Arxiu d'etiquetes: Mitjans de comunicació

Dialogant amb l'entorn | 12/11/2019

Qui treballa al costat fosc?

Com si es tractés de la saga de la Guerra de les Galàxies, històricament el Periodisme de mitjans ha menyspreat la Comunicació corporativa explicant una història de bons i dolents. Els periodistes bons eren als diaris, la ràdio o la televisió (on i off line), des d’on servien l’interès públic. Els dolents servien els interessos d’institucions (fossin públiques o privades) i empreses.

T’has passat al costat fosc? –era la pregunta habitual quan algú explicava que havia canviat la feina en un mitjà per treballar en comunicació corporativa. Una referència amarada de superioritat moral: els jedis protectors de la veritat contra l’imperi del mal del gabinet de premsa.

darth-vader-1 (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Preguntem | 06/11/2019

Les quotes d’audiència: signe de quantitat o qualitat?

A principis de novembre, Televisió de Catalunya ha fet pública la seva quota d’audiència de l’últim mes, amb rècords que no s’assolien des de 2006. La notícia sobre el lideratge de la cadena s’ha emès repetidament per tots els canals, programes i plataformes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la finalitat d’assegurar que el missatge arribés a la població.

tv3audiencia

El missatge ens ha arribat. D’acord. Però això no vol dir que el subscrivim. És probable que bona part dels espectadors aplaudeixi els resultats i se senti orgullosa de la seva televisió pública. Tanmateix, hi ha una altra part de massa crítica, amb voluntat de qüestionar-se les coses, que escolta la notícia amb escepticisme i incredulitat. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 11/10/2019

Converses: “Vull sortir a La Vanguardia”

portada-vanguardia– Vull sortir a La Vanguardia, com ho he de fer?
– Cremi la seu de l’empresa.
– Com diu? No, no, vull dir sortir-hi en positiu, esclar.
– Contracti un anunci.
– Això ho fa qualsevol. Jo vull que parlin bé de mi sense haver de pagar.
– Pensi en els lectors del diari i expliqui alguna cosa que els pugui interessar.
– Sí home, jo ja sé “exactament” el que vull que diguin sobre la meva empresa.
– Contracti un anunci.
– Que no, que vull que el/la periodista vingui per interès, no pagant.
– Cremi la seu de l’empresa.

Explicava recentment la responsable d’una àrea temàtica de La Vanguardia que cada setmana rep “entre 400 i 500 propostes de temes per publicar”… de les quals n’arriba a fer “quatre o cinc màxim”. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 26/03/2019

Si elles també juguen, parlem-ne!

La igualtat real entre homes i dones és un objectiu encara pendent a la nostra societat. Si bé sembla que la conscienciació col·lectiva al respecte té cada cop més bona salut, encara hi ha molt camí per fer. En un món com el periodisme i, més especialment en el periodisme esportiu, la diferència en el tracte continua sent una realitat.

A l’actualitat, l’esport femení ocupa als mitjans de comunicació un paper gairebé residual. Segons la última edició del Projecte de Monitorització Global de Mitjans, que data del 2015, només el 4% del contingut esportiu fa referència a esportistes femenines. El percentatge pot haver millorat, especialment amb el seguiment dels èxits en alguns esports individuals (Mireia Belmonte en natació, Carolina Marín en bàdminton…), però segueix sent difícil conèixer el dia a dia de moltes competicions practicades per dones.

Està justificada aquesta desigualtat? La pràctica esportiva i l’interès del col·lectiu femení en l’esport es troba en continu creixement. Una bona mostra és el recent rècord d’assistència a un partit de futbol femení de clubs: el 17 de març, el duel entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona va reunir al Wanda Metropolitano un total de 60.739 espectadors.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 05/03/2019

Comunicació en sèrie

Postmodern Jukebox és un col·lectiu musical rotatori fundat per l’arreglista i pianista Scott Bradlee el 2011. PMJ és conegut per la reelaboració de la música moderna popular en diferents gèneres d’època, especialment formes de principis del segle XX com el swing i el jazz.  Cada setmana llança un nou vídeo a YouTube, sempre seguint una mateixa estètica visual (una càmera fixa frontal i un sol pla per a tot el vídeo, l’escenari sol ser una habitació normal i corrent, hi ha elements decoratius que es repeteixen, com una catifa). El resultat és que el grup ha acumulat més de mil milions de visualitzacions a YouTube i 3,6 milions de subscriptors.

PMJ és un exemple d’èxit de l’entreteniment en sèrie, una tècnica impulsada fa un segle pels grans mitjans de comunicació de masses (ràdio, TV, cinema) i que es basava en el model dels relats fulletonescos de la premsa europea decimonònica. Parteix de la idea simple de dissenyar un producte nou i diferent dels que existeixen i clonar-lo (amb lleugeres variacions individuals) indefinidament. El negoci és ja tan important que han sorgit plataformes com Netflix que l’han convertit en la seva activitat central.

Però aquest model de les sèries també ha esdevingut una estratègia de Comunicació Externa per a les organitzacions, i una eina potent per al posicionament i la notorietat de marca. Paradigmàtic és el cas del RACC, al que molta gent reconeix el lideratge per la informació que difon quotidianament sobre l’estat del trànsit. Per què és útil i eficaç la Comunicació en sèrie? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 11/02/2019

Radio killed the Facebook star

La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

Video_killed_radio_star1

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 29/01/2019

Continguts web: veure o llegir?

herdLa dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí! (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor