Arxiu d'etiquetes: llenguatge

La sentència | 30/09/2015

Excessos verbals

“Quanta gente existe por aí que fala tanto e não diz nada, ou quase nada”

Nota musicalComunicar molt no és comunicar millor (igual que menjar molt no és més saludable, o facturar molt no és sinònim de rendibilitat). Un dels compositors mítics de la bossa nova brasilera, Tom Jobim, va escriure aquest vers en una cançó (“Samba de uma nota só”) popularitzada en anglès per Frank Sinatra (“One-note samba”), en la que s’entreveu que una sola nota pot ser la base per construir tot un discurs. Aquests passats dies de campanya electoral n’hem tingut exemples a bastament de què els excessos verbals es tornen en contra del qui els pronuncia.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Preguntem | 14/07/2015

Què fer amb el cos durant una presentació?

Sabem que la comunicació no verbal té un pes molt important a l’hora de comunicar. Alguns estudis fins i tot apunten que més del 65% del que es transmet en una conversa cara a cara es deu al llenguatge no verbal. Però què passa quan ens dirigim a una audiència més gran? En aquest cas, la gestualitat, el to, com ens movem per la sala… també ajudaran a recolzar el discurs (o aconseguiran l’efecte contrari!)!

Per ajudar-vos a preparar les vostres presentacions, compartim amb vosaltres una infografia amb 10 consells de llenguatge corporal que, ben executats, milloraran la recepció i comprensió del discurs.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 23/02/2015

El llenguatge tradueix, però també traeix

“Sermo hominum mores et celat et indicat idem”

Speech BubblesEl llenguatge humà és com l’ADN: personal i individual. Les paraules que diem (i com les diem) són la suma d’intencions, creences, actituds, però també són fruit de la pròpia personalitat. Cató el Vell va escriure al segle II a. C. que “el llenguatge amaga i revela en la mateixa mesura el caràcter dels homes”. Cada vegada que ens expressem projectem una imatge, però les mateixes paraules revelen una identitat. En definitiva, comuniquem per influir, però no podem evitar de descobrir qui som cada vegada que comuniquem.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 05/09/2014

Dissenya amb èxit una estratègia de continguts

Llançar-se a les xarxes socials és fàcil, fins i tot triguem només tres minuts a crear el nostre propi blog, però mantenir aquestes eines, dotar-les de contingut interessant i fer-les visibles ja és un altre tema…

Abans de començar a publicar els teus missatges a la xarxa és bàsic parar-te a pensar: quin és el teu objectiu? A qui vols arribar? Per què vols ser reconegut? Un cop tinguis clares aquestes respostes, i potser algunes més, és moment de dissenyar una estratègia de continguts efectiva.

Per fer-ho, us recomano set senzills consells recollits a la infografia de Signos Comunicación y Marketing, que acompanya aquest text. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 15/07/2014

Paraula contra corrupció

“Et si ets hom de valor tostemps seràs verdader en ta paraula per tal que no defraudes negú, ne faces a tots tenir-te per negú”

Francesc Eiximenis facsimilEn aquests temps que corren, on la corrupció enxampa tothom qui ha tocat poder, convé recordar que els danys que provoca aquest problema van més enllà de l’ús indegut dels diners públics, i inclouen la pertinaç  insistència dels corruptes a enganyar els ciutadans. És en la mentida -la paraula falsa- on ens rebel·lem contra la xacra d’aquells que abusen de la nostra confiança.

Ja al segle XIV, el franciscà gironí Francesc Eiximenis ensenyava els aspirants a governar a través de l’assaig El regiment de la cosa pública. En aquesta obra, entre molts altres consells útils per al bon govern de les institucions -consells que són plenament vigents en ple segle XXI- advertia que la pena que comporta deixar de ser “verdader en ta paraula” és la d’acabar essent menyspreat per tothom.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2014

El riure és vinculant

smileUna pregunta sobre comunicació interpersonal: quan un home s’excita per una dona, quina part del seu cos pot créixer fins quasi 3 vegades la seva mida habitual? La resposta encertada és al final d’aquest article, però revela que la comunicació no verbal abasta un rang molt més ampli que els gestos o postures.

A continuació, unes quantes afirmacions verificades científicament sobre com els humans utilitzem el nostre cos per comunicar. Un llenguatge corporal que ens pot sorprendre, però que no deixa de ser un llenguatge que es pot aprendre i interpretar, com qualsevol altre.

  • Experiments han demostrat que menys del 5% de les persones són capaces de reconèixer el dors de les seves mans en una fotografia.
  • Ray Birdwhistell (antropòleg, estudiós de la kinèsia – comunicació no verbal):
    • La suma de totes les paraules pronunciades per una persona durant 1 dia és de 10-11 minuts (de mitjana).
    • Cada frase que diem dura, de mitjana, 2,5 segons.
    • Els humans som capaços de reconèixer 250.000 expressions facials.
  • Quan es negocia per telèfon, la persona amb arguments més potents acostuma a guanyar.
    • Quan es negocia cara a cara, això ja no és tan segur: les nostres decisions finals depenen més del que veiem que d’allò que sentim.
  • 7 de cada 10 persones creuen el braç esquerre per damunt del dret.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 02/04/2014

Portaveu: el constructor del relat

FaristolLa recepta és molt senzilla: situa algú qualificat i fes-li pronunciar les paraules adequades. Si es poden resumir en un titular, millor. I si discurs i titular remeten a una escena imaginable, aleshores perfecte: ja has construït un relat d’impacte a l’audiència.

Hi ha hagut una coincidència quasi general a titllar d’impresentables les paraules pronunciades pel cardenal Rouco durant el funeral d’Adolfo Suárez. Però aquest és el seu mèrit: haver narrat públicament un conte. Un conte, a més, horrorós i cruel, que descriu l’actual situació del país com de preguerra civil. Al capdavall, un conte que molts volien escoltar i molts més odien i critiquen però que, per això mateix, somou tothom.

En el món de la comunicació, res no hi ha de més perillós i de més efectiu que un portaveu. És a dir, algú que parla en representació d’una institució i que suma a la força de la seva autoritat la persuasió que només tenen les paraules quan són posades en boca humana. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 29/01/2014

Les paraules a Europa

Últimament hem pogut veure corrent per la xarxa diferents mapes sobre l’origen de les paraules o sobre la seva evolució en les diferents llengües europees. Inspirat en aquest mapa, i amb l’ajut del traductor de Google, James Trimble ha creat un mapa d’Europa on podem buscar una paraula en anglès i automàticament veurem la traducció en la resta de llengües d’Europa que Google tradueix.


Aquestes eines són curioses perquè ens permeten conèixer millor les paraules, element bàsic de la comunicació. En la imatge podeu veure com es diu ‘la casa’ en els diferents idiomes europeus constatant similituds i diferències. Per exemple, veiem com a l’altra punta d’Europa, el romanès, que comparteix origen llatí amb el català, el gallec o el castellà, ha conservat el ‘casa’. També trobem semblances entre les llengües eslaves o entre les d’origen germànic.

Personalment crec que aquests mapes són instruments interessants que poden augmentar la curiositat entorn de les llengües i les paraules que les conformen. Què us semblen? No sentiu curiositat per buscar encara que sigui una única paraula?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/11/2013

L’art, escola de comunicadors

Des que els antics pintaven bous als sostres de les coves, la creativitat artística ha servit per a expressar tot allò que els humans som capaços d’imaginar… i fer. Per a la Comunicació en general, i per a la Publicitat en particular, disciplines com la literatura o la pintura han estat precursores en àmbits com les tècniques de persuasió, la construcció de relats o la generació de missatges amb impacte.

Un darrer exemple és l’anunci del nou Honda CR-V, que mitjançant un joc de perspectives òptiques presenta imatges veritablement impossibles. L’anunci, tal com està presentat,  és una forma de transmetre innovació en una categoria de producte -els automòbils- impregnada de tecnologia.  Però no és gens original, perquè la idea beu de fonts artístiques.

Concretament, està inspirada en l’obra del pintor holandès Maurits Cornelis Escher, que a base de jocs visuals i de distorsions geomètriques va aconseguir crear escenes del tot inversemblants. No només per la seva irrealitat, sinó -i molt especialment- per la seva bellesa matemàtica i plena d’equilibri. Una bellesa que provoca addicció: no pots parar de mirar i remirar el quadre, mirant de comprendre.

Potser els comunicadors som, al capdavall, artistes que hem arribat tard.

  
Feed
Digues la teva!    Autor