Arxiu d'etiquetes: comunicació institucional

Dialogant amb l'entorn | 31/05/2019

Governar la comunicació

Un dels grans reptes de la comunicació actual és intentar “governar” les múltiples veus que contínuament parlen de nosaltres.

Som en l’era de l’immediat, de les crisis que esclaten i que, un minut després, ja corren per les xarxes socials. Però, sobretot, vivim en la intercomunicació total. La línia que separava comunicació interna i externa s’ha difuminat. No hi ha filtres: tot se sap al moment i és multiplicat per infinitat de veus.

Per això, avui, la millor manera de “governar la comunicació” és buscar complicitats, començant per casa nostra. Hem de deixar de veure els professionals únicament com un “públic”, com un receptor passiu, i donar-los la consideració que, en l’època de la sobreinformació i de la viralitat, es mereixen: la d’aliat estratègic en la comunicació corporativa. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 22/05/2019

La importància de la comunicació local

comunicació-localFa uns dies vaig escoltar una conversa dels periodistes Ramon Besa i Agustí Danés al programa ‘El Balcó’ de Ser Catalunya en què parlaven sobre la professió i les vicissituds del seu exercici en l’àmbit local i comarcal, i no vaig poder evitar reflexionar sobre la importància de la seva existència.

Durant la tertúlia, Besa, que és redactor en cap d’El País, recordava el seu pas pel bisetmanari El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, del qual Danés n’és l’actual director. Entre les idees que recollien, em va agradar la reflexió que va expressar Danés sobre com, més enllà del que t’haguessis pogut imaginar professionalment, les circumstàncies de la vida t’omplen el camí de revolts, marrades i tot tipus de canvis de direcció que et porten a fer periodisme on potser no t’esperaves. I un cop arribes aquí, l’important és fer-ho bé. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 12/11/2018

Gestió de la comunicació: persona o servei?

Quan les empreses detecten que necessiten reforços en matèria de comunicació, sovint, pensen en contractar una persona: un periodista o un professional especialitzat en màrqueting i/o comunicació corporativa. Això és fantàstic! Significa que l’empresari és conscient dels beneficis que li pot aportar una gestió de la comunicació constant, acurada i estructurada.

Davant d’aquesta situació, però, els dirigents de l’empresa tenen una alternativa a través de la qual poden assolir els mateixos (o millors) objectius: contractar un servei enlloc d’una persona, és a dir, externalitzar el servei o el que es coneix com ‘outsourcing’, una pràctica empresarial que consisteix en la contractació d’una sèrie de serveis a empreses externes especialitzades en accions que no formen part de l’activitat medul·lar de l’empresa.

puzzle (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 21/06/2018

Memòries, tríptics… i altres productes comunicatius, segueixen vius?

Ja no hi ha cap dubte de què el futur és digital. Bé, fins i tot el present ho és, com demostren les xifres que es desprenen de l’últim estudi de xarxes socials d’IAB Spain. Entre d’altres dades, comprovem com les xarxes socials arriben ja a un 85% de penetració a Espanya, amb prop d’una hora de dedicació diària. A més, el 81% dels usuaris ja segueix marques a les xarxes… I en aquest context ens preguntem, on queden els productes comunicatius tradicionals com les memòries o els fulletons?Objetivos_o_metas

Doncs bé, com tot en comunicació, cada producte, cada acció… ha de respondre a un objectiu. I aquest objectiu estarà condicionat per molts factors com, per exemple, a qui ens dirigim? És en aquest marc que veiem que aquests “productes tradicionals” tenen tot el sentit del món, dins d’una determinada estratègia.

Per exemple, hi ha certs sectors on la digitalització no té la penetració que mostren els estudis genèrics. En casos així, una memòria impresa compleix la funció, no només de presentar les dades de l’activitat del darrer exercici, sinó també la de presentació de l’entitat que en d’altres casos quedaria més que resolta amb una bona pàgina web. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/03/2018

Periodistes ben avinguts

La relació amb els mitjans de comunicació és com qualsevol altra: hi ha alts i baixos, moments de tensió, interessos que a vegades no coincideixen. Però l’important, la clau perquè funcioni, és la confiança mútua. No es tracta d’establir relacions de dependència: la intimidació, la pressió o la subvenció no són estratègies vàlides per a cap relació feliç. Sembla obvi a nivell de parella? Doncs és igual de clar entre aquells que “fan” (organitzacions, institucions, empreses) i aquells que “expliquen” (periodistes i mitjans).

premsa_free

La confiança mútua s’estableix, primer, des de l’empatia i el respecte: jo sé a què et dediques i quin és el teu context, i tu entens a què em dedico jo i quines són les meves motivacions. Per això, hem gestionar la relació amb els mitjans més enllà de la mera actualitat. No es tracta de dir: “Ara vull que els mitjans expliquin que jo faig X, així que munto una campanya o un gran acte de presentació”. Hem de mantenir-hi una relació continuada, cordial i, si pot ser, també personal. Els hem de conèixer –als periodistes i als seus mitjans– i hem de fer que ens coneguin –a la nostra organització i als qui en gestionem la seva comunicació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 19/01/2018

Comunicació d’esmòquing o de xandall?

No hi ha una vestimenta millor o pitjor: l’important és vestir de manera “adequada”. Aquesta màxima de la imatge personal –ben coneguda i explotada pel món de la moda, on cada temporada canvia el concepte del que és “adequat” per generar noves necessitats– és traslladable al món de la comunicació corporativa.

pajarita_papel

I és que, per principi, no existeix una fórmula bona o dolenta de comunicar, ni una acció o estratègia correcta o incorrecta: només existeixen solucions adequades a un context i a una finalitat concretes. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor