Arxiu de l'autor: Àlex Palau

Sobre Àlex Palau

Periodista i fotògraf. Executiu de comptes a Op-team, Consultors de Comunicació. Especialitzat en publicacions i comunicació corporativa i interna | E-mail | Twitter
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2018

Confusions que es fan virals

Barrejar la gestió de perfils corporatius i personals a les xarxes socials pot donar lloc a sorpreses desagradables. Són èpics alguns casos en què el/la community manager ha publicat per error al compte oficial de Twitter o Instagram de l’empresa, pensant que ho feia al seu personal.

Els efectes d’aquesta “relliscada virtual” dependran del contingut que s’hagi difós però, sobretot, de l’humor amb què els internautes acullin la confusió i de la gestió que en faci la companyia. L’error tant pot quedar en una anècdota com derivar en una autèntica crisi de reputació en línia… autogenerada!

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes... sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes… sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2018

Comunicació d’esmòquing o de xandall?

No hi ha una vestimenta millor o pitjor: l’important és vestir de manera “adequada”. Aquesta màxima de la imatge personal –ben coneguda i explotada pel món de la moda, on cada temporada canvia el concepte del que és “adequat” per generar noves necessitats– és traslladable al món de la comunicació corporativa.

pajarita_papel

I és que, per principi, no existeix una fórmula bona o dolenta de comunicar, ni una acció o estratègia correcta o incorrecta: només existeixen solucions adequades a un context i a una finalitat concretes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 11/12/2017

Digues “gràcies”

simyo_banner“Gràcies” per criticar-nos sense pietat a les xarxes socials, doncs la vostra aportació ens ajudarà a millorar. “Gràcies” per visitar la nostra botiga, malgrat que després acabeu comprant aquest producte que heu estat trastejant a Amazon, on el venen més barat. “Gràcies” per llegir-nos –els diaris– encara que sigui en format web sense deixar ni un euro a la causa –del periodisme–. “Gràcies” per participar, per respondre, per visitar, per comentar. Gràcies sigui el que sigui que feu en la vostra interacció amb nosaltres. Perquè sempre, sempre, la comunicació en positiu és un punt a favor nostre, i encara més si és gestionada amb cordialitat i simpatia. És un punt que suma en la imatge que projectem cap a l’exterior, i aquest és el nostre principal i únic capital comunicatiu a mig i llarg termini.

Avui he rebut el següent correu electrònic després de donar-me de baixa de la companyia telefònica: “Has decidit portar la teva línia a un altre operador i volem escriure’t per acomiadar-nos, però sobretot, per donar-te les gràcies. MOLTES GRÀCIES! Per haver estat amb nosaltres tot aquest temps i haver confiat en Simyo per ser la teva companyia de telefonia mòbil. […] Et desitgem molta sort i esperem tornar-te a veure aviat. No oblidis que aquí et guardem un lloc. Arreveure!”. Ha estat llegir-lo i venir-me ganes de tornar amb ells (el pack familiar contractat amb la nova companyia m’ho impedeix, de moment).  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 28/09/2017

Desemmascarats: renéixer per recuperar la credibilitat

Credibilitat, prestigi i capacitat d’influència: tres intangibles d’incalculable valor per a qualsevol organització. Per generar-los, hem de ser capaços de construir –i mantenir– un discurs sòlid i coherent al llarg del temps.

Apuntàvem en el darrer post (Mantenir la coherència) que, en temps d’incertesa sobre el que és veritat i el que no, la coherència del discurs corporatiu és clau per mantenir la credibilitat, el prestigi i la capacitat d’influència.

El valor d’aquests tres intangibles és enorme i, sovint, supera amb escreix el dels actius de qualsevol organització. D’exemples, milers. Twitter no ha generat mai beneficis, però el seu valor de mercat es xifra en milers de milions (influència). Un anunci a La Vanguardia és notablement més car que en mitjans de major tirada i difusió (prestigi). Un partit polític pot veure reduïda o ampliada dràsticament la representació sense que el gruix de militants variï (credibilitat). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 14/07/2017

Mantenir la coherència

megafonLa comunicació interna és la primera línia de batalla de la comunicació externa: avui, res queda a casa, tot es filtra, tot se sap.

Facts are facts (els fets són immutables), però qui escriu la història li dóna la forma que més li convé. Aplicant la màxima a la comunicació corporativa, sovint ens pot interessar divulgar una mateixa informació de forma i en temps molt diferents segons els públics a qui ens dirigim.

L’arrel d’aquesta pràctica és lícita i, ben aplicada, molt positiva: l’orientació, l’estil, el context, la profunditat, el canal i el moment idoni per fer-ne difusió… són factors a adequar segons el grup d’interès a qui dirigim el missatge. Però això té un ‘revers tenebrós’: donar lloc a dinàmiques de comunicació externa i interna amb discursos divergents, quan no oposats. (…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Creant comunitat | 19/06/2017

A qui comunico primer?

público-objetivoObvietat: conèixer bé el públic al que ens dirigim és bàsic per triar i elaborar els nostres missatges. Tant la premsa com el màrqueting tenen perfectament identificat el seu target i s’hi dirigeixen de forma massiva, a partir de la tradicional segmentació per edat, gènere, perfil socio-econòmic-cultural…

No tan obvi: en l’ampli i més complex món de la comunicació corporativa existeixen (com a mínim) unes altres dues característiques dels nostres públics que hem de tenir en compte. La primera és la relació que mantenen amb nosaltres. Tota organització té uns ‘grups d’interès’ que constitueixen l’ecosistema amb el que s’interrelaciona: treballadors, usuaris, proveïdors, sector, propietat… En comunicació és molt útil disposar d’una estratègia específica per a cadascun: podem segmentar poc –públic intern i extern– o molt –cada grup o subgrup–. En el dia a dia, haurem de decidir a qui comuniquem o no una determinada informació, de quina manera ho fem (l’estil, l’orientació, la profunditat), amb quina freqüència o per quins canals. Així que és important tenir ben estudiats i definits aquests paràmetres. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor