Problemes de comunicació | 20/04/2017

Quatre fórmules clau per mesurar el ROI en comunicació

Els gerents i directius volen resultats, i això val també per a la comunicació corporativa. Invertim uns recursos i exigim un retorn (ROI). Això implica que hem de poder avaluar si allò que fem realment funciona.

return-on-investmentPerò, com es mesuren els resultats en un àmbit aparentment tan eteri com és el de la comunicació? No és senzill. D’entrada, la comunicació no funciona mai de forma aïllada, doncs tot allò que fa una empresa o una institució impacta a nivell comunicatiu. Ara bé, entenent que hi ha factors externs no controlables, sí que és possible avaluar de forma precisa i objectivable l’impacte de la nostra comunicació corporativa.

Per fer-ho, hem de saltar de l’inaprehensible àmbit de les lletres, al de la ciència. A continuació teniu algunes magnituds que van un pas més enllà del típic comptar “visites a la web” i “impactes en premsa”: (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Modelant la imatge | 10/04/2017

El valor de la imatge en moviment

Per què escollir el llenguatge audiovisual en comunicació?

“Una imatge val més que mil paraules”. D’acord. Sembla que aquesta és una afirmació molt reconeguda i acceptada socialment. Si és així, a continuació ens hauríem de plantejar la següent reflexió: “Una imatge en moviment val més que X  paraules”. El fet que la imatge sigui dinàmica i, per tant, aporti més informació, n’incrementa exponencialment el  seu valor?

Els vídeos estan formats per infinitat d’instantànies (frames o fotogrames) que, en ser projectades seqüencialment, amb més o menys freqüència, donen sensació de moviment. La frame rate actual és de 24 fotogrames per segon (fps) en cinema i 25 fps en televisió. Això vol dir que, en un segon, el nostre cervell és capaç de digerir i entendre la informació que proporcionen 25 fotografies, l’una darrera l’altra. I quants segons dura un anunci, un reportatge o una pel·lícula? (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 23/03/2017

Per què cal un pla de continguts per a Social Media

social-mediaEn altres articles d’aquest blog ja hem parlat de les xarxes socials per a ús professional. En aquest en concret us explicàvem com triar les xarxes socials on ha d’estar la teva empresa però, un cop prenem aquesta decisió (i abans de donar d’alta els perfils!), què cal fer? Doncs has de tenir ben clar què comunicaràs: de què parlaràs? qui crearà els continguts? compartiràs continguts ja creats per tercers? quin to faràs servir?

El primer pas hauria de ser tenir una guia d’estil (aquí us deixem un exemple ben detallat, no caldria afinar tant normalment) amb les línies generals de com comunicaràs a la xarxa i que contempli com actuar en cas de crisi. Un cop acordades aquestes passes prèvies, i abans de llançar-nos a publicar improvisant, l’ideal seria crear un pla de continguts. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/03/2017

Bla bla land

Una anàlisi marxista (de Karl Marx, no pas de Groucho!)  assenyalaria la digitalització com la base de les societats actuals. Les solucions tecnològiques abracen des de la medecina a la mobilitat passant pel comerç o l’oci. Seguint aquesta anàlisi marxista, la superestructura de la moderna vida social són les declaracions, que les TIC viralitzen de forma exponencial.

Vivim en l’era de les paraules. Als diaris, la meitat dels titulars són cites entrecomillades. A les TV i les ràdios triomfen les tertúlies. I les xarxes socials s’han inventat i desenvolupat gràcies a l’allau d’opinions que s’hi publiquen.

micros

Tot és bla, bla i bla. I és evident que els que parlen -o piulen- ho fan convençuts que aquesta és una forma adient per a posicionar missatges i generar influències. Però, realment ho és? (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
La sentència | 10/03/2017

En comunicació, millor brevetat

I believe more in the scissors than I do in the pencil

truman-capoteUn dels personatges més influents en la literatura i el periodisme nord-americà del segle XX és Truman Capote, enfant terrible de les cròniques socials novaiorqueses i autor d’un monument de precisió periodística com és la novel·la A sang freda. Més enllà de les seves extravagàncies i conducta personal, Capote és un mestre del relat pel seu domini del llenguatge però, sobretot, per l’estructura narrativa de les seves obres. Avui que està tan de moda la construcció de relats que donen servei a les estratègies de comunicació, convé recordar una de les lleis per a fer-los eficaços: fes servir més les tisores que el bolígraf.  Fuig del barroquisme i dels recargolaments. En comunicació, missatges breus i potents. Gairebé eslògans.

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 03/03/2017

Comunicació corporativa: instruccions de viatge

La comunicació corporativa té tres temps: l’avui, el demà i el demà passat. L’avui és la gestió diària, la nostra reacció davant el que succeeix. El demà és la planificació de “tot allò que pot arribar a passar”, per poder actuar en les millors viatgecondicions quan succeeixi. I el demà passat és la capacitat de la comunicació corporativa per actuar com a element facilitador de qualsevol procés de transformació, evolució o adaptació d’una organització a mig i llarg termini. L’èxit en la comunicació s’assoleix quan som capaços de conjugar una dinàmica que tingui en compte aquests tres temps alhora.

Fent una al·legoria, podem concebre la comunicació corporativa com si fos un viatge per etapes. El primer que fem és decidir el destí i planificar la ruta que seguirem: cadascú es fa la guia de viatge que més li escau, més oberta o més prefixada, però sempre ens cal saber quin és el nostre punt de partida i on volem arribar. Un bon mapa (interactiu, per suposat) és bàsic per no perdre mai el rumb. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 24/02/2017

Les regles d’or de les xarxes socials

xarxessocialsCada minut, es fan més de 3.300.000 publicacions a Facebook, 342.000 piulades a Twitter, 67.000 fotos a Instagram, es comparteixen més de 24 hores de vídeo a Youtube i es realitzen desenes de milions de cerques a Google. Aquest gran volum d’activitat digital significa un enorme potencial per al món empresarial, és un macro aparador en el que poden explicar, de manera intel·ligent i creativa, qui són, què fan i què ofereixen. Així, tots els que consumim continguts digitals –pràcticament tots avui en dia- som clients potencials.

Davant d’aquesta oportunitat, estan preparades les empreses i organitzacions per assumir els reptes que comporta la transformació digital? Sabran aprofitar tots els recursos que els ofereixen aquestes noves eines per promocionar la seva marca o servei?

En aquest escenari, les regles del joc han canviat i les empreses que opten per reciclar-se i adaptar-se al canvis són les que tenen més garanties d’èxit. (…)

  
Feed
Digues la teva!    Autor
El vincle inesperat | 15/02/2017

“És sorprenent que les institucions públiques no acabin d’entendre la necessitat d’explicar i explicar-se”

Claudi-Perez-ElPaisClaudi Pérez és periodista i en la seva llarga carrera ha treballat a El Periódico de Catalunya, Expansión i El País, a Barcelona i Madrid, seguint temes d’economia internacional, reunions del Fons Monetari Internacional (FMI) i del G-8. Actualment, és corresponsal a Brussel·les per a El País. Al Comfluència, hem parlat amb ell per conèixer la seva visió de la comunicació.

1.   Com pot ser que encara hi hagi empreses, institucions o associacions que encara no veuen la necessitat de fer una comunicació professional? (Pregunta d’Ana Turón, directora de la revista Restauración Colectiva)

És realment sorprenent. Especialment entre els Governs i institucions públiques que no acaben d’entendre aquesta necessitat d’explicar i explicar-se. Després venen les crisis i tot és cames ajudeu-me. A Brussel·les hi ha representacions diplomàtiques dels Vint-i-vuit Estats membres. Una de les que menys comunica és la d’un país que comença per Esp i acaba per nya. Enmig d’una crisi, ha estat realment al·lucinant veure de prop que en alguns aspectes encara estem tan lluny de l’Europa del Centre o del Nord. Conec menys el cas de les empreses, però tinc la mateixa sensació. A Brussel·les el seu interès és més fer lobby que comunicar. A Madrid i Barcelona, em sembla que també. Amb excepcions, és clar. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 06/02/2017

Les 6 etapes de l’Argumentari

ArguingEls “argumentaris” van irrompre al segle XX com una eina de suport a les vendes en el mercat. El desenvolupament de solucions tecnològiques com els CRM han modificat l’activitat comercial, que ha passat de ser la simple acció d’un venedor (als pobles venien els “viatjants”) a un grup de processos i operacions coordinats dins de l’anomenada Gestió de Vendes.  I els “argumentaris” s’han transformat en un instrument per a la Comunicació: el conjunt de missatges que has de difondre per a posicionar públicament un determinat relat.

La creació d’un Argumentari conté 6 etapes específiques que formen la següent seqüència:

1. Definir els objectius. No és el mateix descriure les prestacions (concretes) d’un nou sistema de transport que les virtuts i les idees (intangibles) d’un candidat polític. Abans que res, sàpigues què pretens, i sabràs què et comportarà a l’hora de redactar el teu Argumentari.

2. Identificar els destinataris. Els missatges han d’impactar un determinat col·lectiu sociodemogràfic, amb un perfil cultural i uns hàbits d’informació específics. Conèixer el receptor dels missatges és el factor d’èxit crític en qualsevol procés de comunicació. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/01/2017

Podem enganyar a Google?

L’algoritme de Google és complex, s’actualitza constantment i és difícil de conèixer… No obstant això, hi ha alguns dels principis que milloren el posicionament de les pàgines web que són de sobra coneguts. Un d’ells és el dels enllaços externs.  SEO

Fa uns anys era molt comú arribar a acords entre diferents empreses per intercanviar enllaços. Sovint eren enllaços sense cap interès real per al contingut de les pàgines, ja que es buscava la quantitat i no la qualitat. Per fer front a aquest tipus d’estratègies Google va crear Penguin (ja el 2012). Amb aquesta actualització, Google va començar a premiar els llocs amb enllaços provinents d’altres pàgines de qualitat, i a penalitzar els sites que incomplien les normes amb estratègies “poc naturals”.  (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor