Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/06/2017

L’èxit és una ceba

cebaAllò que determina l’èxit o el fracàs de qualsevol acció o campanya de comunicació és el nivell d’encert del significat. Tot això pot ser molt boirós i conceptual, perquè “significat” és un terme que s’explica des de ciències tan inexactes como l’epistemologia (teoria del coneixement), la semiòtica (llenguatge no verbal), la psicologia (comportament), la semàntica (paraula) o la filosofia (saviesa). Simplificant, es podria traduir “significat” com una “imatge de la realitat”. Per tant, el resultat de tota comunicació vindria definit per la mesura que aquesta imatge de la realitat sigui compartida per emissor i receptor (exemple típic: si vull diners i et demano per un banc i tu m’assenyales un lloc per asseure, l’èxit de l’acte de comunicació és igual a zero).

A la pràctica, el problema que tenim per encertar el “significat” és considerar-ho com un repte unidimensional. En una campanya electoral no guanya ni el més simpàtic, ni el més guapo, ni el més conservador o revolucionari, ni el més creïble… Cal projectar una suma de missatges (valors, actituds, promeses) que, a més, concerneixin (vinculin, comprometin) als votants. I que, a més, ho facin en el moment present. Els exemples d’èxit (victòries contra pronòstic) són eloqüents: des de Zapatero (2004) a Macron passant per Trump.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 29/11/2016

Xarxes socials: mama, por!

En només una dècada, les xarxes socials han esdevingut:

  • Una eina de comunicació indispensable per a la humanitat.
  • L’únic canal d’informació (l’única finestra al món) per a força gent.
  • Un poder polític i comercial superior al de molts governs i empreses.
  • Un espai d’interacció on milions de persones hi passen hores cada dia (en nombrosos casos, és el seu únic espai d’interacció social).

Però les xarxes socials són també un cau de manipuladors capaços d’actuar sense cap escrúpol ètic, fins al punt que la recent elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units es vincula a la capacitat del seu equip d’intoxicar les xarxes socials amb mentides de tota mena. La falta d’educació (en el sentit de “coneixement”) dels usuaris va multiplicar els likes d’aquestes notícies falses, fent-les alhora més rellevants. La importància adquirida combinada amb els algoritmes de les webs -que et seleccionen la informació en funció del teu perfil d’internauta- han acabat per convertir en monstruosa la manipulació.

Tot això ha motivat la reacció de Facebook. Mark Zuckerberg ha anunciat mesures al respecte. Però el dany ja està fet: haurem d’aguantar la “presidència mundial” d’un masclista i racista que menysprea la veritat. Zuckerberg podia haver actuat molt abans. Quin interés tenia a no fer-ho? És que potser  s’estava fent escandalosament i il·lícitament ric? Aquest perill ja l’advertia Eli Pariser en una data tan llunyana -en termes digitals- com el 2011:

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 25/10/2016

Del concepte a la pràctica

experiencia-de-lusuariUna estratègia adequada afavoreix l’obtenció de resultats. Contra la idea que l’important en Comunicació és el missatge, o el disseny, o el canal o qualsevol altra dimensió específica, convé recordar que només qui enfoca encertadament la globalitat de la situació assolirà els objectius. Això exigeix una correcta anàlisi del problema i una alta dosi de creativitat en la solució. Pensar. I després, tornar a pensar.

Però en Comunicació hi ha una regla d’or addicional que massa sovint s’oblida: pensar en el destinatari, en el receptor. Tant les anàlisis com les propostes operatives han d’estar fetes des de la perspectiva dels nostres interlocutors si es vol que siguin plenament efectives. Conceptes com la usabilitat o l’experiència de l’usuari són determinants a l’hora d’influir els altres amb els nostres missatges o accions.

I això remet al moment de la veritat: just quan els nostres missatges arriben al receptor. Siguem sincers: quantes vegades escrivim o diem discursos amb massa subordinades? Quantes vegades oferim informacions desendreçades o disconnexes? Quantes vegades en un grafisme la lletra és tan petita que no es llegeix? Quantes vegades infoxiquem, i quantes fem massa elisions?

Pensar (estratègia) és essencial, però només qui té cura en l’execució arriba a l’excel·lència. Especialment en Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 19/09/2016

Hiperpublicitat miniefectiva

publicitatAl bus, per correu electrònic, llegint el diari, consultant el telèfon mòbil, en els envasos de productes per al consum, al cinema, al camp de futbol, circulant pels carrers, per correu postal, escoltant la ràdio, a les xarxes socials, en els jocs de naips, a les entrades del teatre, amb avioneta per sobre la platja, mirant la televisió, navegant per la web… és difícil trobar un moment i un espai en el quefer quotidià on no hi hagi un anunci. La saturació publicitària és d’una tal magnitud que es fa difícil entendre que aquesta eina de comunicació pugui ser veritablement efectiva. Els experts afirmen que cada persona rep 5.000 missatges publicitaris al dia. Quants d’aquests aconsegueixen realment impactar?

Des del punt de vista dels que s’anuncien, el raonament és molt simple, per continuar invertint: encara que el públic estigui saturat d’anuncis, sempre recordarà aquells que més se li hagin reiterat. Això crea una espiral semblant a la drogoaddicció: cada vegada cal una dosi més gran per a assolir els mateixos resultats… fins que el receptor col·lapsa.

D’acord: la publicitat és una eina de comunicació ràpida, simple i cada vegada més econòmica (gràcies a la digitalització). Però com en tota eina de comunicació, la seva eficàcia no depèn tant de la quantitat i reiteració sinó del direccionament al target: coneix el seu perfil i hàbits, parla-li en la forma que li agrada, i aconseguiràs les vendes o la influència que buscaves. Encara que no el sepultis diàriament d’impactes.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 27/07/2016

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor