Arxiu d'etiquetes: llenguatge

Problemes de comunicació | 03/06/2019

Com es forma una opinió?

OpinionDes del vot en unes eleccions fins a la compra d’un producte, els emissors de missatges busquen seduir / convèncer les audiències per a què triïn la seva opció. La comunicació, al capdavall, consisteix en això: influenciar, moure algú a l’acció en un determinat sentit. Però, què fa que una persona accepti o rebutgi l’impacte d’un emissor?

Els condicionants a l’hora de preveure què passarà es poden dividir en quatre blocs:

  1. Relatius al destinatari: la seva cultura, ideologia, expectatives, creences, situació econòmica i social, edat, personalitat… tots aquests factors determinaran el grau de permeabilitat a un o altre missatge.
  2. Relatius a l’emissor: la disponibilitat de recursos, el seu posicionament (social o de mercat), la seva història, la proposició de valor implícita en el seu missatge són elements que ajudaran o perjudicaran la seva capacitat d’influència.
  3. Relatius al context: estar de moda ajuda moltíssim a triomfar (agafa fama, i posa’t a jeure, que es deia abans). Traslladat a la Comunicació, la tria adequada de llenguatge i de canals facilita la projecció d’idees.
  4. Els intangibles: aquí s’hi inclou aspectes com la identificació entre emissor i receptor, la seguretat que el primer traslladi al segon,  els vincles o compromisos entre ambdós… En fi, tot allò que generi emocions. Al capdavall, ningú no és més fidel ni més dòcil que aquell que creu (per això, històricament, els líders religiosos han tingut tanta influència).

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 02/05/2019

Uns quants aforismes

  • Tota política de comunicació basada en el silenci és més Política que Comunicació.
  • No és allò què dius, és com ho dius.
  • Els estoics deien: “calla, o parla millor que el silenci”. Els assertius haurien de dir: “calla i escolta abans de parlar”.
  • Si un missatge no s’entén és que està mal elaborat o mal expressat. No hi ha mals entenedors, sinó mals explicadors.
  • No hi ha més gran convençut que aquell que ha estat seduït.
  • Si crides, és que no tens raó o que l’altre està molt lluny de tu. En cap dels dos casos estàs comunicant.
  • La transparència no és comunicar molt, sinó comunicar bé.
  • Per llarg que sigui un missatge, sempre l’has de poder resumir en un titular.
  • Informem de coses passades, comuniquem per crear un determinat futur.
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 17/12/2018

Les faltes d’ortografia afecten el prestigi de la marca

La comunicació necessita d’un ús correcte de la llengua en l’amplíssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser benèvols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d’ortografia en un text que contempli el parlar d’un registre col·loquial, però les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informació entre una empresa o institució i el seu públic han de ser curoses.

Quan la llengua no és prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l’impacte de l’errada pot ser reduït, però en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 30/01/2018

Postveritat: falsedats i perversió

How_to_Spot_Fake_NewsLa tergiversació de la informació en benefici propi és tan remota com les guerres, que equival a dir com la humanitat. La informació és poder. Si en tens, podràs sotmetre l’altre. Si, a més, la tens de valor, encara seràs més dominant. I si, a sobre, ets capaç d’intoxicar els altres amb notícies falses, aleshores seràs l’amo del món, oi Donald?

A les societats actuals, tan interconnectades, la immediatesa amb què arriba una notícia i el ressò que n’obté (repliques, redifusions, repiulades…) són clau per a la influència del seu emissor. Com que estem bombardejats per tota mena de missatges, gairebé ningú no s’entreté a garbellar la veracitat de les informacions. Al contrari, pensem que si una cosa ens la repeteixen  per cent llocs diferents, és que necessàriament ha de ser veritat (s’atribueix la frase “una mentida repetida mil cops esdevé una veritat” al nazi Goebbels, però és veu que això també podria ser una fake news!!). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 18/11/2016

El missatge, l’element clau del procés comunicatiu

Les ràdios i televisions del país emeten aquests dies l’espot publicitari de la campanya ‘Redueix, reutilitza, recicla, reacciona’, que impulsa la Generalitat de Catalunya per fomentar el reciclatge. Avui, ens fixem en aquesta iniciativa com a mostra d’una bona estratègia comunicativa i publicitària.

Aquest exemple ens permet constatar la importància del missatge com a element determinant en l’èxit o el fracàs del procés comunicatiu. En aquest cas, s’ha escollit com a codi del missatge un producte audiovisual, que s’ha dissenyat, elaborat i difós per aconseguir l’objectiu de la campanya: conscienciar la població i modificar una conducta envers la gestió dels residus.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/06/2016

Una bona comunicació també cura: la comunicació en salut

Quan estem malalts o tenim algun problema de salut som més vulnerables, més sensibles i emocionalment més dèbils. En aquests moments, qualsevol gest o paraula desmesurada pot desestabilitzar-nos, encara més. Una bona comunicació entre els professionals de la salut i els seus pacients és, en la majoria dels casos, un altre factor que incideix en la seva curació.

Però, què espera exactament el malalt del seu metge o de la seva infermera? Quina informació vol rebre? En quin to i en quina mesura? I en quin moment? Totes aquestes preguntes no tenen una resposta única. La resposta depèn de com sigui el pacient, de l’edat, del tipus i la gravetat de la malaltia, etc… Segur, però, que com més acurada i personalitzada sigui la comunicació entre ells, més beneficis aportarà a curt i a llarg termini. És una qüestió de confiança.

Avui volem compartir amb vosaltres un vídeo que reflexiona sobre totes aquestes idees. És una conversa molt interessant sobre comunicació i salut entre el periodista i comunicador Carles Capdevila i el seu metge oncòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. Josep Tabernero.

En aquest enllaç trobareu el vídeo complet.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 16/06/2016

“La ploma és la llengua de la ment”

“calamus mentis lingua est”

El poeta Horaci, amic de Virgili, protegit  de Mecenes, servidor de l’emperador August, ha passat a la història per les seves Odes, en la primera de les quals va llegar a la posteritat el seu repetidíssim mantra “Carpe diem” (Carpe diem quam minimum credula posteroAprofita el dia, no confiïs en el demà“).

Existencialista avant la lettre, tota la seva vida va ser un anar i venir a la recerca de respostes sobre les grans qüestions de la vida. I entre elles, aquesta referida a la fixació i transmissió del coneixement: “la ploma és la llengua de la ment”. O sigui, executa amb el llenguatge allò que la teva ment crea. Per bé que avui, amb el 2.0, bé hauríem de dir “el teclat és la llengua de la ment”…

  
Feed
Digues la teva!    Autor