Arxiu de l'autor: Joan Palau

Sobre Joan Palau

Periodista i emprenedor. Director general d’Op-team, Consultors de Comunicació. Constructor d’identitats corporatives i gestor de relacions amb Grups d’Interès | E-mail | Twitter | LinkedIn
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 29/11/2016

Xarxes socials: mama, por!

En només una dècada, les xarxes socials han esdevingut:

  • Una eina de comunicació indispensable per a la humanitat.
  • L’únic canal d’informació (l’única finestra al món) per a força gent.
  • Un poder polític i comercial superior al de molts governs i empreses.
  • Un espai d’interacció on milions de persones hi passen hores cada dia (en nombrosos casos, és el seu únic espai d’interacció social).

Però les xarxes socials són també un cau de manipuladors capaços d’actuar sense cap escrúpol ètic, fins al punt que la recent elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units es vincula a la capacitat del seu equip d’intoxicar les xarxes socials amb mentides de tota mena. La falta d’educació (en el sentit de “coneixement”) dels usuaris va multiplicar els likes d’aquestes notícies falses, fent-les alhora més rellevants. La importància adquirida combinada amb els algoritmes de les webs -que et seleccionen la informació en funció del teu perfil d’internauta- han acabat per convertir en monstruosa la manipulació.

Tot això ha motivat la reacció de Facebook. Mark Zuckerberg ha anunciat mesures al respecte. Però el dany ja està fet: haurem d’aguantar la “presidència mundial” d’un masclista i racista que menysprea la veritat. Zuckerberg podia haver actuat molt abans. Quin interés tenia a no fer-ho? És que potser  s’estava fent escandalosament i il·lícitament ric? Aquest perill ja l’advertia Eli Pariser en una data tan llunyana -en termes digitals- com el 2011:

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 25/10/2016

Del concepte a la pràctica

experiencia-de-lusuariUna estratègia adequada afavoreix l’obtenció de resultats. Contra la idea que l’important en Comunicació és el missatge, o el disseny, o el canal o qualsevol altra dimensió específica, convé recordar que només qui enfoca encertadament la globalitat de la situació assolirà els objectius. Això exigeix una correcta anàlisi del problema i una alta dosi de creativitat en la solució. Pensar. I després, tornar a pensar.

Però en Comunicació hi ha una regla d’or addicional que massa sovint s’oblida: pensar en el destinatari, en el receptor. Tant les anàlisis com les propostes operatives han d’estar fetes des de la perspectiva dels nostres interlocutors si es vol que siguin plenament efectives. Conceptes com la usabilitat o l’experiència de l’usuari són determinants a l’hora d’influir els altres amb els nostres missatges o accions.

I això remet al moment de la veritat: just quan els nostres missatges arriben al receptor. Siguem sincers: quantes vegades escrivim o diem discursos amb massa subordinades? Quantes vegades oferim informacions desendreçades o disconnexes? Quantes vegades en un grafisme la lletra és tan petita que no es llegeix? Quantes vegades infoxiquem, i quantes fem massa elisions?

Pensar (estratègia) és essencial, però només qui té cura en l’execució arriba a l’excel·lència. Especialment en Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 19/09/2016

Hiperpublicitat miniefectiva

publicitatAl bus, per correu electrònic, llegint el diari, consultant el telèfon mòbil, en els envasos de productes per al consum, al cinema, al camp de futbol, circulant pels carrers, per correu postal, escoltant la ràdio, a les xarxes socials, en els jocs de naips, a les entrades del teatre, amb avioneta per sobre la platja, mirant la televisió, navegant per la web… és difícil trobar un moment i un espai en el quefer quotidià on no hi hagi un anunci. La saturació publicitària és d’una tal magnitud que es fa difícil entendre que aquesta eina de comunicació pugui ser veritablement efectiva. Els experts afirmen que cada persona rep 5.000 missatges publicitaris al dia. Quants d’aquests aconsegueixen realment impactar?

Des del punt de vista dels que s’anuncien, el raonament és molt simple, per continuar invertint: encara que el públic estigui saturat d’anuncis, sempre recordarà aquells que més se li hagin reiterat. Això crea una espiral semblant a la drogoaddicció: cada vegada cal una dosi més gran per a assolir els mateixos resultats… fins que el receptor col·lapsa.

D’acord: la publicitat és una eina de comunicació ràpida, simple i cada vegada més econòmica (gràcies a la digitalització). Però com en tota eina de comunicació, la seva eficàcia no depèn tant de la quantitat i reiteració sinó del direccionament al target: coneix el seu perfil i hàbits, parla-li en la forma que li agrada, i aconseguiràs les vendes o la influència que buscaves. Encara que no el sepultis diàriament d’impactes.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 27/07/2016

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 23/03/2016

10 anys “sense” twitter

Vaig conèixer Twitter gràcies a @abladias, aleshores company de feina, avui un dels màxims gurus de les xarxes socials a nivell mundial. Durant els 10 anys de la seva història, Twitter ha esdevingut una eina de comunicació molt útil, molt popular (més de 300 milions d’usuaris), però també una companyia que després de tant temps encara genera pèrdues. Durant aquest període, persones i empreses han hagut d’afrontar dues grans decisions al respecte:

  1. Obro un compte?
  2. Si obro un compte, ¿com l’he de gestionar?

I com que de respostes a la segona qüestió n’hi ha de sobres (concretament, 38,7 milions), la gran qüestió filosòfica continua essent a la primera. Sens dubte, és un dels grans interrogants de la vida moderna.

Primera piulada

(…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2016

Elogi de la gestió

És un instint natural: quan els problemes esdevenen complexos, sentim la temptació de convertir-nos en alquimista i trobar una solució màgica que els desllorigui tots de cop. El progrés científic i tecnològic provoca que el món avanci cada cop més acceleradament i això, paradoxalment, genera incertesa en les persones.  En l’era dels mitjans de comunicació de masses i de les xarxes socials, els gurús (aquells que ajuden a transitar de la ignorància al coneixement) han trobat el camp abonat per sacsejar consciències.

Al món de l’empresa passa el mateix. “Estratègia“, diuen. Estratègia i tindràs èxits i resultats. I és veritat… però no tota la veritat. L’estratègia és el camí, però sense caminar mai no s’arriba enlloc. És la gestió la que fa avançar. La gestió entesa com a acció, i també com a coordinació de persones i altres recursos per a assolir uns determinats objectius amb eficiència.

gestió

La gestió és la que fa créixer les audiències. La gestió és la que evita el malbaratament de temps i de diners. La gestió és la que minimitza els errors inherents a qualsevol pla. La gestió, en definitiva, ajusta expectatives i realitat. I crea futur, perquè només quan has superat un esglaó estàs en condició de pujar al següent.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 04/02/2016

Ensenyament i formació

formacióL’ensenyament ha esdevingut una de les indústries més poderoses en l’economia dels països avançats. Al volum d’inversions que el sistema dedica a escolars i universitaris cal sumar-hi les despeses de les empreses envers la formació dels seus empleats i el consum de particulars per tota mena de canals: avui s’ensenya (i es paga per aprendre) des de com passejar un gos fins a gimnàstica pèlvica, passant per llengües mortes o, encara més senzillament, per treure’s el carnet de conduir. Diguem-ho clar: mig món es dedica a l’ensenyament, però el món sencer es dedica a aprendre (inclosos els que fan de mestres d’alguna cosa).

En aquest sentit, és gairebé el mercat perfecte: a l’amplíssima oferta provocada pel desenvolupament de les societats (ciències, tècnica) s’hi afegeix una demanda il·limitada de tota mena de coneixements. De vegades, per la necessitat de ser més competitius en els mercats laborals. En altres casos, pel simple plaer d’aprendre… o d’entretenir-se. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor