Arxiu d'etiquetes: publicitat

Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 18/11/2016

El missatge, l’element clau del procés comunicatiu

Les ràdios i televisions del país emeten aquests dies l’espot publicitari de la campanya ‘Redueix, reutilitza, recicla, reacciona’, que impulsa la Generalitat de Catalunya per fomentar el reciclatge. Avui, ens fixem en aquesta iniciativa com a mostra d’una bona estratègia comunicativa i publicitària.

Aquest exemple ens permet constatar la importància del missatge com a element determinant en l’èxit o el fracàs del procés comunicatiu. En aquest cas, s’ha escollit com a codi del missatge un producte audiovisual, que s’ha dissenyat, elaborat i difós per aconseguir l’objectiu de la campanya: conscienciar la població i modificar una conducta envers la gestió dels residus.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 19/09/2016

Hiperpublicitat miniefectiva

publicitatAl bus, per correu electrònic, llegint el diari, consultant el telèfon mòbil, en els envasos de productes per al consum, al cinema, al camp de futbol, circulant pels carrers, per correu postal, escoltant la ràdio, a les xarxes socials, en els jocs de naips, a les entrades del teatre, amb avioneta per sobre la platja, mirant la televisió, navegant per la web… és difícil trobar un moment i un espai en el quefer quotidià on no hi hagi un anunci. La saturació publicitària és d’una tal magnitud que es fa difícil entendre que aquesta eina de comunicació pugui ser veritablement efectiva. Els experts afirmen que cada persona rep 5.000 missatges publicitaris al dia. Quants d’aquests aconsegueixen realment impactar?

Des del punt de vista dels que s’anuncien, el raonament és molt simple, per continuar invertint: encara que el públic estigui saturat d’anuncis, sempre recordarà aquells que més se li hagin reiterat. Això crea una espiral semblant a la drogoaddicció: cada vegada cal una dosi més gran per a assolir els mateixos resultats… fins que el receptor col·lapsa.

D’acord: la publicitat és una eina de comunicació ràpida, simple i cada vegada més econòmica (gràcies a la digitalització). Però com en tota eina de comunicació, la seva eficàcia no depèn tant de la quantitat i reiteració sinó del direccionament al target: coneix el seu perfil i hàbits, parla-li en la forma que li agrada, i aconseguiràs les vendes o la influència que buscaves. Encara que no el sepultis diàriament d’impactes.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 03/11/2015

Isoaparença, virtut o defecte?

La isoaparença és una tàctica creativa que consisteix a dissenyar objectes que s’assemblin a altres que ja estan posicionats en el mercat. Quan fa 30 anys va esclatar el boom de les aigües minerals, els envasos de totes les marques eren pràcticament idèntiques als de l’empresa líder (“no pesen els anys, pesen els quilos”). Això mateix va passar amb la categoria dels iogurts. I, més recentment, ho veiem fins i tot en els models de cotxes SUV, en els telèfons mòbils o en la roba per a practicar qualsevol esport. Mentre el mercat de la categoria en qüestió creix, tots imiten el líder. Quan esdevé madur, aleshores apareixen diferències per a bé cercar nous submercats, bé liderar un nínxol determinat.

El problema és que aquesta tàctica pot arribar a ser perjudicial per a la salut del consumidor. Literalment, com ha passat en el cas de medecines i fàrmacs. Aquí és on sorgeix el vell conflicte de l’ètica empresarial: on se situa la línia que delimita el legítim desig de benefici econòmic amb l’imprescindible deure de protecció del client?

El dilema és complex, perquè malgrat tot, la isoaparença també té avantatges per als usuaris: fa fàcilment recognoscible per a què serveix un producte, homogeneïtza infraestructures logístiques (de transport i d’emmagatzemament) i n’abarateix el cost (de producció i, per tant, de compra).  Si Hamlet hagués estat professor de màrqueting, la seva pregunta hauria estat “to copy, or not to copy, that is the question”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 23/09/2014

Competència fins en l’anunci

De vegades, la competència és tan ferotge que ultrapassa el terreny dels anunciants i acaba arribant als mateixos anuncis. La història és simple: una marca líder (Mercedes) llença un spot televisiu ple de creativitat i elegància, en la línia dels seus atributs, per a difondre una nova tecnologia aplicada al seus vehicles. Un altre fabricant (Jaguar) li “respon” amb una paròdia en la que també destaca els seus atributs. Qui guanya la batalla?

Val la pena mencionar un parell de detalls: primer, quan tothom et coneix, no cal ensenyar el producte per a publicitar-lo. N’hi ha prou amb crear-ne un concepte atractiu per a l’espectador; segon, al final de cada spot, l’anunciant promociona les seves eines d’interacció social. No oblidem que, avui més que mai, els mercats són converses.

 

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 19/03/2014

La publicitat, cada cop més fina

La saturació dels mercats, agreujada per la caiguda del consum a causa de la crisi, ha motivat les empreses a buscar clients sota les pedres. O, més concretament, a sota, a sobre, al costat i a dins les pedres. Com Mercedes Benz, que primer va construir cotxes petits per arribar a les classes populars, i ara fins s’atreveix a canviar el paradigma de què les grans berlines són per alts executius (vegeu l’anunci). La microsegmentació de les audiències ha estat la resposta donada per mantenir i guanyar clients, en un context de globalització en el que els competidors estan tan a prop… com un clic de ratolí.

Les tecnologies han ajudat moltíssim en aquesta tasca. No només perquè arriben a infinitat de gent en infinitat d’indrets. Sinó, sobretot, perquè generen per sí mateixes una quantitat d’informació (la que hom dóna en obrir-s’hi un compte o perfil) que permet a les empreses dissenyar campanyes per grups cada cop més minúsculs i característics. La Caixa n’és un dels més destacats exemples. La recerca i captura de nínxols cada cop més petits i singulars arriba, però, a tothom. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 22/11/2013

Fent esport al metro de Moscou

El Comitè Olímpic Rus ha posat en marxa recentment una iniciativa per incentivar els ciutadans a practicar esport de cara als Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi del 2014. Amb l’objectiu d’involucrar els ciutadans en la celebració dels Jocs, i de demostrar que aquests no són només un esdeveniment que es mira a la tele, estan incentivant els passatgers del metro de Moscou a fer esport.

En concret, han instal·lat una màquina en una de les estacions centrals de metro de la capital russa que, a canvi de fer 30 vegades la gatzoneta, ofereix un bitllet gratuït per al suburbà. Personalment he trobat aquesta iniciativa fantàstica ja que, a més de publicitar el Comitè Olímpic (el seu logotip apareix als bitllets gratuïts) i de, en part, fomentar l’esport, és una gran campanya comunicativa per la seva originalitat i ‘efecte sorpresa’. La màquina es va instal·lar una nit sense fer publicitat prèvia, però el boca-orella de seguida va fer la resta… I no només a Moscou, on molts passatgers han reconegut atansar-s’hi fins aquesta estació per provar l’enginy, sinó a nivell internacional, ja que diaris i blocs de tot el món se n’han fet ressò.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/11/2013

L’art, escola de comunicadors

Des que els antics pintaven bous als sostres de les coves, la creativitat artística ha servit per a expressar tot allò que els humans som capaços d’imaginar… i fer. Per a la Comunicació en general, i per a la Publicitat en particular, disciplines com la literatura o la pintura han estat precursores en àmbits com les tècniques de persuasió, la construcció de relats o la generació de missatges amb impacte.

Un darrer exemple és l’anunci del nou Honda CR-V, que mitjançant un joc de perspectives òptiques presenta imatges veritablement impossibles. L’anunci, tal com està presentat,  és una forma de transmetre innovació en una categoria de producte -els automòbils- impregnada de tecnologia.  Però no és gens original, perquè la idea beu de fonts artístiques.

Concretament, està inspirada en l’obra del pintor holandès Maurits Cornelis Escher, que a base de jocs visuals i de distorsions geomètriques va aconseguir crear escenes del tot inversemblants. No només per la seva irrealitat, sinó -i molt especialment- per la seva bellesa matemàtica i plena d’equilibri. Una bellesa que provoca addicció: no pots parar de mirar i remirar el quadre, mirant de comprendre.

Potser els comunicadors som, al capdavall, artistes que hem arribat tard.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 20/06/2013

Diccionari de comunicació digital

Fa gairebé un mes que IAB Spain, l’associació que representa el sector de la publicitat, el
màrqueting i la comunicació digital a Espanya, va llençar la IABpedia. Aquesta eina, basada en la filosofia ‘wiki’, vol ser un diccionari actualitzat dels conceptes clau de la publicitat i la comunicació digital.

En un sector en constant evolució on estrany és el dia en què no descobrim un terme nou, sembla una molt bona idea disposar d’aquest glossari. Tots els usuaris podem proposar conceptes (o ampliacions dels mateixos) si és que en trobem algun a faltar entre els més de 350 que conformen la plataforma.

Després, seran les comissions d’IAB Spain les que s’encarregaran de revisar aquestes propostes i d’ampliar definicions, actualitzar-les i, en definitiva, vetllar perquè la IABpedia segueixi el frenètic ritme evolutiu de la comunicació digital.

Coneixíeu l’eina? L’heu fet servir? Què us sembla? Personalment, trobo que pot resultar útil per aclarir conceptes d’una forma ràpida i senzilla. Però, com en qualsevol altra plataforma ‘wiki’, caldrà la col·laboració de molts per garantir nivells d’actualització i correcció òptims. Jo ja he enviat algunes propostes, i vosaltres?

  
Feed
Digues la teva!    Autor