Arxiu d'etiquetes: periodisme

Construint relat | 26/06/2015

Això són les notícies

Twitter Pablo IglesiasNo cal estar-hi d’acord (de fet, racionalment és impossible estar-hi d’acord). Però el cert és que la informació no és pas un servei útil per a la humanitat, sinó que és un bé que es consumeix com un entrepà o una cigarreta: pur material fungible. Van en Pablo Iglesias i l’Ada Colau i es queden tancats en un ascensor: el primer viralitza la imatge per twitter, i tots els grans diaris “seriosos” (he he he) ho esbomben: La Vanguardia, Ara, El Mundo, El País

No et preguntis si és bo, pregunta’t si distreu, si captura l’atenció del públic. Llàstima de polítics, però sobretot… benvinguts al circ del periodisme. Bé, perdó, al negoci de la banalitat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/10/2014

Periodisme per canviar el món

WPostUn reporter de TVE em pregunta, en to evidentment crític, si tinc la percepció de què els periodistes cada cop disposen de menys temps per escatir la veritat de les coses, i es conformen a difondre declaracions i comunicats sense contrastar. Al mateix dia, llegeixo a la revista del Col·legi de Periodistes un reportatge sobre una sèrie de projectes professionals que aposten -i funcionen!- per una línia de treball diferent de la dels grans mitjans de comunicació: investigació i autogestió en són els seus principals actius. I just l’endemà, ens despertem amb la notícia de la mort de Ben Bradlee, el director del Washington Post quan aquest diari va destapar l’escàndol Watergate. Una notícia que va provocar, per primera i única vegada en la història, la dimissió d’un president dels Estats Units.

Són 3 bons exemples per recuperar un dels vells ensenyaments de la Facultat: el periodisme, ben entès i executat, canvia -inevitablement- el món. El canvia per millorar-lo. El periodisme serveix per a tantes coses: desemmascarar els corruptes; denunciar abusos; combatre opressions i explotacions; fer paleses mentides i males pràctiques; aportar llum a històries misterioses o llegendàries; evitar totalitarismes; assenyalar els dolents; limitar -només limitar!!- els poders econòmic, polític, militar i judicial. En suma, el periodisme és a la societat allò que la ciència a la medecina. Una font de progrés i una fórmula per sobreviure i perpetuar-nos com a espècie.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/10/2014

Dades versus impacte

El diari The Economist publica avui aquest infogràfic sobre les dimensions de les mobilitzacions ciutadanes que han tingut lloc arreu del món als darrers anys:

Gràfic The Economist

Aquest treball permet comprovar, una vegada més, que:

  1. L’objectivitat periodística no existeix. La manifestació del 30 de setembre a Hong Kong va aplegar una centèsima (!!) part de persones que la que va tenir lloc a Egipte el 30 de juny de 2013. La repercussió als mitjans ha estat, com a mínim, semblant.
  2. La mida no és (tan) important. Assolir impacte entre els destinataris d’un missatge depèn també de factors com el context, el moment, els valors culturals…
  3. La prominència d’una dada la determina més d’una variable. El seu valor absolut indica una magnitud, però no en defineix la importància. És allò del preu de la botella d’aigua: dins d’un bar costa moltíssim menys que enmig del desert. I sempre és una sola botella d’aigua.
  4. Comunicar és influir. Informar és transmetre dades, però comunicar és utilitzar-les de tal manera que provoquin un determinat efecte entre l’audiència.

Per tot això, i més coses, la professionalitat en Comunicació és un valor afegit. Senzillament, perquè aconsegueix uns resultats que mai no podrà obtenir qui només és guii per l’aparença absolutament inútil d’una xifra.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/06/2013

Quin és el futur de la professsió de periodista?

A l’era de la (tele)comunicació, les perspectives dels periodistes són més minses que mai. Un estudi de la Facultat de Comunicació Blanquerna palesa que les opcions de treballar en un mitjà de comunicació d’un estudiant actual a Catalunya no arriben ni al 20%. Pot haver-hi una notícia més desmotivadora per als futurs professionals?

La preocupació per l’esdevenidor laboral dels titulats és, avui, omnipresent. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha encarregat l’estudi abans citat, ha divulgat també el document Propostes d’actuació davant la crisi del sector de la comunicació, orientat a buscar sortides a la conjuntura. Algunes dades de la realitat són tan dures que semblen un malson: les 9 facultats catalanes aboquen cada any 545 nous titulats mentre 1.769 periodistes registrats estan inscrits al Servei d’Ocupació buscant feina. Arribaran a treballar mai en allò que han estudiat totes aquestes persones? Depèn de molts factors.  Però tindran oportunitats… sempre que tinguin voluntat d’adaptació. (…)

  
Feed
5 comentaris    Autor
Problemes de comunicació | 13/05/2013

Informació: ètica o espectacle?

L’ètica informativa és un tema de debat quasi tan vell com el Periodisme: contrast de les fonts, imparcialitat, rigor… The Atlantic Wire, la web germana d’un magazine de Massachusetts fundat al segle XIX, ha “caçat” la trampa feta per un equip de la CNN que cobria el cas de les 3 noies raptades a Cleveland (Estats Units). Per tal de donar més espectacularitat a la cobertura, van situar 2 reporteres al carrer, que mantenien connexió entre sí fent veure que aportaven detalls complementaris de la informació… quan en realitat estaven ubicades a un mateix pàrquing.

Tot sigui per captar audiència. D’això no se’n pot dir periodisme de nivell, i sorprén que un mitjà tan prestigiós com aquesta cadena televisiva recorri a aquests tripijocs per fer veure que atorga un gran desplegament informatiu a la notícia.

Però els que ens dediquem a la comunicació també n’hauríem d’aprendre una lliçó que potser no conté gaires valors humans, però sí que genera una gran productivitat: el mercat, els destinataris dels nostres missatges, actuen segons uns patrons, entre els que predomina l’amenitat. Com va dir William Randolph Hearst, “no deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”. Si vols impactar, adequa el teu producte -per molt informatiu que sigui- a la demanda del mercat. Avui dia també les notícies són un producte de consum…

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 18/04/2013

Qui mata el missatger?

Les males notícies sovintegen entre els difusors de les notícies: mitjans de comunicació que tanquen, expedients de regulació d’ocupació als que sobreviuen, caiguda brutal dels ingressos per publicitat, reduccions de sou als professionals, disminunció d’audiències… La crisi s’acarnissa especialment amb la premsa escrita, que contempla descensos i més descensos en les vendes d’exemplars. Les pèrdues econòmiques provoquen pànic entre les empreses editores, moltes de les quals sobreviuen gràcies a subvencions o subscripcions institucionals.

Què està passant al sector? Molts analistes atribueixen les desventures dels negocis de diaris i revistes a l’obsolescència del model, i al fet que els mitjans digitals -amb la seva immediatesa, viralitat, espectacularitat i baix cost- s’enduen els antics compradors de periòdics. N’hi ha que pronostiquen el final de l’era del paper. I allò que fa més por és que, dels milers de publicacions impreses que hi ha pel món, cap no hagi trobat una fórmula per a escapar de la debacle. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La pregunta sense resposta | 28/12/2012

L’estat de la professió

El passat dijous 13 de desembre, l’Associació de Premsa de Madrid va presentar l’Informe Anual de la Professió Periodística 2012. Aquest nou informe no fa sinó il·lustrar amb xifres concretes el que ja sabíem: el periodisme està en crisi.

Des de juliol del 2008 a Espanya han tancat les portes 197 mitjans de comunicació, el que suposa que s’han destruït 6.393 llocs de feina. Però el que és pitjor és que, quan s’acabin de tramitar els expedients de regulació d’ocupació en marxa, es podrien quedar sense feina gairebé 3.000 treballadors dels mitjans de comunicació més.

La presidenta de l’Associació de Premsa de Madrid, Carmen del Riego, va llençar, no obstant, un missatge esperançador: “quan passi aquesta crisi econòmica i la crisi estructural, el periodisme seguirà molt viu”. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
El vincle inesperat | 25/01/2012

“Molts usuaris joves desconeixen que la informació no és gratis”

Ramon Roca, director de L’Econòmic i premi Joan Sardà Dexeus 2011 del Col·legi d’Economistes de Catalunya per la seva trajectòria professional, té clar com a mínim un principi en matèria de Comunicació: “per assolir l’èxit en qualsevol acció d’imatge, sense dubte, cal dir sempre la veritat”. Així mateix, des de la seva acreditada experiència periodística, l’exredactor en cap de Dossier Econòmic recorda la necessitat d’entendre la funció dels mitjans des dels gabinets de premsa. “Es valora molt que un departament de Comunicació no pressioni després d’enviar un comunicat”, destaca. En relació amb els mitjans, durant aquesta entrevista Roca interpreta també el seu moment actual i perspectives, sobre les que es manifesta optimista.

1) Què passarà amb la comunicació tradicional quan la nova generació que ja ha nascut connectada a les xarxes socials arribi a les posicions de poder? (Pregunta de Nuria Peláez, Responsable de Comunicació d’AB-Biotics)

A la vida tot evoluciona i, per suposat, el món de la comunicació no n’està al marge. No fa gaire temps era habitual comunicar-se a través de correspondència o fax i ara (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Dialogant amb l'entorn | 24/10/2011

2 obres pèssimes, vídeo de l’any

Han coincidit en el temps: els 2 vídeos informatius de l’any 2011 són, sense cap mena de dubte, el de l’alto al foc permanent d’ETA i el de la mort del dictador Gaddafi. I tots dos vídeos tenen en comú una escenografia i una producció que són tècnicament molt deficients.

En el del grup terrorista basc, la imatge anacrònica de tres individus amb caputxa de penitents de Setmana Santa coberts amb txapela és, a més de retrògada, d’una lletjor completa. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 15/07/2011

Ets allò que diuen de tu

“La gent creu més el que ix en televisió o el que llig al periòdic que el que veu amb els seus ulls”

Josep Franco, reconegut escriptor, ha compaginat als darrers anys la carrera literària amb una vocació política de compromís amb la ciutadania, havent estat regidor de Serveis Públics a Sueca (Ribera Baixa del Xúquer).

Mestre de la paraula en tots els àmbits, justificava l’abandonament de la política confessant-se vençut per la realitat mediàtica de la vida moderna: no es valora allò que fas, sinó allò que diuen que fas. Franco encara va més enllà en considerar que els mitjans de comunicació són tan influents que la gent (el públic, l’audiència) confia més en ells que no pas en la seva pròpia i directa percepció.

La seva és, a més d’irònicament brillant, una sentència inapel·lable.  I el fonament de tots els negocis vinculats a la Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor