Arxiu de la categoria: Construint relat

Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/09/2018

Sobre l’estratègia

A punt d’entrar en el darrer trimestre de l’any, època de preparació i de pressupostos per a les accions del nou exercici. Equivocats o no, els objectius acostumen a ser fàcils de definir: que si un % de creixement, que si la conquesta d’un nou nínxol de clients, que si la millora de l’eficiència… En una organització, gairebé tots els objectius van aparellats a una estratègia de comunicació: tenir més visibilitat, modificar el posicionament o aconseguir més influència entre uns determinats públics objectiu acostumen a formar part del catàleg de reptes que cal afrontar. La pregunta és com fer-ho, i la resposta se’n diu “estratègia”.

strategy

Dissenyar una estratègia exitosa exigeix, essencialment, creativitat. En mercats saturats com els actuals, i amb eines de comunicació de gran abast, d’ús econòmic i capaces de practicar el marketing to one, la diferenciació només s’aconsegueix amb innovació: si fas el mateix que els altres, sempre seràs el segon (o sigui, el primer dels perdedors). Ara bé, la creativitat fora de context és com els moviments dels pollastres sense cap, erràtics i sense sentit. No mena enlloc.

Es pot afrontar el procés creatiu des dues posicions: el talent i el mètode. Per als que no anem sobrats de talent, el mètode té l’avantatge de facilitar el camí sense condicionar-te el destí. Dissenyar una bona estratègia de comunicació consisteix, al capdavall a seguir unes poques passes: (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 02/05/2018

La colònia costa 2,10 €…

…i el màrqueting associat a la promoció de perfums supera els 800 milions de dòlars anuals.

Un partit de futbol dura 1 hora i 30 minuts, però els diaris esportius dediquen més de 10 pàgines diàries a parlar sobre el club (estiu inclòs, quan els jugadors estan de vacances).

Els polítics s’ocupen de la redacció de lleis. Tanmateix, el Congrés dels Diputats només treballa entre 0 i 10 dies al mes. La resta del temps el dediquen a opinar sobre tot i, especialment, a criticar els adversaris.

El 20 de gener de 2017, Donald Trump va jurar el càrrec de president dels Estats Units. En els seus 15 mesos en el càrrec ha nomenat 5 directors de Comunicació.

El planeta suma una població de quasi 7.600 milions de persones. Més de 4.000 milions usen internet, gairebé 3.200 milions són actius a les xarxes socials i més de 5.000 milions fan servir telèfon mòbil.

Un home pronuncia, de mitjana, 7.000 paraules cada dia. Una dona, 20.000. I la comunicació verbal només és un 35% de la comunicació humana.

Cada ciutadà espanyol va destinar 7,5 hores diàries (sí, 450 minuts cada dia) al consum de mitjans de comunicació.

La marca “Apple” i el seu símbol de la poma mossegada tenen un valor de mercat de més de 184.000 milions de dòlars, equivalent a les vendes totals de productes de l’empresa durant 10 mesos.

Una altra tecnològica, Google, ha ingressat durant 2017 més de 95.000 milions de dòlars per la venda d’anuncis.

Què més et cal saber per confirmar com és d’important la Comunicació?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 23/02/2018

Comunicat en blanc com a símbol de protesta?

Foto comunicatTota una pàgina en blanc, una breu declaració i una pregunta final. Així de breu i concís ha estat el comunitat que ha distribuït aquesta setmana el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef) després de conèixer-se la notícia de la mort de més d’un centenar de persones en un dels atacs més mortífers de la guerra de Síria –entre ells, desenes de nens-.

El text porta per títol  “La guerra contra els infants a Síria. Informes de baixes massives entre els infants a Ghouta oriental i Damasc”.  A partir d’aquí, cita declaracions del director d’UNICEF per a Orient Mitjà, Geert Cappelaere. El text només recull una frase:

“No hi ha paraules que facin justícia als infants assassinats a Síria, a les seves mares, als seus pares i als seus éssers estimats”

Després d’un gran espai en blanc, inclou una nota a peu de pàgina en què precisa:

“Ja no tenim paraules per descriure el patiment dels infants i la nostra indignació.

Aquells que infligeixen aquest patiment encara tenen paraules per justificar aquest actes tan bàrbars?”

(…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/03/2017

Comunicació corporativa: instruccions de viatge

La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors viatgecondicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora.

Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/10/2016

Elogi del buit

 

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.

Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor