Arxiu de la categoria: Problemes de comunicació

Problemes de comunicació | 18/02/2016

Què fer davant d’una crisi de reputació online?

La teoria és “fàcil”. Podem tenir molt clar quines són les passes a seguir davant d’una crisi de reputació a la xarxa però, si volem tenim el màxim control d’una situació com aquesta, hem d’estar realment preparats.

reputació

El primer pas sempre és identificar si ens trobem davant d’una crisi real o si és un comentari aïllat puntual. Però, tot i que aquest és bàsic i inicial, hem de tenir en compte un pas previ: el pla de comunicació de crisi. En aquest pla ja detallarem la resta de passes a seguir, des de l’inicial identificant el problema, fins a la monitorització o l’identificació d’usuaris. Però també posarem negre sobre blanc la prohibició d’esborrar comentaris, el fet d’haver de donar resposta sempre (i si és ràpid, millor!), la rectificació de qualsevol errada i la compensació als usuaris afectats. Tots aquests punts s’expliquen a l’infografia que compartim més a baix. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 04/02/2016

Ensenyament i formació

formacióL’ensenyament ha esdevingut una de les indústries més poderoses en l’economia dels països avançats. Al volum d’inversions que el sistema dedica a escolars i universitaris cal sumar-hi les despeses de les empreses envers la formació dels seus empleats i el consum de particulars per tota mena de canals: avui s’ensenya (i es paga per aprendre) des de com passejar un gos fins a gimnàstica pèlvica, passant per llengües mortes o, encara més senzillament, per treure’s el carnet de conduir. Diguem-ho clar: mig món es dedica a l’ensenyament, però el món sencer es dedica a aprendre (inclosos els que fan de mestres d’alguna cosa).

En aquest sentit, és gairebé el mercat perfecte: a l’amplíssima oferta provocada pel desenvolupament de les societats (ciències, tècnica) s’hi afegeix una demanda il·limitada de tota mena de coneixements. De vegades, per la necessitat de ser més competitius en els mercats laborals. En altres casos, pel simple plaer d’aprendre… o d’entretenir-se. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2015

El discurs del mètode

BreakingChains760x300Si hi ha un concepte sobrevalorat en Comunicació, aquest és el de la “creativitat“. Aquest atribut serveix, massa sovint, per a amagar deficiències en l’estratègia o l’execució de qualsevol acció. També és usat en forma de crossa: quan no saps explicar què faràs, acabes fiant-ho tot a un procediment creatiu que, en sí mateix, mai no resol res. La creativitat només funciona dins d’un pla que contempli objectius, i que defineixi amb la màxima cura processos i requeriments del projecte específic de comunicació. Sense planificació, la creativitat és pura improvisació, és com llançar-se des d’un avió sense paracaigudes i sense conèixer el terreny on vas a aterrar.

Els plans, moltes vegades, fallen. Però si amb un mapa et perds, imagina el que és viatjar sense. Un pla pot fallar perquè no estigui ben desenvolupat, o perquè han canviat alguna de les circumstàncies inicials. Però sense pla, tot és pura aventura. Quan un client et contracta, busca emocions o vol resultats?

Igual que els protocols en medecina, la planificació i l’estratègia són crítiques per a minimitzar errors i assolir els objectius. I això implica ser metòdic, seguir pautes i acomplir etapes en el projecte de comunicació. L’èxit només és al final d’una cadena d’esdeveniments i, per tant, qualsevol baula que es trenqui et condemna al fracàs. La creativitat és essencial en Comunicació -en igualtat de condicions, el més creatiu atrau més l’atenció-. Però la metodologia de treball és imprescindible i diferencial.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 24/03/2015

Els actius intangibles també tenen un preu

Aquests últims dies han estat prolífics en notícies relacionades amb propietat industrial i intel·lectual, és a dir, amb els actius intangibles, aquells béns immaterials que envolten la nostra vida quotidiana i que s’escapen de l’atenció del públic consumidor fins que apareixen en els diaris.

La primera que destaca és que el Tribunal Superior de Justícia ha resolt prohibir al Cabildo de Córdoba l’ús de la paraula “Mezquita per identificar begudes alcohòliques. Això ha estat possible perquè prèviament la companyia cervesera Grupo Mahou ja havia enregistrat la marca Mezquita per aquest tipus de begudes. A priori, pot semblar que el Cabildo podia tenir certa raó degut a què es tracta d’un reconegut monument històric i patrimoni de la humanitat, i que aquest nom es relaciona amb ell mateix, però no sempre funciona així en el món de les marques. Si prèviament ja existia una marca enregistrada i en ús, la possibilitat de registre i posterior bloqueig a tercers es fa complexa.

Aquest concepte es pot resumir en first come first served, molt usual en el dret anglosaxó, però amb l’obligació d’ús posterior efectiu en el comerç. En resum, en cas que siguem uns “especuladors” de marques i vulguem enregistrar només per evitar que tercers ho facin, hem de saber que només pot ser una estratègia temporal, perquè l’ús esdevé obligatori. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/10/2014

Dades versus impacte

El diari The Economist publica avui aquest infogràfic sobre les dimensions de les mobilitzacions ciutadanes que han tingut lloc arreu del món als darrers anys:

Gràfic The Economist

Aquest treball permet comprovar, una vegada més, que:

  1. L’objectivitat periodística no existeix. La manifestació del 30 de setembre a Hong Kong va aplegar una centèsima (!!) part de persones que la que va tenir lloc a Egipte el 30 de juny de 2013. La repercussió als mitjans ha estat, com a mínim, semblant.
  2. La mida no és (tan) important. Assolir impacte entre els destinataris d’un missatge depèn també de factors com el context, el moment, els valors culturals…
  3. La prominència d’una dada la determina més d’una variable. El seu valor absolut indica una magnitud, però no en defineix la importància. És allò del preu de la botella d’aigua: dins d’un bar costa moltíssim menys que enmig del desert. I sempre és una sola botella d’aigua.
  4. Comunicar és influir. Informar és transmetre dades, però comunicar és utilitzar-les de tal manera que provoquin un determinat efecte entre l’audiència.

Per tot això, i més coses, la professionalitat en Comunicació és un valor afegit. Senzillament, perquè aconsegueix uns resultats que mai no podrà obtenir qui només és guii per l’aparença absolutament inútil d’una xifra.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 22/07/2014

Les xarxes socials i el repte de la conversió en clients

like-dislike-facebook-stampUn vell axioma diu que “no tot ven, però tot comunica”. Molts negocis n’han pres consciència amb el desenvolupament de la web 2.0 i de les xarxes socials. Se n’han adonat tant pel fet que allò que circula per internet acaba configurant la reputació i la imatge pública de l’empresa, com perquè ben sovint no han aconseguit transformar la popularitat a les xarxes socials en facturació. Per què costa tant poc tenir seguidors a facebook o a twitter, i en canvi costa tant que esdevinguin clients? La resposta és senzilla: comprar exigeix un esforç infinitament superior a mirar o a escoltar (entre altres coses, exigeix posar-hi diners…).

De fet, aquest és un problema tradicional en Comunicació. Ha passat igualment amb altres sistemes. Quants telespectadors que s’adelitaven amb un anunci determinat acabaven comprant el producte anunciat? Quant centenars de milers de flyers calia bustiar per atreure uns quants clients? I, actualment, quantes impressions de baner es necessiten perquè algú compri des de la web o des de l’smartphone?

El repte de la conversió és un afer quasi religiós, una qüestió de fe: pots creure igualment que viuràs amb o sense presència a la web 2.0, i que la teva salvació (el teu negoci) depèn de factors més rellevants, com per exemple el producte/servei, la xarxa comercial i de distribució, el preu, els atributs de marca… Però amb fe o sense fe en les xarxes socials, preocupa’t de fer-ho bé en totes les altres dimensions del negoci. I no oblidis un altre vell axioma que diu “allò que no es comunica, no existeix”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2014

El riure és vinculant

smileUna pregunta sobre comunicació interpersonal: quan un home s’excita per una dona, quina part del seu cos pot créixer fins quasi 3 vegades la seva mida habitual? La resposta encertada és al final d’aquest article, però revela que la comunicació no verbal abasta un rang molt més ampli que els gestos o postures.

A continuació, unes quantes afirmacions verificades científicament sobre com els humans utilitzem el nostre cos per comunicar. Un llenguatge corporal que ens pot sorprendre, però que no deixa de ser un llenguatge que es pot aprendre i interpretar, com qualsevol altre.

  • Experiments han demostrat que menys del 5% de les persones són capaces de reconèixer el dors de les seves mans en una fotografia.
  • Ray Birdwhistell (antropòleg, estudiós de la kinèsia – comunicació no verbal):
    • La suma de totes les paraules pronunciades per una persona durant 1 dia és de 10-11 minuts (de mitjana).
    • Cada frase que diem dura, de mitjana, 2,5 segons.
    • Els humans som capaços de reconèixer 250.000 expressions facials.
  • Quan es negocia per telèfon, la persona amb arguments més potents acostuma a guanyar.
    • Quan es negocia cara a cara, això ja no és tan segur: les nostres decisions finals depenen més del que veiem que d’allò que sentim.
  • 7 de cada 10 persones creuen el braç esquerre per damunt del dret.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 27/02/2014

Perdre la por a parlar en públic

Parlar en públic és, fins i tot per la gent que ho fa de manera freqüent, un repte. Per a algunes persones és més fàcil que per altres, però tots ens enfrontem a moments de por escènica quan hem de fer-ho.

En aquests dies on els mitjans de comunicació dediquen una gran part del seu contingut a discursos que es fan davant d’algun tipus de públic -ja sigui pel recent debat sobre l’estat de la nació, ja sigui per les conferències dels líders tecnològics al Mobile World Congress…-, hem cregut convenient recordar alguns senzills consells per perdre la por a parlar en públic.

En el vídeo, podeu veure una de les intervencions d’Elsa Punset a el programa El Hormiguero, on ens dóna algunes pautes per perdre aquesta por escènica. Entre els seus consells trobem:

  • Beure un got d’aigua abans de sortir a l’escenari
  • Assajar i visualitzar el discurs
  • Respirar profundament
  • Mirar a cada persona del públic durant tres segons
  • I el consell més vell del món, imaginar-te a la teva audiència nua!

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/11/2013

L’art, escola de comunicadors

Des que els antics pintaven bous als sostres de les coves, la creativitat artística ha servit per a expressar tot allò que els humans som capaços d’imaginar… i fer. Per a la Comunicació en general, i per a la Publicitat en particular, disciplines com la literatura o la pintura han estat precursores en àmbits com les tècniques de persuasió, la construcció de relats o la generació de missatges amb impacte.

Un darrer exemple és l’anunci del nou Honda CR-V, que mitjançant un joc de perspectives òptiques presenta imatges veritablement impossibles. L’anunci, tal com està presentat,  és una forma de transmetre innovació en una categoria de producte -els automòbils- impregnada de tecnologia.  Però no és gens original, perquè la idea beu de fonts artístiques.

Concretament, està inspirada en l’obra del pintor holandès Maurits Cornelis Escher, que a base de jocs visuals i de distorsions geomètriques va aconseguir crear escenes del tot inversemblants. No només per la seva irrealitat, sinó -i molt especialment- per la seva bellesa matemàtica i plena d’equilibri. Una bellesa que provoca addicció: no pots parar de mirar i remirar el quadre, mirant de comprendre.

Potser els comunicadors som, al capdavall, artistes que hem arribat tard.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 16/10/2013

La importància de la comunicació no verbal

Sovint descuidem la comunicació no verbal, no ens adonem que aquesta suposa entre el 50 i el 70% de tota la comunicació. Quan pensem en la comunicació no verbal ens imaginem algú gesticulant exageradament amb mans i braços, però hem de tenir en compte que aquest tipus de comunicació també està composada per: l’aspecte general de la persona, el vestit, els gestos facials, la posició i les postures del cos, la mirada, l’actitud, els silencis, els somriures o fins i tot l’entorn.

La comunicació no verbal inclou totes les formes de comunicació tret de les paraules. L’escriptor i editor austríac Peter F. Drucker va dir “el més important en la comunicació és sentir el que no s’està dient”. Amb la comunicació no verbal reforcem o contradiem els missatges.

Cal tenir en compte, també, que és una comunicació subconscient de la que sovint no ens adonem, que depèn del context, que pot ser ambigua i donar lloc a diferents interpretacions, i que té un alt grau d’influència cultural. Fins a quin punt la teniu en compte en les vostres presentacions? Us fixeu en els gestos, les posicions o les mirades dels vostres interlocutors?

  
Feed
Digues la teva!    Autor