Arxiu d'etiquetes: reputació

Creant comunitat | 07/10/2019

La comunicació municipal

Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals.007-transparency En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.

Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

  • Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
  • Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
  • Mobilitzar els ciutadans a la participació
  • Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
  • Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
  • Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
  • Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/06/2019

Phonegate, l’escàndol que afecta la salut i la transparència

Sabeu què és el Phonegate? A tots els usuaris de telèfon mòbil, voldria parlar-vos d’aquest escàndol que va destapar l’any 2016 el metge francès Marc Arazi. La intenció d’aquest article no és generar alarma, però sí proporcionar la informació necessària sobre els riscos dels dispositius que ens roben tan de temps cada dia.

adult-black-caucasian

No tot s’hi val en la indústria de la telefonia. Les companyies, amb el consentiment de les autoritats, han estat fent trampes per passar les proves de seguretat dels seus dispositius, prioritzant la capacitat tecnològica dels aparells enlloc de la salut, la prevenció i la informació. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 05/03/2019

Comunicació en sèrie

Postmodern Jukebox és un col·lectiu musical rotatori fundat per l’arreglista i pianista Scott Bradlee el 2011. PMJ és conegut per la reelaboració de la música moderna popular en diferents gèneres d’època, especialment formes de principis del segle XX com el swing i el jazz.  Cada setmana llança un nou vídeo a YouTube, sempre seguint una mateixa estètica visual (una càmera fixa frontal i un sol pla per a tot el vídeo, l’escenari sol ser una habitació normal i corrent, hi ha elements decoratius que es repeteixen, com una catifa). El resultat és que el grup ha acumulat més de mil milions de visualitzacions a YouTube i 3,6 milions de subscriptors.

PMJ és un exemple d’èxit de l’entreteniment en sèrie, una tècnica impulsada fa un segle pels grans mitjans de comunicació de masses (ràdio, TV, cinema) i que es basava en el model dels relats fulletonescos de la premsa europea decimonònica. Parteix de la idea simple de dissenyar un producte nou i diferent dels que existeixen i clonar-lo (amb lleugeres variacions individuals) indefinidament. El negoci és ja tan important que han sorgit plataformes com Netflix que l’han convertit en la seva activitat central.

Però aquest model de les sèries també ha esdevingut una estratègia de Comunicació Externa per a les organitzacions, i una eina potent per al posicionament i la notorietat de marca. Paradigmàtic és el cas del RACC, al que molta gent reconeix el lideratge per la informació que difon quotidianament sobre l’estat del trànsit. Per què és útil i eficaç la Comunicació en sèrie? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 17/12/2018

Les faltes d’ortografia afecten el prestigi de la marca

La comunicació necessita d’un ús correcte de la llengua en l’amplíssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser benèvols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d’ortografia en un text que contempli el parlar d’un registre col·loquial, però les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informació entre una empresa o institució i el seu públic han de ser curoses.

Quan la llengua no és prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l’impacte de l’errada pot ser reduït, però en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2018

La mort del portaveu

trump-speech030117No fa pas tants anys que les institucions i empreses s’esforçaven en triar i formar una persona que específicament tingués cura de les relacions amb els mitjans de comunicació i, a través d’ells, amb la societat. Disposar d’un portaveu professional assegurava una bona reputació, una qualitat imprescindible tant per a captar vots com per a vendre qualsevol producte.

La febre per aconseguir una bona imatge pública va arribar a crear llocs de treball de portaveu fins i tot al servei de grans estrelles de l’esport (Michael Jordan) o l’espectacle (Beyoncé). Aquests representants servien per a controlar el missatge, evitar errors de comunicació als directius de qualsevol organització o per frenar les perquisicions d’algun periodista massa agosarat.

Però els portaveus s’han mort. Els han matat tant les xarxes socials com l’hiperlideratge dels que manen.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 21/09/2017

Cada cop menys informació

ABC 2014ABC 2017La Comunicació consisteix a difondre missatges amb la idea que generin una determinada influència en la conducta de les audiències. Es fa Comunicació per vendre més, però també per canviar hàbits (campanyes de conducció de vehicles), crear conscienciació social (canvi climàtic), guanyar eleccions polítiques, obtenir notorietat… La manera de fer-ho és sempre la mateixa: s’identifica i analitza l’audiència, es dissenya una estratègia, s’elabora un argumentari i s’executa l’acció.

La Informació és una part de la Comunicació. Mentre que comunicar implica fluxos en dues direccions (s’envien missatges i els destinataris actuen per reacció), s’informa per aportar un coneixement, unes dades al destinatari, que no pressuposen l’adopció de determinada posició per part seva. El pronòstic meteorològic és Informació,  els avisos de Protecció Civil sobre els fenomens atmosfèrics són Comunicació.

En el seu estat de puresa fundacional, les facultats de periodisme formen estudiants per a treballar i difondre informació. Però els anomenats Mitjans de Comunicació són una altra cosa. Són una empresa com qualsevol altra, que busca rendibilitat econòmica, posicionament en el mercat, influència en els poders públics. Per tant, d’informació ben poca, i cada vegada menys, perquè tots tenen uns amos que condicionen -de vegades fins a la perversió- l’original material informatiu fins a convertir-lo en pura Propaganda.

On més es nota aquest efecte és en la informació política, sempre usada com un contrapoder. El conflicte a Catalunya n’ha donat mostres per dar i per vendre. També ho hem vist sovint en l’econòmico-empresarial, singularment per sostenir o incrementar el valor de les companyies. Els canals de comunicació moderns -les imprescindibles xarxes socials- també han contribuït a magnificar aquest ús diabòlic i malèvol, per exemple a través de fakes.

I darrerament ha cridat l’atenció un cas que abraça una mica tots aquests camps: la multa que la Lliga de Futbol ha imposat a un club… per no omplir les grades que surten a les retransmissions televisives!! Definitivament, la Informació és un producte a la baixa: mal temps pel Periodisme.

Ara, per a bé o per a mal, ja tot és Comunicació.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 17/03/2016

Origen del realisme màgic

“Cal preferir sempre un impossible versemblant a un possible que no convenç”

aristotelesDeixeble de Plató a l’Acadèmia i tutor i mestre d’Alexandre el Gran, Aristòtil va ser un filòsof de conducta científica, capaç de tractar assumptes que anaven des de l’ètica a la biologia, passant per la política o la meteorologia. La influència dels seus pensaments ha estat immensa en la humanitat fins als nostres dies. Un bon exemple n’és aquesta frase extreta de la seva obra “Poètica”, quan parlant de l’epopeia recomana impactar més que no pas narrar. En un temps en què la construcció d’un relat és tan rellevant per al millor posicionament de la imatge pública, el seu consell ajuda sense dubte a orientar millor la Comunicació. I evoca, amb 2.400 anys d’antelació, el realisme màgic popularitzat pel grup de grans escriptors llatinoamericans de la segona meitat del segle XX, molts dels quals van escriure les seves obres mestres durant la seva residència a Barcelona.

  
Feed
Digues la teva!    Autor