Arxiu d'etiquetes: reputació

Dialogant amb l'entorn | 10/09/2015

Buscant la prescripció

deposito_20gasol_smallL’objectivitat sempre és més creïble, perquè se sosté en un mètode provat. Però quan una matèria no és objectivable (des de l’existència dels déus fins als beneficis de beure llet), sempre es pot recórrer a l’afirmació d’un expert a qui donem confiança. Hi ha fórmules per explicar tota mena de lleis científiques, però allà on no arriben les matemàtiques també ens creiem les coses si ens les diu algú a qui considerem un referent. La publicitat és la tècnica que aprofita fins als límits aquest mecanisme: som capaços de comprar una determinada roba interior simplement perquè ens l’anuncia una persona a qui reverenciem. Sigui per peresa de pensar, sigui perquè els humans necessitem ídols, la prescripció d’algú en qui confiem (tant se val quins siguin els seus mèrits!) és llei per a nosaltres.

Els mitjans de comunicació de masses primer i les xarxes socials després han provocat que el volum d’informació que arriba a una persona s’hagi multiplicat exponencialment. En aquesta societat infoxicada, el prescriptor serveix alhora per sintetitzar el missatge i per posicionar-lo de cop. Un bon prescriptor t’ajuda a vendre des de cotxes fins a arguments per a iniciar una guerra.  És útil tant per a seduir com per a amenaçar, i ajuda els receptors a prendre decisions.

Ara, a la campanya electoral, també s’han començat a utilitzar, per defensar tesis a favor dels uns i dels altres. No importa si tens o no raó, ara compta molt que tinguis algú socialment reconegut que et doni suport.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 22/07/2014

Les xarxes socials i el repte de la conversió en clients

like-dislike-facebook-stampUn vell axioma diu que “no tot ven, però tot comunica”. Molts negocis n’han pres consciència amb el desenvolupament de la web 2.0 i de les xarxes socials. Se n’han adonat tant pel fet que allò que circula per internet acaba configurant la reputació i la imatge pública de l’empresa, com perquè ben sovint no han aconseguit transformar la popularitat a les xarxes socials en facturació. Per què costa tant poc tenir seguidors a facebook o a twitter, i en canvi costa tant que esdevinguin clients? La resposta és senzilla: comprar exigeix un esforç infinitament superior a mirar o a escoltar (entre altres coses, exigeix posar-hi diners…).

De fet, aquest és un problema tradicional en Comunicació. Ha passat igualment amb altres sistemes. Quants telespectadors que s’adelitaven amb un anunci determinat acabaven comprant el producte anunciat? Quant centenars de milers de flyers calia bustiar per atreure uns quants clients? I, actualment, quantes impressions de baner es necessiten perquè algú compri des de la web o des de l’smartphone?

El repte de la conversió és un afer quasi religiós, una qüestió de fe: pots creure igualment que viuràs amb o sense presència a la web 2.0, i que la teva salvació (el teu negoci) depèn de factors més rellevants, com per exemple el producte/servei, la xarxa comercial i de distribució, el preu, els atributs de marca… Però amb fe o sense fe en les xarxes socials, preocupa’t de fer-ho bé en totes les altres dimensions del negoci. I no oblidis un altre vell axioma que diu “allò que no es comunica, no existeix”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 15/07/2014

Paraula contra corrupció

“Et si ets hom de valor tostemps seràs verdader en ta paraula per tal que no defraudes negú, ne faces a tots tenir-te per negú”

Francesc Eiximenis facsimilEn aquests temps que corren, on la corrupció enxampa tothom qui ha tocat poder, convé recordar que els danys que provoca aquest problema van més enllà de l’ús indegut dels diners públics, i inclouen la pertinaç  insistència dels corruptes a enganyar els ciutadans. És en la mentida -la paraula falsa- on ens rebel·lem contra la xacra d’aquells que abusen de la nostra confiança.

Ja al segle XIV, el franciscà gironí Francesc Eiximenis ensenyava els aspirants a governar a través de l’assaig El regiment de la cosa pública. En aquesta obra, entre molts altres consells útils per al bon govern de les institucions -consells que són plenament vigents en ple segle XXI- advertia que la pena que comporta deixar de ser “verdader en ta paraula” és la d’acabar essent menyspreat per tothom.

  
Feed
Digues la teva!    Autor