Arxiu d'etiquetes: llenguatge

Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 18/11/2016

El missatge, l’element clau del procés comunicatiu

Les ràdios i televisions del país emeten aquests dies l’espot publicitari de la campanya ‘Redueix, reutilitza, recicla, reacciona’, que impulsa la Generalitat de Catalunya per fomentar el reciclatge. Avui, ens fixem en aquesta iniciativa com a mostra d’una bona estratègia comunicativa i publicitària.

Aquest exemple ens permet constatar la importància del missatge com a element determinant en l’èxit o el fracàs del procés comunicatiu. En aquest cas, s’ha escollit com a codi del missatge un producte audiovisual, que s’ha dissenyat, elaborat i difós per aconseguir l’objectiu de la campanya: conscienciar la població i modificar una conducta envers la gestió dels residus.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/06/2016

Una bona comunicació també cura: la comunicació en salut

Quan estem malalts o tenim algun problema de salut som més vulnerables, més sensibles i emocionalment més dèbils. En aquests moments, qualsevol gest o paraula desmesurada pot desestabilitzar-nos, encara més. Una bona comunicació entre els professionals de la salut i els seus pacients és, en la majoria dels casos, un altre factor que incideix en la seva curació.

Però, què espera exactament el malalt del seu metge o de la seva infermera? Quina informació vol rebre? En quin to i en quina mesura? I en quin moment? Totes aquestes preguntes no tenen una resposta única. La resposta depèn de com sigui el pacient, de l’edat, del tipus i la gravetat de la malaltia, etc… Segur, però, que com més acurada i personalitzada sigui la comunicació entre ells, més beneficis aportarà a curt i a llarg termini. És una qüestió de confiança.

Avui volem compartir amb vosaltres un vídeo que reflexiona sobre totes aquestes idees. És una conversa molt interessant sobre comunicació i salut entre el periodista i comunicador Carles Capdevila i el seu metge oncòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. Josep Tabernero.

En aquest enllaç trobareu el vídeo complet.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 16/06/2016

“La ploma és la llengua de la ment”

“calamus mentis lingua est”

El poeta Horaci, amic de Virgili, protegit  de Mecenes, servidor de l’emperador August, ha passat a la història per les seves Odes, en la primera de les quals va llegar a la posteritat el seu repetidíssim mantra “Carpe diem” (Carpe diem quam minimum credula posteroAprofita el dia, no confiïs en el demà“).

Existencialista avant la lettre, tota la seva vida va ser un anar i venir a la recerca de respostes sobre les grans qüestions de la vida. I entre elles, aquesta referida a la fixació i transmissió del coneixement: “la ploma és la llengua de la ment”. O sigui, executa amb el llenguatge allò que la teva ment crea. Per bé que avui, amb el 2.0, bé hauríem de dir “el teclat és la llengua de la ment”…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 27/01/2016

El llenguatge de la gent

“Think like a wise man but communicate in the language of the people”

la sentència - yeats

William Butler Yeats va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per “la seva inspirada poesia, que en una forma altament artística dóna l’expressió a l’esperit d’una nació sencera”. W. B. Yeats va ser un nacionalista irlandès que, en independitzar-se del Regne Unit, l’any 1922 va ser escollit senador de l’Estat Lliure Irlandès, càrrec que va ocupar fins al 1928. Potser perquè combinava l’art de la poesia (que consisteix a transmetre sentiments subtils) amb el posicionament polític (que obliga a liderar les masses), la seva visió sobre com enfocar amb encert la Comunicació el va fer sentenciar “Pensa com un savi, però comunica’t amb el llenguatge de la gent”. 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 30/09/2015

Excessos verbals

“Quanta gente existe por aí que fala tanto e não diz nada, ou quase nada”

Nota musicalComunicar molt no és comunicar millor (igual que menjar molt no és més saludable, o facturar molt no és sinònim de rendibilitat). Un dels compositors mítics de la bossa nova brasilera, Tom Jobim, va escriure aquest vers en una cançó (“Samba de uma nota só”) popularitzada en anglès per Frank Sinatra (“One-note samba”), en la que s’entreveu que una sola nota pot ser la base per construir tot un discurs. Aquests passats dies de campanya electoral n’hem tingut exemples a bastament de què els excessos verbals es tornen en contra del qui els pronuncia.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Preguntem | 14/07/2015

Què fer amb el cos durant una presentació?

Sabem que la comunicació no verbal té un pes molt important a l’hora de comunicar. Alguns estudis fins i tot apunten que més del 65% del que es transmet en una conversa cara a cara es deu al llenguatge no verbal. Però què passa quan ens dirigim a una audiència més gran? En aquest cas, la gestualitat, el to, com ens movem per la sala… també ajudaran a recolzar el discurs (o aconseguiran l’efecte contrari!)!

Per ajudar-vos a preparar les vostres presentacions, compartim amb vosaltres una infografia amb 10 consells de llenguatge corporal que, ben executats, milloraran la recepció i comprensió del discurs.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor