Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Construint relat | 05/10/2020

Els problemes de mentir

El problema de mentir

La vanitat, la competitivitat mal entesa (i pitjor resolta) o simplement l’afany de molts directius de guanyar ràpidament diners genera fugides endavant en forma de mentides sobre la pròpia realitat empresarial. Encara avui, un bon nombre de gent pensa que el públic és estúpid i que s’ho empassa tot, tant se val si és o no veritat. I promouen la creació i difusió d’un relat absolutament esbiaixat amb la intenció d’escurçar terminis cap als seus objectius.

Però la història està plena d’exemples de fracassos d’aquesta estratègia. El banc Lehman Brothers, el fabricant de cotxes General Motors o, més propers a nosaltres, el portal d’internet Terra  van ser dominadors del mercat un temps més o menys llarg, però van acabar sucumbint a la seva política de projectar una imatge irreal de les seves capacitats i actius. Van enganyar clients i accionistes i, al final, el seu relat es va ensorrar com un castell de cartes.

Mentir és la pitjor estratègia de comunicació que pots plantejar-te: et pot donar avantatges temporals, però mai no podràs reconstruir la teva reputació quan s’hagi enfonsat. Mentir és una forma ràpida per crear estats d’opinió puntualment favorables, però mai serveix per a assolir els objectius a llarg termini. Al contrari, com més menteixes més te n’allunyes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 08/07/2020

Comunicació híbrida

La pandèmia de la Covid-19 ha fet replantejar moltes activitats, tot buscant la seguretat i la protecció de les persones. Teletreball (tots els que poden), competicions esportives sense públic, reducció de la mobilitat en els transports públics… A més, els efectes de la paràlisi econòmica han provocat caigudes de la producció (tèxtil, automòbils…) i del consum (turisme o cultura, entre altres). Ara bé, la situació també ha generat oportunitats, i no només per als que venen mascaretes o gel hidroalcohòlic, sinó per a sectors tan diversos com la logística (Amazon o Glovo no paren) o la tecnologia (les cotitzacions de les empreses del Nasdaq estan disparades!).

Per al nostre sector -Comunicació i Màrqueting- la tendència que s’està imposant és la hibridació: combinar les accions físiques o presencials amb les digitals o online. I això passa a quasi tots els camps: des de les entrevistes televisives fins a les campanyes promocionals de qualsevol producte.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/05/2020

Els números canten

numbersPer a qualsevol projecte de comunicació, l’èxit consisteix en què el missatge arribi al públic. Aquest objectiu xoca amb tota mena d’entrebancs: des del context fins a les característiques i capacitats del receptor. Però també disposa d’elements facilitadors -per exemple, la multiplicitat de canals-, i d’una eina inqüestionable: el llenguatge. Aquest codi compartit entre emissor i destinatari permet que la comunicació assoleixi tots els resultats buscats.

Dues persones (o dues organitzacions) s’entendran en la mesura que els missatges siguin potents i ajustats a les seves expectatives. O sigui, si parles d’allò que li interessa a l’altre, i ho fas de manera que ho comprengui, les possibilitats de què et segueixi es multipliquen. Aquesta és la base, entre altres, dels algoritmes dels moderns buscadors d’internet: van refinant la cerca en funció d’informació que t’han capturat, i que va des de la llengua del teu dispositiu fins a les temàtiques d’anteriors exploracions. El cercador et parla del que t’interessa, i et va afiliant, fidelitzant… fins a sotmetre’t a plena dependència.

El llenguatge més precís de tots és el dels números. 2 és el doble d’1, i una centmilèsima és la ínfima probabilitat que et toqui la rifa de Nadal si només jugues un número. Això val tant per a emissor com per a receptor, no admet discrepàncies. Les dades objectives i concretes estalvien temps i esforços en els processos de comunicació, i per això mateix capturen l’atenció. La gent ja sabem que un fórmula 1 corre molt, però el que ens interessa -i ens excita- de debò és la xifra exacta d’aquesta velocitat punta. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/04/2020

Temps de propaganda

La propaganda és una tècnica de Comunicació generalment aplicada a la manipulació de masses en l’àmbit ideològic (polític o religiós). Tot i que es fa servir des de fa segles, va prendre un gran auge en el sí dels règims totalitaris anteriors a la Segona Guerra Mundial, i s’ha desenvolupat gràcies al creixement dels moderns mitjans de comunicació. Les xarxes socials s’han convertit també en una eina imprescindible per a l’èxit de les polítiques de propaganda perquè, entre altres coses, fan que robots i cibertropes multipliquin la difusió de missatges falsos.

L’objectiu de la propaganda és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició.

La crisi sanitària de la Covid-19 ha fet palesa la seva utilitat. Quan no disposes de cap argument que avali la teva gestió, dedica’t a simplificar i a crear un adversari únic, llança quatre idees i repeteix-les fins que semblin exclusives i veritables. En la teva condició d’autoritat o de responsable, no cal que aportis solucions, però sí que controlis els canals i que desviïs l’atenció cap a assumptes que no tenen res a veure amb el problema.

Propaganda

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 09/03/2020

Diccionari d’actituds i de valors

people

Assertivitat: Resulta el recurs més barat d’obtenir, però també el més escàs en els equips de Comunicació. Aquest equilibri entre agressivitat i passivitat comporta ser positiu, autèntic i participatiu, és clar, però també una conscienciació de les pròpies capacitats i limitacions professionals.

Col·laboració: cap individu no supera el treball de l’equip. Aquí no hi ha elecció possible: pots triomfar col·laborativament o ensorrar-te sol. Això sí, no confondre la cooperació amb una assemblea (cal ser executius), ni l’equip com un refugi de les pròpies debilitats o irresponsabilitats.

Creativitat: Quan escrius creative communication al Google, et torna 1.790 milions d’entrades. Sembla que aquesta sigui una actitud imprescindible en qualsevol bon equip professional. I ho és, molt notablement quan va associada a qualitats com (i no pas en contra de, o en el lloc de) el rigor, l’excel·lència i la visió global (360º) del projecte. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 30/01/2020

Comunicació i ODS

Si hi ha un àmbit on la Comunicació ha de modificar conductes, aquest és sens dubte el que fa referència al Desenvolupament Sostenible. Tan cert com que ens hi va la vida: o protegim el planeta i les persones, o acabarem -tard o d’hora- autodestruint-nos.

ODS - ONU

Per tant, aquí no es tracta només de ser molt impactant, d’obtenir notorietat o de posicionar-se com a molt creatius. La comunicació dels ODS de l’Agenda 2030 ha d’aconseguir, principalment, mobilitzar la gent, modificar-los primer la consciència i després els hàbits. I arribar, així, a capgirar aquesta tendència suïcida d’anar generant desigualtats socials, del consum irresponsable de recursos naturals o de la sobreexplotació dels ecosistemes terrestres i marins. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 10/12/2019

Gestió de la marca personal

Identity 3L’expert Dan Schawbel va definir el concepte marca personal en aquests termes: “com ens comercialitzem als altres”. Però, com fer-ho per a què esdevingui poderosa i generi força beneficis econòmics?

A la pràctica es poden explorar tres vies diferents per a posicionar una marca personal:

  1. Ets un geni, ets un líder. Einstein o Trump converteixen en or moltes de les coses que toquen, simplement perquè són al top of the mind de molt gent. Són populars per la seva personalitat arrasadora, perquè són inigualables en les seves facetes professionals públiques (encara que sovint no els entenguis).
  2. Surfeges sobre la moda del moment. Les influencers a les xarxes socials o els autors sobre temàtiques que han estat molt seguides -ja sigui l’autoajuda o la inversió en Borsa- ascendeixen ràpidament en l’escala de la notorietat pública. El secret és arrossegar quanta més gent millor i convertir-se en el seu gurú.
  3. Acumules i presentes una trajectòria. De Gaudí als fundadors de Google, les persones que acrediten haver aportat una gran quantitat d’obres (o una obra molt gran) a la societat són absolutament respectades i valorades. És allò de què els fets parlen per tu.

Tots aquells que aspiren a construir i difondre la seva marca personal han de mirar d’encabir-se en una de les 3 categories citades… o renunciar. Perquè ha de quedar clar que la marca personal no és un bé que puguis crear amb diners.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 13/11/2019

La vida per una imatge

ImatgeDes de l’època de la pintura rupestre, la passió per crear i difondre imatges ha arribat al paroxisme actual, amb gent que mor per fer-se una selfie.

El llenguatge visual és molt més antic que l’escrit perquè la seva codificació és més senzilla. Un concepte expressat en paraules necessita, de vegades, diverses frases per a ser explicat i comprés. En canvi, “una imatge val més que mil paraules”: aquesta és la capacitat de condensació d’idees que posseeix qualsevol figuració gràfica. Això explica perquè triomfen els senyals (de trànsit) o els logotips (de marques). En apenes uns traços aporten molts missatges.

La clau radica en què l’ull és capaç de processar informació d’una manera més àgil que qualsevol altre sentit. Fotos i vídeos impacten ràpidament (no exigeixen consum de temps al destinatari), es comprenen de seguida i es recorden més temps. Durant les campanyes, els partits polítics s’esforcen a muntar atrezzos que projectin fotos de gent nombrosa, alegre (feliç) i activa. No importa el que dius, importa com et veuen.

Les TIC no han fet sinó acréixer el seu poder. Instagram n’és el màxim exponent, com abans ho va ser el cinema i la TV. Les imatges són ara reproduïdes milions de vegades, i això multiplica de forma exponencial el seu efecte. La seva successió va creant Relat (què és, si no, l’storytelling originàriament?). I avui que tots volem explicar (i imposar) la nostra història, quina millor eina pot sintetitzar, il·lustrar i escampar allò que volem transmetre?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 07/10/2019

La comunicació municipal

Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals.007-transparency En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.

Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

  • Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
  • Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
  • Mobilitzar els ciutadans a la participació
  • Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
  • Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
  • Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
  • Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor