Arxiu d'etiquetes: Mitjans de comunicació

Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/01/2017

La ‘postveritat’: canvi de paradigma?

El diccionari d’Oxford de la llengua anglesa ha escollit el terme ‘postveritat’ (posttruth)postveritat com la paraula de l’any 2016. El motiu de l’elecció d’aquest mot és, asseguren els responsables del diccionari, la utilització massiva que se n’ha fet a causa del Brexit i la victòria de Donald Trump,

Entenem per ‘postveritat’ les “cirumstàncies per les quals els fets objectius són menys influents a modelar l’opinió pública que les apel·lacions a l’emoció o a les creences personals”. Aquesta tendència, però, no és nova, fa anys que s’aplica en l’àmbit comercial. Les marques apel·len als sentiments i a les creences personals per promocionar-se i diferenciar-se dels competidors.

I en política, ara, la història més recent ha tornat a demostrar que la comunicació emocional també funciona, i molt. Durant el 2016, hem vist triomfar els que han pujat al tren de la ‘postveritat’, que ha resultat ser una arma molt més poderosa que l’objectivitat. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2016

Volem ser notícia?

gabinete-de-prensa-madridSovint, les empreses o institucions es proposen captar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè saben que sortir a la premsa els pot beneficiar. Si la notícia els és favorable, l’exposició a la llum pública els pot ajudar a guanyar notorietat, prestigi i acceptació social. Aconseguir l’interès del que es coneix com el quart poder, però, no és gens fàcil. Cada dia, arriben a les redaccions periodístiques infinitat de continguts que busquen fer-se un lloc a la pàgina d’un diari, en un portal digital, en un espai televisiu o en un format radiofònic. La realitat, però, és que la gran majoria d’aquestes informacions passen desapercebudes i acaben a la paperera.

Així, doncs, com ho hem de fer per aconseguir ressò mediàtic? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/01/2015

Tecnologia multiplicadora

Ràdio antigaEns omplim la boca de paraules com “estratègia” o “continguts” i, massa sovint, oblidem la importància que el canal té en la transmissió d’idees. La tria i el bon ús de la via per on es difonen els missatges és un  element essencial per assolir l’èxit en Comunicació, fins al punt que el progrés va estretament lligat a l’evolució i la gestió que han tingut els canals de difusió i d’interlocució humana.  Des de l’aire que servia per emetre i rebre grunys prehistòrics fins les ultramodernes eines vinculades a internet, la disponibilitat i la manera d’emprar una o altra tecnologia han modulat el creixement personal i col·lectiu.

La impremta va escampar el saber, perquè va multiplicar el suport que abans produïen, un a un, els amanuenses. La ràdio i el cinema, fa un segle, van servir per generar canvis socials d’ampli abast (però també guerres), inaugurant així la influència dels moderns mitjans de comunicació de masses. L’electrònica i els ginys digitals no només han democratitzat i estès els contactes, sinó que permeten personalitzar-los i convertir-los en instantanis i ubèrrims.

Fa just 50 anys que Marshall McLuhan, l’estudiós de les teories de la comunicació, va fer popular una afirmació que ha esdevingut tot un aforisme: “el mitjà és el missatge”. Ara que pots seguir un partit de futbol per la ràdio, la TV, la web o el mòbil; avui que el problema de disposar de tants canals és la privadesa i la descontextualització de les relacions; ara és quan convé també recordar que la multiplicació d’impactes pot significar tant l’èxit com el fracàs de la teva estratègia. I que, per tant, cal cuidar més que mai els continguts, i adaptar-los a cada canal amb eficàcia, control i atractiu.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/10/2014

Periodisme per canviar el món

WPostUn reporter de TVE em pregunta, en to evidentment crític, si tinc la percepció de què els periodistes cada cop disposen de menys temps per escatir la veritat de les coses, i es conformen a difondre declaracions i comunicats sense contrastar. Al mateix dia, llegeixo a la revista del Col·legi de Periodistes un reportatge sobre una sèrie de projectes professionals que aposten -i funcionen!- per una línia de treball diferent de la dels grans mitjans de comunicació: investigació i autogestió en són els seus principals actius. I just l’endemà, ens despertem amb la notícia de la mort de Ben Bradlee, el director del Washington Post quan aquest diari va destapar l’escàndol Watergate. Una notícia que va provocar, per primera i única vegada en la història, la dimissió d’un president dels Estats Units.

Són 3 bons exemples per recuperar un dels vells ensenyaments de la Facultat: el periodisme, ben entès i executat, canvia -inevitablement- el món. El canvia per millorar-lo. El periodisme serveix per a tantes coses: desemmascarar els corruptes; denunciar abusos; combatre opressions i explotacions; fer paleses mentides i males pràctiques; aportar llum a històries misterioses o llegendàries; evitar totalitarismes; assenyalar els dolents; limitar -només limitar!!- els poders econòmic, polític, militar i judicial. En suma, el periodisme és a la societat allò que la ciència a la medecina. Una font de progrés i una fórmula per sobreviure i perpetuar-nos com a espècie.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 13/05/2013

Informació: ètica o espectacle?

L’ètica informativa és un tema de debat quasi tan vell com el Periodisme: contrast de les fonts, imparcialitat, rigor… The Atlantic Wire, la web germana d’un magazine de Massachusetts fundat al segle XIX, ha “caçat” la trampa feta per un equip de la CNN que cobria el cas de les 3 noies raptades a Cleveland (Estats Units). Per tal de donar més espectacularitat a la cobertura, van situar 2 reporteres al carrer, que mantenien connexió entre sí fent veure que aportaven detalls complementaris de la informació… quan en realitat estaven ubicades a un mateix pàrquing.

Tot sigui per captar audiència. D’això no se’n pot dir periodisme de nivell, i sorprén que un mitjà tan prestigiós com aquesta cadena televisiva recorri a aquests tripijocs per fer veure que atorga un gran desplegament informatiu a la notícia.

Però els que ens dediquem a la comunicació també n’hauríem d’aprendre una lliçó que potser no conté gaires valors humans, però sí que genera una gran productivitat: el mercat, els destinataris dels nostres missatges, actuen segons uns patrons, entre els que predomina l’amenitat. Com va dir William Randolph Hearst, “no deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”. Si vols impactar, adequa el teu producte -per molt informatiu que sigui- a la demanda del mercat. Avui dia també les notícies són un producte de consum…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 18/04/2013

Qui mata el missatger?

Les males notícies sovintegen entre els difusors de les notícies: mitjans de comunicació que tanquen, expedients de regulació d’ocupació als que sobreviuen, caiguda brutal dels ingressos per publicitat, reduccions de sou als professionals, disminunció d’audiències… La crisi s’acarnissa especialment amb la premsa escrita, que contempla descensos i més descensos en les vendes d’exemplars. Les pèrdues econòmiques provoquen pànic entre les empreses editores, moltes de les quals sobreviuen gràcies a subvencions o subscripcions institucionals.

Què està passant al sector? Molts analistes atribueixen les desventures dels negocis de diaris i revistes a l’obsolescència del model, i al fet que els mitjans digitals -amb la seva immediatesa, viralitat, espectacularitat i baix cost- s’enduen els antics compradors de periòdics. N’hi ha que pronostiquen el final de l’era del paper. I allò que fa més por és que, dels milers de publicacions impreses que hi ha pel món, cap no hagi trobat una fórmula per a escapar de la debacle. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor