Arxiu d'etiquetes: imatge

Dialogant amb l'entorn | 23/09/2014

Competència fins en l’anunci

De vegades, la competència és tan ferotge que ultrapassa el terreny dels anunciants i acaba arribant als mateixos anuncis. La història és simple: una marca líder (Mercedes) llença un spot televisiu ple de creativitat i elegància, en la línia dels seus atributs, per a difondre una nova tecnologia aplicada al seus vehicles. Un altre fabricant (Jaguar) li “respon” amb una paròdia en la que també destaca els seus atributs. Qui guanya la batalla?

Val la pena mencionar un parell de detalls: primer, quan tothom et coneix, no cal ensenyar el producte per a publicitar-lo. N’hi ha prou amb crear-ne un concepte atractiu per a l’espectador; segon, al final de cada spot, l’anunciant promociona les seves eines d’interacció social. No oblidem que, avui més que mai, els mercats són converses.

 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 08/05/2014

Res no és immutable

“The pure and simple truth is rarely pure and never simple”

Wilde

Oscar Wilde, el geni irlandès que va escriure l’insuperable The Picture of Dorian Gray, ha transcendit també per les seves lluites vitals (va ser condemnat a presó a l’Anglaterra victoriana per la seva homosexualitat!!) i pel coneixement pregó que tenia de les conductes humanes. Quan afirma que “la pura i simple veritat rarament és pura i mai no és simple” no només reconeix el fet que la subjectivitat de la persona és la que determina qualsevol realitat. Aquesta sentència també estableix, implícitament, que és possible de canviar percepcions, que res no és immutable. I que fins i tot les creences més arrelades es poden modificar amb una estratègia i uns missatges ben reflexionats. En definitiva, amb una bona comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 19/03/2014

La publicitat, cada cop més fina

La saturació dels mercats, agreujada per la caiguda del consum a causa de la crisi, ha motivat les empreses a buscar clients sota les pedres. O, més concretament, a sota, a sobre, al costat i a dins les pedres. Com Mercedes Benz, que primer va construir cotxes petits per arribar a les classes populars, i ara fins s’atreveix a canviar el paradigma de què les grans berlines són per alts executius (vegeu l’anunci). La microsegmentació de les audiències ha estat la resposta donada per mantenir i guanyar clients, en un context de globalització en el que els competidors estan tan a prop… com un clic de ratolí.

Les tecnologies han ajudat moltíssim en aquesta tasca. No només perquè arriben a infinitat de gent en infinitat d’indrets. Sinó, sobretot, perquè generen per sí mateixes una quantitat d’informació (la que hom dóna en obrir-s’hi un compte o perfil) que permet a les empreses dissenyar campanyes per grups cada cop més minúsculs i característics. La Caixa n’és un dels més destacats exemples. La recerca i captura de nínxols cada cop més petits i singulars arriba, però, a tothom. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 12/02/2014

Rumors. Efectius i perillosos

El diari La Vanguardia alerta de la propagació que fan les xarxes socials

Una de les formes més antigues de comunicació humana són els rumors: sigui per desempallegar-se de competidors (“que ve el llop!”) o per subjugar els altres mitjançant amenaces sobrenaturals (“els déus et castigaran“), res millor que fer córrer una bona brama. És igual si el contingut del missatge és veritat o mentida. El rumor, ben gestionat, s’escampa com una taca d’oli.

Tres són els elements d’èxit per a què triomfi un rumor. El primer, que el missatge inclogui una novetat. El segon, que es faci córrer pel canal, el context i els públics adients. I el tercer i definitiu, que qui el propagui tingui “auctoritas“, que sigui algú creïble en el seu àmbit, amb capacitat de prescripció. Un exemple ben recent: “la mort” de la cantant i actriu Barbra Streisand. La pàgina de Facebook creada pels bromistes va rebre més d’1 milió de Likes, i durant unes quantes hores el tema va ser trending topic a Twitter. Aquesta mena de murmuris maliciosos (i necrològics) és tan freqüent que ha motivat l’aparició d’una web que permet aclarir si tal o tal famós és viu o mort. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/11/2013

L’art, escola de comunicadors

Des que els antics pintaven bous als sostres de les coves, la creativitat artística ha servit per a expressar tot allò que els humans som capaços d’imaginar… i fer. Per a la Comunicació en general, i per a la Publicitat en particular, disciplines com la literatura o la pintura han estat precursores en àmbits com les tècniques de persuasió, la construcció de relats o la generació de missatges amb impacte.

Un darrer exemple és l’anunci del nou Honda CR-V, que mitjançant un joc de perspectives òptiques presenta imatges veritablement impossibles. L’anunci, tal com està presentat,  és una forma de transmetre innovació en una categoria de producte -els automòbils- impregnada de tecnologia.  Però no és gens original, perquè la idea beu de fonts artístiques.

Concretament, està inspirada en l’obra del pintor holandès Maurits Cornelis Escher, que a base de jocs visuals i de distorsions geomètriques va aconseguir crear escenes del tot inversemblants. No només per la seva irrealitat, sinó -i molt especialment- per la seva bellesa matemàtica i plena d’equilibri. Una bellesa que provoca addicció: no pots parar de mirar i remirar el quadre, mirant de comprendre.

Potser els comunicadors som, al capdavall, artistes que hem arribat tard.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 25/07/2013

Quan diuen que allò que falla és la comunicació…

La tragèdia ferroviària de Santiago ha posat al descobert els perills d’una mala gestió de la comunicació, tant a nivell personal com corporativa. El conductor va publicar uns comentaris i una fotografia fa un any vanant-se que si no corria a més de 200 km/h era perquè el multaven. Per la seva banda, el president del govern espanyol ha quedat ben galdós quan el seu equip ha difós un comunicat de condol fet amb la tècnica del “copia i enganxa”, a partir d’una nota de premsa escrita tres dies enrere sobre les víctimes d’un terratrèmol a Gansu (Xina).

Per explicar els problemes que tenen, molts es justifiquen en què fan bé la feina, però que comuniquen malament. És mentida: la comunicació no mata. Però sí que acaba deixant en evidència qui ets, i com actues. Ho vulguis o no, la teva imatge s’acaba assemblant a la teva identitat, sobretot en els moments crítics.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 26/06/2013

Poder i ètica a les xarxes socials

Un dia, quan Facebook va arribar als 500 milions de comptes, Mark Zuckerberg, el seu fundador, va publicar la foto de l’esquerra. Ara, algú proper als moviments d’indignats del Brasil ha manipulat la imatge fins a convertir-la, com es veu a la dreta, en un missatge de suport a la revolta. Degudament viralitzada per les xarxes socials, aquesta fotografia, i altres d’altres famosos, han servit per aportar energia al moviment social. Una fi lloable… si no fos que totes aquestes fotos són falses, com ha revelat el portal de notícies UOL.

Les anomenades xarxes socials escampen missatges de manera ràpida, barata i massiva. Són, doncs, una eina potentíssima de comunicació. Per tant, són un instrument de Poder, perquè comunicar vol dir influir. Però també compleixen una de les màximes que defineix el Poder: com més gran és, més ràpidament tendeix a la corrupció. Poder i ètica apareixen de nou com dos conceptes antinòmics. (…)

  
Feed
2 comentaris    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/05/2013

Que parlin de mi, encara que sigui malament…

La setmana passada ens vam despertar amb la famosa estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona vestida amb la nova (i gegantina en el cas que ens ocupa) samarreta del Barça. En aquestes línies no entraré en la polèmica de si el que ha pagat Nike (94.000 euros més IVA) a l’Ajuntament de la ciutat és poc o molt, de si la campanya pot resultar ofensiva per a altres clubs o de si s’ha fet d’acord o no amb les ordenances de paisatge urbà municipals… Em limitaré a comentar el vessant comunicatiu de la fita. I és que no podem negar que a nivell comunicacional la campanya està sent tot un èxit.

Des del passat 22 de maig, quan Colom es va aixecar vestit amb la nova equipació, no hi ha hagut cap dia que cap mitjà s’hagi fet ressò de la campanya, ja sigui en un sentit o en un altre. Els primers dies va ser la sorpresa, la justificació de l’Ajuntament, la quantia del pagament, el que es faria amb els diners… per després passar als anàlisis d’experts. Des de publicistes fins a arquitectes, tothom ha opinat. I d’aquí l’èxit de la campanya.

Ignoro l’abast que es pretenia aconseguir amb el fet de plantar-li la samarreta a l’estàtua, però de ben segur que s’ha superat amb escreix. Les imatges de Colom vestit del Barça han donat la volta al món, i la polèmica sembla que seguirà, com a mínim, alguns dies més…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2013

El soroll també (in)comunica

És una tàctica habitual, sobretot -però no únicament- quan no n’hi ha cap altra de millor. Amb l’objectiu de tapar els debats que perjudiquen la imatge pública, molts emissors opten per embrutar l’espai amb una saturació de missatges, com més contradictoris millor. Quan no tens un relat per vendre, sempre pots recórrer a distreure el personal.

Actualment, amb la crisi i la corrupció, aquesta tàctica ha estat reiteradament emprada. Des de Bankia Bárcenas, tothom que es veu esquitxat per la polèmica busca de fugir-ne a base d’embolicar la troca. La millor defensa és un bon atac, i afegir més llenya al foc serveix per a cremar més ràpidament els problemes. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 28/02/2013

Seduïm o convencem?

El propòsit últim de qualsevol acció de comunicació és tranformar la visió que té l’altre. Comuniquem per influir la conducta del destinatari, per mudar la seva posició envers la imatge que s’ha format de nosaltres, ja sigui amb l’objectiu de què ens compri, de què ens segueixi o, simplement, perquè ens atorgui una millor valoració.

Les principals estratègies són dues: la seducció i el convenciment (no són les úniques, també hi ha la imposició o l’engany). Quina és més eficaç? Depén de l’objectiu final del nostre acte de comunicació. Quan es tracta de moure l’altre a actuar d’una determinada manera, és millor l’estratègia de seducció. Quan allò que perseguim és rebatre percepcions equivocades, resulta més útil l’estratègia del convenciment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor