Arxiu d'etiquetes: Mitjans de comunicació

Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/01/2017

La ‘postveritat’: canvi de paradigma?

El diccionari d’Oxford de la llengua anglesa ha escollit el terme ‘postveritat’ (posttruth)postveritat com la paraula de l’any 2016. El motiu de l’elecció d’aquest mot és, asseguren els responsables del diccionari, la utilització massiva que se n’ha fet a causa del Brexit i la victòria de Donald Trump,

Entenem per ‘postveritat’ les “cirumstàncies per les quals els fets objectius són menys influents a modelar l’opinió pública que les apel·lacions a l’emoció o a les creences personals”. Aquesta tendència, però, no és nova, fa anys que s’aplica en l’àmbit comercial. Les marques apel·len als sentiments i a les creences personals per promocionar-se i diferenciar-se dels competidors.

I en política, ara, la història més recent ha tornat a demostrar que la comunicació emocional també funciona, i molt. Durant el 2016, hem vist triomfar els que han pujat al tren de la ‘postveritat’, que ha resultat ser una arma molt més poderosa que l’objectivitat. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2016

Volem ser notícia?

gabinete-de-prensa-madridSovint, les empreses o institucions es proposen captar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè saben que sortir a la premsa els pot beneficiar. Si la notícia els és favorable, l’exposició a la llum pública els pot ajudar a guanyar notorietat, prestigi i acceptació social. Aconseguir l’interès del que es coneix com el quart poder, però, no és gens fàcil. Cada dia, arriben a les redaccions periodístiques infinitat de continguts que busquen fer-se un lloc a la pàgina d’un diari, en un portal digital, en un espai televisiu o en un format radiofònic. La realitat, però, és que la gran majoria d’aquestes informacions passen desapercebudes i acaben a la paperera.

Així, doncs, com ho hem de fer per aconseguir ressò mediàtic? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/01/2015

Tecnologia multiplicadora

Ràdio antigaEns omplim la boca de paraules com “estratègia” o “continguts” i, massa sovint, oblidem la importància que el canal té en la transmissió d’idees. La tria i el bon ús de la via per on es difonen els missatges és un  element essencial per assolir l’èxit en Comunicació, fins al punt que el progrés va estretament lligat a l’evolució i la gestió que han tingut els canals de difusió i d’interlocució humana.  Des de l’aire que servia per emetre i rebre grunys prehistòrics fins les ultramodernes eines vinculades a internet, la disponibilitat i la manera d’emprar una o altra tecnologia han modulat el creixement personal i col·lectiu.

La impremta va escampar el saber, perquè va multiplicar el suport que abans produïen, un a un, els amanuenses. La ràdio i el cinema, fa un segle, van servir per generar canvis socials d’ampli abast (però també guerres), inaugurant així la influència dels moderns mitjans de comunicació de masses. L’electrònica i els ginys digitals no només han democratitzat i estès els contactes, sinó que permeten personalitzar-los i convertir-los en instantanis i ubèrrims.

Fa just 50 anys que Marshall McLuhan, l’estudiós de les teories de la comunicació, va fer popular una afirmació que ha esdevingut tot un aforisme: “el mitjà és el missatge”. Ara que pots seguir un partit de futbol per la ràdio, la TV, la web o el mòbil; avui que el problema de disposar de tants canals és la privadesa i la descontextualització de les relacions; ara és quan convé també recordar que la multiplicació d’impactes pot significar tant l’èxit com el fracàs de la teva estratègia. I que, per tant, cal cuidar més que mai els continguts, i adaptar-los a cada canal amb eficàcia, control i atractiu.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/10/2014

Periodisme per canviar el món

WPostUn reporter de TVE em pregunta, en to evidentment crític, si tinc la percepció de què els periodistes cada cop disposen de menys temps per escatir la veritat de les coses, i es conformen a difondre declaracions i comunicats sense contrastar. Al mateix dia, llegeixo a la revista del Col·legi de Periodistes un reportatge sobre una sèrie de projectes professionals que aposten -i funcionen!- per una línia de treball diferent de la dels grans mitjans de comunicació: investigació i autogestió en són els seus principals actius. I just l’endemà, ens despertem amb la notícia de la mort de Ben Bradlee, el director del Washington Post quan aquest diari va destapar l’escàndol Watergate. Una notícia que va provocar, per primera i única vegada en la història, la dimissió d’un president dels Estats Units.

Són 3 bons exemples per recuperar un dels vells ensenyaments de la Facultat: el periodisme, ben entès i executat, canvia -inevitablement- el món. El canvia per millorar-lo. El periodisme serveix per a tantes coses: desemmascarar els corruptes; denunciar abusos; combatre opressions i explotacions; fer paleses mentides i males pràctiques; aportar llum a històries misterioses o llegendàries; evitar totalitarismes; assenyalar els dolents; limitar -només limitar!!- els poders econòmic, polític, militar i judicial. En suma, el periodisme és a la societat allò que la ciència a la medecina. Una font de progrés i una fórmula per sobreviure i perpetuar-nos com a espècie.

  
Feed
Digues la teva!    Autor