Arxiu de l'autor: Àlex Palau

Sobre Àlex Palau

Periodista i fotògraf. Executiu de comptes a Op-team, Consultors de Comunicació. Especialitzat en publicacions i comunicació corporativa i interna | E-mail | Twitter
Construint relat | 16/07/2019

Explica’m-ho amb una història

A tothom li agraden les històries. Ens arriben, ens impacten, ens emocionen. No hem descobert res de nou. Simplement ho hem rebatejat en anglès: storytelling. Aquest estil ancestral de comunicació s’ha convertit en tendència gràcies, sobretot, a les infinites possibilitats que ens ofereixen els nous formats.

Perquè una història, quan es pot gravar, viralitzar, conceptualitzar en una imatge, partir i compartir, recrear a partir de testimonis reals… es converteix en la campanya perfecta, en el millor recurs narratiu per arribar a qualsevol audiència.

SEAT_AsiSePintaUnCocheConeixedors de la potència de l’storytelling, la companyia automovilística SEAT ha creat un departament –tot un departament– dedicat en exclusiva a recollir, crear i difondre històries al voltant dels valors de la marca: la SEAT Content Factory. Ricard Alonso, el responsable d’aquesta iniciativa, ho explicava recentment amb un exemple: “SEAT incorpora noves funcionalitats per fer més segura la conducció” vs. “Gràcies per fer que pugui seguir sent la mare dels meus fills”. Comunicació estàndard (model nota de premsa amb ànima de publireportatge pagat) vs. la història real d’una dona que va salvar miraculosament la vida en un accident de trànsit… i a qui porten a Barcelona –família inclosa– perquè conegui en persona els enginyers que van idear la innovació en seguretat que incorporava el seu cotxe (marca SEAT, clar). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/05/2019

Governar la comunicació

Un dels grans reptes de la comunicació actual és intentar “governar” les múltiples veus que contínuament parlen de nosaltres.

Som en l’era de l’immediat, de les crisis que esclaten i que, un minut després, ja corren per les xarxes socials. Però, sobretot, vivim en la intercomunicació total. La línia que separava comunicació interna i externa s’ha difuminat. No hi ha filtres: tot se sap al moment i és multiplicat per infinitat de veus.

Per això, avui, la millor manera de “governar la comunicació” és buscar complicitats, començant per casa nostra. Hem de deixar de veure els professionals únicament com un “públic”, com un receptor passiu, i donar-los la consideració que, en l’època de la sobreinformació i de la viralitat, es mereixen: la d’aliat estratègic en la comunicació corporativa. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 11/02/2019

Radio killed the Facebook star

La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

Video_killed_radio_star1

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2018

Confusions que es fan virals

Barrejar la gestió de perfils corporatius i personals a les xarxes socials pot donar lloc a sorpreses desagradables. Són èpics alguns casos en què el/la community manager ha publicat per error al compte oficial de Twitter o Instagram de l’empresa, pensant que ho feia al seu personal.

Els efectes d’aquesta “relliscada virtual” dependran del contingut que s’hagi difós però, sobretot, de l’humor amb què els internautes acullin la confusió i de la gestió que en faci la companyia. L’error tant pot quedar en una anècdota com derivar en una autèntica crisi de reputació en línia… autogenerada!

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes... sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes… sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
3 comentaris    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor