Arxiu de la categoria: Problemes de comunicació

Problemes de comunicació | 12/11/2018

Gestió de la comunicació: persona o servei?

Quan les empreses detecten que necessiten reforços en matèria de comunicació, sovint, pensen en contractar una persona: un periodista o un professional especialitzat en màrqueting i/o comunicació corporativa. Això és fantàstic! Significa que l’empresari és conscient dels beneficis que li pot aportar una gestió de la comunicació constant, acurada i estructurada.

Davant d’aquesta situació, però, els dirigents de l’empresa tenen una alternativa a través de la qual poden assolir els mateixos (o millors) objectius: contractar un servei enlloc d’una persona, és a dir, externalitzar el servei o el que es coneix com ‘outsourcing’, una pràctica empresarial que consisteix en la contractació d’una sèrie de serveis a empreses externes especialitzades en accions que no formen part de l’activitat medul·lar de l’empresa.

puzzle (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 28/09/2018

Cuidem la comunicació de quilòmetre zero (amb assertivitat)

Imaginem-nos una promoció d’alumnes d’últim any d’universitat que finalitza els seus estudis. Imaginem-nos que tots els estudiants d’aquest curs aproven i, per tant, obtenen el títol oficial de grau. Imaginem-nos que cadascun d’ells incorpora la nova condició de graduat al seu expedient acadèmic i al seu currículum, com per exemple: Graduat en Dret.  Imaginem-nos que són un centenar d’alumnes.

treball_en_equip

Preguntem-nos, ara, si aquestes 100 persones que tenen els mateixos estudis estan totes igualment preparades i capacitades per realitzar la mateixa feina. En teoria, la resposta hauria de ser que sí. Però, a la pràctica, sabem que no és així. Perquè a banda dels coneixements apresos durant la formació reglada, hi ha altres habilitats –destreses innates o adquirides– que influiran en la manera com aquella persona es desenvoluparà en el seu lloc de treball. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 06/02/2018

Com tenir cura de la nostra reputació? El cas d’El Pozo

La darrera entrega del programa Salvados de La Sexta no ha estat exempta de polèmica… El tema tractat era el de les granges de porcs a Espanya, i es van mostrar aspectes no només de la situació dels animals, sinó també de les condicions dels treballadors a la indústria. Però les xarxes ja estan plenes d’opinions sobre el programa i el que es va veure, així que jo m’ho estalviaré. Però aquest exemple ens serveix per parlar de les crisis de comunicació.

I és que arrel del programa una de les grans empreses del sector (El Pozo) es va veure esquitxada per la polèmica. En el mateix reportatge es podia veure el presentador, Jordi Évole, tractant d’aconseguir una entrevista amb algun responsable de l’empresa, però va ser refusada.

el-pozo

No obstant, durant l’emissió, El Pozo, a través del seu canal de Twitter, va difondre tota una sèrie de missatges tractant de “desmentir” el que sortia per televisió… Però, van fer una bona gestió de la crisi (i em remetré només a aspectes comunicatius sense entrar en valoracions de la indústria o l’empresa en sí)? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2018

Comunicació d’esmòquing o de xandall?

No hi ha una vestimenta millor o pitjor: l’important és vestir de manera “adequada”. Aquesta màxima de la imatge personal –ben coneguda i explotada pel món de la moda, on cada temporada canvia el concepte del que és “adequat” per generar noves necessitats– és traslladable al món de la comunicació corporativa.

pajarita_papel

I és que, per principi, no existeix una fórmula bona o dolenta de comunicar, ni una acció o estratègia correcta o incorrecta: només existeixen solucions adequades a un context i a una finalitat concretes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 28/09/2017

Desemmascarats: renéixer per recuperar la credibilitat

Credibilitat, prestigi i capacitat d’influència: tres intangibles d’incalculable valor per a qualsevol organització. Per generar-los, hem de ser capaços de construir –i mantenir– un discurs sòlid i coherent al llarg del temps.

Apuntàvem en el darrer post (Mantenir la coherència) que, en temps d’incertesa sobre el que és veritat i el que no, la coherència del discurs corporatiu és clau per mantenir la credibilitat, el prestigi i la capacitat d’influència.

El valor d’aquests tres intangibles és enorme i, sovint, supera amb escreix el dels actius de qualsevol organització. D’exemples, milers. Twitter no ha generat mai beneficis, però el seu valor de mercat es xifra en milers de milions (influència). Un anunci a La Vanguardia és notablement més car que en mitjans de major tirada i difusió (prestigi). Un partit polític pot veure reduïda o ampliada dràsticament la representació sense que el gruix de militants variï (credibilitat). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/06/2017

L’èxit és una ceba

cebaAllò que determina l’èxit o el fracàs de qualsevol acció o campanya de comunicació és el nivell d’encert del significat. Tot això pot ser molt boirós i conceptual, perquè “significat” és un terme que s’explica des de ciències tan inexactes como l’epistemologia (teoria del coneixement), la semiòtica (llenguatge no verbal), la psicologia (comportament), la semàntica (paraula) o la filosofia (saviesa). Simplificant, es podria traduir “significat” com una “imatge de la realitat”. Per tant, el resultat de tota comunicació vindria definit per la mesura que aquesta imatge de la realitat sigui compartida per emissor i receptor (exemple típic: si vull diners i et demano per un banc i tu m’assenyales un lloc per asseure, l’èxit de l’acte de comunicació és igual a zero).

A la pràctica, el problema que tenim per encertar el “significat” és considerar-ho com un repte unidimensional. En una campanya electoral no guanya ni el més simpàtic, ni el més guapo, ni el més conservador o revolucionari, ni el més creïble… Cal projectar una suma de missatges (valors, actituds, promeses) que, a més, concerneixin (vinculin, comprometin) als votants. I que, a més, ho facin en el moment present. Els exemples d’èxit (victòries contra pronòstic) són eloqüents: des de Zapatero (2004) a Macron passant per Trump.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor