Arxiu d'etiquetes: estratègia

Problemes de comunicació | 12/11/2018

Gestió de la comunicació: persona o servei?

Quan les empreses detecten que necessiten reforços en matèria de comunicació, sovint, pensen en contractar una persona: un periodista o un professional especialitzat en màrqueting i/o comunicació corporativa. Això és fantàstic! Significa que l’empresari és conscient dels beneficis que li pot aportar una gestió de la comunicació constant, acurada i estructurada.

Davant d’aquesta situació, però, els dirigents de l’empresa tenen una alternativa a través de la qual poden assolir els mateixos (o millors) objectius: contractar un servei enlloc d’una persona, és a dir, externalitzar el servei o el que es coneix com ‘outsourcing’, una pràctica empresarial que consisteix en la contractació d’una sèrie de serveis a empreses externes especialitzades en accions que no formen part de l’activitat medul·lar de l’empresa.

puzzle (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/10/2018

Sobre la importància de centrar el disseny en l’usuari

Ja fa temps que conceptes com ‘disseny centrat en l’usuari‘ o ‘usabilitat‘ ens són familiars. I perquè han suposat una “revolució” tan gran? Doncs simplement perquè han suposat un canvi d’enfocament on, abans de dissenyar un producte o una pàgina web, pensem primer en el destinatari. 

disseny web I què hem de fer? Doncs ben “fàcil”: començar pel principi! En qualsevol estratègia de comunicació, i el disseny d’una pàgina web ho és, és bàsic conèixer bé el nostre públic objectiu. Com és però, sobretot, què busca al nostre web? És un usuari avançat de les noves tecnologies? Pot aprendre fàcilment el funcionament d’alguna utilitat o més val que ho tingui tot “ben explicat”?

Tenir aquesta informació ens pot permetre fer un bon plantejament des de l’inici que permeti assolir els objectius d’aquest nou canal de comunicació (o la reconversió d’un canal existent). Si, a més, podem fer algun test amb usuaris, encara millor!

Al final, com sempre, menys és més. Una pàgina web senzilla, agradable i intuïtiva ens permetrà aconseguir que els usuaris facin allò que busquem molt més fàcilment.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2018

Confusions que es fan virals

Barrejar la gestió de perfils corporatius i personals a les xarxes socials pot donar lloc a sorpreses desagradables. Són èpics alguns casos en què el/la community manager ha publicat per error al compte oficial de Twitter o Instagram de l’empresa, pensant que ho feia al seu personal.

Els efectes d’aquesta “relliscada virtual” dependran del contingut que s’hagi difós però, sobretot, de l’humor amb què els internautes acullin la confusió i de la gestió que en faci la companyia. L’error tant pot quedar en una anècdota com derivar en una autèntica crisi de reputació en línia… autogenerada!

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes... sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

Assumir l’error amb humor i honestedat és una estratègia que sol ser ben acollida per les xarxes… sempre i quan el missatge publicat per error sigui innocu.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 21/09/2018

A quina temperatura bullen les xarxes?

bullir-xarxesD’un temps ençà, quan es fa una ullada pels espais web dels diaris generalistes més coneguts existeix el risc de trobar-se amb alguna notícia alarmant que ens fa saber que “les xarxes bullen”. Una situació aparentment catastròfica si s’atén al to del titular, però que sovint fa referència a un acte, comentari o fotografia sense massa rellevància.

Més enllà de l’ús d’aquest recurs com a pescaclics (“clickbait”, en anglès), aquesta expressió també fa pensar en l’ús que es fa de les xarxes i la interacció amb els usuaris. Fins a quin punt una acció, missatge o fotografia malinterpretada (o no prou ben comunicada) pot fer que la imatge personal o corporativa es vegi immersa en els giravolts d’aquesta ebullició digital? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 12/09/2018

4 claus per entendre l’estratègia de continguts

No és el primer cop que parlem de l’estratègia de continguts per a Social Media. En aquest post ja parlàvem de la importància de tenir un pla i una guia d’estil, però ara volem aclarir quatre punts per simplificar el que és l’estratègia de continguts.

En primer lloc, cal saber qui som, què fem i què volem. Com sempre, el més important és tenir clar l’objectiu que perseguim, a on volem arribar. Després, caldrà fer una mica de recerca. Qui són els nostres clients i clientes? Com són (i, per tant, a on els trobarem?)? Què volen de nosaltres?

Amb aquests dos punts estudiats, cal fer una anàlisi interna. Disposem de continguts propis o tenim recursos per generar-los? Quin missatge(s) volem transmetre a les xarxes? I, per últim, definim l’estratègia. Per fer-ho recordem que és fonamental establir indicadors que ens permetin valorar l’èxit de les accions i adaptar-les quan sigui necessari. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 26/07/2018

Comunicació de crisi (III): Arregla-ho mentre comuniques

micro_i_clauSeguim amb el receptari bàsic per comunicar en situacions de crisi. Si el primer manament era “Dir sempre la veritat” (no confondre amb explicar-ho tot i a tothom), el segon és que “La comunicació no resol les crisis”. Com? Exactament això: les crisis no són “de comunicació”, ergo no es resolen “amb comunicació”, sinó prenent decisions a nivell estratègic de l’organització.

La comunicació de crisi és el recurs que ens ajudarà a capejar el temporal en moments crítics: a protegir la nostra tan preuada imatge, a liderar la informació que ens afecta i a aconseguir fer prevaldre el nostre relat per damunt de qualsevol altre. Ara bé, mentre despleguem l’estratègia de comunicació de crisi, s’ha de gestionar i resoldre el seu focus real.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 21/06/2018

Memòries, tríptics… i altres productes comunicatius, segueixen vius?

Ja no hi ha cap dubte de què el futur és digital. Bé, fins i tot el present ho és, com demostren les xifres que es desprenen de l’últim estudi de xarxes socials d’IAB Spain. Entre d’altres dades, comprovem com les xarxes socials arriben ja a un 85% de penetració a Espanya, amb prop d’una hora de dedicació diària. A més, el 81% dels usuaris ja segueix marques a les xarxes… I en aquest context ens preguntem, on queden els productes comunicatius tradicionals com les memòries o els fulletons?Objetivos_o_metas

Doncs bé, com tot en comunicació, cada producte, cada acció… ha de respondre a un objectiu. I aquest objectiu estarà condicionat per molts factors com, per exemple, a qui ens dirigim? És en aquest marc que veiem que aquests “productes tradicionals” tenen tot el sentit del món, dins d’una determinada estratègia.

Per exemple, hi ha certs sectors on la digitalització no té la penetració que mostren els estudis genèrics. En casos així, una memòria impresa compleix la funció, no només de presentar les dades de l’activitat del darrer exercici, sinó també la de presentació de l’entitat que en d’altres casos quedaria més que resolta amb una bona pàgina web. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 01/06/2018

Comunicació de crisi (II): Digues la veritat

veritatPlop, patapaf o bum!!! (tot depèn de la intensitat): ja tenim la crisi de comunicació al damunt. Si en l’anterior article explicàvem com provar de sortejar el conflicte, de desactivar-lo, aquí començarem a aplicar les receptes per gestionar-lo de la millor manera possible.

El primer manament del comunicador en situacions de crisi és “Dir sempre la veritat i res més que la veritat”. Això no pressuposa explicar-ho tot, ni donar tota la informació a tothom i de bon principi –controlar els tempos i gestionar la interlocució ens dóna avantatge–. Però la credibilitat i la confiança són els nostres principals actius, i són més necessaris que mai en un moment de crisi. De manera que, pel bé de l’organització, mai hem de mentir: no ho hem de fer conscientment (manipular, amagar, tergiversar) ni per excés de bona voluntat (aventurar hipòtesis, fer afirmacions o donar informació sense base). (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Problemes de comunicació | 17/04/2018

Comunicació de crisi (I): receptari bàsic

Excepcional, urgent, decisiva… Una crisi pot posar cap per avall qualsevol organització i el seu equip de Comunicació. És un tot-o-res on cada decisió es converteix en un èxit o en una sonora patacada. Però les crisis no són ni inevitables ni impredictibles. Així que receptaripreparem-nos: encetem un petit manual sobre “què hem de fer sempre” i “què no hem de fer mai” a l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi.

Crisi, quina crisi?

[Notícia = Conflicte = Culpable]. Aquesta és una equació bàsica del periodisme –proporcionada per l’expert comunicador Joan Francesc Cánovas–. Un “bon tema” és aquell que genera conflicte i on hi ha parts enfrontades. Als mitjans “els agrada sucar pa”, com diria la meva àvia. I el periodista, que té ànima d’escriptor de novel·les, es deleix per una trama convulsa plena de bons i dolents. Un diu això, l’altre respon que tu més, i ja tenim l’audiència enganxada al serial. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor