Arxiu d'etiquetes: comunicació institucional

Dialogant amb l'entorn | 12/11/2019

Qui treballa al costat fosc?

Com si es tractés de la saga de la Guerra de les Galàxies, històricament el Periodisme de mitjans ha menyspreat la Comunicació corporativa explicant una història de bons i dolents. Els periodistes bons eren als diaris, la ràdio o la televisió (on i off line), des d’on servien l’interès públic. Els dolents servien els interessos d’institucions (fossin públiques o privades) i empreses.

T’has passat al costat fosc? –era la pregunta habitual quan algú explicava que havia canviat la feina en un mitjà per treballar en comunicació corporativa. Una referència amarada de superioritat moral: els jedis protectors de la veritat contra l’imperi del mal del gabinet de premsa.

darth-vader-1 (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 07/10/2019

La comunicació municipal

Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals.007-transparency En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.

Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

  • Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
  • Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
  • Mobilitzar els ciutadans a la participació
  • Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
  • Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
  • Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
  • Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/05/2019

Governar la comunicació

Un dels grans reptes de la comunicació actual és intentar “governar” les múltiples veus que contínuament parlen de nosaltres.

Som en l’era de l’immediat, de les crisis que esclaten i que, un minut després, ja corren per les xarxes socials. Però, sobretot, vivim en la intercomunicació total. La línia que separava comunicació interna i externa s’ha difuminat. No hi ha filtres: tot se sap al moment i és multiplicat per infinitat de veus.

Per això, avui, la millor manera de “governar la comunicació” és buscar complicitats, començant per casa nostra. Hem de deixar de veure els professionals únicament com un “públic”, com un receptor passiu, i donar-los la consideració que, en l’època de la sobreinformació i de la viralitat, es mereixen: la d’aliat estratègic en la comunicació corporativa. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 22/05/2019

La importància de la comunicació local

comunicació-localFa uns dies vaig escoltar una conversa dels periodistes Ramon Besa i Agustí Danés al programa ‘El Balcó’ de Ser Catalunya en què parlaven sobre la professió i les vicissituds del seu exercici en l’àmbit local i comarcal, i no vaig poder evitar reflexionar sobre la importància de la seva existència.

Durant la tertúlia, Besa, que és redactor en cap d’El País, recordava el seu pas pel bisetmanari El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, del qual Danés n’és l’actual director. Entre les idees que recollien, em va agradar la reflexió que va expressar Danés sobre com, més enllà del que t’haguessis pogut imaginar professionalment, les circumstàncies de la vida t’omplen el camí de revolts, marrades i tot tipus de canvis de direcció que et porten a fer periodisme on potser no t’esperaves. I un cop arribes aquí, l’important és fer-ho bé. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 12/11/2018

Gestió de la comunicació: persona o servei?

Quan les empreses detecten que necessiten reforços en matèria de comunicació, sovint, pensen en contractar una persona: un periodista o un professional especialitzat en màrqueting i/o comunicació corporativa. Això és fantàstic! Significa que l’empresari és conscient dels beneficis que li pot aportar una gestió de la comunicació constant, acurada i estructurada.

Davant d’aquesta situació, però, els dirigents de l’empresa tenen una alternativa a través de la qual poden assolir els mateixos (o millors) objectius: contractar un servei enlloc d’una persona, és a dir, externalitzar el servei o el que es coneix com ‘outsourcing’, una pràctica empresarial que consisteix en la contractació d’una sèrie de serveis a empreses externes especialitzades en accions que no formen part de l’activitat medul·lar de l’empresa.

puzzle (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 21/06/2018

Memòries, tríptics… i altres productes comunicatius, segueixen vius?

Ja no hi ha cap dubte de què el futur és digital. Bé, fins i tot el present ho és, com demostren les xifres que es desprenen de l’últim estudi de xarxes socials d’IAB Spain. Entre d’altres dades, comprovem com les xarxes socials arriben ja a un 85% de penetració a Espanya, amb prop d’una hora de dedicació diària. A més, el 81% dels usuaris ja segueix marques a les xarxes… I en aquest context ens preguntem, on queden els productes comunicatius tradicionals com les memòries o els fulletons?Objetivos_o_metas

Doncs bé, com tot en comunicació, cada producte, cada acció… ha de respondre a un objectiu. I aquest objectiu estarà condicionat per molts factors com, per exemple, a qui ens dirigim? És en aquest marc que veiem que aquests “productes tradicionals” tenen tot el sentit del món, dins d’una determinada estratègia.

Per exemple, hi ha certs sectors on la digitalització no té la penetració que mostren els estudis genèrics. En casos així, una memòria impresa compleix la funció, no només de presentar les dades de l’activitat del darrer exercici, sinó també la de presentació de l’entitat que en d’altres casos quedaria més que resolta amb una bona pàgina web. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor