Arxiu d'etiquetes: llenguatge

Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 18/11/2016

El missatge, l’element clau del procés comunicatiu

Les ràdios i televisions del país emeten aquests dies l’espot publicitari de la campanya ‘Redueix, reutilitza, recicla, reacciona’, que impulsa la Generalitat de Catalunya per fomentar el reciclatge. Avui, ens fixem en aquesta iniciativa com a mostra d’una bona estratègia comunicativa i publicitària.

Aquest exemple ens permet constatar la importància del missatge com a element determinant en l’èxit o el fracàs del procés comunicatiu. En aquest cas, s’ha escollit com a codi del missatge un producte audiovisual, que s’ha dissenyat, elaborat i difós per aconseguir l’objectiu de la campanya: conscienciar la població i modificar una conducta envers la gestió dels residus.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/06/2016

Una bona comunicació també cura: la comunicació en salut

Quan estem malalts o tenim algun problema de salut som més vulnerables, més sensibles i emocionalment més dèbils. En aquests moments, qualsevol gest o paraula desmesurada pot desestabilitzar-nos, encara més. Una bona comunicació entre els professionals de la salut i els seus pacients és, en la majoria dels casos, un altre factor que incideix en la seva curació.

Però, què espera exactament el malalt del seu metge o de la seva infermera? Quina informació vol rebre? En quin to i en quina mesura? I en quin moment? Totes aquestes preguntes no tenen una resposta única. La resposta depèn de com sigui el pacient, de l’edat, del tipus i la gravetat de la malaltia, etc… Segur, però, que com més acurada i personalitzada sigui la comunicació entre ells, més beneficis aportarà a curt i a llarg termini. És una qüestió de confiança.

Avui volem compartir amb vosaltres un vídeo que reflexiona sobre totes aquestes idees. És una conversa molt interessant sobre comunicació i salut entre el periodista i comunicador Carles Capdevila i el seu metge oncòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. Josep Tabernero.

En aquest enllaç trobareu el vídeo complet.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 16/06/2016

“La ploma és la llengua de la ment”

“calamus mentis lingua est”

El poeta Horaci, amic de Virgili, protegit  de Mecenes, servidor de l’emperador August, ha passat a la història per les seves Odes, en la primera de les quals va llegar a la posteritat el seu repetidíssim mantra “Carpe diem” (Carpe diem quam minimum credula posteroAprofita el dia, no confiïs en el demà“).

Existencialista avant la lettre, tota la seva vida va ser un anar i venir a la recerca de respostes sobre les grans qüestions de la vida. I entre elles, aquesta referida a la fixació i transmissió del coneixement: “la ploma és la llengua de la ment”. O sigui, executa amb el llenguatge allò que la teva ment crea. Per bé que avui, amb el 2.0, bé hauríem de dir “el teclat és la llengua de la ment”…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 27/01/2016

El llenguatge de la gent

“Think like a wise man but communicate in the language of the people”

la sentència - yeats

William Butler Yeats va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per “la seva inspirada poesia, que en una forma altament artística dóna l’expressió a l’esperit d’una nació sencera”. W. B. Yeats va ser un nacionalista irlandès que, en independitzar-se del Regne Unit, l’any 1922 va ser escollit senador de l’Estat Lliure Irlandès, càrrec que va ocupar fins al 1928. Potser perquè combinava l’art de la poesia (que consisteix a transmetre sentiments subtils) amb el posicionament polític (que obliga a liderar les masses), la seva visió sobre com enfocar amb encert la Comunicació el va fer sentenciar “Pensa com un savi, però comunica’t amb el llenguatge de la gent”. 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 30/09/2015

Excessos verbals

“Quanta gente existe por aí que fala tanto e não diz nada, ou quase nada”

Nota musicalComunicar molt no és comunicar millor (igual que menjar molt no és més saludable, o facturar molt no és sinònim de rendibilitat). Un dels compositors mítics de la bossa nova brasilera, Tom Jobim, va escriure aquest vers en una cançó (“Samba de uma nota só”) popularitzada en anglès per Frank Sinatra (“One-note samba”), en la que s’entreveu que una sola nota pot ser la base per construir tot un discurs. Aquests passats dies de campanya electoral n’hem tingut exemples a bastament de què els excessos verbals es tornen en contra del qui els pronuncia.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Preguntem | 14/07/2015

Què fer amb el cos durant una presentació?

Sabem que la comunicació no verbal té un pes molt important a l’hora de comunicar. Alguns estudis fins i tot apunten que més del 65% del que es transmet en una conversa cara a cara es deu al llenguatge no verbal. Però què passa quan ens dirigim a una audiència més gran? En aquest cas, la gestualitat, el to, com ens movem per la sala… també ajudaran a recolzar el discurs (o aconseguiran l’efecte contrari!)!

Per ajudar-vos a preparar les vostres presentacions, compartim amb vosaltres una infografia amb 10 consells de llenguatge corporal que, ben executats, milloraran la recepció i comprensió del discurs.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 23/02/2015

El llenguatge tradueix, però també traeix

“Sermo hominum mores et celat et indicat idem”

Speech BubblesEl llenguatge humà és com l’ADN: personal i individual. Les paraules que diem (i com les diem) són la suma d’intencions, creences, actituds, però també són fruit de la pròpia personalitat. Cató el Vell va escriure al segle II a. C. que “el llenguatge amaga i revela en la mateixa mesura el caràcter dels homes”. Cada vegada que ens expressem projectem una imatge, però les mateixes paraules revelen una identitat. En definitiva, comuniquem per influir, però no podem evitar de descobrir qui som cada vegada que comuniquem.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor