Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Construint relat | 03/09/2018

Sobre l’estratègia

A punt d’entrar en el darrer trimestre de l’any, època de preparació i de pressupostos per a les accions del nou exercici. Equivocats o no, els objectius acostumen a ser fàcils de definir: que si un % de creixement, que si la conquesta d’un nou nínxol de clients, que si la millora de l’eficiència… En una organització, gairebé tots els objectius van aparellats a una estratègia de comunicació: tenir més visibilitat, modificar el posicionament o aconseguir més influència entre uns determinats públics objectiu acostumen a formar part del catàleg de reptes que cal afrontar. La pregunta és com fer-ho, i la resposta se’n diu “estratègia”.

strategy

Dissenyar una estratègia exitosa exigeix, essencialment, creativitat. En mercats saturats com els actuals, i amb eines de comunicació de gran abast, d’ús econòmic i capaces de practicar el marketing to one, la diferenciació només s’aconsegueix amb innovació: si fas el mateix que els altres, sempre seràs el segon (o sigui, el primer dels perdedors). Ara bé, la creativitat fora de context és com els moviments dels pollastres sense cap, erràtics i sense sentit. No mena enlloc.

Es pot afrontar el procés creatiu des dues posicions: el talent i el mètode. Per als que no anem sobrats de talent, el mètode té l’avantatge de facilitar el camí sense condicionar-te el destí. Dissenyar una bona estratègia de comunicació consisteix, al capdavall a seguir unes poques passes: (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 11/06/2018

El nom, l’actiu més valuós

NameImatge és allò que perceben de nosaltres. A la llarga, una imatge pública serà potent de manera proporcional a la identitat que representi: tant se val si parlem d’un producte com d’una persona. És possible enganyar algú sempre, i és possible enganyar molts durant un temps. Però és impossible enganyar tothom sempre. Per tant, el que determina l’èxit en un mercat és la identitat, els propis atributs, allò que som. I el primer signe d’identitat és el nom que serveix, primordialment, per a distingir-nos uns dels altres (encara que sigui per causes tan risibles com el de la mexicana a qui li van posar “Brexit”).

Però el nom és molt més que una simple eina de diferenciació. És el gran actiu de qualsevol empresa i producte. I encara més d’una persona, perquè és el que la converteix en un referent. Això queda palès avui dia amb els nicks de les xarxes socials, alguns dels quals compten amb milions de seguidors. La firma personal és un passaport per arribar a grans públics, i amb la revolució digital ha servit fins i tot per a crear una nova professió: la dels influencers, una activitat que consisteix a posicionar qualsevol mercaderia simplement per la recomanació d’algú que “té nom” (no pas d’algú que “sap”). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 02/05/2018

La colònia costa 2,10 €…

…i el màrqueting associat a la promoció de perfums supera els 800 milions de dòlars anuals.

Un partit de futbol dura 1 hora i 30 minuts, però els diaris esportius dediquen més de 10 pàgines diàries a parlar sobre el club (estiu inclòs, quan els jugadors estan de vacances).

Els polítics s’ocupen de la redacció de lleis. Tanmateix, el Congrés dels Diputats només treballa entre 0 i 10 dies al mes. La resta del temps el dediquen a opinar sobre tot i, especialment, a criticar els adversaris.

El 20 de gener de 2017, Donald Trump va jurar el càrrec de president dels Estats Units. En els seus 15 mesos en el càrrec ha nomenat 5 directors de Comunicació.

El planeta suma una població de quasi 7.600 milions de persones. Més de 4.000 milions usen internet, gairebé 3.200 milions són actius a les xarxes socials i més de 5.000 milions fan servir telèfon mòbil.

Un home pronuncia, de mitjana, 7.000 paraules cada dia. Una dona, 20.000. I la comunicació verbal només és un 35% de la comunicació humana.

Cada ciutadà espanyol va destinar 7,5 hores diàries (sí, 450 minuts cada dia) al consum de mitjans de comunicació.

La marca “Apple” i el seu símbol de la poma mossegada tenen un valor de mercat de més de 184.000 milions de dòlars, equivalent a les vendes totals de productes de l’empresa durant 10 mesos.

Una altra tecnològica, Google, ha ingressat durant 2017 més de 95.000 milions de dòlars per la venda d’anuncis.

Què més et cal saber per confirmar com és d’important la Comunicació?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 16/11/2017

Gràfics: informació i distorsió

En una societat sobreinformada, i també per causa d’audiències poc preparades o directament analfabetes, el llenguatge gràfic ha esdevingut una poderosa eina de comunicació. El grafisme és una tècnica amb evidents avantatges: sintetitza missatges, facilita la comprensió del públic, atrau per la seva creativitat. Les infografies resumeixen grans notícies (des d’una crisi borsària als efectes d’un terratrèmol o els èxits d’una estrella de l’esport). A més, generen aquell impacte que li és negat al continu de paràgrafs escrits que es tornen més àrids com més profunds o especialitzats són. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/06/2017

L’èxit és una ceba

cebaAllò que determina l’èxit o el fracàs de qualsevol acció o campanya de comunicació és el nivell d’encert del significat. Tot això pot ser molt boirós i conceptual, perquè “significat” és un terme que s’explica des de ciències tan inexactes como l’epistemologia (teoria del coneixement), la semiòtica (llenguatge no verbal), la psicologia (comportament), la semàntica (paraula) o la filosofia (saviesa). Simplificant, es podria traduir “significat” com una “imatge de la realitat”. Per tant, el resultat de tota comunicació vindria definit per la mesura que aquesta imatge de la realitat sigui compartida per emissor i receptor (exemple típic: si vull diners i et demano per un banc i tu m’assenyales un lloc per asseure, l’èxit de l’acte de comunicació és igual a zero).

A la pràctica, el problema que tenim per encertar el “significat” és considerar-ho com un repte unidimensional. En una campanya electoral no guanya ni el més simpàtic, ni el més guapo, ni el més conservador o revolucionari, ni el més creïble… Cal projectar una suma de missatges (valors, actituds, promeses) que, a més, concerneixin (vinculin, comprometin) als votants. I que, a més, ho facin en el moment present. Els exemples d’èxit (victòries contra pronòstic) són eloqüents: des de Zapatero (2004) a Macron passant per Trump.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor