Cercant l'eina | 17/10/2019

Què comunica la teva pàgina web?

Això de no tenir pàgina web, a finals del 2019, passa més aviat poc. Però que el teu lloc web doni resposta a les teves necessitats, ja és un altre tema. Quin és el teu negoci? Només entrar a la teva pàgina web, un usuari que no et conegui de res, sabrà el que fas o el que li pots oferir?

La Home és la pàgina més important del teu portal. És la primera impressió que tindran pràcticament tots els usuaris que et visitin (virtualment) i, per això, cal que en un sol cop d’ull comprenguin el teu negoci i captis la seva atenció perquè “vulguin més”.

pàgina web (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 11/10/2019

Converses: “Vull sortir a La Vanguardia”

portada-vanguardia– Vull sortir a La Vanguardia, com ho he de fer?
– Cremi la seu de l’empresa.
– Com diu? No, no, vull dir sortir-hi en positiu, esclar.
– Contracti un anunci.
– Això ho fa qualsevol. Jo vull que parlin bé de mi sense haver de pagar.
– Pensi en els lectors del diari i expliqui alguna cosa que els pugui interessar.
– Sí home, jo ja sé “exactament” el que vull que diguin sobre la meva empresa.
– Contracti un anunci.
– Que no, que vull que el/la periodista vingui per interès, no pagant.
– Cremi la seu de l’empresa.

Explicava recentment la responsable d’una àrea temàtica de La Vanguardia que cada setmana rep “entre 400 i 500 propostes de temes per publicar”… de les quals n’arriba a fer “quatre o cinc màxim”. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Creant comunitat | 07/10/2019

La comunicació municipal

Els ajuntaments són l’administració pública més propera al ciutadà, i la que acostuma a prestar-li els serveis més immediats: assistència social, seguretat, neteja, urbanisme… En el cas dels municipis petits són, a més, un factor de cohesió i de convivència, el pal de paller on els veïns s’arremolinen per desenvolupar activitats lúdiques i culturals, però també econòmiques o mediambientals.007-transparency En els darrers anys, aquests ajuntaments han tendit a la professionalització, tant del seu equip de govern (molts alcaldes i regidors cobren un sou) com de la seva plantilla de treballadors, fins al punt que a molts pobles són la primera “empresa” en nombre de contractats.

Darrerament es constata també una capacitació competencial de la seva funció comunicativa, com ho acrediten les diferents licitacions públiques de les darreres setmanes: Seva, Begues Riells i Viabrea (tots ells pobles de menys de 8.000 habitants) han llançat concursos en cerca de proveïdors especialitzats.

Per què han de comunicar aquests ajuntaments tan petits si, al capdavall, tota la gent es coneix entre ella i el contacte entre els veïns i les autoritats municipals és constant? Semblaria que amb el boca-orella n’hi hauria d’haver prou per difondre novetats i anuncis, actuacions i convocatòries sorgides des del consistori.

Però això no és comunicar. És, només, informar. Comunicar exigeix una intencionalitat, uns objectius. En l’àmbit municipal, una primera llista d’utilitats de la Comunicació inclouria:

  • Donar valor i visibilitzar l’obra de govern
  • Cohesionar i enfortir la identitat local, generant sentiment de pertinença
  • Mobilitzar els ciutadans a la participació
  • Induir activitat econòmica, atraient empreses, inversors o visitants
  • Complir amb el mandat de transparència de tota institució pública
  • Informar sobre el funcionament i horaris dels serveis municipals
  • Promoure activitats socials, lúdiques, esportives, culturals, mediambientals…

La pregunta crucial per als ajuntaments, però, és com s’ha de fer, tot això. Sota quins criteris s’ha de gestionar la comunicació? Amb quina estructura i a través de quins canals? (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 18/07/2019

Compte amb les paradoxes!

La immenalice in wonderlandsa majoria de la gent és incapaç de respondre aquesta senzilla pregunta: “Quin rellotge funciona millor: un que s’endarrereix 1 minut cada dia, o un que està aturat?”. Tothom et mira amb aires de superioritat displicent i, despectivament, acaba contestant que el primer, perquè un rellotge espatllat “senzillament no funciona!”.

Però això és fals, com bé s’encarregà de demostrar Charles Lutwidge Dodgson, professor de Matemàtiques a la Universidad d’Oxford, que ha passat a la història com un escriptor genial amb el pseudònim de Lewis Carroll i les seves meravelloses històries amb Alícia de protagonista. Carroll ho va deixar impecablement sentenciat: un rellotge que s’endarrereix 1 minut cada dia triga 2 anys a marcar l’hora exacta, mentre que un rellotge aturat ho fa exactament 2 cops cada dia.

Els prejudicis figuren entre els errors més comuns a tota estratègia de Comunicació. Massa gent -els clients, mal m’estigui dir-ho, els primers- fa apriorismes i afirma veritats que no ho són, sinó que només expressen paradoxes, com la del rellotge aturat. D’exemples n’hi ha a cabassos: considerar que divulgar un problema en un mitjà de comunicació ajuda a l’entitat perquè li confereix un valor de transparència (és mentida si aquesta aparició només serveix per posicionar un debat públic contrari als seus interessos que abans no existia); extreure conclusions sobre variables que no es correlacionen (és fals que un producte es vengui millor quan plou a Londres, encara que això hagi pogut passar casualment alguna vegada); o entestar-se a donar imatge de modernitat en un acte social sense cuidar la selecció del recinte, el seu equipament tecnològic o el dress code dels intervinents (és possible imaginar-se Steve Jobs presentant un iPhone amb un vestit de quadres de Gal·les?). (…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Construint relat | 16/07/2019

Explica’m-ho amb una història

A tothom li agraden les històries. Ens arriben, ens impacten, ens emocionen. No hem descobert res de nou. Simplement ho hem rebatejat en anglès: storytelling. Aquest estil ancestral de comunicació s’ha convertit en tendència gràcies, sobretot, a les infinites possibilitats que ens ofereixen els nous formats.

Perquè una història, quan es pot gravar, viralitzar, conceptualitzar en una imatge, partir i compartir, recrear a partir de testimonis reals… es converteix en la campanya perfecta, en el millor recurs narratiu per arribar a qualsevol audiència.

SEAT_AsiSePintaUnCocheConeixedors de la potència de l’storytelling, la companyia automovilística SEAT ha creat un departament –tot un departament– dedicat en exclusiva a recollir, crear i difondre històries al voltant dels valors de la marca: la SEAT Content Factory. Ricard Alonso, el responsable d’aquesta iniciativa, ho explicava recentment amb un exemple: “SEAT incorpora noves funcionalitats per fer més segura la conducció” vs. “Gràcies per fer que pugui seguir sent la mare dels meus fills”. Comunicació estàndard (model nota de premsa amb ànima de publireportatge pagat) vs. la història real d’una dona que va salvar miraculosament la vida en un accident de trànsit… i a qui porten a Barcelona –família inclosa– perquè conegui en persona els enginyers que van idear la innovació en seguretat que incorporava el seu cotxe (marca SEAT, clar). (…)

Etiquetes: , , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
La imatge | 09/07/2019

Enviar fotos per WhatsApp degrada la qualitat de les imatges

WhatsApp és l’aplicació de missatgeria instantània més utilitzada a Catalunya i s’ha convertit en un canal de comunicació imprescindible tant en l’esfera personal com en la laboral. A través d’aquesta aplicació, conversem i intercanviem una gran quantitat d’informació: enllaços, arxius, vídeos, imatges, entre d’altres.

El fet de compartir aquests documents és molt pràctic i útil a l’instant, segur que sí, però molts usuaris desconeixen que gran part d’aquestes fotografies i vídeos transmesos per WhatsApp no seran aprofitables en un futur. Què volem dir amb això? Doncs que per poder enviar aquestes fotografies, la compressió és tan elevada que acaba afectant de forma irreversible la qualitat de la imatge i, per tant, mai més podrà ser ampliada ni revelada amb una resolució òptima.

album-antique-arrangement-699782Si WhatsApp enviés aquests arxius en el format original que s’han fet amb la càmera del mòbil, esgotaríem la tarifa de dades en poc temps, ja que l’aplicació comprimeix un 50% les imatges, a més de reduir-ne la resolució. En aquest últim punt, els resultats varien entre els 90 i 300 KB en funció de com i quan enviem la imatge: si ho fem amb Android o amb iOS; si enviem una imatge que s’ha realitzat fa menys de 24 hores; si l’adjuntem des del propi WhatsApp o indiquem l’enviament a través de la Galeria o la Càmera. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Noves oportunitats | 25/06/2019

Xarxes socials per comunicar, també, la Ciència

Les xarxes socials ja s’han demostrat excel·lents canals de comunicació per dirigir-nos a certs públics o per assolir certs objectius, però el seu ús no pot ser estàndard. No és el mateix comunicar unes rebaixes d’una sabateria, que un projecte científic. I d’aquest últim àmbit és del que parlarem avui.

La comunicació científica és una part molt important de la recerca, ja que cal donar-hi visibilitat, traslladar els resultats a la ciutadania i posar en valor la tasca dels investigadors i investigadores. I en el procés de comunicar un projecte de recerca les xarxes socials tenen un paper clau! I no ho dic jo, ho diu la Comissió Europea!

xarxes_socials

(…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 06/06/2019

Phonegate, l’escàndol que afecta la salut i la transparència

Sabeu què és el Phonegate? A tots els usuaris de telèfon mòbil, voldria parlar-vos d’aquest escàndol que va destapar l’any 2016 el metge francès Marc Arazi. La intenció d’aquest article no és generar alarma, però sí proporcionar la informació necessària sobre els riscos dels dispositius que ens roben tan de temps cada dia.

adult-black-caucasian

No tot s’hi val en la indústria de la telefonia. Les companyies, amb el consentiment de les autoritats, han estat fent trampes per passar les proves de seguretat dels seus dispositius, prioritzant la capacitat tecnològica dels aparells enlloc de la salut, la prevenció i la informació. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Problemes de comunicació | 03/06/2019

Com es forma una opinió?

OpinionDes del vot en unes eleccions fins a la compra d’un producte, els emissors de missatges busquen seduir / convèncer les audiències per a què triïn la seva opció. La comunicació, al capdavall, consisteix en això: influenciar, moure algú a l’acció en un determinat sentit. Però, què fa que una persona accepti o rebutgi l’impacte d’un emissor?

Els condicionants a l’hora de preveure què passarà es poden dividir en quatre blocs:

  1. Relatius al destinatari: la seva cultura, ideologia, expectatives, creences, situació econòmica i social, edat, personalitat… tots aquests factors determinaran el grau de permeabilitat a un o altre missatge.
  2. Relatius a l’emissor: la disponibilitat de recursos, el seu posicionament (social o de mercat), la seva història, la proposició de valor implícita en el seu missatge són elements que ajudaran o perjudicaran la seva capacitat d’influència.
  3. Relatius al context: estar de moda ajuda moltíssim a triomfar (agafa fama, i posa’t a jeure, que es deia abans). Traslladat a la Comunicació, la tria adequada de llenguatge i de canals facilita la projecció d’idees.
  4. Els intangibles: aquí s’hi inclou aspectes com la identificació entre emissor i receptor, la seguretat que el primer traslladi al segon,  els vincles o compromisos entre ambdós… En fi, tot allò que generi emocions. Al capdavall, ningú no és més fidel ni més dòcil que aquell que creu (per això, històricament, els líders religiosos han tingut tanta influència).

(…)

Etiquetes: , , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor
Dialogant amb l'entorn | 31/05/2019

Governar la comunicació

Un dels grans reptes de la comunicació actual és intentar “governar” les múltiples veus que contínuament parlen de nosaltres.

Som en l’era de l’immediat, de les crisis que esclaten i que, un minut després, ja corren per les xarxes socials. Però, sobretot, vivim en la intercomunicació total. La línia que separava comunicació interna i externa s’ha difuminat. No hi ha filtres: tot se sap al moment i és multiplicat per infinitat de veus.

Per això, avui, la millor manera de “governar la comunicació” és buscar complicitats, començant per casa nostra. Hem de deixar de veure els professionals únicament com un “públic”, com un receptor passiu, i donar-los la consideració que, en l’època de la sobreinformació i de la viralitat, es mereixen: la d’aliat estratègic en la comunicació corporativa. (…)

Etiquetes: , ,
  
Feed
Digues la teva!    Autor