Arxiu d'etiquetes: marca

Problemes de comunicació | 24/03/2015

Els actius intangibles també tenen un preu

Aquests últims dies han estat prolífics en notícies relacionades amb propietat industrial i intel·lectual, és a dir, amb els actius intangibles, aquells béns immaterials que envolten la nostra vida quotidiana i que s’escapen de l’atenció del públic consumidor fins que apareixen en els diaris.

La primera que destaca és que el Tribunal Superior de Justícia ha resolt prohibir al Cabildo de Córdoba l’ús de la paraula “Mezquita per identificar begudes alcohòliques. Això ha estat possible perquè prèviament la companyia cervesera Grupo Mahou ja havia enregistrat la marca Mezquita per aquest tipus de begudes. A priori, pot semblar que el Cabildo podia tenir certa raó degut a què es tracta d’un reconegut monument històric i patrimoni de la humanitat, i que aquest nom es relaciona amb ell mateix, però no sempre funciona així en el món de les marques. Si prèviament ja existia una marca enregistrada i en ús, la possibilitat de registre i posterior bloqueig a tercers es fa complexa.

Aquest concepte es pot resumir en first come first served, molt usual en el dret anglosaxó, però amb l’obligació d’ús posterior efectiu en el comerç. En resum, en cas que siguem uns “especuladors” de marques i vulguem enregistrar només per evitar que tercers ho facin, hem de saber que només pot ser una estratègia temporal, perquè l’ús esdevé obligatori. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 29/01/2015

Nominatio

"Aptostichus angelinajolieae female" by Jason E. Bond

“Aptostichus angelinajolieae female” by Jason E. Bond

És sorprenent saber que Angelina Jolie és el nom d’una espècie d’aranya. De fet, també n’hi ha una altra que s’anomena Calponia harrisonfordi.

L’obsessió per posar nom és consubstancial entre els humans des que es va inventar el llenguatge. Ho és tant que fins els estels més remots de l’univers o els bacteris més petits i recòndits del nostre cos en porten. Ho denominem tot: eres històriques, tècniques esportives, partits polítics, postures sexuals, simfonies musicals, territoris, malalties, etc, etc. És tan transcendent això de designar qualsevol fet, cosa o ésser que fins ha esdevingut un sector empresarial, conegut precisament amb la paraula naming: 108 milions d’entrades al Google!!

El nom és la primera passa per construir una marca. En una sessió formativa a estudiants de MBA em van demanar una metodologia per donar nom als productes que una empresa llança en un mercat B2B. Hi ha dues grans línies de treball: quan els clients estan a sectors molt diversos, l’ideal és posar la marca d’empresa + un codi (p.e., Linde  o John Deere); en canvi, si els clients formen un segment força definit, és millor fer servir una marca específica per al producte. És més recordable. Hi ha una companyia dedicada a fabricar llavors per a pagesos que, només per a la categoria de cogombres, fa servir totes aquestes varietats nominals: Lucena, Conil, Mondego, Midi, Lemosín, Estrada.

Ja ho diu la Bíblia: Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà: dura més que mil grans tresors d’or” (Eclesiastès, 41:12).

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 23/09/2014

Competència fins en l’anunci

De vegades, la competència és tan ferotge que ultrapassa el terreny dels anunciants i acaba arribant als mateixos anuncis. La història és simple: una marca líder (Mercedes) llença un spot televisiu ple de creativitat i elegància, en la línia dels seus atributs, per a difondre una nova tecnologia aplicada al seus vehicles. Un altre fabricant (Jaguar) li “respon” amb una paròdia en la que també destaca els seus atributs. Qui guanya la batalla?

Val la pena mencionar un parell de detalls: primer, quan tothom et coneix, no cal ensenyar el producte per a publicitar-lo. N’hi ha prou amb crear-ne un concepte atractiu per a l’espectador; segon, al final de cada spot, l’anunciant promociona les seves eines d’interacció social. No oblidem que, avui més que mai, els mercats són converses.

 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 25/06/2014

op-team.com es renova

Nova webL’adaptació constant a formats i canals és crítica per a una comunicació eficaç. És per això que hem renovat www.op-team.com, la nostra seu virtual. El nou espai a la xarxa és ara més interactiu, i la plataforma tecnològica (basada en tecnologia php, bases de dades MySQL i gestor de continguts Joomla) permet l’actualització fàcil i continuada. El nou web es presenta en els tres idiomes de treball habituals de  l’empresa, i està adaptat per a ser navegat en qualsevol dispositiu, ja sigui ordinador, tauleta o telèfon mòbil.

La renovació de la pàgina a internet ha comportat també reordenar els continguts. S’ha buscat que els missatges tinguessin el pes de la prova, i és per això que les seccions principals en què s’estructura el web aporten informació pràctica sobre allò que som, allò que fem i per a qui ho fem.

Igual que a la versió anterior, però, s’ha prioritzat de transmetre una imatge simple i alhora distingida, que projecti els atributs de transparència, rigor i professionalitat amb què l’empresa competeix en el mercat. Un disseny acurat, de traços suaus sobre un fons blanc combinat amb un ús mesurat dels recursos gràfics i tipogràfics, ha ajudat a assolir aquest objectiu. I amb ell, configurar una pàgina web que més que la imatge pretén difondre la veritable identitat d’Op-team.

 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 20/05/2014

Teoria del nínxol

Una vegada em van preguntar a què es dedicava Op-team de la següent manera: “quin és el vostre nínxol“? Segons el niche marketing, per triomfar al món dels negocis cal adreçar-se a un segment de clients amb necessitats homogènies no del tot satisfetes. I, evidentment, oferir-los una solució excel·lent, que fins i tot depassi les seves expectatives. Per tant, la proposta de valor d’una empresa es defineix en base a 2 eixos: allò que posa en el mercat i aquells als qui s’adreça.

nínxol

Amb la revolució digital i l’accés a baix cost a sistemes de comunicació massius i ubics, els nínxols s’han multiplicat. Hi ha webs, apps, clubs i esdeveniments per a tota mena de grups i grupets, des de professionals de la cuina en massa fins a lectors de literatura eròtica.

La mecànica de l’èxit és tan senzilla d’exposar com difícil de materialitzar, perquè comporta cercar el vèrtex on els objectius empresarials coincideixen amb els propis atributs i la demanda latent del mercat. O sigui, el punt de trobada entre voler, poder i saber!!

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 19/03/2014

La publicitat, cada cop més fina

La saturació dels mercats, agreujada per la caiguda del consum a causa de la crisi, ha motivat les empreses a buscar clients sota les pedres. O, més concretament, a sota, a sobre, al costat i a dins les pedres. Com Mercedes Benz, que primer va construir cotxes petits per arribar a les classes populars, i ara fins s’atreveix a canviar el paradigma de què les grans berlines són per alts executius (vegeu l’anunci). La microsegmentació de les audiències ha estat la resposta donada per mantenir i guanyar clients, en un context de globalització en el que els competidors estan tan a prop… com un clic de ratolí.

Les tecnologies han ajudat moltíssim en aquesta tasca. No només perquè arriben a infinitat de gent en infinitat d’indrets. Sinó, sobretot, perquè generen per sí mateixes una quantitat d’informació (la que hom dóna en obrir-s’hi un compte o perfil) que permet a les empreses dissenyar campanyes per grups cada cop més minúsculs i característics. La Caixa n’és un dels més destacats exemples. La recerca i captura de nínxols cada cop més petits i singulars arriba, però, a tothom. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/11/2013

L’art, escola de comunicadors

Des que els antics pintaven bous als sostres de les coves, la creativitat artística ha servit per a expressar tot allò que els humans som capaços d’imaginar… i fer. Per a la Comunicació en general, i per a la Publicitat en particular, disciplines com la literatura o la pintura han estat precursores en àmbits com les tècniques de persuasió, la construcció de relats o la generació de missatges amb impacte.

Un darrer exemple és l’anunci del nou Honda CR-V, que mitjançant un joc de perspectives òptiques presenta imatges veritablement impossibles. L’anunci, tal com està presentat,  és una forma de transmetre innovació en una categoria de producte -els automòbils- impregnada de tecnologia.  Però no és gens original, perquè la idea beu de fonts artístiques.

Concretament, està inspirada en l’obra del pintor holandès Maurits Cornelis Escher, que a base de jocs visuals i de distorsions geomètriques va aconseguir crear escenes del tot inversemblants. No només per la seva irrealitat, sinó -i molt especialment- per la seva bellesa matemàtica i plena d’equilibri. Una bellesa que provoca addicció: no pots parar de mirar i remirar el quadre, mirant de comprendre.

Potser els comunicadors som, al capdavall, artistes que hem arribat tard.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 23/10/2013

Economia: quan la psicologia es combina amb la comunicació

Hi ha poques coses més sentimentals que la Borsa. Els mercats públics d’intercanvis d’accions -singularment els espanyols- han viscut durant les darreres setmanes una febre compradora, que s’ha traduït en increments de valor dels títols cotitzats. I per què?

Els experts oferiran un munt de raons: que estava barata (abans de la pujada), que les alternatives d’inversió (com ara els dipòsits) són poc rendibles, que l’economia millora… En realitat, tot i el caràcter matemàtic de la majoria dels economistes, no hi ha cap raó científica que expliqui les alces i les caigudes de la Borsa. Una vegada, algú va demostrar que quan a Londres plovia, Wall Street pujava. Naturalment, va limitar la demostració a un període concret.

El valor de les coses està determinat sempre per la valoració subjectiva dels compradors. Si hom té prou set, el preu de l’aigua que estarà disposat a pagar pot arribar a ser astronòmic. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/06/2013

Quin és el futur de la professsió de periodista?

A l’era de la (tele)comunicació, les perspectives dels periodistes són més minses que mai. Un estudi de la Facultat de Comunicació Blanquerna palesa que les opcions de treballar en un mitjà de comunicació d’un estudiant actual a Catalunya no arriben ni al 20%. Pot haver-hi una notícia més desmotivadora per als futurs professionals?

La preocupació per l’esdevenidor laboral dels titulats és, avui, omnipresent. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha encarregat l’estudi abans citat, ha divulgat també el document Propostes d’actuació davant la crisi del sector de la comunicació, orientat a buscar sortides a la conjuntura. Algunes dades de la realitat són tan dures que semblen un malson: les 9 facultats catalanes aboquen cada any 545 nous titulats mentre 1.769 periodistes registrats estan inscrits al Servei d’Ocupació buscant feina. Arribaran a treballar mai en allò que han estudiat totes aquestes persones? Depèn de molts factors.  Però tindran oportunitats… sempre que tinguin voluntat d’adaptació. (…)

  
Feed
5 comentaris    Autor
Dialogant amb l'entorn | 28/05/2013

Que parlin de mi, encara que sigui malament…

La setmana passada ens vam despertar amb la famosa estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona vestida amb la nova (i gegantina en el cas que ens ocupa) samarreta del Barça. En aquestes línies no entraré en la polèmica de si el que ha pagat Nike (94.000 euros més IVA) a l’Ajuntament de la ciutat és poc o molt, de si la campanya pot resultar ofensiva per a altres clubs o de si s’ha fet d’acord o no amb les ordenances de paisatge urbà municipals… Em limitaré a comentar el vessant comunicatiu de la fita. I és que no podem negar que a nivell comunicacional la campanya està sent tot un èxit.

Des del passat 22 de maig, quan Colom es va aixecar vestit amb la nova equipació, no hi ha hagut cap dia que cap mitjà s’hagi fet ressò de la campanya, ja sigui en un sentit o en un altre. Els primers dies va ser la sorpresa, la justificació de l’Ajuntament, la quantia del pagament, el que es faria amb els diners… per després passar als anàlisis d’experts. Des de publicistes fins a arquitectes, tothom ha opinat. I d’aquí l’èxit de la campanya.

Ignoro l’abast que es pretenia aconseguir amb el fet de plantar-li la samarreta a l’estàtua, però de ben segur que s’ha superat amb escreix. Les imatges de Colom vestit del Barça han donat la volta al món, i la polèmica sembla que seguirà, com a mínim, alguns dies més…

  
Feed
Digues la teva!    Autor