Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 23/03/2016

10 anys “sense” twitter

Vaig conèixer Twitter gràcies a @abladias, aleshores company de feina, avui un dels màxims gurus de les xarxes socials a nivell mundial. Durant els 10 anys de la seva història, Twitter ha esdevingut una eina de comunicació molt útil, molt popular (més de 300 milions d’usuaris), però també una companyia que després de tant temps encara genera pèrdues. Durant aquest període, persones i empreses han hagut d’afrontar dues grans decisions al respecte:

  1. Obro un compte?
  2. Si obro un compte, ¿com l’he de gestionar?

I com que de respostes a la segona qüestió n’hi ha de sobres (concretament, 38,7 milions), la gran qüestió filosòfica continua essent a la primera. Sens dubte, és un dels grans interrogants de la vida moderna.

Primera piulada

(…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2016

Elogi de la gestió

És un instint natural: quan els problemes esdevenen complexos, sentim la temptació de convertir-nos en alquimista i trobar una solució màgica que els desllorigui tots de cop. El progrés científic i tecnològic provoca que el món avanci cada cop més acceleradament i això, paradoxalment, genera incertesa en les persones.  En l’era dels mitjans de comunicació de masses i de les xarxes socials, els gurús (aquells que ajuden a transitar de la ignorància al coneixement) han trobat el camp abonat per sacsejar consciències.

Al món de l’empresa passa el mateix. “Estratègia“, diuen. Estratègia i tindràs èxits i resultats. I és veritat… però no tota la veritat. L’estratègia és el camí, però sense caminar mai no s’arriba enlloc. És la gestió la que fa avançar. La gestió entesa com a acció, i també com a coordinació de persones i altres recursos per a assolir uns determinats objectius amb eficiència.

gestió

La gestió és la que fa créixer les audiències. La gestió és la que evita el malbaratament de temps i de diners. La gestió és la que minimitza els errors inherents a qualsevol pla. La gestió, en definitiva, ajusta expectatives i realitat. I crea futur, perquè només quan has superat un esglaó estàs en condició de pujar al següent.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 04/02/2016

Ensenyament i formació

formacióL’ensenyament ha esdevingut una de les indústries més poderoses en l’economia dels països avançats. Al volum d’inversions que el sistema dedica a escolars i universitaris cal sumar-hi les despeses de les empreses envers la formació dels seus empleats i el consum de particulars per tota mena de canals: avui s’ensenya (i es paga per aprendre) des de com passejar un gos fins a gimnàstica pèlvica, passant per llengües mortes o, encara més senzillament, per treure’s el carnet de conduir. Diguem-ho clar: mig món es dedica a l’ensenyament, però el món sencer es dedica a aprendre (inclosos els que fan de mestres d’alguna cosa).

En aquest sentit, és gairebé el mercat perfecte: a l’amplíssima oferta provocada pel desenvolupament de les societats (ciències, tècnica) s’hi afegeix una demanda il·limitada de tota mena de coneixements. De vegades, per la necessitat de ser més competitius en els mercats laborals. En altres casos, pel simple plaer d’aprendre… o d’entretenir-se. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 03/11/2015

Isoaparença, virtut o defecte?

La isoaparença és una tàctica creativa que consisteix a dissenyar objectes que s’assemblin a altres que ja estan posicionats en el mercat. Quan fa 30 anys va esclatar el boom de les aigües minerals, els envasos de totes les marques eren pràcticament idèntiques als de l’empresa líder (“no pesen els anys, pesen els quilos”). Això mateix va passar amb la categoria dels iogurts. I, més recentment, ho veiem fins i tot en els models de cotxes SUV, en els telèfons mòbils o en la roba per a practicar qualsevol esport. Mentre el mercat de la categoria en qüestió creix, tots imiten el líder. Quan esdevé madur, aleshores apareixen diferències per a bé cercar nous submercats, bé liderar un nínxol determinat.

El problema és que aquesta tàctica pot arribar a ser perjudicial per a la salut del consumidor. Literalment, com ha passat en el cas de medecines i fàrmacs. Aquí és on sorgeix el vell conflicte de l’ètica empresarial: on se situa la línia que delimita el legítim desig de benefici econòmic amb l’imprescindible deure de protecció del client?

El dilema és complex, perquè malgrat tot, la isoaparença també té avantatges per als usuaris: fa fàcilment recognoscible per a què serveix un producte, homogeneïtza infraestructures logístiques (de transport i d’emmagatzemament) i n’abarateix el cost (de producció i, per tant, de compra).  Si Hamlet hagués estat professor de màrqueting, la seva pregunta hauria estat “to copy, or not to copy, that is the question”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2015

El discurs del mètode

BreakingChains760x300Si hi ha un concepte sobrevalorat en Comunicació, aquest és el de la “creativitat“. Aquest atribut serveix, massa sovint, per a amagar deficiències en l’estratègia o l’execució de qualsevol acció. També és usat en forma de crossa: quan no saps explicar què faràs, acabes fiant-ho tot a un procediment creatiu que, en sí mateix, mai no resol res. La creativitat només funciona dins d’un pla que contempli objectius, i que defineixi amb la màxima cura processos i requeriments del projecte específic de comunicació. Sense planificació, la creativitat és pura improvisació, és com llançar-se des d’un avió sense paracaigudes i sense conèixer el terreny on vas a aterrar.

Els plans, moltes vegades, fallen. Però si amb un mapa et perds, imagina el que és viatjar sense. Un pla pot fallar perquè no estigui ben desenvolupat, o perquè han canviat alguna de les circumstàncies inicials. Però sense pla, tot és pura aventura. Quan un client et contracta, busca emocions o vol resultats?

Igual que els protocols en medecina, la planificació i l’estratègia són crítiques per a minimitzar errors i assolir els objectius. I això implica ser metòdic, seguir pautes i acomplir etapes en el projecte de comunicació. L’èxit només és al final d’una cadena d’esdeveniments i, per tant, qualsevol baula que es trenqui et condemna al fracàs. La creativitat és essencial en Comunicació -en igualtat de condicions, el més creatiu atrau més l’atenció-. Però la metodologia de treball és imprescindible i diferencial.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor