Arxiu d'etiquetes: grafisme

Problemes de comunicació | 27/07/2016

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/04/2012

Diverses visions del món

Els mapes, originàriament un instrument per a l’orientació, són també una poderosa eina d’influència… política. Ho va tenir clar Pere el Cerimoniós quan va encomanar als cartògrafs mallorquins de la família Cresques la confecció de cartes nàutiques per estendre “més enllà” els dominis de la Corona d’Aragó, encàrrec que va donar lloc al monumental Atlas Català de finals del XIV (per cert, que el mapa conté, al mig de l’Atlàntic, una illa anomenada Brasil… més d’un segle abans no fos descobert aquest país!).

Modernament, sociòlegs, economistes i politòlegs han aprofitat la capacitat dels mapes de traslladar missatges per a dissenyar plànols carregats de significats i intencions. Un dels exemples potser més il·lustratius és la distorsió de tots els països del planeta segons el seu PIB. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 16/09/2011

Et faig un croquis?

Darrerament s’han fet populars un grapat de videos amb un element comú: l’ús de la tècnica del croquis o d’animacions molt simples per persuadir amb eficàcia sobre un missatge més complex.

De ben segur, aquesta línia comunicativa té, com a mínim, quatre avantatges decisius:

  • L’estil simple transmet humilitat: D’alguna forma, l’emissor es treu de sobre transcendentalitat i s’apropa al públic.
  • L’ús del dibuix incita a la comicitat: Caricaturitzar la realitat fa més fàcil que l’audiència entri en temes àrids.
  • La simplificació ajuda a comprendre: Els dibuixos o animacions esquemàtiques centren l’atenció en uns pocs elements, facilitant la comprensió.
  • L’ús d’un relat garanteix la immersió en el missatge

En aquest post, recollim diversos exemples brillants i d’èxit… amb objectius de comunicació ben variats.

1) El viceministre israelià d’Exteriors contraataca

Danny Ayalon defensa des de Youtube la versió israeliana de la Història poc abans que Nacions Unides voti, aquest mes, el reconeixement de Palestina com a Estat. (…)

(…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
La sentència | 17/05/2011

L’ull de l’artista que no llegia

“I never read, I just look at pictures”

L’excentricitat d’Andrew Warhola, traspassat a la posteritat com a Andy Warhol, era tan desmesurada com la seva capacitat de convertir l’art en un negoci. Contradictori, tímid i extravagant, va ser precursor del Pop Art i tenia l’habilitat de lluir tant als ambients underground com en el de les grans estrelles socials del cinema o la música. I també, la llengua prou llarga per insinuar que llegir no serveix de res: “Jo només veig imatges”, va sentenciar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 10/03/2011

És el context, estúpid!

Segons els experts, el color vermell és sinònim d’energia, el negre s’ha posicionat com un símbol d’elegància, i el blau serveix per a transmetre seguretat i confiança (per això l’han adoptat moltes marques bancàries).

El color transmet missatges

El color -els seus efectes i significats- ha estat estudiat des de diverses ciències, incloent-hi la física o la psicologia.  El color és portador de missatges i, per tant, és un llenguatge.

Però, compte! Un mateix color adquireix significats distints en funció del context. Per exemple, del context nacional: el groc és per al xinesos una coloració sagrada mentre que per als andalusos implica mala astrugança. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor