Arxiu d'etiquetes: silenci en comunicació

Construint relat | 14/10/2016

Elogi del buit

 

Angoixats? El buit és una por atàvica en els humans. L’horror vacui (“terror davant el buit”) ha impregnat l’art, des de fa mil·lennis, en pràcticament totes les cultures i civilitzacions. Atapeïdes pintures flamenques, temples àrabs clivellats de relleus de dalt a baix, llibres escrits i decorats de marge a marge… El barroc, com a resposta al buit. Però la por al buit no és patrimoni únic de l’art, sinó de tota expressió i comunicació entre persones.

Davant la inquietud que ens produeix, tendim a “omplir” tot allò que ens pot semblar buit. I és quan el barroc passa a ser un estil de comunicació. Alerta: el món de l’art fa segles que va entendre que el buit també comunica. De la mateixa manera que el silenci –el buit sonor–, pot ser un element positiu en la nostra comunicació corporativa quan és part d’una estratègia més àmplia, l’ús del buit és també un avantatge competitiu a l’hora de comunicar visualment. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 11/12/2015

Escoltar-ho tot

The most important thing in communication is hearing what isn’t said”

hearingPeter Drucker, el gran gurú del management al segle XX, va aportar solucions innovadores a la gestió de les organitzacions. Entre elles, la necessitat d’implantar valors sòlids i conductes ètiques per a aconseguir resultats en el llarg termini. Va ser un dels impulsors del màrqueting, i un investigador de primer nivell sobre lideratge. I en aquesta anàlisi i reflexió permanent sobre els intangibles va sentenciar que “el més important en comunicació és escoltar allò que no es diu”.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 16/10/2013

La importància de la comunicació no verbal

Sovint descuidem la comunicació no verbal, no ens adonem que aquesta suposa entre el 50 i el 70% de tota la comunicació. Quan pensem en la comunicació no verbal ens imaginem algú gesticulant exageradament amb mans i braços, però hem de tenir en compte que aquest tipus de comunicació també està composada per: l’aspecte general de la persona, el vestit, els gestos facials, la posició i les postures del cos, la mirada, l’actitud, els silencis, els somriures o fins i tot l’entorn.

La comunicació no verbal inclou totes les formes de comunicació tret de les paraules. L’escriptor i editor austríac Peter F. Drucker va dir “el més important en la comunicació és sentir el que no s’està dient”. Amb la comunicació no verbal reforcem o contradiem els missatges.

Cal tenir en compte, també, que és una comunicació subconscient de la que sovint no ens adonem, que depèn del context, que pot ser ambigua i donar lloc a diferents interpretacions, i que té un alt grau d’influència cultural. Fins a quin punt la teniu en compte en les vostres presentacions? Us fixeu en els gestos, les posicions o les mirades dels vostres interlocutors?

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/07/2012

La política d’incomunicació

El silenci també és una política de comunicació, com esmentàvem en una entrada anterior d’aquest blog. De vegades val més callar.

Però des d’algunes institucions, més que un ús justificable del silenci, se n’està fent un veritable abús. Gairebé podríem afirmar que han decidit atrinxerar-se en tota una política d’incomunicació. Segurament perquè no són prou conscients de tots els perjudicis que això comporta.

No es tracta de fer demagògia, aquí. Mario Monti, amb el seu estil elegant, respectat i un govern que explica les retallades fins i tot amb llàgrimes (s’aprecien certes diferències respecte al cas que ens ocupa) ja té la prima de risc més alta que Berlusconi. Està vist, doncs, que una millor política de comunicació no ho arreglaria tot, perquè no tot és qüestió de clima i de feeling, com tant agrada dir. Les arrels de la crisi són més profundes.

Però comunicar-se minimitza una sèrie de danys greus vinculats a la desinformació i la inesgotable captivació humana pel misteri. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor