Arxiu d'etiquetes: disseny

Problemes de comunicació | 25/10/2016

Del concepte a la pràctica

experiencia-de-lusuariUna estratègia adequada afavoreix l’obtenció de resultats. Contra la idea que l’important en Comunicació és el missatge, o el disseny, o el canal o qualsevol altra dimensió específica, convé recordar que només qui enfoca encertadament la globalitat de la situació assolirà els objectius. Això exigeix una correcta anàlisi del problema i una alta dosi de creativitat en la solució. Pensar. I després, tornar a pensar.

Però en Comunicació hi ha una regla d’or addicional que massa sovint s’oblida: pensar en el destinatari, en el receptor. Tant les anàlisis com les propostes operatives han d’estar fetes des de la perspectiva dels nostres interlocutors si es vol que siguin plenament efectives. Conceptes com la usabilitat o l’experiència de l’usuari són determinants a l’hora d’influir els altres amb els nostres missatges o accions.

I això remet al moment de la veritat: just quan els nostres missatges arriben al receptor. Siguem sincers: quantes vegades escrivim o diem discursos amb massa subordinades? Quantes vegades oferim informacions desendreçades o disconnexes? Quantes vegades en un grafisme la lletra és tan petita que no es llegeix? Quantes vegades infoxiquem, i quantes fem massa elisions?

Pensar (estratègia) és essencial, però només qui té cura en l’execució arriba a l’excel·lència. Especialment en Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 27/07/2016

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 03/11/2015

Isoaparença, virtut o defecte?

La isoaparença és una tàctica creativa que consisteix a dissenyar objectes que s’assemblin a altres que ja estan posicionats en el mercat. Quan fa 30 anys va esclatar el boom de les aigües minerals, els envasos de totes les marques eren pràcticament idèntiques als de l’empresa líder (“no pesen els anys, pesen els quilos”). Això mateix va passar amb la categoria dels iogurts. I, més recentment, ho veiem fins i tot en els models de cotxes SUV, en els telèfons mòbils o en la roba per a practicar qualsevol esport. Mentre el mercat de la categoria en qüestió creix, tots imiten el líder. Quan esdevé madur, aleshores apareixen diferències per a bé cercar nous submercats, bé liderar un nínxol determinat.

El problema és que aquesta tàctica pot arribar a ser perjudicial per a la salut del consumidor. Literalment, com ha passat en el cas de medecines i fàrmacs. Aquí és on sorgeix el vell conflicte de l’ètica empresarial: on se situa la línia que delimita el legítim desig de benefici econòmic amb l’imprescindible deure de protecció del client?

El dilema és complex, perquè malgrat tot, la isoaparença també té avantatges per als usuaris: fa fàcilment recognoscible per a què serveix un producte, homogeneïtza infraestructures logístiques (de transport i d’emmagatzemament) i n’abarateix el cost (de producció i, per tant, de compra).  Si Hamlet hagués estat professor de màrqueting, la seva pregunta hauria estat “to copy, or not to copy, that is the question”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 26/03/2014

La fluïdesa és eficàcia

La comunicació sempre respon a una necessitat, ja sigui de notorietat, de motivació o d’ordenació d’espais i fluxos de gent. Avui parlarem d’aquesta última necessitat, per a la qual cal trobar bones respostes de comunicació visual.

Garantir la correcta recepció d’informació dels usuaris d’un espai públic és clau per a aquests, i per això es fa servir la senyalètica. Aquesta informació ha d’estar basada en un estudi previ de les necessitats del lloc, del flux de gent que acull i de les millors ubicacions per a la visualització dels senyals. Amb les dades recollides es pot preparar un Manual de senyalètica, que serà la guia per al disseny de senyals i la ubicació de tots els elements de retolació que requereixi cada espai. Un cop s’han marcat les línies que ha de seguir la senyalètica d’un espai, es pot passar a la producció i instal·lació d’uns senyals que respectaran les mides i les ubicacions òptimes per a la seva correcta visualització. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor