra que avali les teves comunicacions. Troba la dada, i aconseguiràs impacte.

La comunicació sense quantitats és com una pistola sense bales. Serveix per amenaçar, però només una vegada. Com diem en la nostra llengua, “t’agafaran el número”. Val més canviar de tàctica, i et resultarà més profitós fer-li cas a aquesta altra expressió tan popular que diu que “els números canten”. (Fins i tot la Katie Melua recita a la seva balada més coneguda, per explicar i posar en valor la grandesa del seu amor, que “There are nine-million bicycles in Beijing” i que “We are twelve-billion light years from the edge” i fins i tot que “There are six-billion people in the world”).

  
Feed

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pregunta de seguretat (anti-spam) * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.