Arxiu de la categoria: Problemes de comunicació

Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/06/2019

Phonegate, l’escàndol que afecta la salut i la transparència

Sabeu què és el Phonegate? A tots els usuaris de telèfon mòbil, voldria parlar-vos d’aquest escàndol que va destapar l’any 2016 el metge francès Marc Arazi. La intenció d’aquest article no és generar alarma, però sí proporcionar la informació necessària sobre els riscos dels dispositius que ens roben tan de temps cada dia.

adult-black-caucasian

No tot s’hi val en la indústria de la telefonia. Les companyies, amb el consentiment de les autoritats, han estat fent trampes per passar les proves de seguretat dels seus dispositius, prioritzant la capacitat tecnològica dels aparells enlloc de la salut, la prevenció i la informació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2019

Com es forma una opinió?

OpinionDes del vot en unes eleccions fins a la compra d’un producte, els emissors de missatges busquen seduir / convèncer les audiències per a què triïn la seva opció. La comunicació, al capdavall, consisteix en això: influenciar, moure algú a l’acció en un determinat sentit. Però, què fa que una persona accepti o rebutgi l’impacte d’un emissor?

Els condicionants a l’hora de preveure què passarà es poden dividir en quatre blocs:

  1. Relatius al destinatari: la seva cultura, ideologia, expectatives, creences, situació econòmica i social, edat, personalitat… tots aquests factors determinaran el grau de permeabilitat a un o altre missatge.
  2. Relatius a l’emissor: la disponibilitat de recursos, el seu posicionament (social o de mercat), la seva història, la proposició de valor implícita en el seu missatge són elements que ajudaran o perjudicaran la seva capacitat d’influència.
  3. Relatius al context: estar de moda ajuda moltíssim a triomfar (agafa fama, i posa’t a jeure, que es deia abans). Traslladat a la Comunicació, la tria adequada de llenguatge i de canals facilita la projecció d’idees.
  4. Els intangibles: aquí s’hi inclou aspectes com la identificació entre emissor i receptor, la seguretat que el primer traslladi al segon,  els vincles o compromisos entre ambdós… En fi, tot allò que generi emocions. Al capdavall, ningú no és més fidel ni més dòcil que aquell que creu (per això, històricament, els líders religiosos han tingut tanta influència).

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 02/05/2019

Uns quants aforismes

  • Tota política de comunicació basada en el silenci és més Política que Comunicació.
  • No és allò què dius, és com ho dius.
  • Els estoics deien: “calla, o parla millor que el silenci”. Els assertius haurien de dir: “calla i escolta abans de parlar”.
  • Si un missatge no s’entén és que està mal elaborat o mal expressat. No hi ha mals entenedors, sinó mals explicadors.
  • No hi ha més gran convençut que aquell que ha estat seduït.
  • Si crides, és que no tens raó o que l’altre està molt lluny de tu. En cap dels dos casos estàs comunicant.
  • La transparència no és comunicar molt, sinó comunicar bé.
  • Per llarg que sigui un missatge, sempre l’has de poder resumir en un titular.
  • Informem de coses passades, comuniquem per crear un determinat futur.
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 20/02/2019

Protegir-se de les fake news

El mòbil em vibra. És un missatge de Whatsapp d’un familiar amb un enllaç i una frase: “mira, això és el que et vaig explicar l’altre dia”. Faig memòria i recordo una conversa on em va explicar un fet d’actualitat del qual no en tenia cap coneixement. Cap mitjà dels que conec se n’havia fet ressò, i això que era prou rellevant a nivell periodístic. Se’l veia convençut de la veracitat del que deia i jo, que no en tenia la més remota idea, em vaig limitar a posar la informació en quarantena i li vaig fer saber que em semblava sospitosa. No el vaig convèncer.

Una petita ullada al missatge, sense ni tan sols obrir l’enllaç, em va demostrar que em trobava davant una fake new, una de les nombroses notícies falses que es generen cada dia i que molt sovint es viralitzen. El contingut de la notícia, al final, va ser el que menys em va interessar d’aquell missatge. Com havíem arribat fins aquí?

fake-news (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/02/2019

La prescripció portada a l’extrem

instagramLa millor manera per a convèncer-nos de comprar un producte o servei és que ens el recomani algú en qui confiem. És a dir, si una persona propera ens diu que el producte X va molt bé, ens ho creurem sense ni tan sols provar-ho per nosaltres mateixos. I inclús si un dia necessitem alguna cosa de la mateixa categoria, la seva recomanació estarà molt ben posicionada per ser la opció que comprem.

Però què passa quan la recomanació ens ve d’algú que, tot i no conèixer-lo directament, és un referent? Doncs té bastants números de què també hi confiem! I tot això em ve al cap després d’haver llegit aquest article sobre els influencers i la seva publicitat a les xarxes.

Resulta que una gran majoria d’aquests influencers no identifiquen a les seves publicacions si estan fent o no publicitat. I això no és el pitjor… es veu que, almenys a Estats Units, ja estan més pagades les publicacions per atacar un competidor que les publicacions per publicitar els teus productes! (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 17/12/2018

Les faltes d’ortografia afecten el prestigi de la marca

La comunicació necessita d’un ús correcte de la llengua en l’amplíssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser benèvols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d’ortografia en un text que contempli el parlar d’un registre col·loquial, però les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informació entre una empresa o institució i el seu públic han de ser curoses.

Quan la llengua no és prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l’impacte de l’errada pot ser reduït, però en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 12/11/2018

Gestió de la comunicació: persona o servei?

Quan les empreses detecten que necessiten reforços en matèria de comunicació, sovint, pensen en contractar una persona: un periodista o un professional especialitzat en màrqueting i/o comunicació corporativa. Això és fantàstic! Significa que l’empresari és conscient dels beneficis que li pot aportar una gestió de la comunicació constant, acurada i estructurada.

Davant d’aquesta situació, però, els dirigents de l’empresa tenen una alternativa a través de la qual poden assolir els mateixos (o millors) objectius: contractar un servei enlloc d’una persona, és a dir, externalitzar el servei o el que es coneix com ‘outsourcing’, una pràctica empresarial que consisteix en la contractació d’una sèrie de serveis a empreses externes especialitzades en accions que no formen part de l’activitat medul·lar de l’empresa.

puzzle (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 28/09/2018

Cuidem la comunicació de quilòmetre zero (amb assertivitat)

Imaginem-nos una promoció d’alumnes d’últim any d’universitat que finalitza els seus estudis. Imaginem-nos que tots els estudiants d’aquest curs aproven i, per tant, obtenen el títol oficial de grau. Imaginem-nos que cadascun d’ells incorpora la nova condició de graduat al seu expedient acadèmic i al seu currículum, com per exemple: Graduat en Dret.  Imaginem-nos que són un centenar d’alumnes.

treball_en_equip

Preguntem-nos, ara, si aquestes 100 persones que tenen els mateixos estudis estan totes igualment preparades i capacitades per realitzar la mateixa feina. En teoria, la resposta hauria de ser que sí. Però, a la pràctica, sabem que no és així. Perquè a banda dels coneixements apresos durant la formació reglada, hi ha altres habilitats –destreses innates o adquirides– que influiran en la manera com aquella persona es desenvoluparà en el seu lloc de treball. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor