Arxiu de la categoria: Construint relat

Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/03/2017

Comunicació corporativa: instruccions de viatge

La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors viatgecondicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora.

Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/10/2016

Elogi del buit

 

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.

Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 25/02/2016

5 raons per registrar la teva marca

És habitual trobar empresaris que no creuen que tingui cap importància registrar la marca amb què treballen, amb la qual ofereixen els seus productes i serveis. Aquesta és una errada terrible, pot suposar la desaparició  d’una empresa o projecte i, fins i tot, encara hi ha qui pensa que el nom de la seva raó social és suficient protecció, això òbviament no és cert. La marca és un concepte  fonamental en el comerç, ja que permet destacar a l’empresa o a un producte, distingir-se de la competència, i establir una relació emocional amb el client. A més, és l’única forma legal de rebre empara davant de còpies o marques semblants.

registre-marca (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 05/09/2014

Dissenya amb èxit una estratègia de continguts

Llançar-se a les xarxes socials és fàcil, fins i tot triguem només tres minuts a crear el nostre propi blog, però mantenir aquestes eines, dotar-les de contingut interessant i fer-les visibles ja és un altre tema…

Abans de començar a publicar els teus missatges a la xarxa és bàsic parar-te a pensar: quin és el teu objectiu? A qui vols arribar? Per què vols ser reconegut? Un cop tinguis clares aquestes respostes, i potser algunes més, és moment de dissenyar una estratègia de continguts efectiva.

Per fer-ho, us recomano set senzills consells recollits a la infografia de Signos Comunicación y Marketing, que acompanya aquest text. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 19/03/2014

La publicitat, cada cop més fina

La saturació dels mercats, agreujada per la caiguda del consum a causa de la crisi, ha motivat les empreses a buscar clients sota les pedres. O, més concretament, a sota, a sobre, al costat i a dins les pedres. Com Mercedes Benz, que primer va construir cotxes petits per arribar a les classes populars, i ara fins s’atreveix a canviar el paradigma de què les grans berlines són per alts executius (vegeu l’anunci). La microsegmentació de les audiències ha estat la resposta donada per mantenir i guanyar clients, en un context de globalització en el que els competidors estan tan a prop… com un clic de ratolí.

Les tecnologies han ajudat moltíssim en aquesta tasca. No només perquè arriben a infinitat de gent en infinitat d’indrets. Sinó, sobretot, perquè generen per sí mateixes una quantitat d’informació (la que hom dóna en obrir-s’hi un compte o perfil) que permet a les empreses dissenyar campanyes per grups cada cop més minúsculs i característics. La Caixa n’és un dels més destacats exemples. La recerca i captura de nínxols cada cop més petits i singulars arriba, però, a tothom. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor