Cercant l'eina | 26/02/2019

Dècades de canvis en el món de la missatgeria

antique-broken-cell-phone-270257El 24 de febrer d’aquest 2019 s’han complert exactament 10 anys del naixement de l’aplicació de missatgeria instantània per a mòbil WhatsApp. Al assabentar-me de la notícia, he tingut la percepció que 10 anys són molts anys ja que en fa poc més de 20 que la tecnologia mòbil digital va implantar-se a l’estat espanyol. Era l’any 1995 quan van aparèixer els primers dispositius amb pantalles monocromàtiques de les marques Motorola, Ericsson, Nokia, Siemens i Alcatel.

Aquells primers aparells permetien fer i rebre trucades amb identificació del número d’usuari, emmagatzemar fins a un centenar de contactes, enviar missatges curts (SMS) gratuïts de 140 caràcters i comptaven amb bústia de veu i calculadora com a funcions més avançades. Al principi, només un 2% dels espanyols disposava d’aquests dispositius però, amb poc temps, el seu ús es va normalitzar. Recordo quin va ser el meu primer mòbil (gran, robust i de color blau marí) i també el primer SMS que vaig rebre, i qui l’enviava, i què vaig sentir al rebre’l. Tenia 15 anys. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 20/02/2019

Protegir-se de les fake news

El mòbil em vibra. És un missatge de Whatsapp d’un familiar amb un enllaç i una frase: “mira, això és el que et vaig explicar l’altre dia”. Faig memòria i recordo una conversa on em va explicar un fet d’actualitat del qual no en tenia cap coneixement. Cap mitjà dels que conec se n’havia fet ressò, i això que era prou rellevant a nivell periodístic. Se’l veia convençut de la veracitat del que deia i jo, que no en tenia la més remota idea, em vaig limitar a posar la informació en quarantena i li vaig fer saber que em semblava sospitosa. No el vaig convèncer.

Una petita ullada al missatge, sense ni tan sols obrir l’enllaç, em va demostrar que em trobava davant una fake new, una de les nombroses notícies falses que es generen cada dia i que molt sovint es viralitzen. El contingut de la notícia, al final, va ser el que menys em va interessar d’aquell missatge. Com havíem arribat fins aquí?

fake-news (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 14/02/2019

La prescripció portada a l’extrem

instagramLa millor manera per a convèncer-nos de comprar un producte o servei és que ens el recomani algú en qui confiem. És a dir, si una persona propera ens diu que el producte X va molt bé, ens ho creurem sense ni tan sols provar-ho per nosaltres mateixos. I inclús si un dia necessitem alguna cosa de la mateixa categoria, la seva recomanació estarà molt ben posicionada per ser la opció que comprem.

Però què passa quan la recomanació ens ve d’algú que, tot i no conèixer-lo directament, és un referent? Doncs té bastants números de què també hi confiem! I tot això em ve al cap després d’haver llegit aquest article sobre els influencers i la seva publicitat a les xarxes.

Resulta que una gran majoria d’aquests influencers no identifiquen a les seves publicacions si estan fent o no publicitat. I això no és el pitjor… es veu que, almenys a Estats Units, ja estan més pagades les publicacions per atacar un competidor que les publicacions per publicitar els teus productes! (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 11/02/2019

Radio killed the Facebook star

La teoria de l’etern retorn explica el temps com un cercle en què tot es repeteix de manera infinita. Tot es crea, s’extingeix i es torna a crear… per tornar-se a extingir. No solament es repeteixen els esdeveniments, també ho fan els pensaments, les idees, els sentiments… I, és clar, les formes de comunicació.

A “Així parlà Zaratustra”, Nietzsche relata com el protagonista, després de descobrir aquesta concepció del temps, passa set dies desmaiat per la impressió. Mireu, no m’he passat una setmana desmaiat però sí que he quedat en xoc després de descobrir –oh, epifania de dilluns a primera hora-, com aquest etern retorn se’ns mostra altra vegada en la forma com “consumim” informació.

Video_killed_radio_star1

A la secció de Tecnologia del diari Ara coincideixen dues notícies que expliquen el nou punt d’inflexió que viurem aquest 2019. (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 29/01/2019

Continguts web: veure o llegir?

herdLa dramàtica caiguda en la venda d’exemplars dels diaris -i, per tant, també en la quantitat de lectors- ha portat les empreses del sector a frec de la fallida. En només 10 anys han perdut a l’entorn del 70% de les vendes. Grups històrics de la premsa com Zeta o Prisa estan, a la pràctica, a mans d’entitats bancàries que, amb el seu finançament, han evitat el tancament de les companyies però, a canvi, les controlen completament (amb el que això suposa de pèrdua d’independència professional).

Per a fer front a la crisi, els diaris es van abocar a internet per a difondre els seus continguts. El problema és que, fins ara, no han trobat la manera de monetitzar aquest nou canal de venda. Tot i que acostumen a parlar d’audiències milionàries (sí, milions de persones es miren el diari per la web, dada contrastada científicament), els ingressos són molt reduïts. Molt escassos per la banda de les subscripcions, i igualment minsos pel que fa a la publicitat. Per què es dona, aquesta aparent contradicció? I el més important, ¿té solució? Doncs sembla que sí! (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 25/01/2019

Què fa moure les xarxes?

L’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) està facilitant les relacions entre persones i l’accés a ingents quantitats d’informació en format digital. En menys de dues dècades, tot un exèrcit de xarxes, programes, content marketingaplicacions, dispositius i serveis han afectat la nostra manera de treballar, la forma de relacionar-nos, d’aprendre i, en definitiva, la nostra manera de viure.

Aquest escenari fa que la ment d’un habitant de la societat de la informació rebi cada dia més de 3.000 impactes publicitaris i que les persones hàgim hagut d’aprendre –en poc temps- a garbellar tota aquesta informació. De tots els inputs que rebem, però, només uns quants acaben despertant el nostre interès. Quins? Com es fa aquesta discriminació? (…)

Etiquetes: , , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 09/01/2019

Bons propòsits per a l’any nou, també en comunicació

propòsits any nouComença un nou any i molta gent té el seu llistat de propòsits preparat… aquest any sí! Perdre pes, deixar de fumar, llegir més… Però la ciència diu que 9 de cada deu abandonaran ben aviat les bones intencions! Per sort, també ens dona alguns consells per poder-los fer realitat: ser concrets, progressius i estratègics. Però aquest no és ben bé el tema que ens ocupa i és que posats a definir un llistat de bones intencions, que siguin en l’àmbit de la comunicació!

I aquí va la meva proposta:

  1. Per a la teva comunicació, contracta professionals. I, per suposat, deixa’t assessorar i confia en el seu criteri.
  2. Valora la feina dels especialistes. Tothom pot escriure un tuit o fer un titular, però no tothom ho farà seguint una estratègia o amb els objectius corporatius en ment.
  3. Sigues transparent. Facilita la màxima informació al teu equip de comunicació, només així podrà plantejar la millor estratègia davant els reptes que es plantegin.
  4. Planifica. Si el teu negoci o projecte està ben estructurat i organitzat, es podrà planificar quina comunicació serà necessària en cada moment. O inclús es podran preveure els imprevistos que t’ajudaran a capejar qualsevol crisi que pugui sorgir.

I segur que podem fer el llistat molt més llarg! Què afegiries? Què trobes a faltar?

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Op-team | 20/12/2018

Bon any nou!

Des d’Op-team us volem desitjar un feliç 2019!

OP-TEAM nadala 2018 ok-idiomes

  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 17/12/2018

Les faltes d’ortografia afecten el prestigi de la marca

La comunicació necessita d’un ús correcte de la llengua en l’amplíssima majoria dels contextos professionals i en bona part dels personals. Podem ser benèvols amb els errors en una conversa entre familiars o podem acceptar algunes faltes d’ortografia en un text que contempli el parlar d’un registre col·loquial, però les comunicacions professionals o que suposin compartir qualsevol informació entre una empresa o institució i el seu públic han de ser curoses.

Quan la llengua no és prou acurada i hi ha errades, ens podem trobar amb situacions de crisi. En alguns casos, l’impacte de l’errada pot ser reduït, però en altres pot esdevenir un greuge prou significatiu com per deteriorar la imatge de la nostra marca. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 03/12/2018

Comunicació de vaga: quan la crisi ens ve de dins

Una vaga és un clàssic de la comunicació de crisi, però és potser la situació que requereix un enfocament específic per una particularitat: l’element que genera el conflicte el tenim a dins.

La Vanguarda - vaga

Habitualment, les crisis ens confronten amb elements externs: usuaris disgustats, notícies que publiquen els mitjans, una denúncia o investigació judicial… Algú “de fora” amenaça la nostra reputació. Però en una vaga són els nostres propis treballadors, el front desk de la nostra imatge, qui ataca el bon nom que han ajudat a construir. És l’empresa (col·lectiu) rebel·lant-se contra l’empresa (organització).

Aquesta circumstància obliga a gestionar la comunicació de crisi –minimitzar el perjudici per a la reputació corporativa mentre es resol l’origen del conflicte– tenint en compte certes limitacions:

  1. Aïllar o menystenir la font de la crisi –sindicats, treballadors, comitès– seria ineficaç i correríem el risc d’oferir una imatge autoritària.
  2. Desautoritzar o contradir-los de forma vehement (entrar en el joc de “qui té raó”), generaria una resposta pública exponencial i perjudicaríem el procés negociador, el qual ha de ser la font de solució de la crisi.
  3. Cap informació quedarà a nivell exclusivament intern: tot serà fet públic i pot ser utilitzat com a element de pressió.

(…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor