Arxiu d'etiquetes: comunicació institucional

Dialogant amb l'entorn | 25/05/2020

Els números canten

numbersPer a qualsevol projecte de comunicació, l’èxit consisteix en què el missatge arribi al públic. Aquest objectiu xoca amb tota mena d’entrebancs: des del context fins a les característiques i capacitats del receptor. Però també disposa d’elements facilitadors -per exemple, la multiplicitat de canals-, i d’una eina inqüestionable: el llenguatge. Aquest codi compartit entre emissor i destinatari permet que la comunicació assoleixi tots els resultats buscats.

Dues persones (o dues organitzacions) s’entendran en la mesura que els missatges siguin potents i ajustats a les seves expectatives. O sigui, si parles d’allò que li interessa a l’altre, i ho fas de manera que ho comprengui, les possibilitats de què et segueixi es multipliquen. Aquesta és la base, entre altres, dels algoritmes dels moderns buscadors d’internet: van refinant la cerca en funció d’informació que t’han capturat, i que va des de la llengua del teu dispositiu fins a les temàtiques d’anteriors exploracions. El cercador et parla del que t’interessa, i et va afiliant, fidelitzant… fins a sotmetre’t a plena dependència.

El llenguatge més precís de tots és el dels números. 2 és el doble d’1, i una centmilèsima és la ínfima probabilitat que et toqui la rifa de Nadal si només jugues un número. Això val tant per a emissor com per a receptor, no admet discrepàncies. Les dades objectives i concretes estalvien temps i esforços en els processos de comunicació, i per això mateix capturen l’atenció. La gent ja sabem que un fórmula 1 corre molt, però el que ens interessa -i ens excita- de debò és la xifra exacta d’aquesta velocitat punta. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 08/05/2020

La comunicació no s’atura

Tots som conscients de la situació excepcional que vivim, així que intentaré no ser repetitiva amb els milers (milions?) d’articles que ja parlen sobre el tema… Però és cert que aquesta crisi ens ha fet adonar-nos de moltes coses, entre elles, com d’important és (o hauria de ser) la comunicació. Començant per fer entenedores les mesures que han hagut d’anar prenent governs i empreses per garantir la seguretat i acabant per la necessitat de veure’ns cara a cara amb els altres (ai! la comunicació no verbal!).

Amb l’emergència sanitària també hem comprovat com hi ha una gran quantitat de feines que es poden fer des de casa, però treballar des de casa no vol dir deixar de comunicar. I és que quants de vosaltres heu passat aquests últims dos mesos moltes més hores al telèfon que mai abans? O a quantes videoconferències heu assistit?

non stop (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/04/2020

Temps de propaganda

La propaganda és una tècnica de Comunicació generalment aplicada a la manipulació de masses en l’àmbit ideològic (polític o religiós). Tot i que es fa servir des de fa segles, va prendre un gran auge en el sí dels règims totalitaris anteriors a la Segona Guerra Mundial, i s’ha desenvolupat gràcies al creixement dels moderns mitjans de comunicació. Les xarxes socials s’han convertit també en una eina imprescindible per a l’èxit de les polítiques de propaganda perquè, entre altres coses, fan que robots i cibertropes multipliquin la difusió de missatges falsos.

L’objectiu de la propaganda és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició.

La crisi sanitària de la Covid-19 ha fet palesa la seva utilitat. Quan no disposes de cap argument que avali la teva gestió, dedica’t a simplificar i a crear un adversari únic, llança quatre idees i repeteix-les fins que semblin exclusives i veritables. En la teva condició d’autoritat o de responsable, no cal que aportis solucions, però sí que controlis els canals i que desviïs l’atenció cap a assumptes que no tenen res a veure amb el problema.

Propaganda

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 30/01/2020

Comunicació i ODS

Si hi ha un àmbit on la Comunicació ha de modificar conductes, aquest és sens dubte el que fa referència al Desenvolupament Sostenible. Tan cert com que ens hi va la vida: o protegim el planeta i les persones, o acabarem -tard o d’hora- autodestruint-nos.

ODS - ONU

Per tant, aquí no es tracta només de ser molt impactant, d’obtenir notorietat o de posicionar-se com a molt creatius. La comunicació dels ODS de l’Agenda 2030 ha d’aconseguir, principalment, mobilitzar la gent, modificar-los primer la consciència i després els hàbits. I arribar, així, a capgirar aquesta tendència suïcida d’anar generant desigualtats socials, del consum irresponsable de recursos naturals o de la sobreexplotació dels ecosistemes terrestres i marins. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 12/11/2019

Qui treballa al costat fosc?

Com si es tractés de la saga de la Guerra de les Galàxies, històricament el Periodisme de mitjans ha menyspreat la Comunicació corporativa explicant una història de bons i dolents. Els periodistes bons eren als diaris, la ràdio o la televisió (on i off line), des d’on servien l’interès públic. Els dolents servien els interessos d’institucions (fossin públiques o privades) i empreses.

T’has passat al costat fosc? –era la pregunta habitual quan algú explicava que havia canviat la feina en un mitjà per treballar en comunicació corporativa. Una referència amarada de superioritat moral: els jedis protectors de la veritat contra l’imperi del mal del gabinet de premsa.

darth-vader-1 (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 07/10/2019

La comunicació municipal

Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals.007-transparency En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.

Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

  • Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
  • Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
  • Mobilitzar els ciutadans a la participació
  • Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
  • Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
  • Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
  • Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/05/2019

Governar la comunicació

Un dels grans reptes de la comunicació actual és intentar “governar” les múltiples veus que contínuament parlen de nosaltres.

Som en l’era de l’immediat, de les crisis que esclaten i que, un minut després, ja corren per les xarxes socials. Però, sobretot, vivim en la intercomunicació total. La línia que separava comunicació interna i externa s’ha difuminat. No hi ha filtres: tot se sap al moment i és multiplicat per infinitat de veus.

Per això, avui, la millor manera de “governar la comunicació” és buscar complicitats, començant per casa nostra. Hem de deixar de veure els professionals únicament com un “públic”, com un receptor passiu, i donar-los la consideració que, en l’època de la sobreinformació i de la viralitat, es mereixen: la d’aliat estratègic en la comunicació corporativa. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 22/05/2019

La importància de la comunicació local

comunicació-localFa uns dies vaig escoltar una conversa dels periodistes Ramon Besa i Agustí Danés al programa ‘El Balcó’ de Ser Catalunya en què parlaven sobre la professió i les vicissituds del seu exercici en l’àmbit local i comarcal, i no vaig poder evitar reflexionar sobre la importància de la seva existència.

Durant la tertúlia, Besa, que és redactor en cap d’El País, recordava el seu pas pel bisetmanari El 9 Nou d’Osona i el Ripollès, del qual Danés n’és l’actual director. Entre les idees que recollien, em va agradar la reflexió que va expressar Danés sobre com, més enllà del que t’haguessis pogut imaginar professionalment, les circumstàncies de la vida t’omplen el camí de revolts, marrades i tot tipus de canvis de direcció que et porten a fer periodisme on potser no t’esperaves. I un cop arribes aquí, l’important és fer-ho bé. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor