Arxiu de la categoria: Modelant la imatge

Modelant la imatge | 26/06/2013

Poder i ètica a les xarxes socials

Un dia, quan Facebook va arribar als 500 milions de comptes, Mark Zuckerberg, el seu fundador, va publicar la foto de l’esquerra. Ara, algú proper als moviments d’indignats del Brasil ha manipulat la imatge fins a convertir-la, com es veu a la dreta, en un missatge de suport a la revolta. Degudament viralitzada per les xarxes socials, aquesta fotografia, i altres d’altres famosos, han servit per aportar energia al moviment social. Una fi lloable… si no fos que totes aquestes fotos són falses, com ha revelat el portal de notícies UOL.

Les anomenades xarxes socials escampen missatges de manera ràpida, barata i massiva. Són, doncs, una eina potentíssima de comunicació. Per tant, són un instrument de Poder, perquè comunicar vol dir influir. Però també compleixen una de les màximes que defineix el Poder: com més gran és, més ràpidament tendeix a la corrupció. Poder i ètica apareixen de nou com dos conceptes antinòmics. (…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Modelant la imatge | 22/01/2013

Reposicionament

Posicionament: Ubicació, en termes de variables competitives, on un client, consumidor o usuari situa una marca. En funció d’aquesta ubicació decideix la seva compra. Reposicionament: canvi d’ubicació. Això, literalment, li ha passat a Lance Armstrong després de confessar que s’ha dopat al llarg de la seva triomfal carrera esportiva: una biblioteca de Sidney ha desplaçat els seus llibres a la secció de… Ficció!

El ciclista americà va muntar una acció de comunicació per mirar de frenar el descrèdit personal després que l’Agència Antidopatge Americana (USADA) fes palès que havia estat un esportista trampós. Els dubtes sobre si l’acció li ha reportat benefici, incloent la seva declarada manca de penediment, s’han de valorar en termes d’imatge pública i de mercat (i no estrictament des de posicions ètiques). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 06/08/2012

Disseny olímpic

Si no s’ha fet ja, seria interessant realitzar aquest exercici. Una enquesta de carrer amb una sola pregunta: quina és la bandera del món, la de l’esquerra o la de la dreta?

No sembla arriscat dir que molta gent es decantaria per “la de la dreta”, perquè segurament és més universal i popular que la de les Nacions Unides. La potència de l’esport i també la d’un disseny simple i atractiu fan de la bandera de l’olimpisme un símbol eficaç i guanyador.

I es que els Jocs Olímpics han fet aportacions rellevants al disseny gràfic (o a l’inrevés) com defensa el professor Miquel de Moragas, catedràtic de Comunicació i director honorari del Centre d’Estudis Olímpics“Els pictogrames, abans de convertir-se en llenguatge indispensable als grans espais públics (aeroports, estacions, museus, etc.), troben les seves primeres aplicacions als Jocs Olímpics”.

Què seria dels viatgers internacionals en enormes terminals d’aeroport sense pictos?

Bé, els pictogrames aeroportuaris mereixerien un o diversos posts específics més però, ara que són dies de Jocs, val la pena veure aquest divertit video de The New York Times sobre l’evolució dels pictogrames al llarg de les olimpíades. De vegades amb medalla, d’altres a anys llum de l’Olimp del disseny.

 

  
Feed
1 comentari    Autor
Modelant la imatge | 11/04/2012

#A10, #A8, #A6, #A4, #A1… un cas de publicitat involuntària

[blackbirdpie url=”https://twitter.com/#!/Mara_RockNRoll/status/189821640614486018″]

 

Vet aquí un tuit resum de la infinitat de missatges que, durant les darreres setmanes, han inundat les xarxes socials. En particular, els preuats TT (apa, un altre model) de Twitter. Primer va ser cosa dels madridistes orgullosos dels deu punts d’avantatge sobre el Barça a la Lliga, després dels culés que veuen la remuntada ben a prop.

Un cas ben paradigmàtic de publicitat involuntària i del seu impacte. Qui recorda, en canvi, les versions barcelonista i madridista de l’A1 que va promocionar Audi l’any passat?

Audi A1 Barça... i A1 Madrid

 

La projecció pública intencionada no té res a fer davant de la publicitat involuntària? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 04/04/2012

Atributs de la marca Barcelona

El diari ARA recull la controvèrsia sobre els efectes dels aldarulls a la marca Barcelona

Fins a quin punt van danyar la imatge de la ciutat els aldarulls del 29-M? És menys valuosa la marca Barcelona després dels contenidors cremats i de la violència contra diversos establiments comercials? La primera reacció és dir que sí, que les fotografies impreses als grans diaris o els vídeos passats als telenotícies d’arreu del món perjudicaran -econòmicament, és clar- la ciutat i el país.

Afortunadament, les coses no són el que aparenten, igual que impacte i efecte no són paraules sinònimes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 05/03/2012

‘Naming’ al rescat

Les semblança entre Belfius, el nou nom del banc Dexia, i bífidus ha ressonat els darrers dies a Bèlgica

Es pot canviar el nom d’una organització per molts motius, però un dels habituals és la voluntat de marcar un canvi d’etapa de forma radical.

És el cas del banc belga Dexia, una de les entitats de més volum rescatades durant la crisi financera europea, que des de l’1 de març ha passat a dir-se Belfius.

Cap professional del naming o senzillament curiós s’hauria de perdre el  recull a Storify del diari belga Le Soir sobre les paròdies al voltant del nou nom, que a alguns els recorda el bífidus i el seu suposat poder de renovació de l’organisme, o fins i tot una malaltia que el mateix doctor House es veu incapaç de poder curar. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 31/01/2012

L’eufemisme de la setmana,
per a Ryanair

No s’ha de confondre Michael Cawley, vicepresident de Ryanair, amb Michael O’Leary, president de la companyia i ésser que té per costum anar a treballar amb un Mercedes amb llicència de taxi per poder circular pel carril bus. En qüestió d’estridència, Cawley mai no podrà competir amb el seu cap, un mestre.

Però el vicepresident, de visita a Barcelona en aquests dies de turbulències aeronàutiques, sí que s’ha guanyat ja, segurament, el dubtós honor de ser l’autor de l’eufemisme de la setmana. I això que encara som a dimarts. El que Ryanair rep no són subvencions, sinó “ajudes de màrqueting per promocionar el turisme en algunes regions”, s’ha despatxat.

Les nostres ments, tan proclius a autojustificar-se, estan plenes d’eufemismes. Però és l’art excels de Cawley el que m’ha despertat l’instint d’escorcollar el significat de tan rellevant paraula a la Wikipedia. “L’eufemisme prové de la paraula grega euphemo, que significa favorable/bo/parla afortunada”. Es podria que Cawley parla bé. Però, més interessant, eufemisme és “etimològicament el contrari de blasfèmia”. Potser, igualment, el que passa és que la paraula subvenció s’ha convertit en una de les pitjors blasfèmies dels nostres dies.

No ho és tant cobrar-les i donar-hi un altre nom.

  
Feed
1 comentari    Autor
Modelant la imatge | 29/11/2011

El silenci, només per al curt termini o en situacions puntuals

El silenci com a política de comunicació empresarial ha estat impulsat per aquelles corporacions que no creuen que la gestió d’una Imatge pública pugui afavorir els seus interessos. Per a aquestes companyies, allò que compta és allò que fas, i no pas allò que transmetis. En molts casos, a més, afegeixen com a justificació que el silenci és també la més barata de les estratègies.

Radicalment fals. La Comunicació  és l’energia que dóna llum a l’empresa en el mercat (entre tots els seus stakeholders, per a ser més exactes), i no cal ni dir com de lent i car (i perillós) resulta avançar per la foscor. (…)

  
Feed
3 comentaris    Autor
Modelant la imatge | 14/11/2011

Vendre per nassos

El màrqueting olfactiu, tendència sorgida fa uns cinc anys i que avui dia continua en ple auge, basa la seva ràpida expansió en la següent justificació científica:

Les persones recordem un 35% de les olors, enfront del 15% d’allò que tastem, del 5% d’allò que veiem, i del 2% d’allò que escoltem.

Les grans firmes d’arreu del món no van deixar escapar el filó que representava aquesta nova fórmula per vendre, més enllà de la publicitat convencional, aquella de tele, ràdio i cartell. Tothom va llançar-se al món de l’aroma, incorporant olors als seus negocis, restaurants, hotels i avions. Però, malauradament, no tothom va entendre bé el concepte de màrqueting olfactiu i els objectius que perseguia i molts només es van quedar en el primer pas: que olori bé. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 23/09/2011

Tecnòlegs / Comunicadors 1.0… l’altra ‘baula perduda’

Com deia Bob Dylan, “els temps estan canviant”, però encara és freqüent trobar-se amb:

– Comunicadors (i altres professionals) que no entenen prou la feina del programador i no es cansen de repetir allò de “això són 5 minuts, no?” (veure “si la construcció treballés com els informàtics”).

– Programadors als quals els és igual un web d’un ajuntament que el d’un fabricant de sanitaris. Plantilla i pim, pam, pum (“mira, jo només veig codi”).

Resultat:

No costa gaire descobrir Frankesteins d’institucions i empreses arrossegant-se per la xarxa amb un disseny més o menys lluent però una configuració i utilitat més aviat misterioses de cara als seus públics. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor