Arxiu de l'autor: Xavier Hervás

Sobre Xavier Hervás

Periodista. Especialitzat en responsabilitat corporativa i comunicació digital | E-mail | Twitter | LinkedIn
Construint relat | 15/03/2012

Elogi de la longitud

Portant la dita a l’extrem, algú va dir allò de “lo bué si bré, dos veces bué”. I tots plegats fem, contínuament, un elogi de la síntesi, no importa en quin context.

Cosa d’aquests temps d’Economia omnipresent, monetària i també lingüística? Sigui el que sigui, la realitat és que periodistes, com un servidor, o no ens sentim com peixos a l’aigua amb tot el que és curt.

Un tuit de més de cent-vint caràcters és clarament llarg, sí. Però no serà que, en general, estem començant a oblidar les virtuts que també aporten les longituds més àmplies?

En literatura i també en comunicació, l’extensió, quan no es palla, aporta credibilitat, permet crear expectatives per assolir un impacte final més poderós, o ajuda a donar més relleu al que volem explicar. Per alguna cosa la major part dels rituals necessiten de paraules o de moviment lents. (…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Modelant la imatge | 05/03/2012

‘Naming’ al rescat

Les semblança entre Belfius, el nou nom del banc Dexia, i bífidus ha ressonat els darrers dies a Bèlgica

Es pot canviar el nom d’una organització per molts motius, però un dels habituals és la voluntat de marcar un canvi d’etapa de forma radical.

És el cas del banc belga Dexia, una de les entitats de més volum rescatades durant la crisi financera europea, que des de l’1 de març ha passat a dir-se Belfius.

Cap professional del naming o senzillament curiós s’hauria de perdre el  recull a Storify del diari belga Le Soir sobre les paròdies al voltant del nou nom, que a alguns els recorda el bífidus i el seu suposat poder de renovació de l’organisme, o fins i tot una malaltia que el mateix doctor House es veu incapaç de poder curar. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 02/03/2012

El compromís en els temps de la infidelitat (i de la crisi)

No és el títol d’una nova novela de García Márquez, encara que aquesta història també té la seva dosi de drama.

El context econòmic que tan bé coneixem fa que, per a moltes empreses, sigui insostenible seguir competint per preu. I, en la cerca de l’estima del client, l’aposta es trasllada a altres valors racionals, com millor qualitat o servei. Però quan tothom incideix en estratègies similars i, per tant, sobresortir en el mercat continua sent una odissea, apareix la qüestió emocional. Construir una identitat única, projectar-la i connectar amb el públic, obtenir un cert grau de compromís emocional per la seva part, sí pot ser una carta realment guanyadora.

Però, com aconseguir-ho en un món en què el consumidor ho té cada cop més fàcil per ser-nos infidel? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 23/02/2012

Preparat per al ‘rating social’?

No només les agències de qualificació borsària posen nota a les organitzacions.

La companyia nordamericana GoodGuide també fixa un rating –en aquest cas social- d’empreses i productes. I la seva qualificació ja és tinguda en compte per més de quatre milions de persones en els seus actes de compra. El servei permet comprovar, per exemple, que Sony Ericsson (6,8) i Samsung (6,7) serien socialment més responsables que Apple (5,8) i HTC (5,4).

Però, com funciona l’aspirant a convertir-se en “la font mundial de referència per obtenir informació sobre els impactes socials, ambientals i de salut de productes i empreses”? Podríem estar davant de la plataforma de promoció somiada i, al mateix temps, del pitjor malson de directors de màrqueting i comunicació? (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 08/02/2012

Preguntes sobre Apple

Mentre continua el reguitzell de titulars i testimonis sobre condicions de treball inhumanes a Foxconn i altres proveïdors d’Apple a la Xina, sobretot després que la pròpia companyia reconegués en un complet informe de responsabilitat social que més del 60% dels seus empleats superen les 60 hores setmanals de treball que marca la legislació xinesa, sorgeixen al menys dues qüestions, a nivell de comunicació i més enllà:

1) La confessió dels abusos i la publicació dels compromisos de millorar afectarà de forma positiva o negativa la companyia?

2) Tot i el publicat, al capdavall Apple podria ser una de les companyies socialment més responsables del seu sector? Al menys, és més transparent.

Un primer diagnòstic ens diria que, després de l’exercici de transparència, Apple només (…)

  
Feed
12 comentaris    Autor
Modelant la imatge | 31/01/2012

L’eufemisme de la setmana,
per a Ryanair

No s’ha de confondre Michael Cawley, vicepresident de Ryanair, amb Michael O’Leary, president de la companyia i ésser que té per costum anar a treballar amb un Mercedes amb llicència de taxi per poder circular pel carril bus. En qüestió d’estridència, Cawley mai no podrà competir amb el seu cap, un mestre.

Però el vicepresident, de visita a Barcelona en aquests dies de turbulències aeronàutiques, sí que s’ha guanyat ja, segurament, el dubtós honor de ser l’autor de l’eufemisme de la setmana. I això que encara som a dimarts. El que Ryanair rep no són subvencions, sinó “ajudes de màrqueting per promocionar el turisme en algunes regions”, s’ha despatxat.

Les nostres ments, tan proclius a autojustificar-se, estan plenes d’eufemismes. Però és l’art excels de Cawley el que m’ha despertat l’instint d’escorcollar el significat de tan rellevant paraula a la Wikipedia. “L’eufemisme prové de la paraula grega euphemo, que significa favorable/bo/parla afortunada”. Es podria que Cawley parla bé. Però, més interessant, eufemisme és “etimològicament el contrari de blasfèmia”. Potser, igualment, el que passa és que la paraula subvenció s’ha convertit en una de les pitjors blasfèmies dels nostres dies.

No ho és tant cobrar-les i donar-hi un altre nom.

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 17/01/2012

BASF: La importància de la bona (o la mala) imatge

Menjar amenaçant? Imatge d'una campanya crítica amb la seguretat dels productes transgènics

El títol d’aquest post pot semblar una obvietat. És clar que tenir bona imatge és important.

Però segur que en som prou conscients? No és estrany trobar organitzacions a les que això de la comunicació i la imatge encara els sembla més aviat quelcom superflu, decoratiu, simple bla bla.

No ho veu així la multinacional química BASF. Acaba d’anunciar que renuncia a desenvolupar i comercialitzar transgènics a Europa. I no ho fa per impediments de tipus legal, ja que ha aconseguit que la Unió Europea accepti el desenvolupament d’alguns dels seus productes transgènics. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 05/01/2012

Flattr i Kachingle en l’hora baixa de Público i ElPuntAvui

En dies tan durs per a la professió periodística (al menys com se l’entenia fins ara) ajuda a alleujar una mica la tristesa observar l’emergència de plataformes com Flattr o Kachingle. Es tracta de les llavors d’un model de negoci que aposta perquè els usuaris d’Internet puguin remunerar amb màxima facilitat aquells continguts de lliure accés que aprecien, a través de micropagaments voluntaris. No ajudarà mitjans en moments difícils com Público, ElPuntAvui i tants altres, però sí que permet començar a imaginar un panorama futur més positiu per als que creen continguts. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 29/12/2011

T’imagines aquesta etiqueta?

La notícia que persones en condicions properes a l’esclavatge elaboraven roba per a Zara al Brasil, àmpliament difosa la setmana passada, fa fredor… però també pot amagar una inesperada oportunitat.

Us imagineu una firma tèxtil -com Zara, per exemple- que informi a les seves etiquetes sobre les condicions de vida del conjunt dels seus treballadors?

Algú és capaç de donar les garanties que apareixen en aquesta imatge simulada? El primer que ho faci segur que es guanyarà l’aplaudiment i la fidelització del públic.

  
Feed
7 comentaris    Autor
Altres | 21/12/2011

El cas de Wikipedia contra les agències de relacions públiques

Entrada editada per l'agència Bell Pottinger, pendent de revisió intensiva

Algun dia havia de passar. Wikipedia investiga Bell Pottinger, una reconeguda firma de relacions públiques britànica, per edició d’articles vinculats als seus clients.

Tothom pot escriure a la popular enciclopèdia, però la normativa del web demana no participar en aquells temes on es té algun interès directe. Des de l’agència investigada, és clar, es defensen al·legant que no han fet res il·legal. Està per veure. Però, en tot cas, la realitat és que la pràctica és tan habitual com dubtós resulta el seu encaix ètic. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor