Arxiu d'etiquetes: comunicació de crisi

Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 21/11/2018

Integritat, reputació i vídeos

zen stonesCorren mals temps per a la corrupció. Bàsicament, perquè la tecnologia digital ha aportat una capacitat d’espiar i d’enregistrar de proporcions siderals: més de 5.000 milions de mòbils al planeta disposats a captar-ho i filmar-ho tot i, encara més, a ventilar-ho sense mesura ni control. Qui se’n pot escapar?  Potser no tot se sap, però sí que tot es pot saber…

Davant del poder que ha adquirit l’usuari, el client, el ciutadà, les corporacions malden per controlar missatges i projectar una imatge d’entitats responsables. “Reputació” és la paraula de moda, i més encara per a tots aquells que depenen de les decisions de públics molt nombrosos, com són les grans companyies, els partits polítics o institucions com ara la universitat o l’Església.

Resulta evident que la reputació és un atribut que es posiciona gràcies a la Comunicació.  Per exemple, elaborar i divulgar codis ètics o memòries de sostenibilitat genera credibilitat entre els Públics Objectiu, perquè transmet valors, compromisos i actuacions de responsabilitat social.

Ara bé, tot això no serveix de res si no existeix una veritable integritat entre les persones que formen part de l’organització. “Diem el que fem i fem el que diem” hauria de ser la primera de les obligacions que qualsevol corporació imposés a tots els seus membres. Perquè si no és així, tard o d’hora algú farà aparèixer un vídeo que posarà en evidència la falta comesa, la transgressió d’aquell codi de conducta. I la confiança que els públics hauran perdut en nosaltres comportarà una nova inversió en Comunicació d’un volum que potser ja no es podrà assumir.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/02/2016

Què fer davant d’una crisi de reputació online?

La teoria és “fàcil”. Podem tenir molt clar quines són les passes a seguir davant d’una crisi de reputació a la xarxa però, si volem tenim el màxim control d’una situació com aquesta, hem d’estar realment preparats.

reputació

El primer pas sempre és identificar si ens trobem davant d’una crisi real o si és un comentari aïllat puntual. Però, tot i que aquest és bàsic i inicial, hem de tenir en compte un pas previ: el pla de comunicació de crisi. En aquest pla ja detallarem la resta de passes a seguir, des de l’inicial identificant el problema, fins a la monitorització o l’identificació d’usuaris. Però també posarem negre sobre blanc la prohibició d’esborrar comentaris, el fet d’haver de donar resposta sempre (i si és ràpid, millor!), la rectificació de qualsevol errada i la compensació als usuaris afectats. Tots aquests punts s’expliquen a l’infografia que compartim més a baix. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Construint relat | 23/09/2013

Els detalls també comuniquen

Tendim a pensar que només els fets més destacats, com l’organització d’un esdeveniment, o l’enviament d’una nota de premsa a un llistat infinit de mitjans són els que comuniquen la nostra marca o transmeten la identitat de la nostra empresa. Però els petits detalls com l’enviament d’un correu electrònic a un client també comuniquen, i molt. 

El fet que les signatures dels correus de tots els treballadors estiguin unificades és un punt a favor en la transmissió de què l’empresa és cohesionada i cuida la seva imatge corporativa. A més, tots els textos, des dels emails que es creuen amb els clients o proveïdors, fins les notícies del nostre web, els posts del nostre blog o les actualitzacions a la intranet, han d’estar correctament escrits, tant en la forma com en el fons.

Per cuidar la forma és tan senzill com elaborar unes plantilles que ens serviran per a tots els documents i que, com hem esmentat amb les signatures dels correus, transmetin la unificació de criteris d’imatge dins de l’empresa. Però a més, implicarà que cuidem tots els detalls en la nostra tasca. No obstant, a banda de seguir el nostre manual d’estil, hem de vetllar perquè tots els continguts estiguin ben escrits, és a dir, que no continguin cap falta d’ortografia i que estiguin ben estructurats. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 25/07/2013

Quan diuen que allò que falla és la comunicació…

La tragèdia ferroviària de Santiago ha posat al descobert els perills d’una mala gestió de la comunicació, tant a nivell personal com corporativa. El conductor va publicar uns comentaris i una fotografia fa un any vanant-se que si no corria a més de 200 km/h era perquè el multaven. Per la seva banda, el president del govern espanyol ha quedat ben galdós quan el seu equip ha difós un comunicat de condol fet amb la tècnica del “copia i enganxa”, a partir d’una nota de premsa escrita tres dies enrere sobre les víctimes d’un terratrèmol a Gansu (Xina).

Per explicar els problemes que tenen, molts es justifiquen en què fan bé la feina, però que comuniquen malament. És mentida: la comunicació no mata. Però sí que acaba deixant en evidència qui ets, i com actues. Ho vulguis o no, la teva imatge s’acaba assemblant a la teva identitat, sobretot en els moments crítics.

  
Feed
Digues la teva!    Autor