Arxiu d'etiquetes: valor

Noves oportunitats | 04/05/2017

La fi de la premsa en paper?

diarisLa notícia és tan impactant que cal retrocedir als temps en què no hi havia control de la difusió per trobar una xifra tan esquifida: cap dels diaris que s’edita a l’estat espanyol supera els 100.000 exemplars de venda. I no per anunciada -la caiguda de la premsa en paper va començar fa una dècada-, la preocupació que genera aquesta notícia afecta molta més gent que les empreses editores o els professionals del periodisme, ja que n’hi ha que fins i tot es qüestionen sobre els efectes socials i polítics (un suposat i perillós afebliment del quart poder a les democràcies).

En realitat, tots aquests que preveuen una hecatombe universal per la progressiva fi de la premsa en paper s’equivoquen. I molt. El món es va desenvolupar prou bé fins que van aparèixer els diaris (tot just fa 3 segles), i seguirà progressant si un dia esdevenen objectes arqueològics. La qüestió no és el què, sinó el com. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 30/08/2016

Què voleu saber?

Tres preguntes solen precedir tota bona acció de comunicació: “què vull aconseguir?”, “quin missatge transmeto?” i “com el faig arribar?”. És un procés que funciona en molts àmbits: la imatge corporativa, la publicitat, en comunicació interna… Comunicació professional i orientada a resultats.

D’uns anys ençà, però, un nou concepte ha vingut a trastocar aquesta fórmula: la “transparència”. Un mantra que ressona –per imperatiu legal– sobre totes les administracions, entitats i empreses que duen a terme un servei públic i que, per extensió, han assumit moltes altres organitzacions com a part de la seva política de responsabilitat social.

Transparent és allò que “deixa passar la llum de manera que es poden veure els objectes a través seu”, diu el diccionari. Però aquí, aquesta “transparència” no és una qualitat física, sinó un valor ètic i moral. I, com a tal, aplicar-lo correctament té més a veure amb el “com” que amb el “què” fem: una autèntica revolució a l’hora de plantejar les estratègies de comunicació.

Portada_memoria_CHV_2015 (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 26/05/2016

Les 5 raons per mai no dir “No”

Stop 5 NoEn Comunicació, l’única paraula que mai no s’hauria d’utilitzar és “No“. Bàsicament, perquè ja etimològicament tots els mots de la família “comunicar” comporten un sentit afirmatiu que l’adverbi “no” contradiu. Però és que, a més, hi ha força raons conceptuals que en desaconsellen l’ús. Cinc de les més destacades serien:

  1. Genera negativitat. Cal fugir de la insatisfacció, cercar el somriure (que sempre ven molt més!)
  2. Transmet discordança. La frontera entre debat i negació és la mateixa que pot haver-hi entre la possibilitat d’acord i el desacord.
  3. Manifesta refús. Si la finalitat de la Comunicació és influir, això requereix proximitat.
  4. Desincentiva el diàleg. L’era del 2.0 és l’era de la conversa, oi?
  5. Obliga a la pugna. Un “no” obre la lluita. És molt més profitós cooperar, col·laborar.

Com totes les normes, també aquesta té les seves excepcions. Què quan es pot dir “no“? Per exemple, quan es refereixi a violència, a delictes, a abusos… En definitiva, només en aquells casos on la racionalitat humana està filosòficament d’acord a refusar.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 17/03/2016

Origen del realisme màgic

“Cal preferir sempre un impossible versemblant a un possible que no convenç”

aristotelesDeixeble de Plató a l’Acadèmia i tutor i mestre d’Alexandre el Gran, Aristòtil va ser un filòsof de conducta científica, capaç de tractar assumptes que anaven des de l’ètica a la biologia, passant per la política o la meteorologia. La influència dels seus pensaments ha estat immensa en la humanitat fins als nostres dies. Un bon exemple n’és aquesta frase extreta de la seva obra “Poètica”, quan parlant de l’epopeia recomana impactar més que no pas narrar. En un temps en què la construcció d’un relat és tan rellevant per al millor posicionament de la imatge pública, el seu consell ajuda sense dubte a orientar millor la Comunicació. I evoca, amb 2.400 anys d’antelació, el realisme màgic popularitzat pel grup de grans escriptors llatinoamericans de la segona meitat del segle XX, molts dels quals van escriure les seves obres mestres durant la seva residència a Barcelona.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 08/03/2016

Elogi de la gestió

És un instint natural: quan els problemes esdevenen complexos, sentim la temptació de convertir-nos en alquimista i trobar una solució màgica que els desllorigui tots de cop. El progrés científic i tecnològic provoca que el món avanci cada cop més acceleradament i això, paradoxalment, genera incertesa en les persones.  En l’era dels mitjans de comunicació de masses i de les xarxes socials, els gurús (aquells que ajuden a transitar de la ignorància al coneixement) han trobat el camp abonat per sacsejar consciències.

Al món de l’empresa passa el mateix. “Estratègia“, diuen. Estratègia i tindràs èxits i resultats. I és veritat… però no tota la veritat. L’estratègia és el camí, però sense caminar mai no s’arriba enlloc. És la gestió la que fa avançar. La gestió entesa com a acció, i també com a coordinació de persones i altres recursos per a assolir uns determinats objectius amb eficiència.

gestió

La gestió és la que fa créixer les audiències. La gestió és la que evita el malbaratament de temps i de diners. La gestió és la que minimitza els errors inherents a qualsevol pla. La gestió, en definitiva, ajusta expectatives i realitat. I crea futur, perquè només quan has superat un esglaó estàs en condició de pujar al següent.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 22/10/2014

Periodisme per canviar el món

WPostUn reporter de TVE em pregunta, en to evidentment crític, si tinc la percepció de què els periodistes cada cop disposen de menys temps per escatir la veritat de les coses, i es conformen a difondre declaracions i comunicats sense contrastar. Al mateix dia, llegeixo a la revista del Col·legi de Periodistes un reportatge sobre una sèrie de projectes professionals que aposten -i funcionen!- per una línia de treball diferent de la dels grans mitjans de comunicació: investigació i autogestió en són els seus principals actius. I just l’endemà, ens despertem amb la notícia de la mort de Ben Bradlee, el director del Washington Post quan aquest diari va destapar l’escàndol Watergate. Una notícia que va provocar, per primera i única vegada en la història, la dimissió d’un president dels Estats Units.

Són 3 bons exemples per recuperar un dels vells ensenyaments de la Facultat: el periodisme, ben entès i executat, canvia -inevitablement- el món. El canvia per millorar-lo. El periodisme serveix per a tantes coses: desemmascarar els corruptes; denunciar abusos; combatre opressions i explotacions; fer paleses mentides i males pràctiques; aportar llum a històries misterioses o llegendàries; evitar totalitarismes; assenyalar els dolents; limitar -només limitar!!- els poders econòmic, polític, militar i judicial. En suma, el periodisme és a la societat allò que la ciència a la medecina. Una font de progrés i una fórmula per sobreviure i perpetuar-nos com a espècie.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 16/01/2014

Les virtuts d’una bona comunicació interna

En pensar en comunicació tendim a visualitzar aparicions estel·lars als mitjans o milers de seguidors a les xarxes socials, però no hem de descuidar la comunicació interna, aquella que no sol ser tan vistosa però que ens pot ajudar, i molt, a aconseguir els nostres objectius.

Per comunicació interna entenem tot allò que es dirigeix als treballadors d’una empresa, però també als proveïdors, membres de juntes o consells d’administració, i inclús subscriptors. I que el flux de comunicació sigui continu i efectiu cap a aquests grups, indirectament repercutirà en un millor posicionament de la marca. El fet que tots els que formen part d’una companyia se sentin part del projecte i el comprenguin, els farà valorar més positivament el seu lloc de feina. Aquesta percepció ajudarà a millorar la imatge externa ja que, qui millor que els treballadors per parlar de l’empresa de la que formen part? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 23/10/2013

Economia: quan la psicologia es combina amb la comunicació

Hi ha poques coses més sentimentals que la Borsa. Els mercats públics d’intercanvis d’accions -singularment els espanyols- han viscut durant les darreres setmanes una febre compradora, que s’ha traduït en increments de valor dels títols cotitzats. I per què?

Els experts oferiran un munt de raons: que estava barata (abans de la pujada), que les alternatives d’inversió (com ara els dipòsits) són poc rendibles, que l’economia millora… En realitat, tot i el caràcter matemàtic de la majoria dels economistes, no hi ha cap raó científica que expliqui les alces i les caigudes de la Borsa. Una vegada, algú va demostrar que quan a Londres plovia, Wall Street pujava. Naturalment, va limitar la demostració a un període concret.

El valor de les coses està determinat sempre per la valoració subjectiva dels compradors. Si hom té prou set, el preu de l’aigua que estarà disposat a pagar pot arribar a ser astronòmic. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 23/09/2013

Els detalls també comuniquen

Tendim a pensar que només els fets més destacats, com l’organització d’un esdeveniment, o l’enviament d’una nota de premsa a un llistat infinit de mitjans són els que comuniquen la nostra marca o transmeten la identitat de la nostra empresa. Però els petits detalls com l’enviament d’un correu electrònic a un client també comuniquen, i molt. 

El fet que les signatures dels correus de tots els treballadors estiguin unificades és un punt a favor en la transmissió de què l’empresa és cohesionada i cuida la seva imatge corporativa. A més, tots els textos, des dels emails que es creuen amb els clients o proveïdors, fins les notícies del nostre web, els posts del nostre blog o les actualitzacions a la intranet, han d’estar correctament escrits, tant en la forma com en el fons.

Per cuidar la forma és tan senzill com elaborar unes plantilles que ens serviran per a tots els documents i que, com hem esmentat amb les signatures dels correus, transmetin la unificació de criteris d’imatge dins de l’empresa. Però a més, implicarà que cuidem tots els detalls en la nostra tasca. No obstant, a banda de seguir el nostre manual d’estil, hem de vetllar perquè tots els continguts estiguin ben escrits, és a dir, que no continguin cap falta d’ortografia i que estiguin ben estructurats. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/06/2013

Quin és el futur de la professsió de periodista?

A l’era de la (tele)comunicació, les perspectives dels periodistes són més minses que mai. Un estudi de la Facultat de Comunicació Blanquerna palesa que les opcions de treballar en un mitjà de comunicació d’un estudiant actual a Catalunya no arriben ni al 20%. Pot haver-hi una notícia més desmotivadora per als futurs professionals?

La preocupació per l’esdevenidor laboral dels titulats és, avui, omnipresent. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha encarregat l’estudi abans citat, ha divulgat també el document Propostes d’actuació davant la crisi del sector de la comunicació, orientat a buscar sortides a la conjuntura. Algunes dades de la realitat són tan dures que semblen un malson: les 9 facultats catalanes aboquen cada any 545 nous titulats mentre 1.769 periodistes registrats estan inscrits al Servei d’Ocupació buscant feina. Arribaran a treballar mai en allò que han estudiat totes aquestes persones? Depèn de molts factors.  Però tindran oportunitats… sempre que tinguin voluntat d’adaptació. (…)

  
Feed
5 comentaris    Autor