Arxiu de l'autor: Xavier Hervás

Sobre Xavier Hervás

Periodista. Especialitzat en responsabilitat corporativa i comunicació digital | E-mail | Twitter | LinkedIn
Cercant l'eina | 25/01/2013

La vida ja és prou complicada, posa-m’ho fàcil!

Comunicació i simplicitatSegurament no sóc la persona que més aplicacions mòbils s’instal·la del món. Però potser ja està bé. Pot servir per prendre’m, encara que sigui de forma poc científica, per un individu mig. Fa uns dies em vaig adonar d’un detall. Per què, tot i que cada cert temps m’instal·lo alguna de nova, gairebé sempre acabo fent servir les mateixes cinc o sis aplicacions? I per què aquestes?

Cercanías Offline, per cercar els horaris del tren, infinitament més pràctica que l’aplicació oficial de Renfe. IMDB, cartellera de cinema que et permet mirar pel·lícules i horaris de les sales que tens a 10 quilòmetres a la rodona d’on estàs. Google Maps, perfecte per arribar arreu quan l’orientació geogràfica no és el teu fort. Whatsapp, Twitter i Gmail.

Totes elles, diverses, tenen un punt en comú. La simplicitat!

Sí, sí, això és un exercici subjectiu. Però no és cert que els invents, el disseny, el menjar, els llibres, gairebé qualsevol servei, la comunicació… quan és simple funciona millor i sol tenir més èxit?

Res en contra dels gustos sofisticats, que en combinació amb els gustos simples enriqueixen la vida, però… t’has parat a pensar-ho?

Per què vols encabir el Quixot al teu currículum? Seràs capaç d’explicar totes i cadascuna de les sense dubte rellevants fites de la teva empresa al teu web i que continui sent atractiu i eficaç com et proposaves? És creïble que una jornada de conferències de set hores aconsegueixi motivar el públic amb el teu missatge?

  
Feed
1 comentari    Autor
Creant comunitat | 02/10/2012

Facebook es disfressa de Wikileaks

Imatge: PortnoyZheng CC BY 2.0La recent controvèrsia sobre la publicació inesperada de missatges privats, amb estranyes i insuficients justificacions per part de Facebook, porten la companyia a un camí com a mínim arriscat. Sembla que ja no es tracta de seduir l’usuari, sinó més aviat de mantenir-lo captiu.

Mentre no sabem si aconseguiran o no el seu objectiu, descobrim un Facebook convertit en una versió apolítica de Wikileaks.  A diferència de l’organització de Julian Assange, no és la ideologia sinó l’increment del benefici econòmic el que mou una política de tot a la vista gairebé a qualsevol preu.

Per atzar o visió, fins ara Zuckerberg l’ha encertat de ple amb la seva aposta per la rebaixa dels estàndards socials d’intimitat. Sense dubte, va ser capaç de preveure una tendència emergent en unes vides i un món cada cop més oberts. O, fins i tot, van ser ell i Facebook els que van canviar el món decisivament en aquesta direcció. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 13/09/2012

Reinventar els serveis de comunicació

Imatge: SanFranAnnie - CC BY 2.0 SATothom es queixa i sovint amb raó que li han retallat el pressupost, també les agències de comunicació, però, un moment.

Quantes empreses hi ha cansades de proveidors de comunicació que prometen la Lluna i no l’entreguen, que utilitzen grans paraules i expressions ressonants com comunicació 360 etcètera per donar més color a un servei molt millorable.

Quantes empreses de comunicació s’han muntat en una reunió perquè, al cap i a la fi, “això és bufar i fer ampolles” o “qualsevol que s’hi posi…”.

Si volem resultats, tothom no pot fer-ho. No el mateix tenir compte a Twitter que ser expert en xarxes i mitjans socials. I el mateix passa amb gabinet de premsa, organització d’esdeveniments o comunicació de crisi.

Hi ha molts venedors, però hi ha menys professionals reals, que tinguin el coneixement i a més també el compromís suficient, que quan diguin que són partners vagin més enllà de les paraules. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 06/08/2012

Disseny olímpic

Si no s’ha fet ja, seria interessant realitzar aquest exercici. Una enquesta de carrer amb una sola pregunta: quina és la bandera del món, la de l’esquerra o la de la dreta?

No sembla arriscat dir que molta gent es decantaria per “la de la dreta”, perquè segurament és més universal i popular que la de les Nacions Unides. La potència de l’esport i també la d’un disseny simple i atractiu fan de la bandera de l’olimpisme un símbol eficaç i guanyador.

I es que els Jocs Olímpics han fet aportacions rellevants al disseny gràfic (o a l’inrevés) com defensa el professor Miquel de Moragas, catedràtic de Comunicació i director honorari del Centre d’Estudis Olímpics“Els pictogrames, abans de convertir-se en llenguatge indispensable als grans espais públics (aeroports, estacions, museus, etc.), troben les seves primeres aplicacions als Jocs Olímpics”.

Què seria dels viatgers internacionals en enormes terminals d’aeroport sense pictos?

Bé, els pictogrames aeroportuaris mereixerien un o diversos posts específics més però, ara que són dies de Jocs, val la pena veure aquest divertit video de The New York Times sobre l’evolució dels pictogrames al llarg de les olimpíades. De vegades amb medalla, d’altres a anys llum de l’Olimp del disseny.

 

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/07/2012

La política d’incomunicació

El silenci també és una política de comunicació, com esmentàvem en una entrada anterior d’aquest blog. De vegades val més callar.

Però des d’algunes institucions, més que un ús justificable del silenci, se n’està fent un veritable abús. Gairebé podríem afirmar que han decidit atrinxerar-se en tota una política d’incomunicació. Segurament perquè no són prou conscients de tots els perjudicis que això comporta.

No es tracta de fer demagògia, aquí. Mario Monti, amb el seu estil elegant, respectat i un govern que explica les retallades fins i tot amb llàgrimes (s’aprecien certes diferències respecte al cas que ens ocupa) ja té la prima de risc més alta que Berlusconi. Està vist, doncs, que una millor política de comunicació no ho arreglaria tot, perquè no tot és qüestió de clima i de feeling, com tant agrada dir. Les arrels de la crisi són més profundes.

Però comunicar-se minimitza una sèrie de danys greus vinculats a la desinformació i la inesgotable captivació humana pel misteri. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Una pregunta | 28/06/2012

És Internet insostenible?

Quin Internet estem fent? Imatge: Benny Lin - CC BY 2.0La pregunta prové d’una petita anècdota que m’han explicat avui. Una persona consulta els horaris d’atenció telefònica d’una universitat pública catalana al web oficial per realitzar una gestió… i truca dins de les hores establertes segons el web.

Un cop aconsegueix parlar amb algú a l’altra banda, la despatxen de males maneres, informant-la que no està dins de l’horari d’atenció. Que la informació del web és incorrecta i que això ja ho han explicat no-sé-quants-cops a no-sé-quantes-persones.

A banda de l’actitud poc professional (o humana) de l’interlocutor, em sorgeix el següent carrussel d’interrogants. És Internet insostenible? Quants webs desactualitzats de les organitzacions més diverses s’arrosseguen per la xarxa esperant confondre o fer perdre el temps als seus lectors? (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 07/06/2012

Renfe: Tenir moltes pantalles
≠ informar bé

Segons Álvaro Gandara, autor de la imatge (CC BY 2.0), les pantalles no van deixar de reiniciar durant el seu viatge

Malauradament és molt fàcil parlar malament de Renfe. Ja ho he fet abans, aquí. I també en vaig parlar bé un cop, en aquest blog… però intueixo que em costarà poder tornar-ho a fer.

Sembla una obvietat, però tenir moltes i molt modernes (algunes d’elles) pantalles no equival a comunicar bé.

L’exemple no només val per Renfe, però podríem dir que el de la companyia ferroviària és un cas paradigmàtic.

Amb 2 tipologies d’error (donem-li aquest nom) que fan anar de corcoll tot aquell que no es coneix a la perfecció el seu trajecte. Especial record aquí pels nostres amics turistes que -ai ànimes innocents i de vacances- van aixecar la vista cap a la llum atraient de la pantalla i, en comptes d’anar a Mataró, van acabar a Cornellà. (…)

  
Feed
7 comentaris    Autor
Noves oportunitats | 09/05/2012

L’auge del ‘comerç-experiència’ Quatre bons exemples

On està la crisi? 1. Expressió típica que es pronuncia, en temps de crisi, en entrar a un bar, restaurant o espai d’oci de gom a gom.

… i encara n’hi ha molts, perquè tot i la falta de recursos tenim una especial necessitat de passar-ho bé, justament ara.

D’altra banda, les ganes de gaudir també són un factor de suport clau per al que podríem batejar com comerç-experiència, una tendència creixent que ajuda els establiments de mil-i-un rams a diferenciar-se de la resta del món i fer-se un lloc privilegiat en el mercat. Ara.

Recollim quatre bons exemples apareguts a Barcelona en els darrers anys. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 27/04/2012

Codis QR… per arribar a on?

El laberint QR

Quan apareix una nova solució tecnològica, el comú dels mortals anem una mica perduts. Una cosa és disposar de la tecnologia i una altra aprendre a utilitzar-la… o inventar-ne usos profitosos.

En realitat, el codi QR (Quick Response) no és tan nou. Va ser creat per Toyota al 1994. Però la popularització dels competidors dels codis de barres ha arribat de forma relativament recent, gràcies a la possibilitat d’escanejar-los des d’un smartphone i accedir a un web o altres continguts vinculats. I com a moda que són, és clar, està donant lloc a bones idees de comunicació però també a nyaps inversemblants.

A Internet existeixen infinitat de reculls d’aplicacions absurdes del QR. Imperdible l’avioneta publicitària amb una pancarta monopolitzada per un codi pensat, segurament, “per als ocells amb iPhone”, com ironitzen en aquest recull hilarant de “codis QR realment inútils”.

Fins i tot, sembla com si l’enginy per ridiculitzar l’ús dels codis estigués rivalitzant amb el necessari per a la seva aplicació comunicacional. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Modelant la imatge | 11/04/2012

#A10, #A8, #A6, #A4, #A1… un cas de publicitat involuntària

[blackbirdpie url=”https://twitter.com/#!/Mara_RockNRoll/status/189821640614486018″]

 

Vet aquí un tuit resum de la infinitat de missatges que, durant les darreres setmanes, han inundat les xarxes socials. En particular, els preuats TT (apa, un altre model) de Twitter. Primer va ser cosa dels madridistes orgullosos dels deu punts d’avantatge sobre el Barça a la Lliga, després dels culés que veuen la remuntada ben a prop.

Un cas ben paradigmàtic de publicitat involuntària i del seu impacte. Qui recorda, en canvi, les versions barcelonista i madridista de l’A1 que va promocionar Audi l’any passat?

Audi A1 Barça... i A1 Madrid

 

La projecció pública intencionada no té res a fer davant de la publicitat involuntària? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor