Arxiu d'etiquetes: periodisme

Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 05/10/2016

Volem ser notícia?

gabinete-de-prensa-madridSovint, les empreses o institucions es proposen captar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè saben que sortir a la premsa els pot beneficiar. Si la notícia els és favorable, l’exposició a la llum pública els pot ajudar a guanyar notorietat, prestigi i acceptació social. Aconseguir l’interès del que es coneix com el quart poder, però, no és gens fàcil. Cada dia, arriben a les redaccions periodístiques infinitat de continguts que busquen fer-se un lloc a la pàgina d’un diari, en un portal digital, en un espai televisiu o en un format radiofònic. La realitat, però, és que la gran majoria d’aquestes informacions passen desapercebudes i acaben a la paperera.

Així, doncs, com ho hem de fer per aconseguir ressò mediàtic? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/10/2014

Periodisme per canviar el món

WPostUn reporter de TVE em pregunta, en to evidentment crític, si tinc la percepció de què els periodistes cada cop disposen de menys temps per escatir la veritat de les coses, i es conformen a difondre declaracions i comunicats sense contrastar. Al mateix dia, llegeixo a la revista del Col·legi de Periodistes un reportatge sobre una sèrie de projectes professionals que aposten -i funcionen!- per una línia de treball diferent de la dels grans mitjans de comunicació: investigació i autogestió en són els seus principals actius. I just l’endemà, ens despertem amb la notícia de la mort de Ben Bradlee, el director del Washington Post quan aquest diari va destapar l’escàndol Watergate. Una notícia que va provocar, per primera i única vegada en la història, la dimissió d’un president dels Estats Units.

Són 3 bons exemples per recuperar un dels vells ensenyaments de la Facultat: el periodisme, ben entès i executat, canvia -inevitablement- el món. El canvia per millorar-lo. El periodisme serveix per a tantes coses: desemmascarar els corruptes; denunciar abusos; combatre opressions i explotacions; fer paleses mentides i males pràctiques; aportar llum a històries misterioses o llegendàries; evitar totalitarismes; assenyalar els dolents; limitar -només limitar!!- els poders econòmic, polític, militar i judicial. En suma, el periodisme és a la societat allò que la ciència a la medecina. Una font de progrés i una fórmula per sobreviure i perpetuar-nos com a espècie.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/10/2014

Dades versus impacte

El diari The Economist publica avui aquest infogràfic sobre les dimensions de les mobilitzacions ciutadanes que han tingut lloc arreu del món als darrers anys:

Gràfic The Economist

Aquest treball permet comprovar, una vegada més, que:

  1. L’objectivitat periodística no existeix. La manifestació del 30 de setembre a Hong Kong va aplegar una centèsima (!!) part de persones que la que va tenir lloc a Egipte el 30 de juny de 2013. La repercussió als mitjans ha estat, com a mínim, semblant.
  2. La mida no és (tan) important. Assolir impacte entre els destinataris d’un missatge depèn també de factors com el context, el moment, els valors culturals…
  3. La prominència d’una dada la determina més d’una variable. El seu valor absolut indica una magnitud, però no en defineix la importància. És allò del preu de la botella d’aigua: dins d’un bar costa moltíssim menys que enmig del desert. I sempre és una sola botella d’aigua.
  4. Comunicar és influir. Informar és transmetre dades, però comunicar és utilitzar-les de tal manera que provoquin un determinat efecte entre l’audiència.

Per tot això, i més coses, la professionalitat en Comunicació és un valor afegit. Senzillament, perquè aconsegueix uns resultats que mai no podrà obtenir qui només és guii per l’aparença absolutament inútil d’una xifra.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/06/2013

Quin és el futur de la professsió de periodista?

A l’era de la (tele)comunicació, les perspectives dels periodistes són més minses que mai. Un estudi de la Facultat de Comunicació Blanquerna palesa que les opcions de treballar en un mitjà de comunicació d’un estudiant actual a Catalunya no arriben ni al 20%. Pot haver-hi una notícia més desmotivadora per als futurs professionals?

La preocupació per l’esdevenidor laboral dels titulats és, avui, omnipresent. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha encarregat l’estudi abans citat, ha divulgat també el document Propostes d’actuació davant la crisi del sector de la comunicació, orientat a buscar sortides a la conjuntura. Algunes dades de la realitat són tan dures que semblen un malson: les 9 facultats catalanes aboquen cada any 545 nous titulats mentre 1.769 periodistes registrats estan inscrits al Servei d’Ocupació buscant feina. Arribaran a treballar mai en allò que han estudiat totes aquestes persones? Depèn de molts factors.  Però tindran oportunitats… sempre que tinguin voluntat d’adaptació. (…)

  
Feed
5 comentaris    Autor
Problemes de comunicació | 13/05/2013

Informació: ètica o espectacle?

L’ètica informativa és un tema de debat quasi tan vell com el Periodisme: contrast de les fonts, imparcialitat, rigor… The Atlantic Wire, la web germana d’un magazine de Massachusetts fundat al segle XIX, ha “caçat” la trampa feta per un equip de la CNN que cobria el cas de les 3 noies raptades a Cleveland (Estats Units). Per tal de donar més espectacularitat a la cobertura, van situar 2 reporteres al carrer, que mantenien connexió entre sí fent veure que aportaven detalls complementaris de la informació… quan en realitat estaven ubicades a un mateix pàrquing.

Tot sigui per captar audiència. D’això no se’n pot dir periodisme de nivell, i sorprén que un mitjà tan prestigiós com aquesta cadena televisiva recorri a aquests tripijocs per fer veure que atorga un gran desplegament informatiu a la notícia.

Però els que ens dediquem a la comunicació també n’hauríem d’aprendre una lliçó que potser no conté gaires valors humans, però sí que genera una gran productivitat: el mercat, els destinataris dels nostres missatges, actuen segons uns patrons, entre els que predomina l’amenitat. Com va dir William Randolph Hearst, “no deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”. Si vols impactar, adequa el teu producte -per molt informatiu que sigui- a la demanda del mercat. Avui dia també les notícies són un producte de consum…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 18/04/2013

Qui mata el missatger?

Les males notícies sovintegen entre els difusors de les notícies: mitjans de comunicació que tanquen, expedients de regulació d’ocupació als que sobreviuen, caiguda brutal dels ingressos per publicitat, reduccions de sou als professionals, disminunció d’audiències… La crisi s’acarnissa especialment amb la premsa escrita, que contempla descensos i més descensos en les vendes d’exemplars. Les pèrdues econòmiques provoquen pànic entre les empreses editores, moltes de les quals sobreviuen gràcies a subvencions o subscripcions institucionals.

Què està passant al sector? Molts analistes atribueixen les desventures dels negocis de diaris i revistes a l’obsolescència del model, i al fet que els mitjans digitals -amb la seva immediatesa, viralitat, espectacularitat i baix cost- s’enduen els antics compradors de periòdics. N’hi ha que pronostiquen el final de l’era del paper. I allò que fa més por és que, dels milers de publicacions impreses que hi ha pel món, cap no hagi trobat una fórmula per a escapar de la debacle. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor