Arxiu de l'autor: Àlex Palau

Sobre Àlex Palau

Periodista i fotògraf. Executiu de comptes a Op-team, Consultors de Comunicació. Especialitzat en publicacions i comunicació corporativa i interna | E-mail | Twitter
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2018

Comunicació d’esmòquing o de xandall?

No hi ha una vestimenta millor o pitjor: l’important és vestir de manera “adequada”. Aquesta màxima de la imatge personal –ben coneguda i explotada pel món de la moda, on cada temporada canvia el concepte del que és “adequat” per generar noves necessitats– és traslladable al món de la comunicació corporativa.

pajarita_papel

I és que, per principi, no existeix una fórmula bona o dolenta de comunicar, ni una acció o estratègia correcta o incorrecta: només existeixen solucions adequades a un context i a una finalitat concretes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 11/12/2017

Digues “gràcies”

simyo_banner“Gràcies” per criticar-nos sense pietat a les xarxes socials, doncs la vostra aportació ens ajudarà a millorar. “Gràcies” per visitar la nostra botiga, malgrat que després acabeu comprant aquest producte que heu estat trastejant a Amazon, on el venen més barat. “Gràcies” per llegir-nos –els diaris– encara que sigui en format web sense deixar ni un euro a la causa –del periodisme–. “Gràcies” per participar, per respondre, per visitar, per comentar. Gràcies sigui el que sigui que feu en la vostra interacció amb nosaltres. Perquè sempre, sempre, la comunicació en positiu és un punt a favor nostre, i encara més si és gestionada amb cordialitat i simpatia. És un punt que suma en la imatge que projectem cap a l’exterior, i aquest és el nostre principal i únic capital comunicatiu a mig i llarg termini.

Avui he rebut el següent correu electrònic després de donar-me de baixa de la companyia telefònica: “Has decidit portar la teva línia a un altre operador i volem escriure’t per acomiadar-nos, però sobretot, per donar-te les gràcies. MOLTES GRÀCIES! Per haver estat amb nosaltres tot aquest temps i haver confiat en Simyo per ser la teva companyia de telefonia mòbil. […] Et desitgem molta sort i esperem tornar-te a veure aviat. No oblidis que aquí et guardem un lloc. Arreveure!”. Ha estat llegir-lo i venir-me ganes de tornar amb ells (el pack familiar contractat amb la nova companyia m’ho impedeix, de moment).  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 28/09/2017

Desemmascarats: renéixer per recuperar la credibilitat

Credibilitat, prestigi i capacitat d’influència: tres intangibles d’incalculable valor per a qualsevol organització. Per generar-los, hem de ser capaços de construir –i mantenir– un discurs sòlid i coherent al llarg del temps.

Apuntàvem en el darrer post (Mantenir la coherència) que, en temps d’incertesa sobre el que és veritat i el que no, la coherència del discurs corporatiu és clau per mantenir la credibilitat, el prestigi i la capacitat d’influència.

El valor d’aquests tres intangibles és enorme i, sovint, supera amb escreix el dels actius de qualsevol organització. D’exemples, milers. Twitter no ha generat mai beneficis, però el seu valor de mercat es xifra en milers de milions (influència). Un anunci a La Vanguardia és notablement més car que en mitjans de major tirada i difusió (prestigi). Un partit polític pot veure reduïda o ampliada dràsticament la representació sense que el gruix de militants variï (credibilitat). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 14/07/2017

Mantenir la coherència

megafonLa comunicació interna és la primera línia de batalla de la comunicació externa: avui, res queda a casa, tot es filtra, tot se sap.

Facts are facts (els fets són immutables), però qui escriu la història li dóna la forma que més li convé. Aplicant la màxima a la comunicació corporativa, sovint ens pot interessar divulgar una mateixa informació de forma i en temps molt diferents segons els públics a qui ens dirigim.

L’arrel d’aquesta pràctica és lícita i, ben aplicada, molt positiva: l’orientació, l’estil, el context, la profunditat, el canal i el moment idoni per fer-ne difusió… són factors a adequar segons el grup d’interès a qui dirigim el missatge. Però això té un ‘revers tenebrós’: donar lloc a dinàmiques de comunicació externa i interna amb discursos divergents, quan no oposats. (…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Creant comunitat | 19/06/2017

A qui comunico primer?

público-objetivoObvietat: conèixer bé el públic al que ens dirigim és bàsic per triar i elaborar els nostres missatges. Tant la premsa com el màrqueting tenen perfectament identificat el seu target i s’hi dirigeixen de forma massiva, a partir de la tradicional segmentació per edat, gènere, perfil socio-econòmic-cultural…

No tan obvi: en l’ampli i més complex món de la comunicació corporativa existeixen (com a mínim) unes altres dues característiques dels nostres públics que hem de tenir en compte. La primera és la relació que mantenen amb nosaltres. Tota organització té uns ‘grups d’interès’ que constitueixen l’ecosistema amb el que s’interrelaciona: treballadors, usuaris, proveïdors, sector, propietat… En comunicació és molt útil disposar d’una estratègia específica per a cadascun: podem segmentar poc –públic intern i extern– o molt –cada grup o subgrup–. En el dia a dia, haurem de decidir a qui comuniquem o no una determinada informació, de quina manera ho fem (l’estil, l’orientació, la profunditat), amb quina freqüència o per quins canals. Així que és important tenir ben estudiats i definits aquests paràmetres. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 20/04/2017

Quatre fórmules clau per mesurar el ROI en comunicació

Els gerents i directius volen resultats, i això val també per a la comunicació corporativa. Invertim uns recursos i exigim un retorn (ROI). Això implica que hem de poder avaluar si allò que fem realment funciona.

return-on-investmentPerò, com es mesuren els resultats en un àmbit aparentment tan eteri com és el de la comunicació? No és senzill. D’entrada, la comunicació no funciona mai de forma aïllada, doncs tot allò que fa una empresa o una institució impacta a nivell comunicatiu. Ara bé, entenent que hi ha factors externs no controlables, sí que és possible avaluar de forma precisa i objectivable l’impacte de la nostra comunicació corporativa.

Per fer-ho, hem de saltar de l’inaprehensible àmbit de les lletres, al de la ciència. A continuació teniu algunes magnituds que van un pas més enllà del típic comptar “visites a la web” i “impactes en premsa”: (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/03/2017

Comunicació corporativa: instruccions de viatge

La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors viatgecondicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora.

Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2017

Com planificar la teva comunicació

PDCA-comunicacióExplicàvem en el darrer article que la comunicació corporativa requereix un plantejament estratègic. Primer s’analitza, després es pensa i, a continuació, s’actua. Es torna a analitzar, es torna a pensar i es torna a actuar. I, així, successivament, cap a l’èxit.

Per actuar d’una manera professional i obtenir resultats, és necessari abandonar certes dinàmiques èpiques-romàntiques heretades del periodisme clàssic i aplicar metodologies i processos. Així doncs, hem de planificar la nostra estratègia de comunicació de manera que:

  • S’orienti a la consecució de resultats mesurables.
  • Faciliti la coordinació de tota l’activitat comunicativa (eficiència i eficàcia).
  • Ens permeti ser proactius, tant per preveure i avançar-nos a les necessitats, com per abordar de manera planificada i en les millors condicions qualsevol situació inesperada o de crisi.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor