Arxiu d'etiquetes: valor

Creant comunitat | 16/01/2014

Les virtuts d’una bona comunicació interna

En pensar en comunicació tendim a visualitzar aparicions estel·lars als mitjans o milers de seguidors a les xarxes socials, però no hem de descuidar la comunicació interna, aquella que no sol ser tan vistosa però que ens pot ajudar, i molt, a aconseguir els nostres objectius.

Per comunicació interna entenem tot allò que es dirigeix als treballadors d’una empresa, però també als proveïdors, membres de juntes o consells d’administració, i inclús subscriptors. I que el flux de comunicació sigui continu i efectiu cap a aquests grups, indirectament repercutirà en un millor posicionament de la marca. El fet que tots els que formen part d’una companyia se sentin part del projecte i el comprenguin, els farà valorar més positivament el seu lloc de feina. Aquesta percepció ajudarà a millorar la imatge externa ja que, qui millor que els treballadors per parlar de l’empresa de la que formen part? (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 23/10/2013

Economia: quan la psicologia es combina amb la comunicació

Hi ha poques coses més sentimentals que la Borsa. Els mercats públics d’intercanvis d’accions -singularment els espanyols- han viscut durant les darreres setmanes una febre compradora, que s’ha traduït en increments de valor dels títols cotitzats. I per què?

Els experts oferiran un munt de raons: que estava barata (abans de la pujada), que les alternatives d’inversió (com ara els dipòsits) són poc rendibles, que l’economia millora… En realitat, tot i el caràcter matemàtic de la majoria dels economistes, no hi ha cap raó científica que expliqui les alces i les caigudes de la Borsa. Una vegada, algú va demostrar que quan a Londres plovia, Wall Street pujava. Naturalment, va limitar la demostració a un període concret.

El valor de les coses està determinat sempre per la valoració subjectiva dels compradors. Si hom té prou set, el preu de l’aigua que estarà disposat a pagar pot arribar a ser astronòmic. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 23/09/2013

Els detalls també comuniquen

Tendim a pensar que només els fets més destacats, com l’organització d’un esdeveniment, o l’enviament d’una nota de premsa a un llistat infinit de mitjans són els que comuniquen la nostra marca o transmeten la identitat de la nostra empresa. Però els petits detalls com l’enviament d’un correu electrònic a un client també comuniquen, i molt. 

El fet que les signatures dels correus de tots els treballadors estiguin unificades és un punt a favor en la transmissió de què l’empresa és cohesionada i cuida la seva imatge corporativa. A més, tots els textos, des dels emails que es creuen amb els clients o proveïdors, fins les notícies del nostre web, els posts del nostre blog o les actualitzacions a la intranet, han d’estar correctament escrits, tant en la forma com en el fons.

Per cuidar la forma és tan senzill com elaborar unes plantilles que ens serviran per a tots els documents i que, com hem esmentat amb les signatures dels correus, transmetin la unificació de criteris d’imatge dins de l’empresa. Però a més, implicarà que cuidem tots els detalls en la nostra tasca. No obstant, a banda de seguir el nostre manual d’estil, hem de vetllar perquè tots els continguts estiguin ben escrits, és a dir, que no continguin cap falta d’ortografia i que estiguin ben estructurats. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 04/06/2013

Quin és el futur de la professsió de periodista?

A l’era de la (tele)comunicació, les perspectives dels periodistes són més minses que mai. Un estudi de la Facultat de Comunicació Blanquerna palesa que les opcions de treballar en un mitjà de comunicació d’un estudiant actual a Catalunya no arriben ni al 20%. Pot haver-hi una notícia més desmotivadora per als futurs professionals?

La preocupació per l’esdevenidor laboral dels titulats és, avui, omnipresent. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha encarregat l’estudi abans citat, ha divulgat també el document Propostes d’actuació davant la crisi del sector de la comunicació, orientat a buscar sortides a la conjuntura. Algunes dades de la realitat són tan dures que semblen un malson: les 9 facultats catalanes aboquen cada any 545 nous titulats mentre 1.769 periodistes registrats estan inscrits al Servei d’Ocupació buscant feina. Arribaran a treballar mai en allò que han estudiat totes aquestes persones? Depèn de molts factors.  Però tindran oportunitats… sempre que tinguin voluntat d’adaptació. (…)

  
Feed
5 comentaris    Autor
Creant comunitat | 07/05/2013

Inversió, amb “in” d’incertesa

A qualsevol organització, el motiu més sovint repetit per justificar que no s’impulsin accions de comunicació és el cost. Un segon motiu és el de les prioritats: cal destinar els pocs diners que tenim a mantenir el personal o a reduir el deute. Però aquestes justificacions són tan insuficients com inadequades, que tot comença amb “in”.

D’acord que quan hi ha menys vendes cal disminuir les despeses. Però compte, que no passi com amb la mare que es queixava del cost del menjar dels seus fills. Una altra mare, amb bon criteri, li va respondre: val més comprar aliments que medecines. Una cosa és gastar, l’altra és invertir. En termes de posicionament en el mercat o de diàleg amb els grups d’interès cap empresa hauria de restringir els recursos, perquè aquestes són les variables del seu èxit en el futur. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor
Cercant l'eina | 18/04/2013

Qui mata el missatger?

Les males notícies sovintegen entre els difusors de les notícies: mitjans de comunicació que tanquen, expedients de regulació d’ocupació als que sobreviuen, caiguda brutal dels ingressos per publicitat, reduccions de sou als professionals, disminunció d’audiències… La crisi s’acarnissa especialment amb la premsa escrita, que contempla descensos i més descensos en les vendes d’exemplars. Les pèrdues econòmiques provoquen pànic entre les empreses editores, moltes de les quals sobreviuen gràcies a subvencions o subscripcions institucionals.

Què està passant al sector? Molts analistes atribueixen les desventures dels negocis de diaris i revistes a l’obsolescència del model, i al fet que els mitjans digitals -amb la seva immediatesa, viralitat, espectacularitat i baix cost- s’enduen els antics compradors de periòdics. N’hi ha que pronostiquen el final de l’era del paper. I allò que fa més por és que, dels milers de publicacions impreses que hi ha pel món, cap no hagi trobat una fórmula per a escapar de la debacle. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 22/01/2013

Reposicionament

Posicionament: Ubicació, en termes de variables competitives, on un client, consumidor o usuari situa una marca. En funció d’aquesta ubicació decideix la seva compra. Reposicionament: canvi d’ubicació. Això, literalment, li ha passat a Lance Armstrong després de confessar que s’ha dopat al llarg de la seva triomfal carrera esportiva: una biblioteca de Sidney ha desplaçat els seus llibres a la secció de… Ficció!

El ciclista americà va muntar una acció de comunicació per mirar de frenar el descrèdit personal després que l’Agència Antidopatge Americana (USADA) fes palès que havia estat un esportista trampós. Els dubtes sobre si l’acció li ha reportat benefici, incloent la seva declarada manca de penediment, s’han de valorar en termes d’imatge pública i de mercat (i no estrictament des de posicions ètiques). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 17/10/2012

Som allò que semblem

És decisiva, la imatge que projectem? Posem-hi una dada: d’ençà que els candidats presidencials als Estats Units fan debats televisats, en 8 de 13 conteses ha guanyat el més alt. En una de les 5 restants ocasions, tots 2 aspirants medien igual. I una altra (any 2000), Al Gore (el més alt dels 2) va ser el candidat amb més vots populars, per bé que George W. Bush (el més baix) va guanyar en vots electorals i va ser, doncs, escollit president.

Tots tenim Identitat (allò que som) i Imatge (allò que perceben de nosaltres): tant les persones com les organitzacions. Per tant, quan l’èxit depén dels altres, la percepció -que no la realitat- esdevé clau. Això és crucial en el món de la política però, sobretot, en els mercats. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/05/2012

Comunicació de crisi (basada en fets reals)

L’escenari: Un col·lega dedicat a tasques comercials que passa revista a les seves darreres 12 visites a clients (o potencials clients). Hi ha de tot, grans i petites empreses, administracions públiques i fins una fundació. Li demanen (i ven) de tot, des de consultoria fins a producte editorial. Què tenen en comú les 12 entrevistes? Que totes li demanen accions de comunicació de crisi, per salvar els mobles més que per créixer.

El diagnòstic: El mercat pateix vàries distorsions simultàniament. Hi ha una sensació general que les coses aniran més malament durant els propers mesos. En algun cas, es visualitzen episodis de pànic (sobre la marxa de l’entitat, però també pel futur laboral de l’interlocutor). Es detecta la síndrome de Diògenes: podem sobreviure fent el mínim en Comunicació i, encara, tot pot fer-se un 25% més barat. Hi ha símptomes d’esgotament d’idees i apel·lacions a anar tirant de manual (contra l’opció de ser creatius). (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 12/02/2012

… I els MBA van preguntar

Cada any, el professor Crous m’invita a donar una sessió a ESADE sobre estratègia de marca a mercats professionals als estudiants del programa MBA. Enguany, diversos alumnes van coincidir a interrogar-me sobre la necessitat i conveniència, o no, d’invertir en el desenvolupament de la marca a partir de diversos supòsits: una empresa sense competència (un monopoli); una altra amb productes de poc valor afegit; una altra que no era fabricant sinó distribuidora.

La resposta té dues parts. Primer que tot, recordar que les polítiques funcionals (incloses les de comunicació i màrqueting) han d’estar supeditades a l’estratègia d’empresa, que és la que ha d’inspirar, de dalt cap a baix, totes les actuacions de l’organització. La coherència és una valor massa sovint poc apreciat, però sempre determinant per a l’èxit a mig i llarg termini. Per tant, serà l’estratègia global la que establirà el nivell de recursos que cal assignar. (…)

  
Feed
1 comentari    Autor