Arxiu d'etiquetes: senyalètica

Problemes de comunicació | 27/07/2016

Quan “cap allà” no indica res

Senyalètica
El primer paràgraf de la celebrada In cold blood de Truman Capote diu així: “El poble de Holcomb es troba en una alta planúria sembrada de blat, a l’oest de Kansas, una solitària regió que els altres veïns de l’Estat en diuen “cap allà”. Un centenar de quilòmetres a l’est de la frontera amb Colorado, la contrada, amb els seus celatges intensament blaus i l’aire net del desert […]”. Evidentment, la descripció topogràfica és deliberadament vaga, la justa per situar més o menys al mapa un escenari on desenvolupar les seves reflexions sobre com uns humans poden assassinar sense cap mòbil, a sang freda.

Ara, el RACC ha fet pública una auditoria sobre la senyalització de les costes catalanes, la principal conclusió de la qual és que  “es detecten molts més problemes de senyalització d’orientació en aquells itineraris amb destinació turística o hospitalària“. L’efecte d’aquestes mancances arriba fins i tot al medi ambient: a pitjors indicacions, més voltes i voltes de vehicles, més emissions contaminants i més desgast de les infraestructures viàries. Com diu l’adagi, “comunicar vol dir arribar“, i la senyalètica constitueix un sistema d’informació, inequívoc i pràcticament instantani, que facilita i ordena la mobilitat.  (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 26/03/2014

La fluïdesa és eficàcia

La comunicació sempre respon a una necessitat, ja sigui de notorietat, de motivació o d’ordenació d’espais i fluxos de gent. Avui parlarem d’aquesta última necessitat, per a la qual cal trobar bones respostes de comunicació visual.

Garantir la correcta recepció d’informació dels usuaris d’un espai públic és clau per a aquests, i per això es fa servir la senyalètica. Aquesta informació ha d’estar basada en un estudi previ de les necessitats del lloc, del flux de gent que acull i de les millors ubicacions per a la visualització dels senyals. Amb les dades recollides es pot preparar un Manual de senyalètica, que serà la guia per al disseny de senyals i la ubicació de tots els elements de retolació que requereixi cada espai. Un cop s’han marcat les línies que ha de seguir la senyalètica d’un espai, es pot passar a la producció i instal·lació d’uns senyals que respectaran les mides i les ubicacions òptimes per a la seva correcta visualització. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La imatge | 16/01/2013

Metro de Londres: 150 anys de transport… i de disseny

Els primers 150 anys del metro més antic del món, complerts el passat 9 de gener, són una fita clau en la història del tranport públic, però també del disseny.

Tan aviat com l’any 1932, Harry Beck, un delineant que treballava a l’Oficina de Senyals de l’Underground, va utilitzar el seu temps lliure per dibuixar aquest esborrany.

Fins al moment a ningú se li havia acudit una idea que ara ens pot semblar òbvia. Creia que als passatgers els interessava saber sobretot com arribar d’una estació a una altra, i no tant una representació geogràfica exacta.

Eren un concepte i una proposta (següent imatge) que van ser descartats en un primer moment, per radicals.

Tanmateix, finalment sí que va ser aprovada i el seu èxit fou tan gran que, 150 anys més tard, el mapa d’una xarxa lògicament molt més extensa, conserva l’elegant simplicitat de l’original i també bona part de la seva estètica.

D’altra banda, coincidint amb l’efemèride del metro londinenc, val la pena descobrir dos elements gràfics més potser fins i tot més curiosos que els mapes, per la seva càrrega històrica i cultural.

S’imagina que el metro pogués travessar els oceans? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor