Arxiu d'etiquetes: reputació

Problemes de comunicació | 05/07/2016

Les 4 etapes per a la relació amb els Grups d’Interès

Interest Group Map

Un cop acceptat el principi de què els mercats són converses i consisteixen en éssers humans, queda clar que qualsevol organització (empresa, institució) manté permanentment un diàleg obert amb els seus Grups d’Interès. En cas contrari, s’acaba el mercat (les vendes, la influència), i s’acaba l’entitat. La capacitat de gestionar amb encert les relacions amb aquests Públics Objectiu és directament proporcional al seu èxit com a organització.  Amb independència del sector en què es trobi i de la seva mida, el model per una gestió òptima dels  Grups d’Interès  es desenvoluparà en les 4 etapes que es defineixen a continuació:

(…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 17/03/2016

Origen del realisme màgic

“Cal preferir sempre un impossible versemblant a un possible que no convenç”

aristotelesDeixeble de Plató a l’Acadèmia i tutor i mestre d’Alexandre el Gran, Aristòtil va ser un filòsof de conducta científica, capaç de tractar assumptes que anaven des de l’ètica a la biologia, passant per la política o la meteorologia. La influència dels seus pensaments ha estat immensa en la humanitat fins als nostres dies. Un bon exemple n’és aquesta frase extreta de la seva obra “Poètica”, quan parlant de l’epopeia recomana impactar més que no pas narrar. En un temps en què la construcció d’un relat és tan rellevant per al millor posicionament de la imatge pública, el seu consell ajuda sense dubte a orientar millor la Comunicació. I evoca, amb 2.400 anys d’antelació, el realisme màgic popularitzat pel grup de grans escriptors llatinoamericans de la segona meitat del segle XX, molts dels quals van escriure les seves obres mestres durant la seva residència a Barcelona.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/02/2016

Què fer davant d’una crisi de reputació online?

La teoria és “fàcil”. Podem tenir molt clar quines són les passes a seguir davant d’una crisi de reputació a la xarxa però, si volem tenim el màxim control d’una situació com aquesta, hem d’estar realment preparats.

reputació

El primer pas sempre és identificar si ens trobem davant d’una crisi real o si és un comentari aïllat puntual. Però, tot i que aquest és bàsic i inicial, hem de tenir en compte un pas previ: el pla de comunicació de crisi. En aquest pla ja detallarem la resta de passes a seguir, des de l’inicial identificant el problema, fins a la monitorització o l’identificació d’usuaris. Però també posarem negre sobre blanc la prohibició d’esborrar comentaris, el fet d’haver de donar resposta sempre (i si és ràpid, millor!), la rectificació de qualsevol errada i la compensació als usuaris afectats. Tots aquests punts s’expliquen a l’infografia que compartim més a baix. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 22/07/2014

Les xarxes socials i el repte de la conversió en clients

like-dislike-facebook-stampUn vell axioma diu que “no tot ven, però tot comunica”. Molts negocis n’han pres consciència amb el desenvolupament de la web 2.0 i de les xarxes socials. Se n’han adonat tant pel fet que allò que circula per internet acaba configurant la reputació i la imatge pública de l’empresa, com perquè ben sovint no han aconseguit transformar la popularitat a les xarxes socials en facturació. Per què costa tant poc tenir seguidors a facebook o a twitter, i en canvi costa tant que esdevinguin clients? La resposta és senzilla: comprar exigeix un esforç infinitament superior a mirar o a escoltar (entre altres coses, exigeix posar-hi diners…).

De fet, aquest és un problema tradicional en Comunicació. Ha passat igualment amb altres sistemes. Quants telespectadors que s’adelitaven amb un anunci determinat acabaven comprant el producte anunciat? Quant centenars de milers de flyers calia bustiar per atreure uns quants clients? I, actualment, quantes impressions de baner es necessiten perquè algú compri des de la web o des de l’smartphone?

El repte de la conversió és un afer quasi religiós, una qüestió de fe: pots creure igualment que viuràs amb o sense presència a la web 2.0, i que la teva salvació (el teu negoci) depèn de factors més rellevants, com per exemple el producte/servei, la xarxa comercial i de distribució, el preu, els atributs de marca… Però amb fe o sense fe en les xarxes socials, preocupa’t de fer-ho bé en totes les altres dimensions del negoci. I no oblidis un altre vell axioma que diu “allò que no es comunica, no existeix”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 15/07/2014

Paraula contra corrupció

“Et si ets hom de valor tostemps seràs verdader en ta paraula per tal que no defraudes negú, ne faces a tots tenir-te per negú”

Francesc Eiximenis facsimilEn aquests temps que corren, on la corrupció enxampa tothom qui ha tocat poder, convé recordar que els danys que provoca aquest problema van més enllà de l’ús indegut dels diners públics, i inclouen la pertinaç  insistència dels corruptes a enganyar els ciutadans. És en la mentida -la paraula falsa- on ens rebel·lem contra la xacra d’aquells que abusen de la nostra confiança.

Ja al segle XIV, el franciscà gironí Francesc Eiximenis ensenyava els aspirants a governar a través de l’assaig El regiment de la cosa pública. En aquesta obra, entre molts altres consells útils per al bon govern de les institucions -consells que són plenament vigents en ple segle XXI- advertia que la pena que comporta deixar de ser “verdader en ta paraula” és la d’acabar essent menyspreat per tothom.

  
Feed
Digues la teva!    Autor