Arxiu de la categoria: Dialogant amb l’entorn

Dialogant amb l'entorn | 22/05/2019

La importància de la comunicació local

comunicació-localFa uns dies vaig escoltar una conversa dels periodistes Ramon Besa i Agustí Danés al programa ‘El Balcó’ de Ser Catalunya en què parlaven sobre la professió i les vicissituds del seu exercici en l’àmbit local i comarcal, i no vaig poder evitar reflexionar sobre la importància de la seva existència.

Durant la tertúlia, Besa, que és redactor en cap d’El País, recordava el seu pas pel bisetmanari El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, del qual Danés n’és l’actual director. Entre les idees que recollien, em va agradar la reflexió que va expressar Danés sobre com, més enllà del que t’haguessis pogut imaginar professionalment, les circumstàncies de la vida t’omplen el camí de revolts, marrades i tot tipus de canvis de direcció que et porten a fer periodisme on potser no t’esperaves. I un cop arribes aquí, l’important és fer-ho bé.

En un àmbit local i comarcal, la comunicació, ja sigui des de la vessant periodística com des de la vessant de comunicació institucional, té una importància cabdal perquè desenvolupa les mateixes funcions que en àmbits territorials més extensos i suposa una eina indispensable per fer arribar a la població la informació útil del seu entorn.

En una altra publicació del Comfluència parlava de les fake news. Us imagineu el mal que podria fer un rumor local si s’estén i ningú confirma la seva veracitat? O com podríem fer accessibles a la població les decisions que es prenen en un ple municipal? I com ens assabentaríem dels canvis en els horaris i serveis dels Centres d’Atenció Primària? O dels nous projectes educatius de la ciutat?

La comunicació sempre és necessària, també quan és de proximitat!

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/01/2019

Què fa moure les xarxes?

L’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) està facilitant les relacions entre persones i l’accés a ingents quantitats d’informació en format digital. En menys de dues dècades, tot un exèrcit de xarxes, programes, content marketingaplicacions, dispositius i serveis han afectat la nostra manera de treballar, la forma de relacionar-nos, d’aprendre i, en definitiva, la nostra manera de viure.

Aquest escenari fa que la ment d’un habitant de la societat de la informació rebi cada dia més de 3.000 impactes publicitaris i que les persones hàgim hagut d’aprendre –en poc temps- a garbellar tota aquesta informació. De tots els inputs que rebem, però, només uns quants acaben despertant el nostre interès. Quins? Com es fa aquesta discriminació? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/10/2018

Sobre la importància de centrar el disseny en l’usuari

Ja fa temps que conceptes com ‘disseny centrat en l’usuari‘ o ‘usabilitat‘ ens són familiars. I perquè han suposat una “revolució” tan gran? Doncs simplement perquè han suposat un canvi d’enfocament on, abans de dissenyar un producte o una pàgina web, pensem primer en el destinatari. 

disseny web I què hem de fer? Doncs ben “fàcil”: començar pel principi! En qualsevol estratègia de comunicació, i el disseny d’una pàgina web ho és, és bàsic conèixer bé el nostre públic objectiu. Com és però, sobretot, què busca al nostre web? És un usuari avançat de les noves tecnologies? Pot aprendre fàcilment el funcionament d’alguna utilitat o més val que ho tingui tot “ben explicat”?

Tenir aquesta informació ens pot permetre fer un bon plantejament des de l’inici que permeti assolir els objectius d’aquest nou canal de comunicació (o la reconversió d’un canal existent). Si, a més, podem fer algun test amb usuaris, encara millor!

Al final, com sempre, menys és més. Una pàgina web senzilla, agradable i intuïtiva ens permetrà aconseguir que els usuaris facin allò que busquem molt més fàcilment.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2018

Confusions que es fan virals

Barrejar la gestió de perfils corporatius i personals a les xarxes socials pot donar lloc a sorpreses desagradables. Són èpics alguns casos en què el/la community manager ha publicat per error al compte oficial de Twitter o Instagram de l’empresa, pensant que ho feia al seu personal.

Els efectes d’aquesta “relliscada virtual” dependran del contingut que s’hagi difós però, sobretot, de l’humor amb què els internautes acullin la confusió i de la gestió que en faci la companyia. L’error tant pot quedar en una anècdota com derivar en una autèntica crisi de reputació en línia… autogenerada!

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes... sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes… sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 21/09/2018

A quina temperatura bullen les xarxes?

bullir-xarxesD’un temps ençà, quan es fa una ullada pels espais web dels diaris generalistes més coneguts existeix el risc de trobar-se amb alguna notícia alarmant que ens fa saber que “les xarxes bullen”. Una situació aparentment catastròfica si s’atén al to del titular, però que sovint fa referència a un acte, comentari o fotografia sense massa rellevància.

Més enllà de l’ús d’aquest recurs com a pescaclics (“clickbait”, en anglès), aquesta expressió també fa pensar en l’ús que es fa de les xarxes i la interacció amb els usuaris. Fins a quin punt una acció, missatge o fotografia malinterpretada (o no prou ben comunicada) pot fer que la imatge personal o corporativa es vegi immersa en els giravolts d’aquesta ebullició digital? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/05/2018

Un major control de les nostres dades

data_protectionAquest divendres 25 de maig, ha entrat en vigor el Reglament General de Protecció de Dades, una normativa europea d’obligat compliment que, entre d’altres coses, exigeix que empreses i administracions donin més informació sobre les dades que tenen d’usuaris i clients: quines dades es recullen i com, per a què es fan servir, si se cedeixen o no a tercers i com es poden rectificar o cancel·lar.

Per adaptar-se al nou marc legal, moltes empreses han enviat missatges aquests últims dies demanant el consentiment explícit per conservar les nostres dades. Les companyies que gestionen les aplicacions mòbils han fet el mateix i, de nou, hem rebut un allau de peticions. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/05/2018

Molt de soroll però, i el missatge?

Cada segon, de mitjana, es publiquen uns 6.000 tuits. Cada dia, a Instagram, es publiquen aproximadament 80 milions de fotos. A Youtube, els usuaris visualitzem més de mil milions d’hores de vídeos cada dia. Quant a Whatsapp, també a diari s’envien 60.000 milions de missatges.

baixaÉs evident, estem sotmesos a una allau constant i immensa d’informació. Aquesta informació ens arriba per multitud de canals diferents, i en diversos formats també. Però, el missatge perviu?

“El missatge” és un concepte que treballem des de primer de carrera (els que hem estudiat Periodisme, si més no) i potser inclús l’havíem tractat en etapes prèvies de l’educació? Això ja no ho recordo… El fet és que el missatge és un element clau en comunicació i, a dia d’avui, aconseguir que el nostre missatge arribi, en el sentit d’impactar, al destinatari que busquem és encara més difícil.

Ja no podem només repetir incansablement un missatge (això ho pot fer pràcticament tothom amb qualsevol dels canals que esmentàvem al començament del text), sinó que l’hem de saber transmetre. Si volem aconseguir el nostre objectiu en comunicació, en cada publicació que fem (ja sigui un tuit, una nota de premsa o un vídeo corporatiu) hem de treballar el missatge. Què volem dir? Per què? Quina història hi ha al darrere? Si aconseguim emocionar, millor! I si ens posem en la pell del receptor, o el fem partícip del contingut que està rebent, millor encara!

No ho oblidem, hi ha molta comunicació, però no tota és eficaç!

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor