Noves oportunitats | 10/04/2019

La conquesta de l’espai polític a través de nous formats

Aquesta primavera, en menys d’un mes de diferència, tenim a la vista dues comeses electorals: el 28 d’abril se celebren les eleccions generals espanyoles i el 26 de maig tindran lloc les eleccions municipals. Enmig d’aquest ambient preelectoral, aquesta setmana m’ha cridat l’atenció una notícia protagonitzada per Pablo Iglesias, que segueix apostant per estratègies innovadores en l’àmbit de la comunicació política.

El secretari general de Podemos ha concedit una entrevista a Dr. Fortfast, un conegut Youtuber que compta amb més de 1.130.000 seguidors en aquesta plataforma i que ha ofert una entrevista als principals líders polítics espanyols. Només Iglesias ha acceptat, conscient que per arribar a determinats públics cal fer-se visible en els espais per on ells es mouen.

Youtuber_PabloIglesias (…)

Etiquetes: , , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 26/03/2019

Si elles també juguen, parlem-ne!

La igualtat real entre homes i dones és un objectiu encara pendent a la nostra societat. Si bé sembla que la conscienciació col·lectiva al respecte té cada cop més bona salut, encara hi ha molt camí per fer. En un món com el periodisme i, més especialment en el periodisme esportiu, la diferència en el tracte continua sent una realitat.

A l’actualitat, l’esport femení ocupa als mitjans de comunicació un paper gairebé residual. Segons la última edició del Projecte de Monitorització Global de Mitjans, que data del 2015, només el 4% del contingut esportiu fa referència a esportistes femenines. El percentatge pot haver millorat, especialment amb el seguiment dels èxits en alguns esports individuals (Mireia Belmonte en natació, Carolina Marín en bàdminton…), però segueix sent difícil conèixer el dia a dia de moltes competicions practicades per dones.

Està justificada aquesta desigualtat? La pràctica esportiva i l’interès del col·lectiu femení en l’esport es troba en continu creixement. Una bona mostra és el recent rècord d’assistència a un partit de futbol femení de clubs: el 17 de març, el duel entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona va reunir al Wanda Metropolitano un total de 60.739 espectadors.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

Imatge del partit entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona.

(…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 05/03/2019

Comunicació en sèrie

Postmodern Jukebox és un col·lectiu musical rotatori fundat per l’arreglista i pianista Scott Bradlee el 2011. PMJ és conegut per la reelaboració de la música moderna popular en diferents gèneres d’època, especialment formes de principis del segle XX com el swing i el jazz.  Cada setmana llança un nou vídeo a YouTube, sempre seguint una mateixa estètica visual (una càmera fixa frontal i un sol pla per a tot el vídeo, l’escenari sol ser una habitació normal i corrent, hi ha elements decoratius que es repeteixen, com una catifa). El resultat és que el grup ha acumulat més de mil milions de visualitzacions a YouTube i 3,6 milions de subscriptors.

PMJ és un exemple d’èxit de l’entreteniment en sèrie, una tècnica impulsada fa un segle pels grans mitjans de comunicació de masses (ràdio, TV, cinema) i que es basava en el model dels relats fulletonescos de la premsa europea decimonònica. Parteix de la idea simple de dissenyar un producte nou i diferent dels que existeixen i clonar-lo (amb lleugeres variacions individuals) indefinidament. El negoci és ja tan important que han sorgit plataformes com Netflix que l’han convertit en la seva activitat central.

Però aquest model de les sèries també ha esdevingut una estratègia de Comunicació Externa per a les organitzacions, i una eina potent per al posicionament i la notorietat de marca. Paradigmàtic és el cas del RACC, al que molta gent reconeix el lideratge per la informació que difon quotidianament sobre l’estat del trànsit. Per què és útil i eficaç la Comunicació en sèrie? (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 01/03/2019

I com en dic, de tu?

Usuaris, clients, “la nostra gent”, seguidors, “la gran família de”, ciutadania, lovers, amics… La manera com anomenem les persones a qui ens dirigim revela la relació que volem establir amb elles.publics_3_pexels

Per això, a l’hora de definir el nostre estil de comunicació és clau triar bé com anomenarem els “subjectes” del nostre entorn comunicatiu: a nosaltres mateixos, als nostres i als altres. Som una organització (visió social), una empresa (visió de negoci) o una companyia (visió institucional)? Tenim treballadors, empleats, persones, professionals, una família, equip humà…? (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Cercant l'eina | 26/02/2019

Dècades de canvis en el món de la missatgeria

antique-broken-cell-phone-270257El 24 de febrer d’aquest 2019 s’han complert exactament 10 anys del naixement de l’aplicació de missatgeria instantània per a mòbil WhatsApp. Al assabentar-me de la notícia, he tingut la percepció que 10 anys són molts anys ja que en fa poc més de 20 que la tecnologia mòbil digital va implantar-se a l’estat espanyol. Era l’any 1995 quan van aparèixer els primers dispositius amb pantalles monocromàtiques de les marques Motorola, Ericsson, Nokia, Siemens i Alcatel.

Aquells primers aparells permetien fer i rebre trucades amb identificació del número d’usuari, emmagatzemar fins a un centenar de contactes, enviar missatges curts (SMS) gratuïts de 140 caràcters i comptaven amb bústia de veu i calculadora com a funcions més avançades. Al principi, només un 2% dels espanyols disposava d’aquests dispositius però, amb poc temps, el seu ús es va normalitzar. Recordo quin va ser el meu primer mòbil (gran, robust i de color blau marí) i també el primer SMS que vaig rebre, i qui l’enviava, i què vaig sentir al rebre’l. Tenia 15 anys. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 20/02/2019

Protegir-se de les fake news

El mòbil em vibra. És un missatge de Whatsapp d’un familiar amb un enllaç i una frase: “mira, això és el que et vaig explicar l’altre dia”. Faig memòria i recordo una conversa on em va explicar un fet d’actualitat del qual no en tenia cap coneixement. Cap mitjà dels que conec se n’havia fet ressò, i això que era prou rellevant a nivell periodístic. Se’l veia convençut de la veracitat del que deia i jo, que no en tenia la més remota idea, em vaig limitar a posar la informació en quarantena i li vaig fer saber que em semblava sospitosa. No el vaig convèncer.

Una petita ullada al missatge, sense ni tan sols obrir l’enllaç, em va demostrar que em trobava davant una fake new, una de les nombroses notícies falses que es generen cada dia i que molt sovint es viralitzen. El contingut de la notícia, al final, va ser el que menys em va interessar d’aquell missatge. Com havíem arribat fins aquí?

fake-news (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/02/2019

La prescripció portada a l’extrem

instagramLa millor manera per a convèncer-nos de comprar un producte o servei és que ens el recomani algú en qui confiem. És a dir, si una persona propera ens diu que el producte X va molt bé, ens ho creurem sense ni tan sols provar-ho per nosaltres mateixos. I inclús si un dia necessitem alguna cosa de la mateixa categoria, la seva recomanació estarà molt ben posicionada per ser la opció que comprem.

Però què passa quan la recomanació ens ve d’algú que, tot i no conèixer-lo directament, és un referent? Doncs té bastants números de què també hi confiem! I tot això em ve al cap després d’haver llegit aquest article sobre els influencers i la seva publicitat a les xarxes.

Resulta que una gran majoria d’aquests influencers no identifiquen a les seves publicacions si estan fent o no publicitat. I això no és el pitjor… es veu que, almenys a Estats Units, ja estan més pagades les publicacions per atacar un competidor que les publicacions per publicitar els teus productes! (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 11/02/2019

Radio killed the Facebook star

La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

Video_killed_radio_star1

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 29/01/2019

Continguts web: veure o llegir?

herdLa dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí! (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/01/2019

Què fa moure les xarxes?

L’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) està facilitant les relacions entre persones i l’accés a ingents quantitats d’informació en format digital. En menys de dues dècades, tot un exèrcit de xarxes, programes, content marketingaplicacions, dispositius i serveis han afectat la nostra manera de treballar, la forma de relacionar-nos, d’aprendre i, en definitiva, la nostra manera de viure.

Aquest escenari fa que la ment d’un habitant de la societat de la informació rebi cada dia més de 3.000 impactes publicitaris i que les persones hàgim hagut d’aprendre –en poc temps- a garbellar tota aquesta informació. De tots els inputs que rebem, però, només uns quants acaben despertant el nostre interès. Quins? Com es fa aquesta discriminació? (…)

Etiquetes: , , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor