Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Problemes de comunicació | 02/05/2019

Uns quants aforismes

  • Tota política de comunicació basada en el silenci és més Política que Comunicació.
  • No és allò què dius, és com ho dius.
  • Els estoics deien: “calla, o parla millor que el silenci”. Els assertius haurien de dir: “calla i escolta abans de parlar”.
  • Si un missatge no s’entén és que està mal elaborat o mal expressat. No hi ha mals entenedors, sinó mals explicadors.
  • No hi ha més gran convençut que aquell que ha estat seduït.
  • Si crides, és que no tens raó o que l’altre està molt lluny de tu. En cap dels dos casos estàs comunicant.
  • La transparència no és comunicar molt, sinó comunicar bé.
  • Per llarg que sigui un missatge, sempre l’has de poder resumir en un titular.
  • Informem de coses passades, comuniquem per crear un determinat futur.
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 05/03/2019

Comunicació en sèrie

Postmodern Jukebox és un col·lectiu musical rotatori fundat per l’arreglista i pianista Scott Bradlee el 2011. PMJ és conegut per la reelaboració de la música moderna popular en diferents gèneres d’època, especialment formes de principis del segle XX com el swing i el jazz.  Cada setmana llança un nou vídeo a YouTube, sempre seguint una mateixa estètica visual (una càmera fixa frontal i un sol pla per a tot el vídeo, l’escenari sol ser una habitació normal i corrent, hi ha elements decoratius que es repeteixen, com una catifa). El resultat és que el grup ha acumulat més de mil milions de visualitzacions a YouTube i 3,6 milions de subscriptors.

PMJ és un exemple d’èxit de l’entreteniment en sèrie, una tècnica impulsada fa un segle pels grans mitjans de comunicació de masses (ràdio, TV, cinema) i que es basava en el model dels relats fulletonescos de la premsa europea decimonònica. Parteix de la idea simple de dissenyar un producte nou i diferent dels que existeixen i clonar-lo (amb lleugeres variacions individuals) indefinidament. El negoci és ja tan important que han sorgit plataformes com Netflix que l’han convertit en la seva activitat central.

Però aquest model de les sèries també ha esdevingut una estratègia de Comunicació Externa per a les organitzacions, i una eina potent per al posicionament i la notorietat de marca. Paradigmàtic és el cas del RACC, al que molta gent reconeix el lideratge per la informació que difon quotidianament sobre l’estat del trànsit. Per què és útil i eficaç la Comunicació en sèrie? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 29/01/2019

Continguts web: veure o llegir?

herdLa dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí! (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 21/11/2018

Integritat, reputació i vídeos

zen stonesCorren mals temps per a la corrupció. Bàsicament, perquè la tecnologia digital ha aportat una capacitat d’espiar i d’enregistrar de proporcions siderals: més de 5.000 milions de mòbils al planeta disposats a captar-ho i filmar-ho tot i, encara més, a ventilar-ho sense mesura ni control. Qui se’n pot escapar?  Potser no tot se sap, però sí que tot es pot saber…

Davant del poder que ha adquirit l’usuari, el client, el ciutadà, les corporacions malden per controlar missatges i projectar una imatge d’entitats responsables. “Reputació” és la paraula de moda, i més encara per a tots aquells que depenen de les decisions de públics molt nombrosos, com són les grans companyies, els partits polítics o institucions com ara la universitat o l’Església.

Resulta evident que la reputació és un atribut que es posiciona gràcies a la Comunicació.  Per exemple, elaborar i divulgar codis ètics o memòries de sostenibilitat genera credibilitat entre els Públics Objectiu, perquè transmet valors, compromisos i actuacions de responsabilitat social.

Ara bé, tot això no serveix de res si no existeix una veritable integritat entre les persones que formen part de l’organització. “Diem el que fem i fem el que diem” hauria de ser la primera de les obligacions que qualsevol corporació imposés a tots els seus membres. Perquè si no és així, tard o d’hora algú farà aparèixer un vídeo que posarà en evidència la falta comesa, la transgressió d’aquell codi de conducta. I la confiança que els públics hauran perdut en nosaltres comportarà una nova inversió en Comunicació d’un volum que potser ja no es podrà assumir.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/09/2018

Sobre l’estratègia

A punt d’entrar en el darrer trimestre de l’any, època de preparació i de pressupostos per a les accions del nou exercici. Equivocats o no, els objectius acostumen a ser fàcils de definir: que si un % de creixement, que si la conquesta d’un nou nínxol de clients, que si la millora de l’eficiència… En una organització, gairebé tots els objectius van aparellats a una estratègia de comunicació: tenir més visibilitat, modificar el posicionament o aconseguir més influència entre uns determinats públics objectiu acostumen a formar part del catàleg de reptes que cal afrontar. La pregunta és com fer-ho, i la resposta se’n diu “estratègia”.

strategy

Dissenyar una estratègia exitosa exigeix, essencialment, creativitat. En mercats saturats com els actuals, i amb eines de comunicació de gran abast, d’ús econòmic i capaces de practicar el marketing to one, la diferenciació només s’aconsegueix amb innovació: si fas el mateix que els altres, sempre seràs el segon (o sigui, el primer dels perdedors). Ara bé, la creativitat fora de context és com els moviments dels pollastres sense cap, erràtics i sense sentit. No mena enlloc.

Es pot afrontar el procés creatiu des dues posicions: el talent i el mètode. Per als que no anem sobrats de talent, el mètode té l’avantatge de facilitar el camí sense condicionar-te el destí. Dissenyar una bona estratègia de comunicació consisteix, al capdavall a seguir unes poques passes: (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 11/06/2018

El nom, l’actiu més valuós

NameImatge és allò que perceben de nosaltres. A la llarga, una imatge pública serà potent de manera proporcional a la identitat que representi: tant se val si parlem d’un producte com d’una persona. És possible enganyar algú sempre, i és possible enganyar molts durant un temps. Però és impossible enganyar tothom sempre. Per tant, el que determina l’èxit en un mercat és la identitat, els propis atributs, allò que som. I el primer signe d’identitat és el nom que serveix, primordialment, per a distingir-nos uns dels altres (encara que sigui per causes tan risibles com el de la mexicana a qui li van posar “Brexit”).

Però el nom és molt més que una simple eina de diferenciació. És el gran actiu de qualsevol empresa i producte. I encara més d’una persona, perquè és el que la converteix en un referent. Això queda palès avui dia amb els nicks de les xarxes socials, alguns dels quals compten amb milions de seguidors. La firma personal és un passaport per arribar a grans públics, i amb la revolució digital ha servit fins i tot per a crear una nova professió: la dels influencers, una activitat que consisteix a posicionar qualsevol mercaderia simplement per la recomanació d’algú que “té nom” (no pas d’algú que “sap”). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 02/05/2018

La colònia costa 2,10 €…

…i el màrqueting associat a la promoció de perfums supera els 800 milions de dòlars anuals.

Un partit de futbol dura 1 hora i 30 minuts, però els diaris esportius dediquen més de 10 pàgines diàries a parlar sobre el club (estiu inclòs, quan els jugadors estan de vacances).

Els polítics s’ocupen de la redacció de lleis. Tanmateix, el Congrés dels Diputats només treballa entre 0 i 10 dies al mes. La resta del temps el dediquen a opinar sobre tot i, especialment, a criticar els adversaris.

El 20 de gener de 2017, Donald Trump va jurar el càrrec de president dels Estats Units. En els seus 15 mesos en el càrrec ha nomenat 5 directors de Comunicació.

El planeta suma una població de quasi 7.600 milions de persones. Més de 4.000 milions usen internet, gairebé 3.200 milions són actius a les xarxes socials i més de 5.000 milions fan servir telèfon mòbil.

Un home pronuncia, de mitjana, 7.000 paraules cada dia. Una dona, 20.000. I la comunicació verbal només és un 35% de la comunicació humana.

Cada ciutadà espanyol va destinar 7,5 hores diàries (sí, 450 minuts cada dia) al consum de mitjans de comunicació.

La marca “Apple” i el seu símbol de la poma mossegada tenen un valor de mercat de més de 184.000 milions de dòlars, equivalent a les vendes totals de productes de l’empresa durant 10 mesos.

Una altra tecnològica, Google, ha ingressat durant 2017 més de 95.000 milions de dòlars per la venda d’anuncis.

Què més et cal saber per confirmar com és d’important la Comunicació?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor