Arxiu d'etiquetes: coneixement

Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 04/02/2016

Ensenyament i formació

formacióL’ensenyament ha esdevingut una de les indústries més poderoses en l’economia dels països avançats. Al volum d’inversions que el sistema dedica a escolars i universitaris cal sumar-hi les despeses de les empreses envers la formació dels seus empleats i el consum de particulars per tota mena de canals: avui s’ensenya (i es paga per aprendre) des de com passejar un gos fins a gimnàstica pèlvica, passant per llengües mortes o, encara més senzillament, per treure’s el carnet de conduir. Diguem-ho clar: mig món es dedica a l’ensenyament, però el món sencer es dedica a aprendre (inclosos els que fan de mestres d’alguna cosa).

En aquest sentit, és gairebé el mercat perfecte: a l’amplíssima oferta provocada pel desenvolupament de les societats (ciències, tècnica) s’hi afegeix una demanda il·limitada de tota mena de coneixements. De vegades, per la necessitat de ser més competitius en els mercats laborals. En altres casos, pel simple plaer d’aprendre… o d’entretenir-se. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 16/01/2014

Les virtuts d’una bona comunicació interna

En pensar en comunicació tendim a visualitzar aparicions estel·lars als mitjans o milers de seguidors a les xarxes socials, però no hem de descuidar la comunicació interna, aquella que no sol ser tan vistosa però que ens pot ajudar, i molt, a aconseguir els nostres objectius.

Per comunicació interna entenem tot allò que es dirigeix als treballadors d’una empresa, però també als proveïdors, membres de juntes o consells d’administració, i inclús subscriptors. I que el flux de comunicació sigui continu i efectiu cap a aquests grups, indirectament repercutirà en un millor posicionament de la marca. El fet que tots els que formen part d’una companyia se sentin part del projecte i el comprenguin, els farà valorar més positivament el seu lloc de feina. Aquesta percepció ajudarà a millorar la imatge externa ja que, qui millor que els treballadors per parlar de l’empresa de la que formen part? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 29/11/2010

El ‘boom’ de la Comunicació científica

La Comunicació de la Ciència no és un àmbit nou. Però les iniciatives per apropar-se a la necessaria utopia de comunicar el treball dels científics a la societat semblen en un moment d’especial ebullició. Centres de recerca, empreses, ONG i, com no podia ser d’una altra manera, científics, impulsen una agenda de la comunicació científica gairebé torrencial.

Hi contribueix igualment l’activitat d’organitzacions que tenen com a vocació principal la pròpia divulgació científica com, per posar alguns exemples, la European Network of Science Centres and Museums, l’European Science Events Association o, aquí, l’Associació Catalana de la Comunicació Científica i l’Observatori de la Comunicació Científica. Ens estarem apropant a una saturació? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
El vincle inesperat | 15/11/2010

“Un exemple de Comunicació?: l’Església Catòlica. No té un target fàcil: els pecadors”

Periodista; Professor a la Universidad de Navarra; Director de Comunicació i Desenvolupament de projectes de l’East Asian Educational Association (una entitat amb seus a Hong Kong, Macau, Taiwan, Corea i Singapur); MBA per l’IESE; Consultor de comunicació d’empreses i institucions espanyoles i catalanes amb presència al sudest asiàtic. A l’Eugeni Xalabarder només li falta el Doctorat (qüestió de mesos, d’altra banda) per arrodonir el seu currículum d’expert. Persona de fe, però humanista al capdavall, tant el pots trobar a Costa d’Ivori ajudant a construir una escola com gaudint de la gastronomia a 15.000 quilòmetres de casa.

1) En quina metodologia confies per calcular el ROI de forma senzilla però eficaç? (Pregunta de Marieke Van den Berg)

Totes les meves inversions han tingut valors qualitatius que el ROI no pot determinar. No obstant, recordo que a les classes de Finances el calculàvem amb dues fórmules. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
La sentència | 12/10/2010

Sobre economia

“The most valuable of all talents is that of never using two words when one will do”

Thomas Jefferson, pare fundador dels EUA, figura del pensament econòmic i protagonista del bitllet de dos dòlars

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 07/10/2010

És veritat?

“Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també”

L’assatgista, historiador i crític literari Joan Fuster, autodefinit com el volterià de Sueca, va publicar més de 1.200 exemples d’aquestes sentències concises i tallants, indiscutibles en sí mateixes. O no, per què… ¿com cal interpretar el que aquí s’exposa?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 05/10/2010

Sempre ens quedarà una cita

“Non fanciunt meliorem equum aurei freni”

“Vestis virum facit”

L’escriptor romà nascut a Còrdova Lucci Anneu Sèneca assegurava que “un fre d’or no millora el cavall”. Però Erasme de Rotterdam el va contradir tot anticipant el proverbi castellà “el hábito hace al monje”.

Al final, diguis una cosa o la contrària, sempre pots trobar un clàssic per donar-te la raó.

  
Feed
Digues la teva!    Autor