Arxiu de la categoria: Construint relat

Construint relat | 23/02/2018

Comunicat en blanc com a símbol de protesta?

Foto comunicatTota una pàgina en blanc, una breu declaració i una pregunta final. Així de breu i concís ha estat el comunitat que ha distribuït aquesta setmana el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef) després de conèixer-se la notícia de la mort de més d’un centenar de persones en un dels atacs més mortífers de la guerra de Síria –entre ells, desenes de nens-.

El text porta per títol  “La guerra contra els infants a Síria. Informes de baixes massives entre els infants a Ghouta oriental i Damasc”.  A partir d’aquí, cita declaracions del director d’UNICEF per a Orient Mitjà, Geert Cappelaere. El text només recull una frase:

“No hi ha paraules que facin justícia als infants assassinats a Síria, a les seves mares, als seus pares i als seus éssers estimats”

Després d’un gran espai en blanc, inclou una nota a peu de pàgina en què precisa:

“Ja no tenim paraules per descriure el patiment dels infants i la nostra indignació.

Aquells que infligeixen aquest patiment encara tenen paraules per justificar aquest actes tan bàrbars?”

(…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/03/2017

Comunicació corporativa: instruccions de viatge

La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors viatgecondicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora.

Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/10/2016

Elogi del buit

 

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.

Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 25/02/2016

5 raons per registrar la teva marca

És habitual trobar empresaris que no creuen que tingui cap importància registrar la marca amb què treballen, amb la qual ofereixen els seus productes i serveis. Aquesta és una errada terrible, pot suposar la desaparició  d’una empresa o projecte i, fins i tot, encara hi ha qui pensa que el nom de la seva raó social és suficient protecció, això òbviament no és cert. La marca és un concepte  fonamental en el comerç, ja que permet destacar a l’empresa o a un producte, distingir-se de la competència, i establir una relació emocional amb el client. A més, és l’única forma legal de rebre empara davant de còpies o marques semblants.

registre-marca (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor