Arxiu d'etiquetes: Mitjans de comunicació

Noves oportunitats | 11/02/2019

Radio killed the Facebook star

La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

Video_killed_radio_star1

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 29/01/2019

Continguts web: veure o llegir?

herdLa dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí! (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 21/07/2017

Percepció i realitat

Autora: Lluïsa IborraS’afirma que una mentida repetida moltes vegades acaba esdevenint una veritat. A voltes és així, més que res per la manca de sentit crític de la majoria dels individus, disposats a no fer l’esforç de discernir, i a empassar-se el primer que li diuen o aquells missatges amb què se sent més comfortable. Conscients d’això, grans gurús de la Comunicació aprofiten l’avinentesa per divulgar com a certes informacions que són objectivament falses. La versió més moderna d’aquesta tàctica és l’anomenada postveritat.

Però també es dona el fenomen invers. Molt sovint, institucions i empreses despenen considerables sumes de diners en campanyes destinades a posicionar una determinada imatge pública. Campanyes molt ben organitzades, amb gran riquesa d’actuacions i amb l’emissió de missatges molt versemblants. És el cas típic dels partits polítics, o de grans corporacions econòmiques, que busquen transmetre uns valors que siguin apreciats per les seves audiències o mercats. Però després ocorre un fet que, com un terratrèmol, ensorra tota l’acció que s’ha dut a terme per construir una percepció pública a mida. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/01/2017

La ‘postveritat’: canvi de paradigma?

El diccionari d’Oxford de la llengua anglesa ha escollit el terme ‘postveritat’ (posttruth)postveritat com la paraula de l’any 2016. El motiu de l’elecció d’aquest mot és, asseguren els responsables del diccionari, la utilització massiva que se n’ha fet a causa del Brexit i la victòria de Donald Trump,

Entenem per ‘postveritat’ les “cirumstàncies per les quals els fets objectius són menys influents a modelar l’opinió pública que les apel·lacions a l’emoció o a les creences personals”. Aquesta tendència, però, no és nova, fa anys que s’aplica en l’àmbit comercial. Les marques apel·len als sentiments i a les creences personals per promocionar-se i diferenciar-se dels competidors.

I en política, ara, la història més recent ha tornat a demostrar que la comunicació emocional també funciona, i molt. Durant el 2016, hem vist triomfar els que han pujat al tren de la ‘postveritat’, que ha resultat ser una arma molt més poderosa que l’objectivitat. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2016

Volem ser notícia?

gabinete-de-prensa-madridSovint, les empreses o institucions es proposen captar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè saben que sortir a la premsa els pot beneficiar. Si la notícia els és favorable, l’exposició a la llum pública els pot ajudar a guanyar notorietat, prestigi i acceptació social. Aconseguir l’interès del que es coneix com el quart poder, però, no és gens fàcil. Cada dia, arriben a les redaccions periodístiques infinitat de continguts que busquen fer-se un lloc a la pàgina d’un diari, en un portal digital, en un espai televisiu o en un format radiofònic. La realitat, però, és que la gran majoria d’aquestes informacions passen desapercebudes i acaben a la paperera.

Així, doncs, com ho hem de fer per aconseguir ressò mediàtic? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor