Arxiu d'etiquetes: relat

Cercant l'eina | 13/11/2019

La vida per una imatge

ImatgeDes de l’època de la pintura rupestre, la passió per crear i difondre imatges ha arribat al paroxisme actual, amb gent que mor per fer-se una selfie.

El llenguatge visual és molt més antic que l’escrit perquè la seva codificació és més senzilla. Un concepte expressat en paraules necessita, de vegades, diverses frases per a ser explicat i comprés. En canvi, “una imatge val més que mil paraules”: aquesta és la capacitat de condensació d’idees que posseeix qualsevol figuració gràfica. Això explica perquè triomfen els senyals (de trànsit) o els logotips (de marques). En apenes uns traços aporten molts missatges.

La clau radica en què l’ull és capaç de processar informació d’una manera més àgil que qualsevol altre sentit. Fotos i vídeos impacten ràpidament (no exigeixen consum de temps al destinatari), es comprenen de seguida i es recorden més temps. Durant les campanyes, els partits polítics s’esforcen a muntar atrezzos que projectin fotos de gent nombrosa, alegre (feliç) i activa. No importa el que dius, importa com et veuen.

Les TIC no han fet sinó acréixer el seu poder. Instagram n’és el màxim exponent, com abans ho va ser el cinema i la TV. Les imatges són ara reproduïdes milions de vegades, i això multiplica de forma exponencial el seu efecte. La seva successió va creant Relat (què és, si no, l’storytelling originàriament?). I avui que tots volem explicar (i imposar) la nostra història, quina millor eina pot sintetitzar, il·lustrar i escampar allò que volem transmetre?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 04/11/2019

“El que s’explica des de l’experiència personal té molt més impacte”

createRecentment, vaig assistir a una jornada sobre Comunicació Ambiental organitzada per la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Va resultar una trobada molt interessant i, tot i estar centrada en la comunicació estratègica per a entitats ambientals, penso que vaig poder extreure alguns coneixements (que tot seguit compartiré) que són aplicables a molts altres àmbits.

El punt fort de la sessió va ser l’storytelling, al qual es van referir més d’un dels ponents. Ja des de la conferència inaugural, es va parlar de la necessitat de despertar la curiositat del públic. Per a això, és clau informar amb rigor, però amb un llenguatge pròxim a la gent. En aquest sentit, l’Ana Villagordo, ambientòloga i consultora de comunicació, va dir la frase amb la qual titulo aquest article: “el que s’explica des de l’experiència personal té molt més impacte”.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 26/03/2019

Si elles també juguen, parlem-ne!

La igualtat real entre homes i dones és un objectiu encara pendent a la nostra societat. Si bé sembla que la conscienciació col·lectiva al respecte té cada cop més bona salut, encara hi ha molt camí per fer. En un món com el periodisme i, més especialment en el periodisme esportiu, la diferència en el tracte continua sent una realitat.

A l’actualitat, l’esport femení ocupa als mitjans de comunicació un paper gairebé residual. Segons la última edició del Projecte de Monitorització Global de Mitjans, que data del 2015, només el 4% del contingut esportiu fa referència a esportistes femenines. El percentatge pot haver millorat, especialment amb el seguiment dels èxits en alguns esports individuals (Mireia Belmonte en natació, Carolina Marín en bàdminton…), però segueix sent difícil conèixer el dia a dia de moltes competicions practicades per dones.

Està justificada aquesta desigualtat? La pràctica esportiva i l’interès del col·lectiu femení en l’esport es troba en continu creixement. Una bona mostra és el recent rècord d’assistència a un partit de futbol femení de clubs: el 17 de març, el duel entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona va reunir al Wanda Metropolitano un total de 60.739 espectadors.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 11/07/2018

Aicnàlubma: com pensar en el receptor del missatge

Una de les notícies més sonades aquest mes de juliol en el món de la comunicació ha estat el comiat de Joaquim Maria Puyal de les transmissions dels partits del Barça. Després de 50 anys, el ‘Mestre’ apaga el micròfon per fer front a nous reptes. Podria ser una bona oportunitat -si així ho considerés Puyal- per recuperar el camí de la trilogia encetada el 2011 amb el llibre ‘Aicnàlubma’. Per què aquest títol tan estrany i què ens vol dir?

El mot ‘Aicnàlubma’ es troba, a priori, mancat de qualsevol significat, però tot i així pot tenir una importància cabdal en un aspecte tan rellevant com la salut de les persones. Per què? Perquè és el concepte ‘Ambulància’ escrit en sentit invers. Aquest recurs, escrit en majúscules i sense accent a la part frontal del vehicle i emprat també en altres serveis d’emergència com els bombers,  permet que qualsevol conductor llegeixi la paraula correctament quan mira pel retrovisor, identifiqui el vehicle i li cedeixi el pas si és necessari.

L’anècdota de l’Aicnàlubma permet a Puyal posar de manifest la responsabilitat dels periodistes a l’hora de perfilar el millor procés comunicatiu, un fet que passa per saber què es vol comunicar i a qui per trobar el millor camí per fer-ho.

Quan la comunicació té en compte el receptor, fa el missatge més efectiu i n’optimitza el resultat.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/05/2018

Molt de soroll però, i el missatge?

Cada segon, de mitjana, es publiquen uns 6.000 tuits. Cada dia, a Instagram, es publiquen aproximadament 80 milions de fotos. A Youtube, els usuaris visualitzem més de mil milions d’hores de vídeos cada dia. Quant a Whatsapp, també a diari s’envien 60.000 milions de missatges.

baixaÉs evident, estem sotmesos a una allau constant i immensa d’informació. Aquesta informació ens arriba per multitud de canals diferents, i en diversos formats també. Però, el missatge perviu?

“El missatge” és un concepte que treballem des de primer de carrera (els que hem estudiat Periodisme, si més no) i potser inclús l’havíem tractat en etapes prèvies de l’educació? Això ja no ho recordo… El fet és que el missatge és un element clau en comunicació i, a dia d’avui, aconseguir que el nostre missatge arribi, en el sentit d’impactar, al destinatari que busquem és encara més difícil.

Ja no podem només repetir incansablement un missatge (això ho pot fer pràcticament tothom amb qualsevol dels canals que esmentàvem al començament del text), sinó que l’hem de saber transmetre. Si volem aconseguir el nostre objectiu en comunicació, en cada publicació que fem (ja sigui un tuit, una nota de premsa o un vídeo corporatiu) hem de treballar el missatge. Què volem dir? Per què? Quina història hi ha al darrere? Si aconseguim emocionar, millor! I si ens posem en la pell del receptor, o el fem partícip del contingut que està rebent, millor encara!

No ho oblidem, hi ha molta comunicació, però no tota és eficaç!

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2018

Els grans manipuladors

rumorsÉs ètic escampar rumors? Segur que no. Però, es útil? En la majoria de casos -quan són ben gestionats- sí.

Una de les funcions consubstancials del Poder (i dels que l’exerceixen) és la de manipular la gent. Amb benefici propi, és clar, ja sigui polític, econòmic o social. Per interessos personals o de grup. I el rumor és una de les eines més eficaces que existeixen per manipular (n’hi ha d’altres, però, com el suborn o la violència). Però aquí ens interessa el rumor, en tant que eina de comunicació. A les facultats de periodisme s’ensenya que el rumor és l’antesala de la notícia. A la Borsa diuen “compra amb el rumor, i ven amb la notícia“.

Els rumors són especulacions que, sota una aparença de certesa, s’escampen per condicionar la conducta de determinats públics. Originàriament, eren propagats amb el sistema del boca-orella. Però actualment, gràcies a internet i les xarxes socials, són ràpidament viralitzats. Alguns exemples de l’eficàcia dels rumors:

  • Un president del Barça, quan era criticat pels mals resultats de l’equip, trucava als directors dels diaris esportius i els deixava caure que fitxaria un determinat jugador. Quan aquests periodistes ho difonien al seu mitjà de comunicació, la resta els seguien i l’escampaven a gran escala. Al diumenge següent, durant un partit a l’estadi,  en funció de la reacció de l’afició, el president tirava o no endavant el fitxatge.

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 14/10/2016

Elogi del buit

 

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.

Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 30/09/2015

Excessos verbals

“Quanta gente existe por aí que fala tanto e não diz nada, ou quase nada”

Nota musicalComunicar molt no és comunicar millor (igual que menjar molt no és més saludable, o facturar molt no és sinònim de rendibilitat). Un dels compositors mítics de la bossa nova brasilera, Tom Jobim, va escriure aquest vers en una cançó (“Samba de uma nota só”) popularitzada en anglès per Frank Sinatra (“One-note samba”), en la que s’entreveu que una sola nota pot ser la base per construir tot un discurs. Aquests passats dies de campanya electoral n’hem tingut exemples a bastament de què els excessos verbals es tornen en contra del qui els pronuncia.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2015

El discurs del mètode

BreakingChains760x300Si hi ha un concepte sobrevalorat en Comunicació, aquest és el de la “creativitat“. Aquest atribut serveix, massa sovint, per a amagar deficiències en l’estratègia o l’execució de qualsevol acció. També és usat en forma de crossa: quan no saps explicar què faràs, acabes fiant-ho tot a un procediment creatiu que, en sí mateix, mai no resol res. La creativitat només funciona dins d’un pla que contempli objectius, i que defineixi amb la màxima cura processos i requeriments del projecte específic de comunicació. Sense planificació, la creativitat és pura improvisació, és com llançar-se des d’un avió sense paracaigudes i sense conèixer el terreny on vas a aterrar.

Els plans, moltes vegades, fallen. Però si amb un mapa et perds, imagina el que és viatjar sense. Un pla pot fallar perquè no estigui ben desenvolupat, o perquè han canviat alguna de les circumstàncies inicials. Però sense pla, tot és pura aventura. Quan un client et contracta, busca emocions o vol resultats?

Igual que els protocols en medecina, la planificació i l’estratègia són crítiques per a minimitzar errors i assolir els objectius. I això implica ser metòdic, seguir pautes i acomplir etapes en el projecte de comunicació. L’èxit només és al final d’una cadena d’esdeveniments i, per tant, qualsevol baula que es trenqui et condemna al fracàs. La creativitat és essencial en Comunicació -en igualtat de condicions, el més creatiu atrau més l’atenció-. Però la metodologia de treball és imprescindible i diferencial.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 23/02/2015

El llenguatge tradueix, però també traeix

“Sermo hominum mores et celat et indicat idem”

Speech BubblesEl llenguatge humà és com l’ADN: personal i individual. Les paraules que diem (i com les diem) són la suma d’intencions, creences, actituds, però també són fruit de la pròpia personalitat. Cató el Vell va escriure al segle II a. C. que “el llenguatge amaga i revela en la mateixa mesura el caràcter dels homes”. Cada vegada que ens expressem projectem una imatge, però les mateixes paraules revelen una identitat. En definitiva, comuniquem per influir, però no podem evitar de descobrir qui som cada vegada que comuniquem.

  
Feed
Digues la teva!    Autor