Arxiu de la categoria: Dialogant amb l’entorn

Dialogant amb l'entorn | 05/10/2016

Volem ser notícia?

gabinete-de-prensa-madridSovint, les empreses o institucions es proposen captar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè saben que sortir a la premsa els pot beneficiar. Si la notícia els és favorable, l’exposició a la llum pública els pot ajudar a guanyar notorietat, prestigi i acceptació social. Aconseguir l’interès del que es coneix com el quart poder, però, no és gens fàcil. Cada dia, arriben a les redaccions periodístiques infinitat de continguts que busquen fer-se un lloc a la pàgina d’un diari, en un portal digital, en un espai televisiu o en un format radiofònic. La realitat, però, és que la gran majoria d’aquestes informacions passen desapercebudes i acaben a la paperera.

Així, doncs, com ho hem de fer per aconseguir ressò mediàtic? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 22/09/2016

Google per a tot (més encara)

googleFem servir Google per a tot, però ara encara ho podrem fer més ja que ens dóna l’opció de descarregar la informació de les nostres properes destinacions turístiques per tenir-la accessible offline. Acaba de llançar Google Trips, la seva aplicació de viatges.

L’app, que ja és disponible per a Android i iOS, vol ser una guia de viatges accessible sense connexió. D’una banda, recull en una sola pestanya totes les reserves relacionades amb un viatge concret (bitllets de transport, allotjament…). De l’altra, proporciona informació d’interès del destí: coses a fer, punts d’interès, on menjar o com arribar d’un lloc a l’altre.

La gràcia de l’app radica en què reconeix automàticament els nostres viatges (passats i futurs) agafant la informació des del compte de Gmail. Així, pot fer-nos recomanacions en funció de les reserves que detecta que hem fet.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/08/2016

Els beneficis de la desconnexió digital

Has comprovat què succeeix si un dia et deixes el mòbil a casa? Et sents desorientat, desconnectat del món… I això per què passa? Doncs perquè la realitat del segle XXI no transcorre només davant dels nostres peus, sinó també a dins del nostre smartphone.

Les xarxes han vingut per quedar-se i s’han convertit en imprescindibles. La majoria de nosaltres hi compartim experiències, sentiments, coneixements… Són un aparador de la nostra vida i a través d’elles configurem la nostra identitat digital. Les utilitzem a diari en la faceta personal, també en la vessant professional i la seva múltiple funcionalitat les fa enormement versàtils. Per tot això és tan difícil prescindir dels dispositius intel·ligents, encara que sigui per una única jornada.

dieta-digital (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/06/2016

Una bona comunicació també cura: la comunicació en salut

Quan estem malalts o tenim algun problema de salut som més vulnerables, més sensibles i emocionalment més dèbils. En aquests moments, qualsevol gest o paraula desmesurada pot desestabilitzar-nos, encara més. Una bona comunicació entre els professionals de la salut i els seus pacients és, en la majoria dels casos, un altre factor que incideix en la seva curació.

Però, què espera exactament el malalt del seu metge o de la seva infermera? Quina informació vol rebre? En quin to i en quina mesura? I en quin moment? Totes aquestes preguntes no tenen una resposta única. La resposta depèn de com sigui el pacient, de l’edat, del tipus i la gravetat de la malaltia, etc… Segur, però, que com més acurada i personalitzada sigui la comunicació entre ells, més beneficis aportarà a curt i a llarg termini. És una qüestió de confiança.

Avui volem compartir amb vosaltres un vídeo que reflexiona sobre totes aquestes idees. És una conversa molt interessant sobre comunicació i salut entre el periodista i comunicador Carles Capdevila i el seu metge oncòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. Josep Tabernero.

En aquest enllaç trobareu el vídeo complet.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 29/03/2016

El boca-orella no passa de moda

Potser ja heu sentit a parlar dels roomscapes o jocs d’escapament en viu. Personalment, en sóc fan. Però no vull parlar-vos dels meus hobbies, sinó de les estratègies de comunicació que han convertit aquest fenomen en tota una moda. Aquest format d’oci va néixer a Hongria fa uns anys. Jo el vaig descobrir el 2013, quan a Barcelona ciutat
comptàvem amb quatre sales. I què ha passat en aquests tres anys? Doncs que s’han rellotge-sorramultiplicat!

El joc en sí consisteix a aconseguir escapar d’una sala tot resolent diferents enigmes i en un temps determinat. És a dir, un cop hem jugat a un, no podem repetir. Sembla que, en un format així, hauria d’arribar un dia en el qual no hi hagués més públic però,
tot al contrari, l’oferta no deixa d’augmentar i els adeptes no paren de créixer.

I què hi té a veure la comunicació? SONY DSC

Molt! Potser com a usuari no pots repetir aquell joc que t’ha agradat, però sí que el pots recomanar. I aquesta és la clau! La comunicació boca-orella i la prescripció són els puntals que sustenten aquest model d’oci. Cada cop que vas a un roomscape te’n recomanen d’altres, et pregunten quins has fet o quin és el que més t’ha agradat. I aquesta és la comunicació més eficaç. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 13/05/2015

Twitter per a esdeveniments: abans, durant i després

Avui dia pocs plans de comunicació deixen de banda les xarxes socials i, d’entre elles, és Twitter la més utilitzada per les empreses. Per això en aquest post ens volem centrar en aquest canal, però per a una finalitat concreta: els esdeveniments. I és que en els actes que organitzem, Twitter pot ser la llançadora que ens ajudi a multiplicar l’audiència a la qual ens dirigim. 

La capacitat de la sala, la ubicació geogràfica o l’horari d’un esdeveniment ja no són un problema per participar-hi. Obrint la celebració a Twitter, i seguint unes senzilles passes, aconseguirem que molta més gent s’impliqui.

Amb aquest objectiu, el primer pas és crear un #hashtag propi de l’esdeveniment (i, segons l’envergadura de l’acte, podríem crear inclús un compte propi a Twitter -com s’indica en la infografia de més avall-). Per pensar aquest hashtag podem seguir les indicacions generals. Després, el seu èxit dependrà de com de bé el traslladem a l’audiència.

En aquest punt és molt important fer servir el hashtag abans de l’esdeveniment, i no només en els tuits que fem sobre el mateix, sinó que el podem incloure en les invitacions que enviem o en les informacions que publiquem al web. A més, el mateix dia de l’acte també l’hem de difondre entre els assistents, incloure’l en la documentació que els hi lliurem o fins i tot projectar els tuits que incloguin l’etiqueta en alguna pantalla.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 04/11/2014

Inverteix en comunicació

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha llançat una campanya a través d’un vídeo sota el títol ‘Inverteix en comunicació’. Aquesta campanya es va presentar la darrera setmana, durant l’entrega dels VI Premis Gabinets de Comunicació.

El vídeo vol posar en valor la tasca dels gabinets de comunicació de les empreses, i la importància de comptar amb professionals especialitzats que dissenyin i executin els plans de comunicació de les empreses.

I a la teva empresa, qui gestiona la comunicació?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 23/09/2014

Competència fins en l’anunci

De vegades, la competència és tan ferotge que ultrapassa el terreny dels anunciants i acaba arribant als mateixos anuncis. La història és simple: una marca líder (Mercedes) llença un spot televisiu ple de creativitat i elegància, en la línia dels seus atributs, per a difondre una nova tecnologia aplicada al seus vehicles. Un altre fabricant (Jaguar) li “respon” amb una paròdia en la que també destaca els seus atributs. Qui guanya la batalla?

Val la pena mencionar un parell de detalls: primer, quan tothom et coneix, no cal ensenyar el producte per a publicitar-lo. N’hi ha prou amb crear-ne un concepte atractiu per a l’espectador; segon, al final de cada spot, l’anunciant promociona les seves eines d’interacció social. No oblidem que, avui més que mai, els mercats són converses.

 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/04/2014

Portaveu: el constructor del relat

FaristolLa recepta és molt senzilla: situa algú qualificat i fes-li pronunciar les paraules adequades. Si es poden resumir en un titular, millor. I si discurs i titular remeten a una escena imaginable, aleshores perfecte: ja has construït un relat d’impacte a l’audiència.

Hi ha hagut una coincidència quasi general a titllar d’impresentables les paraules pronunciades pel cardenal Rouco durant el funeral d’Adolfo Suárez. Però aquest és el seu mèrit: haver narrat públicament un conte. Un conte, a més, horrorós i cruel, que descriu l’actual situació del país com de preguerra civil. Al capdavall, un conte que molts volien escoltar i molts més odien i critiquen però que, per això mateix, somou tothom.

En el món de la comunicació, res no hi ha de més perillós i de més efectiu que un portaveu. És a dir, algú que parla en representació d’una institució i que suma a la força de la seva autoritat la persuasió que només tenen les paraules quan són posades en boca humana. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor